La Generalitat presenta un Pla pel dret a l’habitatge insuficient i sense tenir en compte la PAH
Ahir dimarts 27 de maig, el Conseller de Territori Santi Vila va anunciar en roda de premsa la creació d’un Pla per al Dret a l’Habitatge. Segons el conseller, un pla ambiciós que millorarà la situació de les famílies. Entre d’altres coses es van anunciar “480 milions d’euros a polítiques socials i econòmiques que beneficiaran 210.000 famílies”.
Des de la PAH portem cinc anys denunciant que les administracions públiques no estan a l’alçada de les circumstàncies, tampoc la Generalitat de Catalunya. La situació d’emergència habitacional exigeix mesures urgents i contundents. I fins ara la única que ha estat a l’altura per a impedir la vulneració sistemàtica del dret a l’habitatge a Catalunya ha estat la PAH.
A l’espera d’una valoració més global de les mesures que està anunciant de forma erràtica el govern de la Generalitat, les PAHs catalanes fem una primera valoració de l’anunci del conseller Vila.
No es reconeix l’emergència habitacional
L’acord del govern no aclareix quines són les necessitats reals de Catalunya per fer front a l’emergència habitacional denunciada per la PAH i l’Observatori DESC.
Segons dades del Consell General del Poder Judicial des de 2007 i fins setembre 2013, a l’Estat Espanyol, ja s’ha arribat a 500.000 execucions hipotecàries. Catalunya és la Comunitat Autònoma que encapçala tots els rànquings, tant d’execucions hipotecàries com de desnonaments. El CGPJ comptabilitza 98.040 procediments d’execució hipotecària iniciats entre 2008 i 2013. A aquestes dades cal afegir-hi les que xifren en 16.008 els desnonaments produïts a Catalunya al 2013, el 67% dels quals van estar relacionats amb l’impagament del lloguer. En aquest context milers de famílies s’han vist privades del seu dret a l’accés a un habitatge digne. Augmentant les situacions de sense llar, infrahabitatge, sobreocupació i ocupació d’habitatges i el grau de vulnerabilitat social dels qui hi han de recórrer.
La necessitat d’habitatge social és molt alta com a conseqüència dels desnonaments, però també de la manca d’un parc públic o social on reallotjar les persones. Segons la Conselleria de Territori i Sostenibilitat a Catalunya els habitatges de lloguer social no arriben als 30.000 (un 1% del parc habitacional). Els bancs acumulen milers de pisos buits: segon l’informe Emergencia Habitacional en el Esado Español (Observatori DESC), Espanya és el país d’Europa que té més habitatge buit, un 13,7% del parc total (3 milions i mig de pisos segons el darrer cens estatal d’habitatge de 2011). Els pisos resten tancats amb una finalitat especulativa, incomplint la seva funció social.
I la població catalana no pot accedir a l’habitatge: actualment a Catalunya més del 22% de la població està a l’atur. Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya en més de 200.000 llars tots els membres estan a l’atur, de les quals 95.000 no perceben cap ingrés.
Mesures poc efectives sobre l’habitage buït
Catalunya té milers d’habitatges en desús principalment en mans dels bancs alhora que encapçala des de l’inici de la crisi els tristos rànquings de desnonaments.
La llei pel dret a l’habitatge catalana possibilita des del 2007 mobilitzar l’habitatge buit a través de sancions. Però la Generalitat defuig les seves competències i obligacions d’aplicar la llei per aconseguir habitatge social i ha estat la PAH la que ha forçat que més de cent ajuntaments catalans hagin provat la seva moció per recuperar habitatge en mans de les entitats financeres. Alguns d’ells, com Terrassa, ja estan aplicant aquestes mesures; i molts d’altres en vies de fer-ho.
Però l’acord del govern torna fer propaganda de l’avantprojecte de llei per l’impost als pisos buits. Una mesura impensable sense la pressió ciutadana sobre l’escàndol dels pisos buits (450.000 a Catalunya), però insuficient i que actua com a cortina de fum per intentar neutralitzar la campanya de mocions que la PAH, que el govern podria però que es nega a aplicar. La manca de voluntat d’aplicar realment mesures de pressió als bancs que acumulen milers de pisos buits, és ben evident en l’articulat del projecte de llei de l’impost als pisos buits que conté un article-trampa per dilatar encara més la seva aplicació. Volen esperar a tenir un reglament per poder definir com es concreta l’inici dels dos anys de desocupació, per iniciar el primer expedient a un banc.
«2.3. El còmput del termini dels dos anys establert a l’apartat 1 d’aquest article, s’inicia a partir de la data en què l’habitatge està disponible per ser utilitzat, en els termes que es determinin per reglament, i no hi ha causa que en justifiqui la desocupació. Cal, així mateix, que el subjecte passiu n’hagi estat titular de forma continuada durant aquests dos anys.»
Ajudes econòmiques que arriben tard
L’acord de Govern preveu destinar 310 milions d’euros a ajuts de lloguer. El que no ens explica el govern és quantes famílies que van sol·licitar l’ajut del lloguer el 2013 (18.949 segons el power point que no especifica si són sol·licitats o concedits) i el tenen reconegut i concedit, han estat desnonades perquè no han cobrat l’ajut per manca de dotació pressupostària gràcies a les retallades1.
Així doncs, en realitat, bona part dels diners d’aquest “nou pla” seran per pagar els ajuts endarrerits de 2013, si és que les famílies han aconseguit evitar ser desnonades.
A més l’Acord de Govern afirma que “Durant l’any 2014 tornaran a haver-hi ajuts a la rehabilitació en el conjunt de Catalunya” amb 170 milions d’euros. Un ajuts previstos en el Decret del dret a l’habitatge vigent que no s’aplicaven per les retallades, i que són absolutament insuficients.
Intermediació amb resultats dubtosos
La presentació del pla, va centrar-se en explicar els suposats èxits del govern en la intermediació per evitar desnonaments, tampoc dóna informació sobre els desnonaments produïts per execucions hipotecàries o per impagaments de lloguer i afirma que el 2013 va assolir 400 acords d’intermediació amb els banc en un 64% els casos.
Les PAH catalanes hem aconseguit milers de dacions en pagament i lloguers socials, una quantitat molt més importants que els acords aconseguit per la oficina d’intermediació del govern. A aquestes dades es suma la paralització de 1.135 desnonaments i el re allotjament de 1.180 persones en els blocs alliberats per l’Obra social de la PAH.
El govern no vol fer front als bancs i no escolta a la PAH
En resum, mentre el govern ens anuncia un frau de pla, prepara en connivència amb el poder judicial al servei dels bancs, el possible desallotjament de les 40 famílies de l’edifici del SAREB en el que viuen reallotjades 146 persones, 58 d’elles menors.
El pla d’habitatge anunciat per la Generalitat no ha estat dialogat amb els actors socials que portem anys denunciant la situació i oferint solucions a les famílies afectades, que coneixem el problema de primera mà. No ens explica les gravíssimes conseqüències de les retallades en les mesures previstes en els plans ja acordats i que sembla entestat en fer veure que fa quelcom, sense molestar els bancs veritables causants del problema. El govern actua tard, obligat per la pressió social i sense comptar amb els actors claus en la materia, com és la PAH. La situació d’emergència habitacional requereix mesures excepcionals.
– – – – – – – – – –
Power point del pla presentat pel govern
Informe del DESC sobre l’emergència habitacional (2013).
