Arxiu d'etiquetes Comunicat

Les ocupacions, una forma precària de viure i un símptoma de la manca d’accés a l’habitatge a Barcelona

Les dades publicades avui per l’Ajuntament de Barcelona mostren que moltes de les afirmacions alarmistes que feien certs partits i mitjans són totalment falses

Avui l’Ajuntament de Barcelona ha fet públic un informe basat en les dades del Ministeri de l’Interior sobre denúncies per ocupació a nivell de comunitats autònomes i províncies i en dades de denúncies totals per ocupacions a la ciutat de Barcelona facilitades pels Mossos d’Esquadra.

En l’informe es detalla l’evolució del nombre de denúncies per ocupació en precari en 2019 i 2021, que és la següent:

Cal posar el focus en les següents dades de l’informe per analitzar-les en la seva globalitat: que de les persones ateses pel servei SIPHO, el 40% eren situacions en precari/ocupacions; només 3 d’aquestes situacions van ser ocupació del domicili habitual, és a dir, un 0,1%; i que el gruix de les ocupacions (73%) tenen lloc en habitatges de grans tenidors −el 79% dels quals són entitats financeres−, dades que desmenteixen les campanyes comunicatives d’alguns partits polítics i mitjans que repeteixen any rere any, especialment en aquesta època, que qualsevol pot perdre la llar a mans de qui es veu obligat/da a ocupar. Campanyes que només volen alarmar a la ciutadania i criminalitzar a les persones vulnerables.

Des de la PAH de Barcelona afirmem que aquestes dades reafirmen la nostra tesi: les ocupacions sense títol habilitant són una forma precària d’accés a l’habitatge, inestable i insegura, que és causada per l’augment de desnonaments, l’alça dels preus de lloguer i la manca d’un parc públic per reallotjar o accedir a un habitatge a preu assequible. A l’informe “Emergència habitacional, pobresa energètica i salut. Informe sobre la inseguretat residencial a Barcelona 2017-2020” es detalla que el 19% de persones que es veuen obligades a ocupar un habitatge ho fan perquè prèviament han patit un desnonament per impagament o increment sobtat del lloguer. Alhora aquestes dades demostren que la majoria d’ocupacions tenen lloc en pisos buits en mans de bancs i fons voltor −paradoxalment, els propietaris que més desnonen−, per la qual cosa és fàcil deduir que aquests tenidors estan mantenint grans volums de pisos buits amb l’objectiu d’especular a costa d’un dret fonamental. L’Administració té el deure de fer complir amb la funció social de l’habitatge i, per tant, d’utilitzar eines com la Llei 24/2015 i la Llei 1/2022 antidesnonaments, que contempla l’obligació, pels grans tenidors, de fer lloguers socials a les famílies, així com obligar-los a cedir habitatges buits.

Cal entendre, doncs, que la realitat de les ocupacions és el resultat de l’exclusió social de famílies que han patit diversos desnonaments i que visibilitza les desigualtats i la precarietat cronificada de capes cada cop més àmplies de la societat. Es tracta, doncs, del resultat de no impulsar polítiques i lleis d’habitatge valentes ni tampoc de dotar de pressupostos les partides corresponents per revertir la greu situació actual. La futura Llei d’Habitatge estatal podria ser una oportunitat per revertir aquesta tendència i garantir l’accés a un habitatge digne a les famílies vulnerables. Exigim a  la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona que apliquin amb contundència les lleis antidesnonaments i posin multes als grans tenidors que deixen els seus habitatges buits. No pot ser que hi hagi gent sense casa i cases sense gent!

Mentrestant, animem a les famílies de tot Catalunya a què s’apropin a les nostres assemblees per defensar el seu dret a un habitatge digne. No esteu soles!

COMUNICAT: Un nou suïcidi per un desnonament a Barcelona posa en evidència la manca d’inversió de l’Administració en polítiques socials

Des de PAH Barcelona volem expressar la nostra profunda tristesa i enviar el nostre condol a la família i entorn de la víctima

Aquest dimarts hem conegut la notícia del suïcidi d’un home a Barcelona, després de ser desnonat del seu pis la propietat del qual estava en mans de l’Ajuntament de Barcelona, a través de l’Institut Municipal de l’Habitatge. Davant d’aquests fets, des de PAH Barcelona volem expressar la nostra profunda tristesa i enuig i enviar el nostre condol a la família i entorn de la víctima.

Per altra banda, no podem evitar preguntar-nos quines han estat les causes que han obligat una persona a prendre una decisió tan dràstica: creiem que el sistema de protecció social ha fallat. Si bé no tenim totes les dades sobre el cas, la informació que s’ha ofert des del propi Ajuntament i els mitjans de comunicació apunta que aquesta persona, almenys des dels últims 3 anys, no disposava de l’acompanyament adequat a la seva situació, fet pel qual en el moment en què ha perdut l’habitatge, el seu únic refugi, no ha vist cap altra alternativa a treure’s la vida.

La nostra experiència en atendre a persones amb problemes habitacionals ens demostra que l’atenció social per part de les diferents administracions és insuficient. La infradotació dels serveis socials, el model d’habitatge com a bé de mercat o la dificultat d’accés a la salut física i mental són exemples d’un sistema que considera que la funció de la protecció social és la de tractament dels símptomes i de contenció dels problemes, especialment en aquells moments en els quals una tragèdia com la d’ahir salta al debat públic. Les entitats socials que treballem per la defensa dels drets humans com l’habitatge, l’educació o la salut hem reiterat una vegada i una altra a les diferents administracions que els diferents protocols que s’aproven fallen a l’hora de donar resposta a aquelles casuístiques més complexes i que és precisament en aquests casos més difícils quan una atenció proactiva i personalitzada és més necessària. A més, creiem que tots aquests protocols tenen un defecte en comú: posar la responsabilitat de posar-lo en marxa (i de fer-ne seguiment!) sobre les esquenes de la persona afectada. Què és el que passa quan aquesta persona, per desconeixement o per incapacitat no pot seguir els mecanismes que s’imposen des dels serveis socials? Doncs la indefensió absoluta. 

Malauradament, no és la primera vegada que una persona perd la vida en un desnonament. Tot just l’any passat un veí del barri de Sants va decidir precipitar-se des del seu balcó quan la comitiva venia a executar-lo, tot i la intervenció dels serveis socials i l’acreditació de vulnerabilitat; o fa tan sols uns dies dues dones grans, germanes, van treure’s la vida a Santander davant la perspectiva de perdre el seu habitatge. El cas d’ahir i tots els que el precedeixen ens obliguen a qüestionar-nos els mecanismes que tenim per evitar portar una persona al límit: les lleis i protocols actuals són insuficients i des dels moviments socials creiem que per resoldre aquesta qüestió cal solucionar d’arrel el problema estructural, és a dir, garantir el dret a l’habitatge

És per això que davant d’aquests fets insistim i exigim a les administracions competents (Ajuntament, Generalitat i Estat) que centrin els seus esforços a promoure polítiques en aquest sentit: prohibir els desnonaments sense alternativa, augmentar el parc públic d’habitatge, invertir recursos en els serveis socials i en l’atenció proactiva, integral i personalitzada de les afectades, entre d’altres. La futura Llei Estatal per al Dret a l’Habitatge impulsada pel govern espanyol de PSOE i Podemos, i que actualment està en tràmit parlamentari, és una oportunitat. Per això exigim una llei que garanteixi el dret a l’habitatge per a totes i que construeixi  una veritable política social que deixi l’habitatge fora del mercat especulatiu i asseguri que no hàgim de lamentar més morts. Garantir el dret a l’habitatge vol dir salvar vides.

 

PAH BARCELONA – 31 de maig de 2022