¿Qué son los fondos vampíricos y qué tienen que ver con la vivienda?

Los fondos vampíricos o fondos buitre (también mal llamados fondos de inversión) son empresas que no crean viviendas, no cuidan barrios ni aportan estabilidad al mercado. Su único objetivo es sacar el máximo beneficio económico, lo más rápido posible, a costa de las personas y del territorio. Por eso se les llama “fondos de extracción“: porque extraen valor sin devolver nada.

¿Cómo actúan en el mercado de la vivienda?

Compran viviendas muy baratas
Aprovechan crisis o momentos de debilidad (como la burbuja inmobiliaria de 2008) para comprar miles de pisos a precios de saldo. Muchas veces son pisos que han sido embargados por los bancos tras desahuciar a familias que no podían pagar la hipoteca.
Suben los precios del alquiler o dejan pisos vacíos
Una vez comprados, suben el alquiler muy por encima del precio anterior, sin mejorar el piso ni el entorno. Si no se alquilan, los dejan vacíos, esperando que suban más de precio. Esto reduce la oferta real de vivienda, empuja los precios hacia arriba y expulsa a los vecinos con menos recursos.
No están interesados en el bien común
No les importa si una familia se queda sin casa, si hay barrios vacíos o si aumentan los desahucios. Su prioridad es el rendimiento económico para sus inversores.

¿Y los bancos españoles? ¿Qué papel juegan?

Los bancos han sido cómplices fundamentales de este modelo. ¿Cómo?:

Después de 2008, los bancos acumularon miles de viviendas embargadas. En lugar de dar una segunda oportunidad a las familias o devolverlas al parque público, vendieron esos pisos a fondos de inversión internacionales por precios muy bajos.
Crearon sus propias inmobiliarias o fondos, o hicieron alianzas con fondos extranjeros. Por ejemplo, el banco se quedaba con parte de las ganancias y el fondo gestionaba los alquileres.
SAREB (el banco malo), creado con dinero público para gestionar estos activos, también ha vendido viviendas a estos fondos, en vez de destinarlas a alquiler social.

¿Qué efectos tiene todo esto en la gente?

Aumentan los alquileres y se expulsa a vecinas de toda la vida.
Se dispara la precariedad residencial: miedo a no poder renovar el contrato, subidas abusivas, desahucios silenciosos.
Se rompe el tejido social de los barrios.
El derecho a la vivienda se convierte en negocio para grandes fondos que ni viven aquí ni conocen a quienes afectarán sus decisiones.

Los fondos de extracción actúan como aspiradoras de valor: compran barato, sacan lo máximo posible y cuando ya no les interesa, venden y se van. Y los bancos, en vez de proteger a las personas, han sido quienes les han abierto la puerta.

Por eso, defender el derecho a la vivienda hoy significa plantar cara a esta economía vampírica y exigir otra forma de gestionar lo común, donde la casa sea un hogar, no un negocio.

#RescataTusDerechos

#NuestrasCasasNuestroPoder

#NoMePiroVampiro

Què són els fons vampírics i què tenen a veure amb l’habitatge?

Els fons vampírics o fons voltor (també mal anomenats fons d’inversió) són empreses que no creen habitatges, no cuiden barris ni aporten estabilitat al mercat. El seu únic objectiu és treure el màxim benefici econòmic, el més ràpid possible, a costa de les persones i del territori. Per això se’n diu “fons d’extracció“: perquè extreuen valor sense retornar res.

Com actuen en el mercat de l’habitatge?

Compren habitatges molt barats: Aprofiten crisis o moments de feblesa (com la bombolla immobiliària de 2008) per a comprar milers de pisos a preus de saldo. Moltes vegades són pisos que han estat embargats pels bancs després de desnonar a famílies que no podien pagar la hipoteca.
Apugen els preus del lloguer o deixen pisos buits. Una vegada comprats, pugen el lloguer molt per sobre del preu anterior, sense millorar el pis ni l’entorn. Si no es lloguen, els deixen buits, esperant que pugin més de preu. Això redueix l’oferta real d’habitatge, empeny els preus cap amunt i expulsa als veïns amb menys recursos.
No estan interessats en el bé comú. No els importa si una família es queda sense casa, si hi ha barris buits o si augmenten els desnonaments. La seva prioritat és el rendiment econòmic per als seus inversors.

I els bancs espanyols? Quin paper juguen?

Els bancs han estat còmplices fonamentals d’aquest model. Com?:

Després de 2008, els bancs van acumular milers d’habitatges embargats. En lloc de donar una segona oportunitat a les famílies o retornar-les al parc públic, van vendre aquests pisos a fons d’inversió internacionals per preus molt baixos.
Van crear les seves pròpies immobiliàries o fons, o van fer aliances amb fons estrangers. Per exemple, el banc es quedava amb part dels guanys i el fons gestionava els lloguers.
SAREB (el banc dolent), creat amb diners públics per a gestionar aquests actius, també ha venut habitatges a aquests fons, en comptes de destinar-les a lloguer social.

Quins efectes té tot això en la gent?

Augmenten els lloguers i s’expulsa a veïnes de tota la vida.
Es dispara la precarietat residencial: por de no poder renovar el contracte, pujades abusives, desnonaments silenciosos.
Es trenca el teixit social dels barris.
El dret a l’habitatge es converteix en negoci per a grans fons que ni viuen aquí ni coneixen als qui afectaran les seves decisions.

Els fons d’extracció actuen com a aspiradores de valor: compren barat, treuen el màxim possible i quan ja no els interessa, venen i se’n van. I els bancs, en comptes de protegir les persones, han estat els qui els han obert la porta.

Per això, defensar el dret a l’habitatge avui significa plantar cara a aquesta economia vampírica i exigir una altra manera de gestionar el comú, on la casa sigui una llar, no un negoci.

#RescataELsTeusDrets

#LesNostresCasasElNostrePoder

#NoMePiroVampiro