Informe de la PAH de BCN: Valoració dels 2 anys de polítiques públiques d’habitatge de l’Alcaldessa Ada Colau

Avui, dilluns 17 de juliol fem públic davant l’Ajuntament de Barcelona, un informe que valora els 2 últims anys de polítiques públiques d’habitatge de l’Alcaldessa Ada Colau.

Durant els últims mesos l’assemblea de PAH Barcelona ha estat valorant les principals polítiques públiques d’habitatge del govern de Barcelona En Comú. Arribat l’equador del mandat fem pública la nostra valoració, feta per les persones que participen de la PAH de Barcelona, persones que han patit o estan patint processos de desnonament o expulsió de casa seva, ja sigui relacionat amb les hipoteques, el lloguer, l’ocupació o l’expulsió per la compra sencera de la finca on resideixen i per totes les que, tot i no estar en aquest moment en un procés de desnonament, lluiten cada dia per garantir el dret a l’habitatge i el dret a la ciutat. Des de PAH Barcelona hem estat treballant en aquesta valoració amb l’objectiu de valorar els avenços, assenyalar les mancances, algunes incomprensibles, i marcar els reptes dels pròxims 2 anys.

El resultat d’aquests debats és l’informe que podeu consultar clicant l’imatge que trobeu a continuació. Hem dividit l’informe en dos grans blocs, la gestió de l’emergència habitacional i l’ampliació del parc públic de lloguer. Els dos primers punts són precedits per una ràpida radiografia de l’estat de la situació del dret a l’habitatge a Barcelona. Primer es posa en valor l’avenç, si n’hi ha hagut, de cada mesura, després valorem les mancances i finalment plantegem un repte, o exigència, per a cada una de les mesures.

Ho tenim clar, des de fa 8 anys exigim a totes les administracions, fets i no paraules perquè hi ha vides en joc.

Podeu seguir la roda de premsa amb la etiqueta #InformePAH

CARTA DE LA PAH A ADA COLAU, ALCALDESSA DE BARCELONA

Benvolguda Sra. Alcaldessa, Ada Colau

Com vostè ja sap, al juliol vam assolir un fet històric: les PAH’s de Catalunya vam fer un pas de gegant aconseguint que la ILP de mesures urgents per fer front a l’emergència habitacional i contra la pobresa energètica es convertís en la Llei 24/2015. Una llei aprovada per unanimitat al Parlament de Catalunya i que avui en dia és la llei més garantista de tot l’estat espanyol per protegir el dret a l’habitatge de les ciutadanes.

Amb aquesta llei, una vegada més vam demostrar que la ciutadania va per davant d’administracions i governs, vàrem demostrar que podem fer lleis des de el carrer, lleis que han vingut per quedar-se i protegir els drets de la ciutadania en detriment dels privilegis d’uns pocs, les entitats financeres i les empreses subministradores de serveis bàsics. La llei 24/2015 suposa un canvi de paradigma, ja que no fa recaure tot el pes sobre l’Administració Pública, sinó que fa que aquells que fan negoci amb un bé d’interès general i de primera necessitat hagin d’assumir el cost que té fer negoci amb un dret bàsic i que el reallotjament de les famílies afectades vagi a càrrec seu. Es a dir, posem fi a la lògica perversa de la transferència de recursos públics a les entitats privades.

L’Administració local és l’administració que ha estat més desbordada per l’emergència habitacional, una administració que durant anys no ha tingut eines suficients per fer front al drama dels desnonaments. Ara, des de l’agost, tenim la llei 24/2015 que dóna eines per aturar els desnonaments, ja siguin d’hipoteca, lloguer o  ocupació, eines per eixugar el deute de les famílies, per garantir el  reallotjament i per mobilitzar l’habitatge buit, instant a les entitats  financeres i forçant que els pisos passin a complir amb la seva funció  social. Ara es l’hora d’utilitzar aquestes eines, “pese a quien le pese”.

Els municipis tenen un paper central en l’aplicació d’aquesta llei

Fa un mes vostè, Sra. alcaldessa, va anunciar que l’Ajuntament de Barcelona estava portant a terme negociacions amb la SAREB per a què fessin la cessió de 500 habitatges buits que es troben al municipi, que estan  incomplint la llei 24/2015 i dels quals, per tant, es pot fer la cessió  obligatòria. En la mateixa roda de premsa es va declarar que si la SAREB,  així com altres entitats bancàries, no donaven resposta als  requeriments del consistori, s’iniciarien les cessions obligatòries dels  pisos buits que hi ha a Barcelona. Que ha passat amb això? S’han  iniciat les cessions? Nosaltres ja ho vam dir, que no ens conformem amb  els 500 pisos buits de la SAREB, que ho volem tot, volem la cessió de tots aquells que estan incomplint la llei, es a dir, com a mínim dels 2.591 habitatges que ja se sap que estan incomplint a Barcelona.

Tenim el cas d’en Jorge,  que va anar a la mesa d’emergència, li van concedir el dret a tenir un  pis perquè compleix els requisits, però no li han pogut oferir una  alternativa habitacional perquè l’ajuntament no té habitatges. El mateix ha passat amb el desnonament que s’ha produït avui, amb una família amb tres menors a qui ofereixen una pensió pel mateix motiu. La realitat es tossuda, i ens demostra que és necessari i urgent fer el desplegament total de la llei 24/2015 i aconseguir ja les cessions obligatòries que, amb la llei a la mà, ja podrien haver començat.

El dia a dia ens està demostrant que l’Ajuntament de Barcelona no ha fet el necessari  per desplegar totalment la llei 24/2015. Per què diem això? Doncs per  la realitat diària. De moment no hi ha hagut cap sanció a cap gran  tenidor que està desnonant a la nostra ciutat. En el cas del Jorge, per exemple, ja hem aturat dos desnonaments a la seva porta, desnonament d’un gran tenidor d’habitatge que continua sense sanció. Per què l’Ajuntament no ha sancionat encara?

És per això, que li demanem, Sra. alcaldessa, valentia  política, determinació i que garanteixi els drets de les ciutadanes de  Barcelona, que compleixi i faci complir la llei 24/2015. Com vostè va dir: “o por las buenas o por la ley“.

Recordem a l’alcaldessa i a l’Ajuntament de Barcelona que la llei 24/2015 obliga a:

  1. Intervenció per a aturar els desnonaments controlant que en el cas de  grans tenidors d’habitatge es faci oferta de lloguer social obligatòria,  dins dels paràmetres que marca la llei 24/2015, i tal com estableix la norma, sancionar al gran tenidor d’habitatge que incompleixi aquest punt, amb multes de 90.000€.
  1. Concedir ajuts al pagament del lloguer a les famílies en risc d’exclusió residencial quan el propietari és un petit tenidor d’habitatge.
  1. Complir amb l’obligació de reallotjar als ciutadans en risc d’exclusió  residencial en els casos que el propietari sigui un petit tenidor  d’habitatge i en la resta de casos on les persones estan en risc de  pèrdua d’habitatge (rellogats, ocupació en precari..).
  1. Fer els informes de risc d’exclusió residencial i fer-los en els  terminis marcats per la llei, tant per habitatge com per pobresa  energètica, per tal de complir l’objectiu de protecció que marca la  norma.
  1. Controlar que les empreses subministradores no tallen els subministraments sense aplicar el principi de precaució.

5.1 Aplicar les sancions contemplades al codi de consum quan es vulneri el principi de precaució.

5.2 Obrir les vies adients perquè les companyies apliquin ajudes o descomptes per garantir els subministraments bàsics.

  1. Iniciar les cessions obligatòries durant tres anys als habitatges dels  grans tenidors d’habitatge que estan incomplint la seva funció social  per tal d’atendre a les persones en situació d’exclusió residencial.

6.1.  Iniciant immediatament les cessions de tots els pisos que ja han estat  identificats en el registre de la Generalitat de Catalunya.

6.2. Fent el cens d’habitatges buits al municipi per poder fer les cessions de tots els habitatges que estan incomplint la llei.

 

Sí Es Pot!

#CartaPAHColau

 

[En Castellano]

CARTA DE LA PAH A ADA COLAU, ALCALDESA DE BARCELONA

Estimada Sra. Alcaldesa, Ada Colau

Como usted ya sabe, en julio alcanzamos un hecho histórico: las PAHs de Catalunya hicimos un paso de gigante consiguiendo que la ILP de medidas urgentes para hacer frente a la emergencia habitacional y contra la pobreza energética se convirtiera en la Ley 24/2015. Una ley aprobada por unanimidad en el Parlamento de Catalunya y que hoy en día es la ley más garantista de todo el Estado español para proteger el derecho a la vivienda de las ciudadanas.

Con esta ley, una vez más demostramos que la ciudadanía va por delante de administraciones y gobiernos, demostramos que podemos hacer leyes desde la calle, leyes que han venido para quedarse y proteger los derechos de la ciudadanía en detrimento de los privilegios de unos pocos: las entidades financieras y las empresas suministradoras de servicios básicos. La ley 24/2015 supone un cambio de paradigma, ya que no hace recaer todo el peso sobre la Administración Pública, sino que asegura que aquellos que hacen negocio con un bien de interés general y de primera necesidad tengan que asumir el coste que tiene haber por hacer negocio con un derecho básico y que el realojamiento de las familias afectadas vaya a cargo suyo. Es decir, ponemos fin a la lógica perversa de la transferencia de recursos públicos a entidades privadas.

La administración local es la administración que ha estado más desbordada por la emergencia habitacional, una administración que durante años no ha tenido herramientas suficientes para hacer frente al drama de los desahucios. Ahora, desde agosto, tenemos la ley 24/2015 que otorga herramientas para parar los desahucios, ya sean de hipoteca, alquiler u ocupación, herramientas para eliminar la deuda de las familias, para garantizar el realojo y la movilización de vivienda vacía, instando a las entidades financieras y forzando a que los pisos pasen a cumplir su función social. Ahora es el momento de utilizar estas herramientas, “pese a quien le pese.”

Los municipios tienen un papel central en la aplicación de esta ley

Hace un mes usted, Sra. Alcaldesa, anunciaba que el Ayuntamiento de Barcelona estaba portando a término negociaciones con la SAREB para que se hiciera la cesión de 500 pisos vacíos que se encuentran en el municipio, que están incumpliendo la ley 24/2015 y sobre los cuales, por tanto, se puede hacer la cesión obligatoria. En la misma rueda de prensa declaró que si la SAREB, así como otras entidades bancarias, no daban respuesta a los requerimientos del consistorio, se iniciarían las cesiones obligatorias de los pisos vacíos que hay en Barcelona ¿Qué ha pasado con esto? ¿Se han iniciado las cesiones? Nosotras ya lo decíamos, que no nos conformábamos con los 500 pisos de la SAREB, que lo queremos todo, queremos la cesión de todos aquellos que están incumpliendo la ley, es decir, como mínimo de los 2.591 pisos que ya se sabe que están incumpliendo la ley en Barcelona.

Tenemos el caso de Jorge, que fue a la mesa de emergencia, le concedieron el derecho a tener un piso porque cumplía los requisitos, pero no le han podido ofrecer una alternativa habitacional porque el ayuntamiento no tiene viviendas. Lo mismo ha pasado con el desahucio que se ha producido hoy, de una familia con tres menores a la que le ofrecen una pensión por el mismo motivo. La realidad es tozuda, y nos demuestra que es necesario y urgente hacer el desplegamiento total de la ley 24/2015 y conseguir ya las cesiones obligatorias, que con la ley en la mano, ya podrían haber comenzado.

El día a día nos está demostrando que el Ayuntamiento de Barcelona no ha hecho lo necesario para desplegar totalmente la ley 24/2015 ¿Por qué decimos eso? Pues por la realidad diaria. De momento no ha habido ninguna sanción a ningún gran tenedor que está desahuciando en nuestra ciudad. En el caso de Jorge, por ejemplo, ya hemos parado dos desahucios en su puerta, desahucio de un gran tenedor de vivienda que continua sin ninguna sanción ¿Por qué el Ayuntamiento no ha sancionado todavía?

Es por eso, que le pedimos, Sra. Alcaldesa, valentía política, determinación y que garantice los derechos de las ciudadanas de Barcelona, que cumpla y haga cumplir la ley 24/2015. Como usted ya dijo: “o por las buenas o por la ley”.

Recordamos a la alcaldesa y al Ayuntamiento de Barcelona que la ley 24/2015 obliga a:

  1. Intervención para paralizar los desahucios controlando que en el caso de los grandes tenedores de vivienda se haga una oferta obligatoria de alquiler social, dentro de los parámetros que marca la ley 24/2015, y tal como establece la norma, sancionar al gran tenedor de vivienda que incumple este punto, con multas de 90.000€.
  1. Conceder ayudas al pago del alquiler a las familias en riesgo de exclusión residencial cuando el propietario es un pequeño tenedor de vivienda.
  1. Cumplir con la obligación de realojar a las ciudadanas en riesgo de exclusión residencial en los casos que el propietario sea un pequeño tenedor de vivienda y en el resto de casos donde las personas están en riesgo de pérdida de vivienda (realojados, ocupaciones en precario..).
  1. Hacer los informes de riesgo de exclusión residencial y hacerlos en los tempos marcados por la ley, tanto para vivienda como para pobreza energética, para cumplir con el objetivo de protección que marca la norma.
  1. Controlar que las empresas suministradoras no corten los suministros sin aplicar el principio de precaución.

5.1 Aplicar las sanciones contempladas en el código de consumo cuando se vulnera el principio de precaución

5.2 Abrir las vías adecuadas para que las compañías apliquen las ayudas o descuentos para garantizar los suministros básicos.

  1. Iniciar las cesiones obligatorias durante tres años a los pisos de grandes tenedores de vivienda que están incumpliendo su función social para atender a las personas en situación de exclusión residencial.

6.1.  Iniciando inmediatamente las cesiones de todos los pisos que ya están identificados en el registro de la Generalitat de Catalunya.

6.2. Haciendo el censo de pisos vacíos en el municipio para poder hacer las cesiones de todas las viviendas que están incumpliendo la ley.

Si Se Puede!

#CartaPAHColau

“somos los gorditos”

#somosLosGorditos

Somos los gorditos,
y estamos requetebien
vestidos de traje verde,
¡con fuerzas para vencer!

Somos redonditos
y siempre vamos a cien
escrache, dación y alquileres,
es lo que nos gusta hacer

Somos los gorditos,
y estamos requetebien
vestidos de traje verde,
¡con fuerzas para vencer!

Somos redonditos
y siempre vamos a cien
escrache, dación y alquileres,
es lo que nos gusta hacer

Jornada: Com fer front a la manca d’habitatge social?

03/05/2014

Jornada: Com fer front a la manca d’habitatge social?

Dijous 20 de març de 2013 de 9:30 h a 14:15 h. Edifici Vapor Universitari de Terrassa.
Inscripció gratuïta enviant mail a: formacio@observatoridesc.org

Catalunya és una de les comunitats més afectades per la problemàtica dels desallotjaments i per la concentració de pisos buits. Segons dades del poder judicial durant els 9 primers mesos de 2013 dels 50.000 desallotjaments que han tingut lloc a l’estat espanyol 12.000 han passat a Catalunya. Alhora, es calcula que dels 3 milions i mig d’habitatges buits, 500.000 estan a Catalunya, essent la província de Barcelona una de les més afectades.

Molts d’aquests habitatges buits pertanyen a entitats financeres que tot i haver estat rescatades amb diners públics no han dubtat en desallotjar les famílies afectades per la crisi. La proliferació de pisos permanentment desocupats no només genera greus problemes a les comunitats de veïns i en general de cohesió als barris, si no que vulnera la legalitat vigent.

En concret, la Llei pel Dret a l’Habitatge de Catalunya de 2007 estableix l’obligació dels agents públics d’impedir la desocupació permanent dels habitatges. És en aquest marc i donada la situació d’emergència habitacional que la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca i l’Observatori DESC han encetat una campanya per a la recuperació del patrimoni en desús en poder de les entitats financeres. Aquesta campanya contempla diferents accions com ara l’adopció de mocions municipals que penalitzin l’incompliment de la funció social de la propietat.

En aquest context, l’Ajuntament de Terrassa, per la seva banda, va impulsar a finals de 2013 actuacions legals contra les entitats financeres que concentren habitatges buits al municipi. En realitat, la consideració de l’habitatge buit com una patologia a combatre i el treball conjunt entre administracions i agents socials és una característica de les polítiques d’habitatge dels països del nostre entorn.

PROGRAMA
9:30 h Inauguració
Jordi Ballart, Alcalde de Terrassa
Ada Colau, Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH)

10:15 h Experiències europees de mobilització d’habitatge buit
Presenta Vanesa Valiño, Observatori DESC
Claire Roumet, Secretària General de CECODHAS, Federació europea d’habitatge social i cooperatiu

11:00 h Experiències autonòmiques d’intervenció en el parc en desús
Presenta Carme Labòria- Tinent Alcalde Area de planificació Urbanística i Territori de l’Ajuntament de Terrassa
Carles Sala, Secretari d’Habitatge de la Generalitat de Catalunya
Amanda Meyer, Secretària d’Habitatge de la Junta d’Andalusia

12:45 h Experiències locals d’intervenció en el parc en desús
Presenta Mercè Pidemont, advocada Observatori DESC/ PAH
Juli Ponce, professor de Dret Administratiu de la UB Antoni Serra, director de serveis d’Urbanisme
Dolors Clavell, advocada, relatora de la Llei d’Habitatge del 2007

14:00 h Cloenda
PAH de Terrassa
Lluïsa Melgares, Regidora de Ciutadania, polítiques d’Habitatge Social i Participació Ciutadana de l’Ajuntament de Terrassa
Manuel Pérez, Tinent Alcalde Area de serveis a les persones, cohesió i benestar social

 Organitzen