El grup promotor del 30% interposa una queixa al Síndic de Greuges contra l’Ajuntament de Barcelona demanant-li empara
Les entitats impulsores de la mesura del 30% han interposat una queixa al Síndic de Greuges de Barcelona per la manca d’aplicació de la normativa per part de l’Ajuntament de Barcelona i han denunciat en una roda de premsa els sistemàtics esforços del govern municipal per boicotejar l’efectivitat de la mesura i aplanar el camí per tombar-la.
A la roda de premsa han intervingut portaveus d’algunes de les entitats impulsores així com llogateres en risc d’expulsió afectades per la manca d’aplicació del 30%. Aquesta mesura, hauria de ser un escut davant un panorama immobiliari protagonitzat per l’especulació rampant i amb els fons voltors comprant centenars de finques senceres per desnonar llogaters i convertir els habitatges en lloguers temporals i colivings a base de grans rehabilitacions de luxe. Però la no aplicació del 30% i la passivitat o fins i tot complicitat amb el seu incompliment a cara descoberta per part dels grans promotors immobiliaris, s’han convertit en el pal de paller perquè el Govern pugui desarticular la mesura repetint que no funciona. La patronal immobiliària, per la seva banda, remata la seva inoperància congelant les grans rehabilitacions previstes a l’espera de la retallada de la mesura per tal de no haver de destinar-ne part a habitatge protegit.
La roda de premsa s’ha fet davant el Síndic de Greuges de Barcelona, després d’interposar-s’hi la queixa, i hi han intervingut la Glòria Rubio, de la Sectorial d’Habitatge Cooperatiu de la Xarxa d’Economia Solidària (XES); el Miguel Ruiz, de l’Observatori Desca; la Rosario Castelló, llogatera afectada per la manca d’aplicació del 30% i l’Enric Aragonès, del Sindicat de Llogateres.
Arxivament d’expedients i rebaixa en les sancions: una declaració d’intencions del nou govern cap a la patronal immobiliària
Tal com s’explicita en la queixa entregada pel grup motor del 30% al Síndic de Greuges, durant el darrer any s’ha posat en evidència els múltiples gestos del govern municipal per esquivar la seva obligació d’inspeccionar, sancionar i controlar el compliment del 30% en grans rehabilitacions i garantir l’ampliació del parc d’habitatge protegit a Barcelona. Però també, els esforços per aigualir els mecanismes coercitius perquè els fons d’inversió la compleixin. Les entitats socials impulsores de la mesura demanem al Síndic Local que investigui els indicis de passivitat i permissivitat del Govern Collboni davant incompliments reiterats del 30%.
El titular del diari Ara conforme l’Ajuntament havia perdonat les multes i arxivat els 17 expedients sancionadors que s’havien obert durant el govern anterior és només la punta de l’iceberg. Al darrera s’hi amaga un canvi generalitzat i injustificat dels criteris del govern de Collboni a l’hora de perseguir els incompliments que elimina la capacitat coercitiva per fer complir el 30% als fons voltors i que es caracteritza per una passivitat i permissivitat indignant.
Fins l’arribada del govern de Collboni, els procediments sancionadors contra els incompliments es feien a través de dues vies en paral·lel, seguint les indicacions que els serveis jurídics de l’Ajuntament apunten a l’informe aportat l’any 2022. La primera via, amparada en la llei d’habitatge amb sancions que van dels 90.000 als 900.000€ i tenen gran capacitat coercitiva. La segona via, acollint-se a la llei d’urbanisme, iniciant un procediment de restitució de la legalitat urbanística, que no comporta l’establiment de sancions elevades, només multes coercitives irrisòries
El Govern de Collboni, però, pren la decisió política d’abandonar els procediments sancionadors a través de la llei d’habitatge. Com a reacció desesperada, la Tinent d’Alcaldia Laia Bonet va afirmar que existia un segon informe que els avalava, document que no ha aparegut tot i que les entitats socials l’hem demanat formalment. Des d’una perspectiva tècnica, l’únic informe jurídic que és públic fins al moment recomana utilitzar les dues vies, per sancionar les infraccions molt greus i assegurar la restitució de la legalitat urbanística. Des d’una perspectiva política, aquest canvi de criteri posa la catifa a que grans fons i especuladors tirin endavant grans rehabilitacions exposant-se a multes coercitives irrisòries, tal com hem vist amb el bloc de Sant Agustí, i suposa una declaració d’intencions cap a la patronal immobiliària.
El 2023 el Govern demana un tercer informe jurídic preguntant als serveis jurídics municipals si es podia considerar derogat el 30% després que el seu fonament jurídic s’hagués traslladat el 2019 per una modificació legal a nivell català de la normativa d’habitatge a la normativa urbanística. La resposta va ser, altre cop, que la mesura era vigent i que calia aplicar-la. Malgrat que el Govern PSC ho ha intentat tot per encomanar informes jurídics que li donin la raó per enterrar el 30%, no ha tingut èxit en cap d’aquestes maniobres.
La desídia en el control de grans rehabilitacions possibilita els desnonaments per fer colivings i lloguers temporals
La manca d’aplicació del 30% ha estat incentivant expulsions massives a blocs com el de Sant Agustí a Gràcia o els 6 de Vandor. Tots aquests blocs han estat adquirits per fons d’inversió i reformats amb l’objectiu de convertir els habitatges en lloguers temporals o colivings. En cap cas, s’ha aplicat la normativa del 30%, que és d’aplicació obligatòria també en cas de grans rehabilitacions, i alguns d’ells han acabat buidant-se de veïnes i llogant-se a preus de luxe.
Un estudi de l’any 2024 de l’Institut de Recerca Urbana de Barcelona va xifrar en 3.909 el nombre d’edificis afectats pel 30%, que representen 62.700 llars protegides actualment de l’especulació per la mesura. Aquest és el cas de la finca d’Entença 69, on viu la Rosario, qui ha intervingut a la roda de premsa. És l’última llogatera en una finca de 11 habitatges que ja fa anys que opera com a residència d’estudiants encoberta sota el format de coliving. Tota la finca va ser reformada l’any 2022 menys el seu pis, d’on ara el fons propietari, Vandor, la vol expulsar. La Rosario, juntament amb les llogateres d’uns altres 5 blocs de la mateixa propietat que també estan sent convertits en colivings, estan treballant per denunciar formalment la manca d’aplicació del 30%.
En el cas del bloc de Sant Agustí, on el fons voltor New Amsterdam Developers també està expulsant les llogateres per convertir-ne els habitatges en colivings, les veïnes van estar un any i mig per denunciar obres sense llicència en quatre habitatges de la finca. No va ser fins que va intervenir el Síndic de Greuges que l’Ajuntament no va iniciar les inspeccions, va iniciar un procediment de restitució de la legalitat través de la via de la llei d’urbanisme, va resoldre la il·legalitat de les reformes i va interposar una multa coercitiva de només 500 € per pis i demanar l’aturada de l’activitat en els habitatges. Han passat 7 mesos des d’aleshores i els quatre habitatges continuen llogant-se, a través d’Enter Coliving, a preus que van dels 840 als 980€ per habitació. En total, per cada pis, n’extreuen uns 2.800€ mensuals, cosa que triplica el preu que fixa el topall. Aquest cas demostra que són els mateixos llogaters qui han de pressionar les institucions i els propietaris perquè es compleixi el 30% i no se’ls expulsi, quan ho hauria de fer el Govern.
Collboni ha de trencar amb la política del clientelisme cap a les patronals per defensar realment el dret a l’habitatge
La deixadesa del govern de Collboni no és una simple negligència tècnica o una interpretació jurídica diferent, sinó una estratègia política al servei dels interessos de la patronal immobiliària i orientada a legitimar el desballestament el 30%. Mentre fons voltors com Vandor intenten desnonar veïnes com la Rosario i buiden blocs sencers per convertir-los en colivings de luxe, l’Ajuntament renuncia deliberadament a aplicar els mecanismes legals més efectius per fer complir el 30% i ampliar l’habitatge protegit. El resultat és clar: expedients arxivats, ignorar informes jurídics que recomanen actuar, multes coercitives irrisòries i un missatge polític que dona ales a qui vol especular.
Tot plegat, en un moment en què Junts ha anunciat el trencament de negociacions amb el PSC per retallar la mesura i en què surten a la llum presumptes casos de corrupció política que afecten membres del Partit Socialista, relacionats amb comissions il·legals i favors a grans constructores. Aquestes trames, que apunten a un model de connivència entre poder polític i grans operadors econòmics, obliguen a extremar la vigilància sobre qualsevol canvi normatiu o política urbanística que beneficiï la patronal immobiliària en detriment del dret a l’habitatge, més quan el seus representants reclamen a cara descoberta i sense cap tipus de mirament que el 30% sigui desballestat.
Per tot el que hem explicat i denunciat, exigim a Collboni que abandoni qualsevol maniobra per mantenir viva la temptativa de retallada del 30%. L’Alcalde ha de reconèixer que no té una majoria per fer-ho, només el suport dels lobbies.
El 30% quan s’aplica, funciona. Només entre 2021 i 2023 es van protegir més de 60.000 llars i es van generar 144 habitatges assequibles allà on el mercat mai n’havia construït cap. Si la mesura s’apliqués com cal, podria arribar a generar gairebé 19.000 nous habitatges protegits. El problema no és la norma, sinó la manca de voluntat política per aplicar-la. Deixar-la morir per després afirmar que no funciona és fer el joc als especuladors.
Collboni ha de defensar el dret a l’habitatge d’una vegada per totes, desplegant un sistema valent per garantir el compliment del 30%, guanyant habitatge protegit a tota la ciutat per a les veïnes i utilitzant-lo com a tallafoc antiespeculatiu contra les operacions de nova construcció i gran rehabilitació de luxe i desnonadores.