Archivo de etiquetas lloguer

PAH BARCELONA FELICITA A L’AJUNTAMENT PER ELS 255 HABITATGES ACONSEGUITS I INSTA A QUE S’APLIQUI LA CESSIÓ OBLIGATÒRIA SOBRE ELS 2500 PISOS BUITS QUE HI HA A LA CIUTAT

PAH Barcelona reclama des de fa anys unes mesures valentes que posin en valor el dret a l’habitatge de les famílies que es veuen forçades a ocupar en precari. Famílies que no han trobat la possibilitat d’accedir a un habitatge en condicions ni mitjançant un mercat privat totalment desregularitzat ni en l’Administració que s’ha mostrat moltes vegades incapaç de resoldre l’emergència habitacional que estem traspassant. Precisament d’aquest context de vulneració de drets va sorgir la campanya d’Obra Social de la PAH: amb la que recuperem pisos buits de les entitats bancàries per aquelles famílies que es veien al carrer i així tinguessin una llar on viure-hi. Mitjançant l’Obra Social, retornàvem a l’habitatge la seva funció social tal i com està recollida a l’article 47 de la Constitució.

En aquest sentit, celebrem que l’Ajuntament de Barcelona augmenti el parc públic d’habitatge amb la inclusió de 255 pisos aconseguits mitjançant negociacions amb els bancs. De la mateixa manera, valorem que l’Ajuntament reconegui el dret d’arrelament de les famílies que s’han vist forçades a ocupar i regularitzi la seva situació quan han residit en l’habitatge durant més de 12 mesos i els fills estan escolaritzats a la mateixa zona. Són passos positius.

Ara bé, malgrat els avenços que constatem, l’Ajuntament ha d’anar molt més lluny, pel fet que hauria de facilitar l’empadronament i la regularització de la situació habitacional de totes les persones que es trobin en situació irregular per necessitat. A més i solament oficialment, a Barcelona hi ha més de 2.500 pisos buits acumulats per grans tenidors. Cases que s’utilitzen únicament per especular mentre cada dia continuen havent famílies que són desnonades a Barcelona. De tots ells, BBVA posseeix l’escandalosa quantitat d’un miler de pisos encara que, paradoxalment, sigui l’entitat que menys ha entregat al consistori: una ridícula xifra de 67 pisos.Com hem fet en varies ocasions, instem a l’Ajuntament a aplicar la cessió obligatòria sobre tots els pisos buits. No esperarem a que s’engrosseixi el parc públic mitjançant acords amb els bancs. En aquest aspecte recordem que tant Banc Sabadell com LaCaixa han presumit, en les meses de prevenció dels desnonaments de l’Ajuntament, de regularitzar els casos de famílies que han ocupat pisos; però a dia d’avui no hi ha cap prova material d’aquestes afirmacions.

La cessió ha d’aplicar-se: és de mínims, de sentit comú, i esta recollida en laLlei 24/2015: llei que la ciutadania hem aconseguit després d’una ILP Habitatge que va tenir recolzament massiu i va ser aprovada per unanimitat en el Parlament de Catalunya el passat juliol. I com va dir la mateixa alcaldessa Ada Colau, la llei s’aplicarà “pese a quien le pese”. Aplicació que s’ha de fer en la seva totalitat, es qüestió de voluntat política. La cessió obligatòria és un pas tan necessari com resolutiu per enfrontar l’emergència habitacional que patim les famílies. Una eina que donaria resposta a les nombroses persones que es queden fora dels requisits restrictius formulats per l’Ajuntament amb la regularització de les ocupacions en precari.

Cal destacar també que des de la PAH Barcelona estem treballant els desnonaments per lloguer des de fa més d’un any. Cada setmana acudeixen a les nostres assemblees dotzenes de casos de persones en processos de desnonament per no poder pagar el lloguer. Barcelona és precisament la ciutat espanyola en la qual més han augmentat els preus dels lloguers des de 2013, arribant a una pujada superior al 24% durant 2015. Des de la PAH ja van denunciar abans que qualsevol administració la creació d’una nova bombolla inmobiliaria, aquesta vegada en el mercat del lloguer. Una nova bombolla permesa i fomentada pel poder polític mitjançant la venda d’habitatge públic o de la Sareb a fons voltors. Precisament en la nostra campanya Les 5 de la PAH vam posar sobre la taula als partits polítics la reforma necessària de la Llei d’Arrendaments Urbans per fer del lloguer una forma d’accés a l’habitatge estable i assequible per a tothom: amb l’ampliació de la durada dels contractes i la regulació dels preus dels lloguers.

Es urgent reformar lleis d’àmbit estatal com d’aplicar mesures des de la nostra realitat municipal. Readaptant iniciatives que en àmbit europeu funcionen, com el cas de Berlín i Amsterdam, que regulen els preus del lloguer segons les condicions socials del barri, o com a Viena, on es promocionen altres maneres de tinença com les cooperatives d’habitatge. Els passos donats per l’Ajuntament van per bon camí, però segueixen sent insuficients. Des de la PAH continuarem vigilant: organitzant-nos, sortint al carrer i el·laborant propostes per assegurar-nos que a Barcelona no hi hagi un desnonament més; perquè no es converteixi en una ciutat únicament per turistes i rics. Volem una Barcelona per les famílies, per la ciutadania, per la gent. Una Barcelona on el dret a l’habitatge, a tenir una llar, un lloc on viure, estigui totalment garantitzat.

Si Es Pot!

 

[En Castellano]

PAH BARCELONA FELICITA AL AYUNTAMIENTO POR LOS 255 VIVIENDAS CONSEGUIDAS E INSTA A QUE SE APLIQUE LA CESIÓN OBLIGATORIA SOBRE LOS 2500 PISOS VACIOS QUE HAY EN LA CIUDAD

PAH Barcelona reclama desde hace años medidas valientes que pongan en valor el derecho a la vivienda de las familias que se ven forzadas a ocupar en precario. Familias que no han encontrado posibilidad de acceder a una vivienda en condiciones ni mediante un mercado privado totalmente desregularizado ni en una Administración que se ha mostrado muchas veces incapaz de resolver la emergencia habitacional que estamos traspasando.Precisamente de este contexto de vulneración de derechos surgió la campaña Obra Social la PAH: con la que recuperábamos pisos vacíos de la banca para que las familias que se veían en calle tuvieran un hogar en el que vivir. Mediante la Obra Social, devolvíamos a la vivienda su función social tal como está recogida en el artículo 47 de la Constitución.

En este sentido, celebramos que el Ayuntamiento de Barcelona aumente el parque público de vivienda con la inclusión de 255 pisos conseguidos mediante negociación con los bancos. Del mismo modo, valoramos que el Ayuntamiento reconozca el derecho de arraigo de las familias que se han visto forzadas a ocupar y regularice su situación cuando han residido en la vivienda durante más de 12 meses y los hijos están escolarizados en la mismas zona. Son pasos positivos.

Ahora bien, a pesar de los avances que constatamos, el Ayuntamiento tiene que ir mucho más lejos, ya que debería facilitarse el empadronamiento y la regularización habitacional de todas las personas que se encuentren en situación irregular por necesidad. Además y sólo oficialmente, en Barcelona hay más de 2.500 pisos vacíos acumulados por grandes tenedores. Casas que se utilizan únicamente para especular mientras cada día continúan habiendo familias que son desahuciadas en Barcelona. De todos ellos, BBVA posee la friolera cantidad de un millar de pisos aunque, paradójicamente, sea la entidad que menos ha entregado al consistorio: una ridícula cifra de 67 pisos. Como hemos hecho en varias ocasiones, instamos al Ayuntamiento a aplicar la cesión obligatoria sobre todos los pisos vacíos: utilizar las viviendas injustificadamente vacías de la banca durante un período de tres años para conceder alquileres sociales a familias en riesgo de exclusión residencial. No esperaremos a que se engrose el parque público mediante acuerdos con los bancos. A este respecto recordamos que tanto Banc Sabadell como LaCaixa han presumido en las mesas de prevención de desahucios del ayuntamiento de regularizar los casos de familias que han ocupado pisos; sin embargo a día de hoy no hay ninguna prueba material de estas afirmaciones.

La cesión debe aplicarse. Es de mínimos, de sentido común, y está recogida en La Ley 24/2015: que la ciudadanía hemos conseguido tras una ILP Habitatge que tuvo un apoyo masivo y fue aprobada por unanimidad en el Parlament de Catalunya el pasado julio. Y como dijo la misma alcaldesa Ada Colau, la ley se aplicaría «pese a quien le pese«. Aplicación que debe darse en toda su totalidad, es cuestión de voluntad política. La cesión obligatoria es en este sentido un paso tan necesario como resolutivo para enfrentar la emergencia habitacional que sufrimos las familias. Una herramienta que daría respuesta a las numerosas personas que se quedarán fuera de los requisitos restrictivos formulados por el Ayuntamiento en la regularización de las ocupaciones en precario.

Cabe destacar que desde PAH Barcelona estamos trabajando los desahucios por alquiler desde hace más de un año. Cada semana acuden a nuestras asambleas docenas de personas en proceso de desahucio por no poder pagar el alquiler. Barcelona es precisamente la ciudad española en la que más han aumentado los precios de los alquileres desde 2013, alcanzando una cifra de subida superior al 24% durante 2015. Adelantándonos a administraciones y gobiernos, ya denunciamos la creación de una nueva burbuja inmobiliaria, esta vez en el mercado de alquiler. Una nueva burbuja permitida y fomentanda por el poder político mediante la venta de vivienda pública o de la Sareb a fondos buitres. Precisamente en nuestra campaña Las 5 de la PAH pusimos sobre la mesa a los partidos políticos la reforma necesaria de la Ley de Arrendamientos Urbanos para hacer del alquiler una forma de acceso a la vivienda estable y asequible para todo el mundo: con la ampliación de la duración de los contratos y la regulación de los precios de los alquileres.

Es urgente reformar leyes de ámbito estatal como aplicar medidas desde nuestra realidad municipal. Readaptando iniciativas que en ámbito europeo funcionan, como el caso de Berlín y Amsterdam, que regulan los precios del alquiler según las condiciones sociales del barrio, o como en Viena, donde se promocionan otras formas de tenencia como las cooperativas de vivienda. Los pasos dados por el Ayuntamiento van por buen camino, pero siguen siendo insuficientes. Desde la PAH continuaremos vigilantes: organizándonos, saliendo a la calle y elaborando propuestas para asegurarnos que en Barcelona no haya ningún desahucio más; para que no se convierta en una ciudad únicamente para turistas y ricos. Queremos una Barcelona para las familias, para la ciudadanía, para la gente. Una Barcelona donde el derecho a la vivienda, a tener un hogar, un lugar donde vivir, esté totalmente garantizado.

¡Si Se Puede!

Posicionamient de les organitzacions socials davant la reforma del mercat de lloguer. Una reforma que atempta contra la seguretat jurídica dels llogaters.

El BOE publica avui la llei 4/2013 de Mesures de Flexibilizació i Foment del Mercat del Lloguer d’Habitatge. La reforma del mercat de lloguer.

Aquesta llei suposa un nou cop al dret a l’habitatge. Amb la fórmula «dinamitzar el mercat de lloguer» la reforma afebleix encara més la posició dels llogaters, criminalitza els impagaments per raons de necessitat i facilita els desnonaments exprés.

En l’actual context de crisi, els desnonaments per impagament de la hipoteca i els desnonaments per impagament del lloguer són dues cares de la mateixa moneda: la concepció de l’habitatge com a mercaderia. A la tragèdia dels desnonaments per execucions hipotecàries s’afegeix la d’aquelles persones i famílies que, en el context de crisi, són incapaces de pagar el lloguer. A ciutats com Barcelona més del 80% dels desallotjaments estan vinculats a dificultats en el pagament del lloguer, uns 400 al mes.

La Llei de Mesures de Flexibilització i Foment del Mercat del Lloguer d’Habitatge modifica la legislació d’arrendaments urbans i la legislació d’enjudiciament civil sense tenir en compte la condició socioeconòmica dels llogaters. La reforma té dues finalitat bàsiques:

  • Redueix de 5 a 3 anys el contracte de lloguer i facilita els increments il·limitats de la renda. Cada 3 anys es podran produir pujades indiscriminades de la renda o es podrà cancel·lar el contracte de lloguer sense haver de justificar la necessitat de recuperar l’habitatge. La conseqüència per a les unitats familiars és de gran inseguretat ja que difícilment podran projectar-se de forma mínimament estable en una llar per períodes de 3 anys. A més, la reforma desvincula l’actualització de la renda de l’augment de l’Índex de Preus al Consum (IPC) i preveu que llogater i propietari decideixin «lliurement» quin criteri aplicar. Després de veure els abusos generats per la suposada llibertat contractual en l’àmbit hipotecari, no seria d’estranyar la firma de contractes de lloguer amb criteris d’actualització de la renda manifestament inassolibles. A això s’afegeix la incorporació de nous motius que possibiliten la interrupció del contracte de lloguer i que signifiquen una major vulnerabilitat del llogater.
  • Permet els desnonaments per impagament d’un sol mes de lloguer i crear un registre de morosos – «registre de sentències d’impagament de lloguer» -, en el qual durant 6 anys constaran les dades de les persones que no han satisfet les rendes del lloguer.  El registre vulnera el dret a la intimitat i la protecció de dades i condemnarà les persones afectades a l’exclusió habitacional. Aquest registre suposa un pas més en la criminalització de les persones afectades per la crisi.

La llei 4/2013 no fa cap menció a la situació de les famílies que amb motiu de la crisi veuen materialment impossible pagar el lloguer. Tampoc estableix cap diferència entre els impagaments que afecten a grans propietaris i entitats financeres i els impagaments de lloguer que repercuteixen en petits propietaris.

La reforma, finalment, es complementa amb la llei 16/2012, de 27 de desembre, per la que s’adopten diverses mesures tributàries dirigides a la consolidació de les finances públiques i a l’impuls de l’activitat econòmica, que estableix privilegis inacceptables per als grans grups econòmics i financers que especulen amb aquest bé de primera necessitat, als quals es privilegia amb importants deduccions fiscals.

En el context actual, una política d’aquest tipus resulta suïcida i s’allunya notablement de les pràctiques dels països més avançats en la matèria, on a més de disposar d’un parc d’habitatge social de lloguer en el que allotjar a les persones empobrides, es contemplen mesures d’intervenció en el mercat privat de lloguer. Això és el que succeeix a França, per exemple, on el 20% del parc immobiliari són habitatges socials de lloguer, i on es prohibeixen els desnonaments durant l’hivern. A Alemanya, per la seva part, existeixen límits als preus del mercat privat d’habitatge que impedeixen processos especulatius com els que s’han viscut a l’estat espanyol.

Per «dinamitzar el mercat de lloguer” bastaria amb forçar el lloguer social dels habitatges en mans d’immobiliàries i d’entitats financeres, almenys de les que estan essent apuntalades amb recursos públics. Les mateixes entitats bancàries reconeixen tenir en propietat més d’un milió d’habitatges buits.

Les entitats socials denunciem la reforma com una greu vulneració del dret a un habitatge digne consagrat en la Constitució espanyola i en nombrosos tractats internacionals de drets humans ratificats per l’estat espanyol i instem els poders públics a emprendre accions per garantir aquest dret fonamental.

Entitats signants:
Càritas
Consell Nacional de la Joventut de Catalunya
Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona
Fundació foment de l’habitatge social
Observatori DESC
Ordre hospitalari de Sant Joan de Déu
Sostre Cívic
Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya
UGT de Catalunya

Notícies d’interès:
La nova llei del lloguer està al servei de les entitats financeres