Arxiu d'etiquetes PAH

  • Inici   /  
  • Entrades equitetades "PAH"

[Comunicat] Prou criminalització de la protesta

Posicionament d’organitzacions i moviments socials sobre la proposta de reforma del delicte de desordres públics: genera greus afectacions al dret a la protesta

Davant la proposició de llei orgànica de reforma del Codi Penal presentada al Congrés dels Diputats, les organitzacions sota signants manifestem el nostre desacord amb la proposta relativa a la modificació del delicte de desordres públics del Codi Penal.

La derogació del delicte de sedició s’ha de celebrar. Tot i ser un delicte en desús, va ser utilitzat per condemnar els presos polítics el 2019. Si bé celebrem la proposta de derogació del delicte de sedició, valorem que l’actual proposta de reforma genera greus afectacions i limitacions al lliure exercici del dret a la protesta i que si tira endavant constitueix una nova agressió als drets fonamentals de la ciutadania i un retrocés en termes de democràcia.

  1. La proposició de llei comporta aspectes negatius que poden vulnerar l’exercici del dret a la protesta. Es deroga la sedició, però s’incorpora un tipus agreujat de desordres públics que, amb una nova terminologia, persegueix algunes de les actuacions que perseguia la sedició.
  2. Aquest tipus agreujat de desordres públics incorpora diversos conceptes genèrics, subjectius i indeterminats que permeten criminalitzar un gran nombre d’accions, adscrites dins del dret a la protesta, i això pot comportar penes elevades i fins i tot presó.
  3. Al Codi Penal actual, perquè una conducta pugui ser considerada desordre públic exigeix un acte de violència contra les persones o les coses, o bé una amenaça de violència. La proposta de reforma planteja que els desordres públics també es poden cometre per “intimidació”, concepte que comportaria més arbitrarietat, subjectivitat i previsiblement una major incriminació, ja que aquesta redacció permet criminalitzar moltes actuacions del dret a la protesta, freqüents a la nostra societat i que són necessàries per visualitzar el rebuig o el malestar social.
  4. Així mateix, s’introdueix com a delicte la invasió o ocupació de locals o espais públics o privats explícitament sense violència ni intimidació amb penes de fins a 6 anys de presó o 12 mesos de multa. Una vegada més, es criminalitza de manera clara una expressió del dret a la protesta pacífica.
  5. La proposta agreuja el tipus bàsic si els fets (incloent-hi, per tant, una protesta amb intimidació, però no-violència) són duts a terme per una “multitud el nombre, organització i propòsit de la qual siguin idonis per afectar l’ordre públic”; com a resultat, s’obre el ventall per criminalitzar actuacions d’organitzacions que podrien haver posat en perill l’ordre públic sense que calgui que hagi passat efectivament.
  6. El dret a la protesta és el dret dels drets, un mecanisme efectiu de participació ciutadana en assumptes públics, que permet impulsar transformacions socials i polítiques significatives, així com establir un diàleg entre la ciutadania i el poder representatiu. Si bé el dret a la protesta no està codificat com a tal a la normativa internacional, és un concepte que integra un grup de drets fonamentals: el dret a la reunió pacífica, la llibertat d’expressió, la llibertat d’associació i la llibertat d’informació. A l’Estat espanyol, la normativa estatal reconeix el dret de reunió i manifestació com a drets fonamentals (article 21 de la Constitució Espanyola); ambdós permeten la protecció harmònica i conjunta del dret a la protesta social. De la mateixa manera, la normativa europea −a través del Tribunal Europeu de Drets Humans i el Conveni Europeu de Drets Humans− reafirma el “dret a la reunió i manifestació com un dret fonamental de qualsevol societat democràtica” i destaca que no es poden interpretar de manera restrictiva. D’acord amb l’anterior, recordem que aquests drets són individuals (no col·lectius) i que cada una de les participants es reconeix de manera individual, pel simple fet de ser persones.

Des del 2015, la reforma del Codi Penal (Llei Orgànica 2/2015, 30 de març) i l’aprovació i vigència de la Llei de Seguretat Ciutadana −popularment coneguda com a Llei Mordassa (actualment en tràmit de reforma)−, s’han consolidat com una resposta repressiva davant de l’auge de la mobilització social als nostres carrers, també com a resposta contra el dret a l’autodeterminació. Fa anys que l’acció col·lectiva i organitzada s’ha vist repetidament perseguida, reprimida i criminalitzada.

Davant l’actual tramitació de la proposició, exigim que el Codi Penal s’adeqüi amb els estàndards internacionals de drets humans.

Demanem que durant el tràmit parlamentari es modifiqui el delicte de desordres públics per garantir que els elements que suposen una clara vulneració de drets es corregeixin amb l’objectiu de protegir el lliure exercici del dret a la protesta, un dret fonamental de la ciutadania.

Organitzacions impulsores:

  1. Alerta Solidària
  2. Aliança de Marees i Moviments Socials
  3. Arran
  4. Calala – Fondo de Mujeres
  5. CGT Catalunya
  6. CONFAVC
  7. Contracorrent i Corrent Revolucionària de Treballadors (CRT)
  8. Coordinadora Movimientos Sociales y Sindicales de Cataluña
  9. Coordinadora Obrera Sindical
  10. Ecologistes en Acció Catalunya
  11. Elite Taxi
  12. End Fossil Barcelona
  13. Endavant-OSAN
  14. Front Comú Contra la Repressió
  15. Intersindical Alternativa de Catalunya – IAC
  16. Irídia – Centre per la defensa dels drets humans
  17. La Intersindical (CSC)
  18. Lluita Internacionalista
  19. Marea Blanca Catalunya
  20. Marea Pensionista
  21. Minyons Escoltes i Guies de Catalunya
  22. Novact
  23. Òmnium Cultural
  24. Plataforma de Afectadas por la Hipoteca (PAH)
  25. PAH Barcelona
  26. Pirates de Catalunya
  27. Plataforma 3 d’octubre
  28. Plataforma Antirepressiva de Barcelona
  29. Plataforma per la Pau – OTAN NO
  30. Procés Constituent
  31. Constituents per la República
  32. Rebel·lió o Extinció
  33. Sectorial de Persones Represaliades de l’ANC
  34. Sindicat de Llogateres
  35. Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC)
  36. Tanquem els CIES
  37. Unió de Pagesos de Catalunya
  38. Xarxa Antirepressió de Familiars de Detingudes
  39. Xarxa d’Habitatge de l’Esquerra de l’Eixampe (XHEE)
  40. Xarxa per la Justícia Climàtica

El Govern de coalició repeteix el codi de bones pràctiques amb la banca que va aprovar el PP

Mancant conèixer el text definitiu que surti del Consell de Ministres, des de la PAH considerem que l’acord anunciat no implica cap obligació real per a la banca

Avui hem conegut l’anunci del Govern d’un “principi d’acord” amb la banca per a, suposadament, pal·liar la situació de milers de famílies que ara tenen problemes per pagar la seva hipoteca a causa de la pujada de l’euríbor els últims mesos i per la situació d’inflació generalitzada. L’acord, anunciat per la ministra Nadia Calviño aquest matí, inclou mesures per a rendes inferiors a 29.400€, que impliquen reestructuracions, dacions en pagament, mancances i traspassos a hipoteques de tipus fix, etc.

La nostra valoració -inicial- és la següent: en primer lloc, ens sembla un frau que el govern anunciï aquestes mesures a so de bombo i platerets quan ni tan sols ha aconseguit que la banca ho subscrigui completament. Això ens recorda al Codi de Bones Pràctiques que el govern del Partit Popular va signar amb la banca el 2012 per a, suposadament, “aturar els desnonaments” però, com és ben sabut, els desnonaments continuen avui dia en un any 2022 que, malgrat de l’anomenat “escut social” del govern en vigor, s’encamina a superar el 2021 amb 10.816 nous desnonaments registrats al 2n trimestre. Per molt que la ministra Calviño doni ultimàtums a la banca perquè el subscriguin, els bancs tenen total llibertat per aplicar l’acord, per la qual cosa entenem que la ministra realment no ha estat capaç d’obligar la banca a absolutament res, igual que el Partit Popular al seu moment.

A falta de conèixer el text definitiu de l’acord –que així que el tinguem farem la valoració corresponent-, totes les mesures que veiem recollides a l’anunci són mesures ja conegudes pels qui portem anys lluitant contra els desnonaments. Entrem al detall partint del que coneixem:

D’una banda, parlem dels supòsits de les famílies beneficiades: aquelles considerades vulnerables, és a dir, aquelles que ingressen menys de 25.200€ anuals (uns 1.500€ mensuals), i que dediquin més del 50% dels ingressos a pagar la hipoteca. En aquest cas partim d’un supòsit que és irreal, ja que difícilment una família podrà mantenir-se amb només 750€ al mes per a pagar subministraments, aliments i altres béns bàsics el preu dels quals ara està disparat per la inflació. D’altra banda, què passa amb aquelles famílies que hi dediquen un 45%? Que queden totalment desprotegides malgrat patir una sobrecàrrega en els seus ingressos –recordem que l’ONU recomana que la despesa en habitatge i subministraments no ha de superar el 30% dels ingressos. Respecte al segon tram, el de les llars amb uns ingressos de 29.400€ anuals, amb hipoteques que s’hagin signat fins al 31 de desembre de 2022 i la càrrega hipotecària de la qual sigui superior al 30% de la seva renda i, a més, hagin tingut un augment del 20% de despesa en la seva hipoteca. Si bé aquest tram pot ser més realista que l’anterior, les mesures proposades per a aquest col·lectiu es resumeixen principalment a augmentar el seu deute; no implica cap alleujament real per a les seves economies.

En general, res no ha canviat: tot es resumeix a refinançar l’habitatge (amb mancances, allargament de terminis, reestructuració de deute, una dació en pagament sense especificar, etc.) i endeutar encara més les famílies, que en un futur potser es trobaran en la mateixa situació o pitjor que l’actual. De la banca no podem esperar cap mena de compassió ni bona voluntat: el seu negoci consisteix a lucrar-se a costa de les nostres necessitats bàsiques, com ara l’habitatge. És per això que no confiem que la banca renegociï aquestes mesures sense cap contraprestació; no pot ser que el govern es dediqui a anunciar paquets de mesures presumptament “beneficioses” però consensuades només amb una de les parts interessades.

No podem deixar de recordar, a més, que els governs des del 2011 van imposar retallades a pensions, salaris i serveis públics, així com als drets socials. Aquestes retallades no s’han revertit i totes es continuen arrossegant. En agraïment, la banca va continuar desnonant desmesuradament, venent lots de cases embargades a preus irrisoris a fons voltor, i deslliurant-se d’altres (els anomenats “actius tòxics”) mitjançant l’invent que ens “sortiria de franc”: la Sareb. Per cert, que el Govern continua sense voler recuperar el préstec de més de 66.000 milions d’euros que va costar el rescat bancari i que va sortir de les nostres butxaques.

Finalment, des de la PAH tenim clar que les mesures anunciades avui pel Partit Socialista són un brindis al sol: si el govern no vol deixar ningú enrere, ha d’impulsar mesures estructurals per abordar el problema de l’accés a l’habitatge. L’oportunitat hi és: la Llei de Dret a l’Habitatge continua embussada en el tràmit parlamentari perquè precisament el PSOE es nega a aprovar mesures de gran impacte a favor de la ciutadania, com el lloguer social obligatori per a banca i fons voltor, la suspensió dels desnonaments sense alternativa habitacional i el control efectiu dels lloguers. Per tot això, instem a totes les famílies que tinguin problemes per pagar la seva hipoteca que s’acostin a les nostres assemblees, ja que som l’única garantia que tenen d’aconseguir solucionar els seus problemes sense haver d’endeutar-se -encara més- en el futur.

Organitzacions socials i partits polítics acorralen el PSOE en les negociacions de la Llei Habitatge

Les conseqüències de la inflació i l’encariment dels preus estan portant al límit a milions de llars espanyoles que ja no arriben a final de mes. En aquest context d’emergència, en què el preu del lloguer continua pujant i els desnonaments continuen executant-se, el Govern del PSOE i Unidas Podemos segueix enrocat en les negociacions del projecte de Llei d’Habitatge estatal i es manté inamovible davant de la petició dels grups polítics i les organitzacions pel dret a l’habitatge d’incorporar dues esmenes claus: l’obligació d’oferir lloguer social a les famílies vulnerables abans del desnonament i la regulació efectiva dels preus del lloguer.

Enfront d’aquest panorama, aquest matí diverses organitzacions, entre les quals destaquen els Sindicats de Llogateres, la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca, els sindicats laborals (CCOO, UGT i Confederació Intersindical), Amnistia Internacional, Observatori DESC i la Mesa del Tercer Sector (entre molts altres), s’han reunit en representació de la plataforma Iniciativa Llei Habitatge amb els portaveus dels partits del bloc d’investidura. A la reunió se’ls ha demanat que pressionin el Govern perquè es desencallin les negociacions com més aviat millor, de forma positiva; això és, incloent-hi a la llei mesures que justifiquin el nom de Llei pel Dret a l’Habitatge, que des del Govern se li va atorgar.

En finalitzar la reunió, els portaveus d’ERC, EH Bildu, Unidas Podemos, BNG, Más País i CUP, han fet declaracions juntament amb les portaveus de la Iniciativa Llei Habitatge, comprometent-se públicament a no donar el sí a la llei si aquesta no serveix efectivament per garantir el dret a l’habitatge i protegir la majoria de la població enfront de l’especulació immobiliària.

El secretari d’Habitatge es nega a aprovar mesures d’emergència per protegir de la inflació les llars

Dijous passat David Lucas, secretari General d’Habitatge, es va reunir tant amb els Sindicats de Llogateres com amb la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca, que, en sengles reunions van exigir a Lucas que el Govern prengui mesures d’emergència en matèria d’habitatge per a frenar les conseqüències de la inflació sobre les economies domèstiques.

Per a protegir les llars inquilines davant de pujades de lloguer i revertir l’asfíxia econòmica agreujada per la inflació, els sindicats han proposat a Lucas un conjunt de mesures conjunturals i temporals que haurien d’aprovar-se urgentment en el marc de les mesures anticrisi en el proper paquet. En primer lloc, exigeixen la congelació dels lloguers a través de pròrrogues obligatòries de contractes per a evitar pujades o expulsions en les finalitzacions de contracte, com ja s’estan vivint. En segon lloc, les actualitzacions interanuals dels preus del lloguer, abans vinculades amb l’IPC i ara limitades al 2%, s’han d’eliminar, és a dir, passar al 0%. Finalment, exigeixen revertir les actualitzacions de lloguer realitzades des del 31 d’octubre del 2021 fins al març del 2022.

D’altra banda, les mesures de protecció davant els desnonaments vigents són clarament insuficients, com demostren els 52.161 executats malgrat aquestes mesures entre gener de 2021 i març de 2022. Són necessàries mesures d’urgència, com congelar l’increment de les quotes hipotecàries (aquelles que els toqui revisió en els pròxims mesos) i dels lloguers, i augmentar l’abast de les mesures antidesnonaments, prohibint expressament tots els que afectin famílies vulnerables sense alternativa habitacional digna. Mesures similars ja s’han aprovat a Escòcia i van pel camí d’aprovar-se a Alemanya.

Però aquestes mesures de caràcter temporal no seran suficients, per la qual cosa són imprescindibles mesures estructurals que s’han d’incloure en la propera Llei pel Dret a l’Habitatge, com les que hem aportat en forma d’esmenes al projecte de llei del Govern i que arriben avalades per 9 formacions polítiques del Congrés.

Una Llei Habitatge efectiva: l’única manera de protegir les llars

Davant la negativa de Lucas d’implementar mesures urgents per fer front a la situació d’inflació i asfíxia econòmica de les llars, l’única via possible és l’aprovació de la Llei d’habitatge. L’únic consens possible, tal com han manifestat avui els grups polítics, és la incorporació de mesures que facin de la Llei un text realment efectiu que acabi amb les pujades dels lloguers, protegeixi les llars davant dels desnonaments i incorpori els habitatges de la Sareb al parc públic d’habitatge. Cada dia que passa sense que s’aprovi la Llei Habitatge, el Govern està escollint defensar els interessos de la patronal immobiliària enfront de la protecció que necessiten milers de llars.

La Iniciativa Llei Habitatge registra 60 esmenes a la llei del Govern juntament amb diferents grups polítics

El dijous 31 de març, les organitzacions que conformem la Iniciativa Llei Habitatge hem registrat a través dels grups parlamentaris 60 esmenes a la llei que va presentar el Govern i que s’està tramitant. Com anem denunciant des de fa mesos, el Projecte de Llei del Govern no garanteix el Dret a l’Habitatge; no conté mesures per posar fi a la pandèmia dels desnonaments, que ja superen 1 milió de famílies en els darrers 10 anys. No dona alternativa habitacional mitjançant lloguers socials obligatoris per a grans tenidors, ni regula els preus del lloguer i continua donant curs a l’especulació sense aportar mesures reals i immediates per a ampliar el parc públic de lloguer.

A la roda de premsa d’avui, les entitats socials en defensa pel dret a l’habitatge, com la PAH, hem presentat les esmenes elaborades i marcat les línies vermelles que, de totes totes, la futura Llei d’habitatge ha de recollir perquè sigui una Llei que serveixi per a la gent que fa anys que exigeix solucions al seu problema d’habitatge.

Juntament amb les organitzacions socials, com ara CGT, CCOO, UGT i la Confederació Intersindical, també entitats com el Consejo de Juventud de España (CJE), la Coordinadora Estatal por la Defensa del Sistema Público de Pensiones (COESPE), la Red de Economía Alternativa y Solidaria (REAS), la Coordinadora de Vivienda de Madrid o l’organització de consumidors FACUA. Hi havia representants dels grups parlamentaris que han presentat les esmenes, Unidas Podemos, ERC, EH-Bildu, JuntsXCat, Más País, CUP, Compromís, Nueva Canarias i BNG.

Durant les pròximes setmanes, aquestes esmenes seran discutides i votades en comissió; i volem deixar clar que, com a organitzacions socials, estarem damunt de cadascun dels gestos que es duguin a terme durant aquest tràmit. No permetrem l’aprovació de cap llei d’habitatge si no incorpora les nostres demandes més bàsiques. I per a això, comptem amb el suport de 4.000 organitzacions socials i dels grups parlamentaris que s’han sumat a la roda de premsa. A partir d’ara pressionarem a tots els Grups polítics, sobretot a PSOE i Unidas Podemos, perquè incloguin al text les esmenes irrenunciables.

Tot seguit adjuntem el document amb les sis demandes imprescindibles i el document d’esmenes registrades.

Esmenes de la Iniciativa Llei Habitatge

CANVIS_IMPRESCINDIBLES_PER_A_UNA_LLEI_D’HABITATGE

La Plataforma de Afectados por la Hipoteca Una década de lucha por la vivienda digna 2009-2019

Este año 2022 hemos celebrado el décimo-tercer aniversario de la PAH con la publicación de un libro colectivo sobre su primera década de vida. 

Un tiempo antes de 2019, nos reunimos un grupo de investigadoras en ciencias sociales y de investigadoras militantes, todas conocedoras de la experiencia de la Plataforma, para celebrar y analizar la primera década de este actor fundamental de la lucha por el derecho a la vivienda en el Estado español.

Este libro pretende, en primer lugar, celebrar el hito logrado por la PAH: cumplir sus primeros 10 años de vida y haberse convertido en un actor crucial para entender la lucha por el derecho a la vivienda y la movilización social en el contexto de la crisis en el Estado español. 

En segundo lugar, el libro pretende contribuir a la comprensión de los procesos de organización ciudadana y de defensa de derechos individuales y colectivos, además de analizar las tensiones inherentes a cualquier colectivo social y los retos de la organización colectiva en el seno de la PAH. 

En tercer lugar, el libro quiere participar en el debate sobre los legados, estrategias e impactos y las perspectivas de los movimientos sociales desarrollados en España en tiempos de crisis. 

En cuarto lugar, pero no con menos importancia, este libro es una forma de agradecimiento a la “familia PAH”, que nos ha integrado con generosidad y paciencia a su cotidiano en tanto que observadoras. Ojalá la mirada crítica y analítica que se ofrece en este libro sirva para restituir una pequeña parte de todo lo que la PAH nos ha ofrecido.

Os dejamos con algunos mensajes de las autoras de algunos de los capítulos del libro, que nos comparten visiones y deseos de futuro para la PAH.

 

¡Contacta con la PAH, no estás sola!

Busca en la web:

Què es la PAH

La PAH de Barcelona és una plataforma d’acció que reuneix a afectades per hipoteques, lloguers i ocupació, formada per persones voluntaries solidaries en defensa de la ciutadania davant la usura bancària

Contacte

lapahdebarcelona@gmail.com
C/ Leiva, 44 bis, Barcelona
Hostafrancs (M L1)
Pl. Espanya (M L1 L3)
Tel. 611 306 456 (Dilluns, dimecres i divendres de 15 a 19 h)
 

Reunions de la PAH

Acollida i assessorament col·lectiu: dilluns 17.30h
Atenció estudiants: dilluns a les 16.30h
Assemblea de Coordinació PAH Barcelona: dimarts 17.30h