Primeres conclusions del Relator Especial de les Nacions Unides després de la visita a Espanya

PerPAH_Bcn

Primeres conclusions del Relator Especial de les Nacions Unides després de la visita a Espanya

El passat 1 de febrer de 2020, Philip Alston, Relator Especial de l’ONU sobre l’extrema pobresa i drets humans va visitar la PAH de Barcelona per tal de conèixer la realitat de l’emergència habitacional que patim de primera mà. Durant la trobada va tenir l’oportunitat de compartir experiències i conversar amb les families que participen de la PAH per conèixer la seva realitat.

A l’espera de fer públic l’informe definitiu que es farà cap a juny d’aquest mateix any, Philip Alston ha fet públiques les seves primeres valoracions que podeu consultar des d’aquest enllaç. A continuació compartim les que fan referència a l’habitatge:

“Las autoridades no pararon de repetir el estribillo de que la vivienda es uno de los primeros pasos para abordar la pobreza. Pero eso hace aún más impactante que se haya hecho tan poco para garantizar el derecho a la vivienda. Según la fundación FOESSA, el 24% de la población se enfrentó a la “exclusión de la vivienda” en 2018 y 4,6 millones de personas vivían en viviendas que no reúnen las condiciones adecuadas.49 La situación ha empeorado tanto que una organización con la que me reuní ha recurrido a celebrar más de 200 asambleas de vivienda en todo el país cada semana para compartir información y consejos colectivos sobre cómo navegar el laberinto de los desafíos de la vivienda.

Los precios de la vivienda siguen subiendo a tasas alarmantes. La asequibilidad del mercado de alquiler privado se encuentra entre las más bajas de la OCDE, con más del 38% de los inquilinos privados que pagan precios de mercado sobrecargados por los costes del alquiler.50 El Banco de España halló que el precio de la vivienda en alquiler se ha incrementado más del 50% entre 2013 y 2019,51 mientras que los salarios han perdido un 7,8% de su poder de compra en la última década.52 España también ha sido criticada por permitir que las empresas de capital privado e inversión compren viviendas asequibles y para personas de bajos ingresos e incrementen sustancialmente el alquiler, obligando a los inquilinos a abandonar sus hogares.53 Visité un bloque de viviendas en las afueras de Madrid donde los vecinos me contaron que, de la noche a la mañana, les habían duplicado el alquiler, como resultado de una decisión del Gobierno madrileño de vender vivienda social a gran escala al fondo Blackstone.

La subida de los precios de la vivienda se ha visto acompañada por tasas sorprendentes de desalojos: el número anual de desalojos aumentó de 16.097 en 2006 a 59.671 en 2018, con un total de 712.723 desalojos entre 2006 y el tercer trimestre de 2019.54 Sin embargo, se trata de una imagen incompleta que no tiene en cuenta los desalojos de ocupantes ilegales ni el número total de personas afectadas.

A pesar de la evidente necesidad, la vivienda de alquiler de bajo coste es casi inexistente en España. En 2018, solo el 2,7% de la población alquilaba viviendas por debajo del precio del mercado.55 Housing Europe estima que la vivienda social en España comprende el 2,5% del stock nacional de viviendas ocupadas, en comparación con el 30% en los Países Bajos, el 24% en Austria, el 17,6% en el Reino Unido y 16,8% en Francia.56 La construcción de viviendas nuevas públicas se ha desplomado: de 63.900 nuevas unidades construidas en 2008 a 2.737 en 2018.57 Mientras tanto, el último censo nacional de viviendas (2011) encontró 3,4 millones de viviendas vacías y Housing Europe calcula que había 3,8 millones de viviendas vacías en 2017.58

Las estadísticas sobre la falta de vivienda son extremadamente limitadas, pero se estima que había entre 27.500 y 33.000 personas sin hogar en 2015,59 y FOESSA estima que otros dos millones de personas corren el riesgo de quedarse sin hogar.60 Pero la respuesta política es confusa. Por ejemplo, en Extremadura, un funcionario me contó que “no tienen a personas sin hogar”. Las políticas preventivas son “prácticamente inexistentes”,61 y hablé con personas sin hogar que enfatizaron las serias dificultades que tenían para acceder a los servicios sociales sin una dirección permanente, lo que impide que aquellas personas que están en las situaciones más precarias obtengan el apoyo al que tienen derecho. En 2015, entre las personas sin hogar, el 19,8% no tenía tarjeta sanitaria, incluido un 32,7% de personas extranjeras.62 Las comunidades autónomas deberían corregir urgentemente esta situación, implementar un enfoque de Vivienda Primero y buscar estrategias preventivas que enfaticen la intervención y el apoyo antes de que la gente se vea abocada a la calle.

Además, en 2018, casi el 10% de la población de España no podía permitirse mantener su vivienda a una temperatura adecuada, y las personas se veían forzadas a elegir entre calentar sus hogares o alimentar a sus hijos e hijas. España debería ampliar el acceso a lossubsidios para pagar los servicios públicos, y garantizar que no se corte el suministro a las familias vulnerables. La ley de Cataluña sobre la pobreza energética, resultado de la continua movilización en materia de vivienda, es un paso en la dirección correcta.

Después de que tantas personas en ciudades clave de España enfatizaran la gravedad de la crisis inmobiliaria y tras mis conversaciones con funcionarios del gobierno nacional, me preocupa que exista un profundo desajuste entre las necesidades y las respuestas políticas que se están contemplando. Nadie duda de que se requieren medidas urgentes. Un Plan Nacional de Vivienda 2018-21 incluye la construcción de 20.000 unidades de vivienda pública durante cuatro años,63 pero eso está muy lejos de cubrir las necesidades. Las nuevas leyes que aumentan la duración mínima de los contratos de alquiler y condonan la deuda de la vivienda en caso de ejecución hipotecaria o embargo son un paso en la dirección correcta, aunque esta última medida debería aplicarse retroactivamente. España debería tomar medidas enérgicas para aumentar sustancialmente la disponibilidad de viviendas de bajo coste, pero eso no aliviará la situación durante varios años. De manera similar, partiendo de numerosas experiencias en el pasado, la propuesta de dependencia significativa de las Asociaciones Público Privadas probablemente beneficiará a las clases medias, pero no a las más dramáticamente afectadas. Si bien en Barcelona se han adoptado controles sobre los alquileres, siguen siendo controvertidos a nivel nacional y los funcionarios con los que hablé no les dieron mucha importancia. Esto me parece un error. La experiencia en París, Berlín y un número creciente de ciudades en Estados Unidos indica que los sistemas de estabilización de los alquileres pueden funcionar bien, siempre que estén cuidadosamente diseñados para evitar la torpeza y la inflexibilidad de programas ideados hace décadas en circunstancias muy diferentes.64

El Gobierno también debería dar contenido sustancial al derecho a una vivienda digna. A pesar de su reconocimiento constitucional y las protestas a favor de este derecho, toda la información disponible me lleva a la conclusión de que actualmente el derecho a la vivienda está vacío de contenido y carece de importancia. Si bien no se puede hacer justiciable sin una enmienda constitucional, hay muchas maneras de tomar medidas administrativas para convertirlo en un concepto significativo en la configuración de las leyes y políticas de vivienda.”

Des de la PAH portem més de 10 anys lluitant contra una emergència habitacional crònica, tenim clar que calen lleis valentes per fer valdre el nostre dret a l’habitatge i no defallirem fins a aconseguir-ho. Exigim que es tinguin en compte les valoracions de Nacions Unides i que d’una vegada per sempre es deixin de vulnerar els nostres drets.

#SiSePuede

Visita de Philip Alston a la PAH
PerPAH_Bcn

Sense excuses, exigim el compliment íntegre de la Llei 24/2015 per acabar amb l’emergència habitacional

Un cop convalidat al Ple del Parlament de Catalunya el nou Decret Llei 17/2019 exigim el seu correcte compliment als grans propietaris, jutjats, ajuntaments d’arreu de Catalunya i a la Generalitat.

Avui 5 de febrer de 2020, el ple del Parlament de Catalunya ha convalidat el Decret Llei 17/2019 de mesures urgents per millorar l’accés a l’habitatge, aprovat a finals de desembre pel Govern de la Generalitat, que amplia les mesures de la Llei 24/2015, adaptant-la a les noves cares de l’emergència habitacional.

Des del Grup Promotor de la Llei 24/2015 tenim clar que les noves cobertures aconseguides no haurien estat possibles sense la pressió de les entitats socials que treballem pel dret a l’habitatge. Des de 2015 que vam aconseguir aprovar per unanimitat la Llei al Parlament, fruit d’una Iniciativa Legislativa Popular, hem defensat el seu compliment i hem aconseguit aturar milers de desnonaments i talls de subministrament indiscriminats arreu de Catalunya. Al mateix temps, hem seguit els darrers anys lluitant per ampliar la cobertura i protegir cada vegada més a les famílies en situació de vulnerabilitat. Hem aconseguit fer de la Llei 24/2015 una llei pionera i valenta en l’àmbit del dret a l’habitatge, tant en l’àmbit autonòmic com estatal i internacional. L’ampliació convalidada avui al Parlament de Catalunya és un altre pas important contra l’emergència habitacional que patim.

Les mesures del nou Decret Llei contemplen aspectes tan importants com:

  • Renovació a 7 anys dels milers de lloguers socials signats a l’empara de la Llei 24/2015 per 3 anys a partir del 2015, que caduquen ara o que finalitzen en el futur.
  • Protecció davant desnonaments per extincions de contracte de famílies en exclusió residencial en habitatges de grans tenidors, ampliant a aquests casos les ofertes obligatòries de lloguer social.
  • Lloguer social de 7 anys per a famílies en exclusió residencial que s’han quedat a l’habitatge, sense títol, després d’una execució hipotecària o demanda de desnonament d’hipoteca o lloguer de gran tenidor, o que per falta d’alternatives han hagut d’ocupar pisos de grans tenidors persones jurídiques, sempre que portin com a mínim 6 mesos a l’habitatge (des del 23 de juny de 2019) i tinguin un informe social favorable.
  • Tots els nous lloguers socials hauran de respectar els terminis de la LAU, ampliant els 3 anys del 2015. Per tant, tindrem 10 anys (3+7) de protecció pels que ja existeixen, i 14 (7+7) pels que se signin a partir d’ara. En el cas d’habitatges que siguin propietat de persones físiques, el període de protecció podrà arribar als 10 anys (5+5).
  • Es fixa per llei el preu de la cessió obligatòria d’habitatges buits de bancs i fons voltor a un 40% del preu de l’habitatge de protecció oficial. Fins ara no es podia aplicar aquesta eina de mobilització d’habitatge buit perquè l’Estat va retirar el recurs que pesava sobre l’article 7 de la Llei 24/2015, posant com a condició que es definís objectivament un preu. Ara es podrà obligar els bancs i fons voltor a cedir els pisos buits per a lloguer social a preus per sota del mercat (pis de 65 m² a Barcelona de 150 a 200 €).
  • Ampliació de la definició de gran tenidor, que inclourà ara persones físiques amb més de 15 habitatges i per tant protegirà més llogateres amb amenaça de desnonament.
  • Control d’ofertes de lloguer social obligatori per part de la Generalitat, a més dels ajuntaments, per tant, més control del compliment de la Llei i imposició de sancions si s’incompleix.

La nostra lluita, però, no acaba aquí. Davant situacions excepcionals calen mesures excepcionals. Seguirem exigint un Pla de xoc contra l’emergència per part de les administracions competents, que contempli mesures valentes com la posada a zero de la llista d’espera per accedir a un pis de la Mesa d’emergència, que actualment és de gairebé dos anys, amb 2.500 famílies a l’espera, i que es mobilitzin els milers de d’habitatges buits de la banca i fons d’inversió per a destinar-los a habitatge social. 

Recordem que a Catalunya hi ha 49 desnonaments al dia segons dades del Consell General del Poder Judicial, i continua liderant aquest rànquing de la vergonya en el conjunt de l’Estat espanyol. Dades escandaloses que d’altra banda no tenen en compte tots aquells desnonaments invisibles de famílies que han decidit marxar pel seu compte prèviament al desnonament, ni totes aquelles que viuen en un habitatge en situació d’ocupació en precari.

Ja no hi ha excuses. Des del Grup Promotor de la Llei 24/2015 i les entitats que en formem part, l’Observatori DESC, l’Aliança contra la Pobresa Energètica i la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca, exigim d’ara en endavant el correcte compliment, tant als grans propietaris com als jutjats, als ajuntaments de Catalunya i a la Generalitat. Hem creat tota una sèrie de Documents Útils per exigir el compliment de la Llei i els hem posat a disposició de tota la ciutadania a la nostra pàgina web per tal que tothom pugui fer efectiu el correcte compliment dels seus drets. La Llei 24/2015 és una eina que avança en la protecció del nostre dret a l’habitatge i no permetrem que cap interès dels grans especuladors ni dels lobbies financers passi pel davant dels nostres drets.

Estarem vigilants!

PerPAH_Bcn

Recta final per a aconseguir les signatures suficients de la ILP Europea «Habitatge Per a Totes»

Queden menys de 2 mesos perquè finalitzi el termini de recollida de signatures per a aconseguir 1 milió de signatures a tot Europa i poder portar la petició a la Comissió Europea per a la seva aprovació. A Espanya necessitem recollir un mínim de 40.500 firmes i encara ens falta la teva

Europa està vivint una greu crisi d’habitatge, tractada cada vegada més com una mercaderia especulativa i no com un Dret Humà, tal com dictamina Nacions Unides. Els preus es disparen i moltes ens veiem obligades a canviar de barri o ciutat per no poder assumir-los. Uns preus que, en aproximadament 82 milions de llars, ja es mengen més del 40% dels ingressos, el que provoca que cada dia siguin més les famílies que perden casa seva per no poder afrontar el cost de l’habitatge. A Espanya patim una mitjana de gairebé 60.000 desnonaments anuals, dels quals el 67% ja són per impagament de lloguer.

En aquest context, ens cal una resposta coordinada, des de diferents països, per aconseguir eines que ens permetin avançar en el dret a l’habitatge.

En què consisteix aquesta Iniciativa Ciutadana Europea?

«Habitatge per a totes i tots» és una crida als països europeus perquè prioritzin la inversió en habitatge i facin un pas endavant en la creació d’habitatge assequible, públic i social, incorporant les següents mesures en el marc legal i financer:

  1. Millorar l’accés i ajudes a l’habitatge social a la Unió Europea.
  2. No aplicació dels criteris de Maastricht a la inversió pública en habitatge.
  3. Millor accés a finançament de la Unió Europea per a promoció d’habitatge públic i sense ànim de lucre.
  4. Adoptar una normativa europea bàsica per als lloguers de curta durada, mentre s’amplia el nombre d’habitatges assequibles.
  5. Elaboració d’estadístiques oficials sobre les necessitats d’habitatge a Europa.

 

La situació a Espanya

Espanya compta amb la desena part de l’habitatge públic que altres països del seu entorn (1,5% enfront d’una mitjana del 15%). Això no és accidental, és fruit de l’aposta per un model insostenible de propietat i habitatge protegit de venda, que passats uns anys es tornava a requalificar i passava de ser habitatge protegit –més barata– al mercat privat on poder especular amb ella.

Prop d’1.002.000 de famílies han patit un desnonament des de 2008, en molts casos sense alternativa habitacional per part de les administracions públiques a causa de l’escassetat d’habitatge social. Per això, aquesta Iniciativa europea s’acompanya amb les següents demandes a escala interna:

1. Crear un parc d’habitatge social i assequible de lloguer o cessió d’ús d’un 15% en 10 anys i un 30% en 20 anys.

  • Incorporar al parc d’habitatge social els habitatges de Bankia i la SAREB.
  • Recuperació dels 77.000M€ del rescat bancari, via impost a les entitats financeres per destinar-lo a habitatge públic, social i assequible.
  • Obligar grans propietaris a destinar el 30% de noves construccions o rehabilitacions integrals a HPO en zones amb demanda d’habitatge.

2. Assegurar un lloguer estable i assequible.

  • Permetre als ajuntaments regular els preus del lloguer amb base en el poder adquisitiu de la ciutadania.
  • Renovació automàtica dels contractes amb actualització de renda limitada, llevat incompliment de l’inquilí/a o per necessitat de l’habitatge de l’arrendatari/a.

3. Prioritzar l’habitatge públic de lloguer, així com col·laborar i finançar entitats socials, cooperatives d’habitatge en cessió d’ús i altres operadors sense ànim de lucre.

 

Aquesta iniciativa està en la línia de l’exposat per Leilani Farha, Relatora Especial de Nacions Unides, en el seu recent informe en què dona les directrius per a l’Aplicació del Dret a un Habitatge Adequat com a element integrant del dret a un nivell de vida adequat, i sobre el dret de no discriminació referent a això. L’informe se centra en els requisits fonamentals per a oferir respostes eficaces als nous reptes basades en els drets.

La Relatora reforça els nostres arguments quan remarca que els promotors i inversors privats exerceixen actualment un domini sense precedents dels sistemes d’habitatge, separant sovint a aquesta última de la seva funció social i tractant-la com una mercaderia per a l’especulació. L’actual crisi mundial de l’habitatge no comparació amb cap altra crisi anterior d’aquest tipus. No l’ha causat una disminució dels recursos ni una desacceleració econòmica, sinó el creixement econòmic, l’expansió i la creixent desigualtat. L’habitatge s’ha convertit en un impulsor clau de la creixent desigualtat socioeconòmica. Arguments més que suficients per a assolir els objectius marcats per aquesta Iniciativa Ciutadana que només necessita les signatures necessàries per a fer-se realitat.

Des de la PAH, com a membres del grup promotor de la Iniciativa i com a defensores del Dret a l’habitatge, fem una crida social perquè l’enllaç de signatures online arribi a cada llar per a aconseguir més mesures perquè ningú es quedi sense ell o per a poder accedir a un, facilitant nous projectes de vida sota un sostre assequible, digne i durador.

Nosaltres ja hem fet tot el possible, ara depèn de tu. Signa, comparteix amb totes les teves conegudes, difon i fem-ho realitat.

Signa i dona el teu suport ✍️ aquí

PerPAH_Bcn

“La pobresa és una elecció política”. Philip Alston, Relator Especial de l’ONU sobre l’extrema pobresa i drets humans visita la PAH de Barcelona

Dissabte passat 1 de febrer de 2020 Philip Alston, Relator Especial de l’ONU sobre l’extrema pobresa i els drets humans, ha visitat la PAH de Barcelona amb motiu de la seva visita a Espanya per fer una anàlisi sobre el funcionament del sistema de protecció espanyol per a les persones en situació de pobresa, així com la situació de les persones amb treballs precaris o que s’enfronten a dificultats per a accedir a un habitatge adequat, a l’educació i a la sanitat, especialment entre les poblacions vulnerables.

Durant la trobada en la PAH ha tingut l’oportunitat de conèixer la realitat de l’emergència habitacional que patim, conversant i compartint experiències amb les famílies afectades que han perdut o estan a punt de perdre el seu habitatge i que habitualment participen del nostre col·lectiu, i juntament amb les companyes de l’Aliança contra la Pobresa Energètica i la Comissió Promotora de la Renda garantida de Ciutadania. 

“El nou govern d’Espanya s’ha compromès a millorar el benestar econòmic i social de la població, i la meva visita tan d’hora en la legislatura ofereix una oportunitat per a avaluar la situació i recomanar la millor manera en què el Govern pot donar suport a les persones en situació de pobresa”, va dir Alston.

En la seva visita a Espanya l’expert de l’ONU viatjarà a Madrid, Galícia, País Basc, Extremadura, Andalusia i Catalunya. Es reunirà amb l’Administració i amb persones afectades per la pobresa, així com amb activistes, acadèmia i representants d’organitzacions de la societat civil, per a posteriorment presentar al Consell de Drets Humans de l’ONU a Ginebra el juny de 2020 el seu informe anual sobre aquesta greu situació que patim.

Avui Philip Alston ha pogut posar cara i ulls a les persones que pateixen la pobresa i lluiten cada dia contra ella, empoderant-se per a, juntes, plantar-li cara a un sistema profundament injust. Confiem que ara traslladi el nostre missatge als veritables responsables d’implementar les solucions que la ciutadania organitzada porta anys posant sobre la taula: des del Govern d’Espanya fins a l’Ajuntament de Barcelona, passant pel Govern de la Generalitat. Tots ells són responsables a fer polítiques públiques valentes que tinguin en compte a les famílies i no als grans lobbies financers per revertir aquesta situació.

Des de la PAH exigim que els nostres representants polítics deixin de ser ostatges de bancs, grans propietaris, oligopoli elèctric i altres privilegiats, per a posar-se d’una vegada per totes al costat de les persones d’aquest país, perquè com bé diu el mateix Philip Alston, “la pobresa és una elecció política”.

¡#SíSePuede!

Actualització 07/02/2020: Compartim les primeres valoracions del Relator de l’ONU un cop finalitzada la seva visita a Espanya: “Les altes taxes de pobresa són una opció política, segons expert en drets humans de l’ONU”.

PerPAH_Bcn

Fem públics els nous Documents Útils contra l’emergència habitacional

Els Documents Útils són una eina, a disposició de tota la ciutadania de Catalunya, per tal de exigir el compliment de Decret Llei 17/2019 per a les famílies.

Avui dimecres 22 de gener de 2020 el Grup promotor de la Llei 24/2015 fem públics i a disposició de tota la ciutadania els Documents Útils per tal de exigir el compliment del recent Decret Llei 17/2019 de mesures urgents per millorar l’accés a l’habitatge aprovat pel Govern de la Generalitat.

A finals del mes de desembre de 2019, i gràcies a la pressió de les entitats socials, vam aconseguir introduir en l’esmentat Decret Llei mesures molt significatives que amplien significativament  la Llei 24/2015 contra l’emergència habitacional, adaptant-la d’aquesta manera a la realitat actual.

Els Documents Útils que avui presentem estan a disposició de tota la ciutadania per tal de poder exigir tant als bancs i grans propietaris, jutjats i ajuntaments el compliment de les millores aconseguides. Són els següents:

Documents Útils adreçats als bancs o a grans tenidors:

  • Sol·licitud de lloguer social en cas d’execució hipotecària
  • Sol·licitud de lloguer social en cas d’impagament/finalització de lloguer
  • Sol·licitud de lloguer social en cas d’ocupació
  • Sol·licitud de renovació de lloguer social

Documents Útils adreçats als jutjats:

  • Recurs per a suspensió de llançament per manca d’oferta de lloguer social en cas d’execució hipotecària
  • Recurs per a suspensió de llançament per manca d’oferta de lloguer social en cas d’impagament/finalització de lloguer
  • Recurs per a suspensió de llançament per manca d’oferta de lloguer social en cas d’ocupació
  • Recurs per a suspensió de llançament per manca d’oferta de lloguer social en cas de renovació de lloguer social

Documents Útils adreçats als ajuntaments:

  • Denúncia per manca d’oferta de lloguer social en cas d’execució hipotecària
  • Denúncia per manca d’oferta de lloguer social en cas d’impagament/finalització de lloguer
  • Denúncia per manca d’oferta de lloguer social en cas d’ocupació
  • Denúncia per manca d’oferta de lloguer social en cas de renovació de lloguer social

Des dels inicis de l’entrada en vigor de la Llei 24/2015, fruit d’una iniciativa legislativa popular, hem creat diferents Documents Útils que han servit a la ciutadania a fer complir la Llei. D’aquesta manera les famílies tenen a la seva disposició a través de la nostra pàgina web eines efectives per fer garantir els seus drets habitacionals. 

Després d’haver recuperat de la impugnació del PP i la banca les mesures anti-desnonaments de la Llei 24/2015, després d’haver aconseguit que el Govern de la Generalitat retirés un primer Decret per a millorar-lo amb les aportacions de les entitats socials, i després d’aconseguir l’ampliació de la Llei amb les noves mesures incorporades en el Decret Llei 17/2019 recentment aprovat, advertim que no desaprofitarem l’oportunitat d’aplicar les lleis contra l’emergència al màxim del seu potencial, per a aconseguir d’una vegada per sempre una Catalunya lliure de desnonaments.

Els trobareu a la nostra pàgina web:

👉 Documents Útils d’Hipoteca https://pahbarcelona.org/es/documentos-utiles-hipoteca/

👉 Documents Útils de Lloguer https://pahbarcelona.org/es/docs-utiles-alquiler/

👉 Documents Útils d’Ocupació https://pahbarcelona.org/es/docs-utiles-ocupaciones/

PerPAH_Bcn

Tornem el 7 de gener!

Després d’un any de lluita i victòries la PAH de Barcelona tornem el 7 de gener.

2019 ha estat un any de lluites i victòries, hem aconseguit molts avenços per a continuar garantint el dret a l’habitatge, però no podem baixar la guàrdia, sabem que els lobbies financers i els banksters continuaran pretenent vulnerar els nostres drets.

És per això que ens prenem uns dies de descans i tornem el 7 de gener amb més força que mai. Us hi esperem a totes en la següent assemblea:

  • 🗓 Dimarts 7 de gener
  • ⌚ 18h
  • 📍 c/ Leiva 44, Barcelona <M> L1 Hostafrancs

Després de 10 anys de lluita sabem que #SiSePuede!

PerPAH_Bcn

[Comunicat] Ampliem la protecció de la Llei 24/2015, adaptant-la a les noves cares de l’emergència habitacional

Gràcies a la pressió de les entitats socials, hem aconseguit introduir al decret llei aprovat avui pel Govern millores molt significatives a la Llei 24/2015

Barcelona, 23 de desembre 2019

Avui, dilluns 23 de desembre, el Grup Promotor de la ILP Habitatge – Llei 24/2015 de mesures urgents en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica som a la plaça Sant Jaume de Barcelona, a les portes del Palau de la Generalitat, per a celebrar que hem aconseguit nous avenços en la Llei 24/2015. Gràcies a la pressió de les entitats socials hem aconseguit introduir al decret llei aprovat avui pel Govern millores molt significatives a la Llei 24/2015, adaptant-la a les noves cares de l’emergència habitacional.

Igual que va passar amb la ILP Habitatge, és quan les afectades es fan sentir que les lleis responen a les necessitats socials. Els avenços són:

  • Renovació a 7 anys dels milers de lloguers socials signats a l’empara de la Llei 24/2015 per 3 anys a partir del 2015, que caduquen ara o que finalitzin en el futur.
  • Protecció davant desnonaments per extincions de contracte de famílies en exclusió residencial en habitatges de grans tenidors, ampliant a aquests casos les ofertes obligatòries de lloguer social.
  • Lloguer social de 7 anys per a famílies en exclusió residencial que s’han quedat a l’habitatge, sense títol, després d’una execució hipotecària o demanda de desnonament d’hipoteca o lloguer de gran tenidor, o que per falta d’alternatives han hagut d’ocupar pisos de grans tenidors persones jurídiques, sempre que portin com a mínim 6 mesos a l’habitatge (des del 23 de juny de 2019) i tinguin un informe social favorable.
  • Tots els nous lloguers socials hauran de respectar els terminis de la LAU, ampliant els 3 anys mínim del 2015. Per tant, tindrem 10 anys (3+7) de protecció pels que ja existeixen, i 14 (7+7) pels que es signin a partir d’ara. En el cas d’habitatges que siguin propietat de persones físiques, el període de protecció podrà arribar als 10 anys (5+5).
  • Es fixa per llei el preu de la cessió obligatòria d’habitatges buits de banc i fons voltor a un 40% del preu de l’habitatge de protecció oficial. Fins ara no es podia aplicar aquesta eina de mobilització d’habitatge buit perquè l’Estat va retirar el recurs que pesava sobre l’article 7 de la Llei 24/2015, posant com a condició que es definís objectivament un preu. Ara es podrà obligar els bancs i fons voltor a cedir els pisos buits per a lloguer social a preus per sota del mercat (pis de 65 m² a Barcelona de 150 a 200 €).
  • Ampliació de la definició de gran tenidor, que inclourà ara persones físiques amb més de 15 habitatges i per tant protegirà més llogateres amb amenaça de desnonament.
  • Control d’ofertes de lloguer social obligatori per part de la Generalitat, a més dels ajuntaments, per tant, més control del compliment de la Llei i imposició de sancions si s’incompleix.

Si no hagués estat per l’acció del Grup Promotor de la Llei 24/2015, no hauríem aconseguit ni de lluny totes aquestes millores. Malgrat tot l’esforç, hi ha mesures que no s’han inclòs o algunes en les que exigíem anar més lluny, com són: protegir les persones que l’endemà de l’entrada en vigor del decret llei, i que, en el futur, hagin d’accedir a l’habitatge de forma precària ocupant perquè no són reallotjades per les administracions, incomplint la pròpia llei; baixar la definició de gran tenidor a tot aquell que tingui en propietat 10 habitatges; augmentar de 90.000 a 900.000 les sancions per incompliment de l’obligació de fer ofertes de lloguer social per part dels grans tenidors; la renovació dels lloguers socials fins que sortim de la situació d’emergència, i que l’obligació de fer lloguer social en desnonaments per extinció de contracte sigui permanent i no temporal. 

La Generalitat no ha acceptat totes les mesures del Grup Promotor, però les seguirem exigint, tant en la tramitació del decret llei com a projecte de llei ‒si això succeeix‒, com denunciant cada cop que, per omissió del Govern, quedin persones desprotegides i al carrer. De nou han estat les entitats socials les qui no han baixat la guàrdia, no només per exigir l’aplicació plena de la Llei 24/2015, sinó per ampliar-la i protegir cada cop a més persones.

El 2015 la força de les entitats socials vam aconseguir que el Parlament aprovés la primera llei contra els desnonaments i els talls de subministraments indiscriminats de tot l’Estat. Una llei pionera i valenta, inspirada en la solidaritat veïnal i ciutadana per protegir els drets, que el PP, sota el dictat de la banca i les elèctriques, va impugnar per enterrar-la. La lluita de la gent, no només va salvar la part de pobresa energètica del recurs el 2016, sinó que, contra tot pronòstic, a finals del 2018 vam aconseguir que el nou Govern del PSOE retirés el recurs sobre les mesures més importants en matèria d’habitatge. Després d’aquesta fita, el Grup Promotor ha exigit que es donés un nou impuls pel compliment íntegre de la llei, tant en la part d’habitatge com en la de pobresa energètica.

Enmig de tot aquest context, el Govern català va realitzar un primer intent d’aprovar un decret llei de mesures urgents per millorar l’accés a l’habitatge el mes de març d’aquest mateix any, fent-ho, però, d’esquena a la ciutadania i amb un contingut inacceptable (pujada de preus de l’HPO i mesures d’emergència mal plantejades i poc ambicioses). Davant la reacció de denúncia de les entitats socials i del món municipal, el Govern es va veure forçat a retirar el text per evitar que fos tombat al Parlament.

Al març vam advertir que no tiraria endavant cap decret llei que no recollís la veu, necessitats i solucions de qui patim vulneracions del dret a l’habitatge cada dia i lluitem per revertir la situació. Abans i després de l’estiu ens hem reunit amb el Govern per plantejar 8 mesures d’ampliació de la Llei 24/2015 a través del decret llei. Fins al mes de desembre, el Govern ha estat reticent a incloure les nostres demandes. Durant aquest mes, també hem traslladat les nostres demandes als grups parlamentaris que van rebutjar el text original, per tal d’aconseguir millores en el nou intent d’aprovar-lo.

Estem molt orgulloses i satisfetes d’haver aconseguit una nova victòria importantíssima en la protecció del dret a l’habitatge. Començarem el 2020 amb milers de catalanes més protegides dels desnonaments. Fem des d’avui un avís  als partits que formin el nou Govern de l’Estat o els grups que poden impugnar les noves mesures: que igual que vam fer-ho amb la 24/2015, no ho permetrem!

Però també advertim que no pararem fins acabar amb l’emergència habitacional a Catalunya. Ja tenim els convenis perquè Endesa signi d’una vegada per totes per eixugar el deute acumulat de les famílies en situació de vulnerabilitat. Seguirem exigint multes de 90.000 euros a tots els grans tenidors que se saltin l’obligació de fer contractes de lloguer social per frenar els desnonaments, i seguirem exigint a la Generalitat que compleixi els compromisos adoptats pel President Torra de llançar una campanya de difusió massiva dels drets que la llei brinda a la ciutadania.

I marquem un objectiu a curt termini: cal posar la Mesa d’emergència a zero, reallotjant les 2.500 famílies sense dret a l’habitatge que hi ha a Catalunya. Per fer-ho és imprescindible llançar un Pla de xoc contra l’emergència assumit per la Generalitat i els ajuntaments, junt amb la força de les entitats socials, que posi a zero la Mesa, que garanteixi l’aturada dels desnonaments futurs i que mobilitzi milers d’habitatges de la banca i els grans fons d’inversió a habitatge social.

Des del Grup Promotor de la ILP Habitatge estarem vigilants pel seu correcte compliment. Hem fet un gran pas per garantir el nostre dret a l’habitatge, i tot aquell que intenti vulnerar-lo ens trobarà enfront.

PerPAH_Bcn

La PAH sortim al carrer a denunciar les pràctiques abusives del fons voltor Blackstone – Anticipa

Ocupem les seves oficines i filials a Catalunya, Madrid, Parla, Màlaga, Sevilla i Elx per a exigir solucions dignes a les famílies

Avui 13 de desembre, la PAH surt al carrer a denunciar les pràctiques abusives del fons voltor Blackstone – Anticipa. El 2015, quan el fons havia adquirit milers d’hipoteques procedents de Catalunya Caixa i volia desnonar milers de famílies a Catalunya ja vam denunciar les pràctiques que està fent aquest fons voltor. Davant d’aquesta vulneració de drets la PAH va reaccionar i vam aconseguir legislar una llei a nivell de Catalunya que va obligar a fer lloguers socials a milers de famílies i a condonar els deutes hipotecaris. Vam contestar així: https://www.youtube.com/watch?v=gPGGJpOiseI. A més, vam organitzar diferents accions a escala estatal i internacional.

Ara Blackstone i les seves filials han adquirit els pisos del BBVA i ha mutat a diferents fons com Budman, Merlin, Clarus… i ens volen complicar l’existència, però no ho permetrem. Des de les PAH catalanes vam tallar les negociacions amb interlocutores del fons voltor perquè no teníem solucions i ens feien perdre el temps. En 2018, amb l’assassinat del Jordi, un veí de Cornellà que no va poder pagar el lloguer i va acabar llançant-se per la finestra el dia que Blackstone el va voler desnonar, la PAH traiem forces per continuar la campanya contra aquest fons voltor i lluitar pels casos de les famílies de la PAH. El mateix dia que en Jordi, el veí de Cornellà, es llevava la vida, estàvem fent una acció contra Blackstone. Aquest any hem sortit al carrer reivindicant solucions per a les famílies

A Barcelona tenim desenes de famílies que estan en vies de negociació des de juny d’aquest any i que no han avançat res, i és per això que convoquem a una acció estatal. Per a unir forces i per a lluitar juntes pel nostre dret a l’habitatge.

A Madrid, Blackstone – Anticipa es nega en rotund a fer lloguers socials de 7 anys a companyes que vénen de dacions en pagament del BBVA/Popular. T’assetgen a trucades perquè lliuris les claus. Les quites són insuficients i condicionades a clàusules i renúncies abusives.

Pel que fa a FIDERE, SOCIMI “per guanyar diners especulant amb l’habitatge”, han posat en marxa l’expulsió en blocs d’habitatge públic que els va vendre il·legalment el PP. Un concretament a Carabanchel, on demanen insistentment la intervenció de la UIP (Unitats d’Intervenció Policial) per a desnonar inquilines però també ocupacions per necessitat amb menors i situacions dramàtiques. A més de les pujades abusives de renda en blocs d’habitatge protegit en acabar l’habitatge de protecció oficial.

Els exemples de Barcelona i Madrid són un reflex del modus operandi d’aquest fons voltor, que exerceix a tot el territori espanyol per seguir especulant sobre el dret a l’habitatge i jugar amb la vida de les famílies.

Avui sortim a ocupar les seves oficines per a exigir solucions. En un context de festes nadalenques ens semblava una bona ocasió per a portar-los davant la situació de les milers de famílies que estan destrossant, i dir alt i clar que exigim:

  • Renovacions de lloguer social a tota família vulnerable.
  • Dacions en pagament i lloguers socials a les famílies que no han pogut pagar la seva hipoteca i que Blackstone es va quedar amb l’habitatge de les Caixes d’estalvis i bancs rescatats.
  • Quites per a les famílies que el dia d’avui estan pagant la seva hipoteca i tenen quotes abusives.
  • Lloguers socials a famílies que s’han vist obligades a ocupar un habitatge.

Des de la PAH no pararem fins a aconseguir que tota família tingui garantit el seu dret a un habitatge digne, i seguirem denunciant la situació i posant entre l’espasa i la paret a fons voltor com Blackstone, que haurien de desaparèixer.

PerPAH_Bcn

[Comunicat] A Catalunya hi ha 49 desnonaments al dia comptabilitzats pel CGPJ

Avui s’han fet públiques les dades del 3r Trimestre del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Són xifres esgarrifoses: 10.177 famílies en l’Estat espanyol que entre juliol i setembre d’aquest 2019 han sigut desnonades per no poder pagar la seva quota d’hipoteca, per no poder pagar el seu lloguer o bé per extinció del contracte de lloguer. El CGPJ notifica el descens dels desnonaments però amaga una gran mentida: la realitat de milers de famílies que marxen de casa seva abans de passar per un desnonament, els desnonaments invisibles; això sense oblidar els desnonaments no comptabilitzats, com els d’ocupació en precari.

Catalunya continua sent líder en el rànquing de la vergonya. En aquest 2019 s’acumulen ja 9.229 desnonaments, dels quals el 69% són provinents de lloguer.

L’emergència habitacional s’ha cronificat en les nostres ciutats perquè les administracions no han estat a l’altura en abordar aquesta situació i durant anys han mirat cap a un altre costat fins que la PAH no va fer visible el que bancs i lobbies immobiliaris volien que quedés en silenci. Que no era una crisi, que és una estafa! 10 anys després i amb un nou govern a l’Estat exigim lleis ambicioses com la #LeyViviendaPAH, polítiques valentes com el pla de xoc de la PAH i destinar diners en els pressupostos perquè es portin a terme. A més, sabem molt bé que des de les autonomies també es pot abordar l’emergència habitacional i fer polítiques valentes. Portem vuit mesos amb una eina que posa fi a desnonaments d’hipoteca i d’impagament de lloguer i que podria ampliar el parc de les nostres ciutats, i la Generalitat no l’està aplicant. Molts ajuntaments tampoc. És inadmissible!

A més, igual que el CGPJ està obviant la petició de la PAH a fer públiques les dades dels desnonaments causats per ocupació en precari, el Govern de Catalunya no està abordant la situació de milers de famílies que s’han vist obligades a escollir entre dormir al carrer o ocupar un habitatge buit de fons voltor o de la banca, que estava incomplint la seva funció social. Creiem que és hora d’afrontar el problema i exigir que els grans tenidors que han deixat els habitatges buits formalitzin lloguers socials amb les famílies vulnerables.

Queda molt per fer, i des de la PAH de Barcelona estarem vigilants i al peu del carrer per garantir i exigir el dret a l’habitatge. Perquè sí que es pot!

PerPAH_Bcn

Escrache a Núria Marín per deixar a les famílies al carrer incomplint la llei

Senyalitzem a Núria Marín, alcaldessa de l’Hospitalet de Llobregat, pel seu sistemàtic incompliment de la Llei 24/2015 al no oferir reallotjaments dignes a les famílies que han patit un desnonament.

Avui 9 de desembre, la PAH de Barcelona estem en el CCCB per fer-li arribar la realitat de la ciutat de l’Hospitalet de Llobregat a la seva alcaldessa: Núria Marín. Fem acte de presència en el Consell General del Consorci del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, on assisteix la Sra. Marín com a presidenta de la Diputació de Barcelona, ja que ha estat impossible parlar amb ella per a afrontar la situació insostenible que es viu a la ciutat en matèria de desnonaments i reallotjaments. Fem constar que hem fet una instància personal a l’Ajuntament per reunir-nos amb ella, i avui dia no hem tingut cap resposta.

La situació de desenes de famílies que participen en les assemblees de la PAH de Barcelona ens ha portat a acudir als actes de Núria Marín per fer-li arribar la seva mala gestió i resposta a les famílies que són desnonades sense alternativa habitacional digna, i alhora posar de manifest la mala gestió que es porta des del consistori. Recordem que Núria Marín i el PSOE porten governant en el municipi més de dues dècades, i que han tingut temps suficient per a implantar polítiques d’habitatge valentes i ambicioses per a revertir la situació d’emergència habitacional. Si no ho han fet, és perquè per a aquest consistori no és una prioritat i denota que no els importa gens la greu situació habitacional de la ciutadania.

Posem noms a la situació: Joan, Úrsula, Farida, Isabel, Carme, Ingrid, Helena, Phikria, Nassima, Mohamed, i desenes de famílies més que a causa de la manca de recursos no han pogut accedir a un habitatge, continuar pagant la seva hipoteca o el seu lloguer, o han perdut la seva llar. La resposta de l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat ha estat nul·la. Gràcies a la pressió de la PAH algunes famílies ja han pogut accedir a un pis de la Mesa d’emergència, però moltes d’elles són abandonades a la seva sort. Des de la PAH de Barcelona exigim respostes clares i contundents. Denunciem l’incompliment sistemàtic de la Llei 24/2015 per part de Núria Marín i el seu equip de govern, on s’explicita clarament que l’Administració ha de reallotjar les famílies vulnerables.

El cas de la Farida i els seus dos fills és un clar exemple. El pròxim 12 de desembre té previst el seu desnonament, i l’Ajuntament segueix donant-los l’esquena oferint únicament 3 nits en un hostal o pensió, després quedaran al carrer sense alternativa habitacional. Creiem que situacions com la de la Farida es poden prevenir, fent unes polítiques d’habitatge clares i tenint en compte la realitat de les famílies, i no tractant-les com a números sinó com a persones.

Les dades reflecteixen una part de la realitat, però no tota. El 2018, segons el CGPJ, es van executar 549 desnonaments, 549 famílies que van ser tirades de les seves cases sense alternativa habitacional digna. A aquestes dades se sumen els desnonaments invisibles i les persones que han hagut d’ocupar un habitatge i que han estat desnonades. Un fenomen molt important a la ciutat de l’Hospitalet i que es vol invisibilitzar criminalitzant les famílies i sense donar resposta real a la situació.

Davant d’aquesta situació, avui estem assenyalant a Núria Marín com a màxima responsable d’això a l’Hospitalet de Llobregat. Perquè doni resposta a la família de la Farida i tantes altres, i exigir-li que compleixi la llei i ofereixi solucions reals a la situació d’emergència habitacional de la ciutat.

No és la primera vegada que ens trobem amb una situació així de l’Ajuntament de l’Hospitalet, i no permetrem que se segueixin vulnerant els drets de les persones.

Davant la inacció i l’incompliment de la Llei 24/2015 la PAH actua. Exigim una solució digna per a les famílies! Pels nostres drets, demostrarem que sí que es pot!