PAH Barcelona y #Aragò477 en el programa “Equipo de investigación” sobre els lloguers abusius i l’especulació

El passat divendres 6 d’octubre vam sortir al programa de la Sexta “Equipo de investigación” on es tractava la problemàtica dels lloguers i l’especulació.

A Barcelona veiem com fons d’inversió compren i venen els nostres habitatges per fer negoci. 9 de cada 10 desnonaments a la ciutat són de lloguer. Veiem com centenars de famílies són expulsades de les seves cases per aquests fons (MK Premium, Air Investments, Norvet…) sense oferir cap alternativa habitacional i en molts casos passant tota la responsabilitat a l’administració.

Des de la PAH de Barcelona no tan sols denunciem aquestes situacions, sinó que ens reinventem per fer pressió ciutadana per fer front i fer efectiu el dret a l’habitatge.

El bloc #Aragó477 és un exemple d’aquesta reinvenció. Una hibridació entre veïnes, les que ja habitaven en el bloc i les noves veïnes que van recuperar 6 pisos mitjançant la campanya obra social de la PAH, que s’han adonat que comparteixen el mateix problema: l’accés a l’habitatge.

Mitjançant aquesta acció busquem denunciar la situació de preus abusius en el lloguer que estem patint en la nostra ciutat i a més senyalar als fons d’inversió que estan comprant i venen la nostra ciutat sense cap control.

Us deixem el tall del programa i us convidem a assistir a les nostres assemblees per fer front aquest fons voltor. Sabem que som capaces de fer possible l’impossible: fer fora aquests fons de la ciutat. També ens deien que mai aturaríem un desnonament i ja hem perdut el compte de tots els #stopdesnonaments aturats gràcies a la solidaritat de la gent.

L’habitatge en un dret per totes i no permetrem que es continuï considerat una mercaderia per a benefici d’unes poques. Seguirem lluitant perquè cap veïna sigui expulsada, ni de la seva llar, ni de la seva ciutat.

EL PP ES COMPROMET PÚBLICAMENT A DONAR SUPORT A LA LLEI D’HABITATGE DE LA PAH

Durant els propers mesos les famílies que formem PAH acudirem al Congrés dels diputats per aconseguir la signatura de compromís de tots els grups parlamentaris a què es legisli el més aviat possible la Llei d’Habitatge de la PAH, un text de llei que recull cinc mesures de mínims per afrontar l’emergència habitacional.

La primera és la dació en pagament retroactiva, que representa un salvavides per les més de 600.000 famílies en processos hipotecaris que han estat executats pels bancs, perdent la seva llar i arrossegant un deute per a tota la vida. La segona és la necessitat d’una moratòria dels desnonaments, perquè no es repeteixi l’onada de desnonaments que la ciutadania hem sofert durant l’última dècada. La tercera incideix en l’augment del parc públic d’habitatge. Parlem d’un parc que, ara com ara, no supera l’1% en tot l’estat espanyol. Una xifra ridícula, incapaç de donar resposta a la realitat, i que s’allunya en gran manera de la mitjana mínima del 15% de parc públic existent en la resta de la Unió Europea. La quarta és garantir els subministraments bàsics d’aigua, llum i gas assegurant un accés integral i digne a l’habitatge.

I la cinquena és garantir els drets de les inquilines mitjançant una modificació de la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU). Durant els últims anys hem patit en els nostres municipis unes constants pujades dels preus i una retallada de la durada en els contractes que aixafa qualsevol projecte i perspectiva de futur de les famílies. Les xifres ronden el 15% de pujada de mitjana a les principals ciutats de l’estat, convertint el lloguer en un problema, ja que tampoc pot ser una manera de vida sostenible. Només a Barcelona la pujada ha arribat a augmentar més del 24% en els últims tres anys. D’aquesta forma, s’impossibilita, a les mateixes famílies que són incapaces de viure en propietat, que tampoc ho facin de lloguer, relegant-les a la incertesa i la violació sistemàtica dels seus drets. Per solucionar aquesta situació, des de la PAH proposem la creació d’un índex de referència per regular els preus de cara a protegir el Dret a l’Habitatge. Mesura que ja existeix i funciona eficaçment en municipis d’Alemanya, França i els països escandinaus.

Precisament, ahir es va aprovar al Congrés una Proposta No de Llei presentada pel grup parlamentari Unidos Podemos que seguia la línia d’establir un marc legislatiu que protegís els drets de les inquilines. Sobre la seva proposta, valorem en positiu que es proposi dotar als Ajuntaments la capacitat d’incidir sobre els preus del lloguer, també tornar als 5 anys de durada en els contractes i l’eliminació de facilitats fiscals per les SOCIMIS, coneguts per ser els fons d’inversió que han protagonitzat la compra d’habitatge públic. No obstant això, destaquem la necessitat que quedi recollit en futures propostes de llei que mai més es pugui tornar a vendre habitatge públic en aquest Estat, i també d’ampliar els contractes de lloguer fins a 10 anys de durada quan el propietari sigui una gran forquilla d’habitatge.

Cal destacar que, durant el debat parlamentari, el Partit Popular va extreure durant la seva intervenció un flyer de la Llei d’Habitatge de la PAH i va assegurar ser l’únic grup parlamentari que assumia les demandes de la ciutadania. En les pròximes setmanes ens reunirem amb tots els grups parlamentaris per instar-los a ratificar el seu suport a les nostres demandes i, vist que el govern del PP acaba de realitzar una asseveració tan directa, el coherent, la qual cosa exigim, ja que ells ens han donat motiu, és que el Partit Popular deixi per escrit que facilitarà el tràmit del text de llei que la PAH registrarem al Congrés. I encara més, sabent que el govern del PP té la capacitat de vetar, durant un mes, qualsevol proposta de llei que es registri al Congrés, aquest compromís envers el nostre text de llei ha d’incloure la promesa pública de no interposar cap veto. Un mínim que ja els traslladem quan realitzem una ronda de negociacions sobre el contingut del text amb tots els grups parlamentaris el passat mes de maig. Seria un insult a la ciutadania que el PP hagués llançat semblant afirmació tenint en compte que, recentment, el mateix Comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals ha dictaminat que en l’estat espanyol es violen sistemàticament els Drets Humans en matèria d’habitatge. Una vulneració que es tradueix en l’execució de 173 desnonaments diaris segons dades del Consell General del Poder Judicial.

La PAH es pren les coses de debò perquè hi ha vides en joc. Fa temps que no solament parem desnonaments i desobeïm lleis injustes, sinó que proposem solucions. Solucions que el Partit Popular va rebutjar i va suspendre quan es van legislar a escala autonòmica. És per això que instem al govern, al Partit Popular, que no solament escolti o prengui un pamflet, sinó que apliqui les mesures que es proposen en La llei d’Habitatge de la PAH, perquè són mesurades de sentit comú que donen solucions a tota la ciutadania. Nosaltres parlem de drets, del Dret a l’Habitatge, del dret a poder començar de zero, de poder viure a les nostres ciutats, de poder obrir una aixeta i surti aigua. Perquè actuem amb la serietat que implica que qualsevol família, a qualsevol poble del territori espanyol, tingui garantit poder viure en una llar dignament.

#LeyViviendaPAH

[Comunicado] Nace el bloque Aragó 477, solidaridad y autotutela de derechos

Hoy lunes 3 de julio presentamos un nuevo ejemplo de solidaridad y lucha. La PAH de Barcelona ha recuperado 6 viviendas en la calle Aragón 477, viviendas que ahora acogen a 6 familias en situación de vulnerabilidad. No solo hemos realojado a éstas familias sino que estamos desde hace días trabajando con las familias que ya habitan en el edificio, familias que llevan más de 24 años de alquiler, con contratos normales o rentas antiguas. Estamos asesorando a estas familias sobre sus derechos y ayudándoles a organizarse para que el inversor Norvet Property no las desahucie para dedicar sus hogares a la especulación.

Hoy anunciamos como hemos realojado a 6 familias a las que el Ayuntamiento de Barcelona ha dado la espalda y no ha realojado por burocracias que no reconocen la realidad de nuestra ciudad. Hablamos de 6 adultos y 6 menores.

El edificio pertenece a Norvet SL, una empresa que se dedica a la promoción inmobiliaria, a la especulación inmobiliaria. Esta empresa se dedica a comprar edificios habitados, expulsa las vecinas, utilizando todo tipo de tácticas, incluso la contratación de empresas ilegales que ejecutan desahucios fuera de la ley. Por ello tienen una querella criminal del Observatori Desc. Estas empresas son las que se están cargando nuestra ciudad, nuestros barrios, nuestras comunidades de vecinas, y tenemos que hacerles frente. Las compañeras del Sindicat de barri de PobleSec lo saben muy bien, tienen 5 bloques de esta empresa y uno ya lo han vaciado de vecinas

Entre 9 y 10 hogares sufren un desahucio cada día en la ciudad de Barcelona, casi el 90% son de alquiler. Ya no solo hablamos de desahucios por impago de alquiler, sino que hablamos de los efectos de la invasión y la colonización de nuestra ciudad por parte de la avaricia de los fondos de inversión. La solidaridad y la lucha de cada vez más vecinas para salvar nuestra ciudad, nuestros barrios y nuestros hogares está haciendo que muchos de estos desahucios se paralicen con el ejercicio de la desobediencia civil no violenta.

Tenemos que seguir cultivando la solidaridad y la desobediencia en nuestra ciudad frente al ataque que estamos viviendo y tenemos que seguir presionando a la Administración para que utilice todas las herramientas para garantizar el derecho a la vivienda y el derecho a la ciudad.

Desde la PAH llevamos años denunciando esta situación, actuando de urgencia y proponiendo soluciones, ya sea a través de nuevas leyes o exigiendo la aplicación de las leyes vigentes, como las sanciones a las viviendas vacías de la banca.

Entre 2013 y 2016 se han producido 12.322 desahucios en Barcelona, el 84% de alquiler y el realojo no ha sido garantizado, pues la ciudad cuenta con un minúsculo parque público de alquiler, el 1%, lejos del 15-18% de media de la UE.

Hoy realojamos a familias que el Ayuntamiento niega su derecho, por vivir en un local o por ser desahuciadas de viviendas sin tener la titularidad de éstas, además de las que no pueden esperar una media de 6 meses a ser realojadas o se niegan a alquilar una habitación para vivir con su familia en infravivienda.

Recientemente la Directa cifraba en 76 edificios en una situación similar a la de Aragón 477, está claro que tenemos que hacer algo para defender nuestra ciudad. Desde PAH-BCN vamos a asesorar a las vecinas de Aragón 477, a las que se han unido 6 familias de la PAH, y juntas vamos a garantizar nuestro derecho a la vivienda y a frenar la expulsión por la pura avaricia y especulación. Edificios como éste deberían de formar parte del parque público de vivienda, y no parte de los beneficios astronómicos de fondos de inversión y de empresas sin escrúpulos como Norvet Property.

Vamos a exigir que las vecinas de que habitan Aragón 477 se puedan quedar en sus viviendas de alquiler y vamos a luchar por conseguir un alquiler social para las 6 nuevas familias.

Nacimos para conquistar el Derecho a la vivienda enfrentándonos a quien haga falta, porque ya no sólo nos están expulsando de nuestras casas, sino que también nos están expulsando de nuestra ciudad.

¡Sí Se Puede!
#Aragó477
#BCNnoEstàEnVenda

Sortim al carrer per defensar l’habitatge per a totes! I es que Barcelona no està en venda!

Aquest dissabte 10 de juny a les 18:00 la plataforma #BCNnoEstàEnVenda ha convocat una gran manifestació a la Plaça Universitat en defensa del dret a l’habitatge davant de la greu situació d’expulsió del veïnat que s’està vivint a Barcelona.

Les PAHs hem quedat a la cantonada de Pelayo amb Ronda Universitat, per anar totes juntes, como “marea Verde” 🙂 a les 17:45h

Les raons per manifestar-nos són moltes. El preu mitjà actual del lloguer a la ciutat ha pujat més d’un 17% entre 2014 i 2016, superant el preu màxim que es va registrar durant els anys de la bombolla immobiliària. Els lloguers pugen perquè la dedicació a altres usos diferents als d’habitatge residencial assequible és molt alta i el parc de lloguer es redueix. A més, estem patint un fort procés especulatiu induït pels grans tenidors de finques i inversors que modifiquen les condicions dels habitatges per multiplicar el seu valor i posar-los en circulació en els mercats globalitzats, cosa que provoca que desaparegui el concepte d’habitatge com a dret social fonamental per convertir-lo en un valor financer més.

El que s’ofereix no és un habitatge, sinó un producte d’inversió que provoca que el jovent tingui cada vegada més dificultats per emancipar-se i que moltes famílies hagin de marxar dels seus barris de tota la vida. En aquest context, mentre que els salaris estan pràcticament congelats, els lloguers han pujat entre un 11% i un 21% en funció del districte fins assolir una mitjana de 850€/mes, que equival al sou precari d’un de cada tres barcelonins. A aquest augment cal afegir-hi l’arbitrarietat dels desemborsaments exigits pels propietaris per poder firmar un contracte, que van dels 2.400 als 4.800 €. A Barcelona, als barris més desafavorits la despesa en habitatge supera el 35% de la Renda Familiar disponible, mentre que per als barris amb més ingressos representa el 5%.

L’emergència habitacional genera exclusió residencial. Al llarg de 2016, 30.637 persones s’han inscrit al Registre de Sol·licitants d’Habitatge. A més, la UCER, la Unitat Contra l’Exclusió Residencial, ha atès un total de 1.574 unitats familiars en processos de pèrdua de residència. A la ciutat es produeixen entre 9 i 10 desnonaments a la setmana i sabem que el 88,5% eren, entre 2013 i 2015, per impagaments de lloguer. Una dada alarmant és que el sensellarisme aquest any s’ha incrementat. Tot i que té una explicació multicausal, hi ha tres factors claus: l’augment del preu del lloguer, un parc públic d’habitatge totalment insuficient per donar resposta a les necessitats socials i la precarització del mercat laboral.
La modificació de la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU) al 2013 garanteix molt més el dret a la propietat immobiliària per sobre del dret a l’habitatge.

Redueix de 5 a 3 anys el termini obligatori dels contractes.
Permet que el propietari recuperi l’immoble passat el primer any, anunciant la decisió a l’inquilí amb només dos mesos d’anticipació. A més, si el contracte no està registrat, el pot interrompre en cas que una tercera persona compri l’habitatge (Nou motiu de desnonament).
Es facilita el desnonament reduint els temps del procés judicial en cas d’impagament.

IMG_20170609_114537

El parc d’habitatge de Barcelona comptava el 2016 amb 438.304 habitatges en règim de lloguer. Dins d’aquest, el de mercat lliure representava 31,3% i el d’habitatge social només un 1’5% (6.500 habitatges públics) en comparació a París, que en té un 17’2%, o Amsterdam, que en té un 48%. També hi ha a la ciutat prop de 31.200 pisos buits dels quals 2.592 són propietat dels bancs.

Els lloguers turístics coneguts representen el 7,7% de mitjana del parc de lloguer de la ciutat. Dels 15.881 apartaments turístics detectats, el 39,5% no tenen llicència i d’aquesta oferta total, el 65% es concentra a Ciutat Vella i l’Eixample.

L’auge de l’especulació amb la propietat vertical també es manifesta a Barcelona amb l’adquisició, per part de fons d’inversió, d’almenys 76 blocs sencers, alguns amb inquilins a dins, per convertir-los en habitatges de lloguer de luxe que atrauran persones amb més poder adquisitiu, fet que provoca l’expulsió dels residents actuals.

En aquest context d’emergència habitacional, es preveu que aquest any finalitzin prop de 44.000 contractes de lloguer amb la dificultat per a les unitats de convivència de conservar la seva llar o de trobar un lloguer assequible a la nostra ciutat.

Per aquestes raons convoquem al veïnat barceloní a manifestar-se i deixar constància que cal un altre model de ciutat que garanteixi el dret a l’habitatge per a totes!

#10J
#BCNnoEstàEnVenda
#HabitatgePerATotes
#NoEnsFaranFora