Abanca, entitat rescatada amb diners públics, pretén desnonar la Wendy i la seva família, i el Pape

PerPAH_Bcn

Abanca, entitat rescatada amb diners públics, pretén desnonar la Wendy i la seva família, i el Pape

L’entitat opta per la via penal, malgrat saber que es tracta de famílies vulnerables

Avui 15 de novembre de 2019 la PAH de Barcelona i la PAH de Terrassa, a través d’una acció de denúncia pública a les oficines d’Abanca a la Gran Via, denunciem el cas de la Wendy i la seva família, i del Pape, amenaçades amb l’expulsió de les seves cases la setmana vinent, sense una alternativa habitacional. L’entitat financera, fins fa poc propietària dels immobles, ha optat per la via penal, tot i que sap perfectament que denuncia a famílies en situació de vulnerabilitat.

La Wendy, veïna de la Trinitat Nova i una víctima més de la crisi econòmica, es va veure sense possibilitats d’accedir a un habitatge, i juntament amb el seu fill es van veure forçats a ocupar un immoble, que en aquell moment era propietat d’Abanca. Des que assisteixen a la PAH, han provat de regularitzar la seva situació a l’habitatge i reclamar a l’entitat un lloguer social, d’acord amb els seus ingressos. La Wendy va arribar a intercanviar correus amb l’entitat financera, però finalment el procés no va fructificar i la possible negociació va concloure amb la presentació per part d’Abanca d’una denúncia a Jutjats.

Per la seva banda, el Pape, després de viure durant deu anys al seu pis, i veient que no podia fer front a la quota, va intentar negociar en nombroses ocasions un lloguer social amb Abanca, sempre, però sense cap tipus de resposta ni solució. Finalment, després de patir quatre intents de desnonament, al cinquè el van desnonar, i ni l’Ajuntament de Terrassa, ni Serveis Socials li van oferir cap tipus d’alternativa habitacional. Gràcies a l’Obra Social de la PAH va poder recuperar el seu pis i ha seguit intentant negociar un lloguer social, fins ara, que Abanca li ha demandat per la via penal.

Cal recordar que Abanca neix de la caiguda de diverses caixes d’estalvi gallegues i va comptar amb una injecció de diners públics descomunal. El cas és especialment escandalós. L’Estat injecta a l’entitat 9.052 milions d’euros, moment en el qual passa a ser 100% pública, per a posteriorment vendre-la per 1.002 milions a un grup veneçolà. El primer exercici després de la compra, el 2014, els beneficis de l’entitat són de 1.157 milions, una quantitat superior al preu de venda. Des de llavors, Abanca ha obtingut uns beneficis de 330 milions d’euros el 2015; 333,6 milions el 2016; 367 el 2017; i 430 milions el 2018.

Malgrat acumular 2.600 milions d’euros de benefici net des del seu rescat i sobreviure gràcies a la injecció de diners públics, l’entitat decideix donar l’esquena a casos com el de la Wendy i denunciar famílies vulnerables. La via penal, a diferència de la demanda civil, comporta més perjudicis per les persones afectades i és especialment onerosa per a les famílies vulnerables. En primer lloc, les denunciades han de pagar una multa, sota risc de pena de presó si no ho fan, que en el cas de la Wendy, arriba als 270 €. Per altra banda, la sentència ferma comporta antecedents penals per un termini de sis mesos, fet que pot dificultar, per exemple, l’accés a alguns llocs de treball i així genera una major exclusió a la família.

El dia d’avui, la Wendy, amb una sentència condemnatòria ferma, ha rebut un avís de Jutjats com que ha d’abandonar casa seva la setmana que ve, sota amenaça que si no ho fa, la policia, utilitzant fins i tot unitats d’antiavalots, podria arribar en qualsevol moment per fer-la fora sense ni tan sols poder recollir les seves pertinences. L’Ajuntament de Barcelona no ha ofert encara a la família una alternativa habitacional, incomplint així el que estableix la Llei 24/2015 en relació amb l’obligació de l’Administració d’oferir un reallotjament adequat en cas de desnonament.

Davant d’aquesta situació, la PAH de Barcelona exigeix a Abanca ‒una entitat que encara existeix gràcies als diners de la ciutadania‒, que faci marxa enrere i demani a Jutjats la suspensió del desallotjament. Per altra banda, seguim reclamant un lloguer social per a la Wendy i el seu fill, que es correspongui amb els ingressos de la família. És intolerable que, com també passa amb la SAREB, un banc rescatat amb els impostos de totes es dediqui a expulsar famílies vulnerables de casa seva, i a sobre ho faci per la via penal. La PAH no defallirem i seguirem lluitant fins que no es trobi una solució adequada. Wendy, no estàs sola!

PerPAH_Bcn

Stop Desnonaments Novembre 2019

Comptador desnonaments mes: 17

Comptador total 2019:  220

Aturats – 5Suspesos – 2Entrega claus –Reallotjament – Executats – 2

Desnonaments per hipoteca

Dijous 7
Demandant: BBVA  llançament  SUSPÈS
Direcció: C/ Jaume Pinent, 24-26, Barcelona (08042 Roquetas)

Dijous 14
Demandant: PROSIL ACQUISITION, S.A.
Direcció: C/ Cruz de los Canteros, 62, Barcelona (08004 Poble Sec)

Dilluns 25
Demandant: LA SAREB  llançament
Direcció: Travesera de Dalt, 67,  Barcelona

Desnonaments per lloguer

Dijous 7
Demandant: Inmb.  llançament #SoluciónParaNassima EXECUTAT
Dirección: Bloques de la Florida, 9, Hospitalet de Llobregat (08905)

Dilluns 11
Demandant: GESCAT VIVENDES EN COMERCIALITZACIO, S.L. 3er llançament #AlejandroSeQueda ATURAT en porta
Direcció: C/ Matanzas, 28,  Barcelona (08027)

Dimecres 13
Demandant: Inmb.  #SoluciónParaFarida ATURAT en porta
Direcció: Av. Ponent, 40, Hospitalet de Ll. (08905)

Dijous 14
Demandant: Inmb.
Direcció: C/ Occident, 50, 1r 2a, l’Hospitalet de Ll. (08904)

Divendres 15
Demandant: Inmb. 3er llançament
Direcció: C/ Pere IV, 117,  Barcelona (08018)

Dijous 21
Demandant: Inmb.
Direcció: Avda. Gran Via, 11, l’Hospitalet (08908)

DESNONAMENT OBERT PRIMERA QUINCENA DE NOVEMBRE

Demandant: Inmb. 3er llançament #SoluciónParaCecilia EXECUTAT
Direcció: C/ Autonomía, 13-15, Barcelona (08014 Sants)

Desnonaments per ocupació 

Dimarts 5
Demandant: BUILDINGCENTER (CAIXABANK) 6è llançament #GabrielSeQueda ATURAT en porta
Direcció: C/ Berenguer de Palou, 51, Barcelona (08027)

Dijous 7
Demandant: JOSTE IBERICA, S.L. SUSPÈS
Direcció: C/ Conveni, 48, Barcelona (08016)

Dilluns 11
Demandant: Banco de Sabadell, S.A. #SilvaineSeQueda ATURAT en porta
Direcció: C/ Consell de Cent, 450-452, Barcelona (08013)

Dijous 12
Demandant: LA SAREB #JulietteSeQueda ATURAT en porta
Direcció: C/ Burgos, 68, Barcelona (08014 Sants)

Dimecres 20
Demandant: LA SAREB 
Direcció: C/ Llançà, 29, Barcelona (08015)

Divendres 22
Demandant: BUDMAC INVESTMENTS II, S.L.U.
Direcció: C/ Premià, 10, Barcelona (08014 Sants)

Dilluns 25
Demandant: BUILDINGCENTER. S.A.U.
Direcció: C/ Miquel Romeu, 70, l’Hospitalet de Ll. (08902)

¡Si se puede Stop desahucios! Noviembre 2019

PerPAH_Bcn

Rebentem les bombolles per a poder garantir el dret a l’habitatge

Davant la nova campanya electoral, governi qui governi, garantir el dret a l’habitatge i aplicar les mesures necessàries per posar fi a l’emergència habitacional i els desnonaments ha de ser una prioritat

Arrenca una nova campanya d’eleccions generals, la quarta en quatre anys, que no fa més que reafirmar el que realment preocupa la classe dominant, mantenir el seu estat de benestar sense importar-los el de la resta de la ciutadania, al mateix temps que són incapaços de formar un Govern, i pel camí ens hem de seguir enfrontant a una vulneració sistemàtica dels nostres drets i a reformes de maquillatge purament electorals.

Des de la PAH portem una dècada defensant el dret a l’habitatge i la seva funció social, proposant canvis legislatius i estructurals que els garanteixin. Hem aconseguit avenços a escala municipal, guanyar lleis autonòmiques i registrar una Llei d’habitatge integral al Congrés, que no va avançar pel bloqueig crònic de PP i Ciutadans. Les mobilitzacions i pressió social han estat prou potents i sostingudes en el temps com per a aconseguir petits avenços, com la reforma de la LAU i les que es van incloure en la llei hipotecària, insuficients a causa de la falta de contundència del PSOE, que va deixar passar una oportunitat històrica de frenar l’emergència habitacional i rebentar les bombolles de lloguer i d’hipoteques. Unes reformes que en cap moment recollien mesures que ataquessin el problema d’arrel, per seguir sent mesures de favor a la banca i als fons d’inversió. En resum, seguir tractant un dret fonamental, l’habitatge, com una mercaderia amb la qual especular en benefici d’uns pocs..

Aquest estiu, Pedro Sánchez va prendre prestat un torn de rentada de cara reunint-se amb actors socials per a tractar diferents problemàtiques i recollir propostes plantejades en aquestes reunions. La PAH va ser convidada a una d’aquestes sessions i vam presentar el nostre pla de xoc amb propostes per a enfrontar urgentment la greu crisi d’emergència habitacional, així com el Dret d’accés a l’habitatge a Espanya.

No podem permetre que se segueixin produint 60.000 desnonaments a l’any, que no es fomenti la creació d’habitatge públic i social, que l’habitatge buit en mans de la banca se segueixi venent a fons voltor o que no es reguli el preu dels lloguers, mentre milers de famílies estan angoixades per la falta d’horitzó habitacional.

Per això exigim mesures com:

  • La suspensió temporal dels desnonaments fins que les Administracions Públiques puguin garantir l’accés a un habitatge adequat.
  • El compliment de Tractats Internacionals, i la seva prevalença sobre la legislació nacional que desnona sense alternativa habitacional. S’han d’aprovar urgentment mesures que obliguin a l’acatament judicial/estatal de les peticions de suspensió de desnonaments, emeses pel Comitè DESC de Nacions Unides.
  • L’anul·lació total dels desnonaments amb data oberta. És necessària una revisió de la LEC que eviti la reinterpretació d’alguns jutges, augmentant l’angoixa i evitant la defensa de l’habitatge.
  • L’ampliació de la moratòria de desnonaments, que finalitza al maig del 2020, i millora dels seus protocols d’accés.
  • La renovació obligatòria dels contractes de lloguer social si la família continua estant en situació de vulnerabilitat.
  • La regulació i limitació dels preus de lloguer, d’acord amb els ingressos de la unitat familiar, atorgant als ajuntaments la capacitat d’establir preus vinculants.
  • L’increment creixent en els Pressupostos Generals de l’Estat per a habitatge, fins a arribar al 3,5% del PIB, en inversions que garanteixin la seva funció social de forma permanent.
  • Impedir la venda d’habitatge públic per norma legal.
  • Mesures legals que atorguin a les Administracions Públiques el dret de tempteig i retracte sobre les vendes de lots d’habitatge que realitzin els bancs, i que normalment acaben en mans de fons voltor.
  • La cessió obligatòria dels habitatges buits que posseeixi la banca rescatada, amb especial èmfasi en Bankia i la SAREB. Fer-ho de manera immediata en zones tensionades.
  • Que a tots els grans tenidors d’habitatge que hagin obtingut fons públics, bé per rescat, bé per ajudes o exempcions fiscals, se’ls reclami el seu deute en habitatge.
  • Que les SOCIMIS i fons voltor paguin el seu corresponent impost de societats i s’estudiïn mesures per modular/evitar els efectes especulatius de les seves pràctiques.
  • Penalitzacions a l’habitatge buit en mans de grans tenidors.
  • Que es determini d’una vegada per totes la il·legalitat de les clàusules abusives, com dicten les sentències del Tribunal europeu.
  • La limitació de la responsabilitat al ben hipotecat i la dació en pagament com a fórmula natural de resolució d’impagaments per causes demostrables i alienes a la voluntat del deutor. Per una llei de segona oportunitat que suposi la integració social davant la mort civil que suposa el sobreendeutament de per vida.
  • Una Llei Estatal d’Habitatge basada en la Llei Habitatge PAH i la Llei 24/2015 catalana, fruit d’una ILP aprovada per unanimitat al Parlament.

Prou d’excuses. Prou de bombolles especulatives que ens ofeguen i neguen el nostre dret a viure dignament. Ha arribat el moment de canviar les regles de joc i, governi qui governi, aconseguir una legislació que ens empari i garanteixi un habitatge digne, assequible i estable a la qual totes puguem accedir i mantenir. Cal fer justícia a les famílies que han perdut la seva llar des del 2008, que no se segueixi repetint la situació, facilitar que els nostres joves puguin independitzar-se i crear els seus projectes de vida o que els nostres grans no vegin com perden la seva llar després d’anys de sacrifici.

#ReventemosLasBurbujas

PerPAH_Bcn

Exigim a les tres administracions públiques la rehabilitació d’habitatges buits per acabar amb l’emergència habitacional

Els col·lectius d’habitatge sortim al carrer a assenyalar i denunciar que tres administracions públiques mantenen edificis buits per a la seva especulació davant una situació de falta d’habitatge social

Avui 31 d’octubre de 2019 els col·lectius que defensem el dret a l’habitatge denunciem tres administracions públiques amb edificis en propietat buits que podrien ser rehabilitats i destinats a habitatge social per tal de donar resposta a l’emergència habitacional crònica que patim. Exigim la mobilització d’aquests edificis i locals per rehabilitar-los i destinar-los a l’actual insuficient parc d’habitatge social que necessiten les famílies.

Tan sols a Catalunya hem patit 3.557 desnonaments durant el primer trimestre de 2019. Actualment, només a Barcelona, hi ha 600 famílies que es troben reallotjades indignament en albergs o pensions i 1.500 famílies de Catalunya en llista d’espera de la Mesa d’emergència, amb una mitjana d’espera de gairebé dos anys, xifres totalment inadmissibles. Mentrestant, les famílies que han patit un desnonament són reallotjades, moltes d’elles fora dels seus barris, sense cuines i amb banys compartits, sense tenir en compte les necessitats familiars, espais per l’estudi dels infants o inclús moltes d’elles sense complir amb uns mínims d’higiene.

Les solucions aportades per posar fi a aquesta situació per part del Gabinet de Crisi, format gràcies a la pressió dels col·lectius d’habitatge, han estat del tot insuficients fins al moment. L’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i la Delegació del govern de l’Estat han girat l’esquena a les famílies en les tres reunions mantingudes fins al moment, amb unes propostes totalment insuficients i sense concreció de pressupostos ni calendari d’actuació, demostrant així un nul compromís amb la societat. 

Recordem que la Llei 24/2015, fruit d’una iniciativa legislativa popular i aprovada per unanimitat per tots els partits polítics al Parlament de Catalunya obliga a les administracions a oferir un reallotjament digne a les famílies. Així doncs, exigim unes administracions valentes, que compleixin la Llei, que estiguin al costat de la ciutadania i aportin solucions reals i efectives pensant en la greu situació de les famílies. És qüestió de voluntat política posar-hi fre a l’emergència habitacional.

La realitat que vivim els col·lectius d’habitatge a les nostres assemblees és insostenible. Les famílies no poden esperar més. Nosaltres seguirem al costat de la ciutadania, defensant els nostres drets i vigilant per tal que es garanteixin, sovint materialitzant-los nosaltres mateixes davant la inacció de les administracions, facilitant alternatives molt més dignes que les seves. No defallirem fins a fer realitat aquests drets. Perquè hi ha vides en joc.

A la darrera reunió amb l’esmentat Gabinet de Crisi, vam marxar anunciant que ens veuríem als carrers, motiu pel qual som avui aquí i continuarem mentre no es doni reallotjament digne a les famílies que ho necessiten.

A l’acció de denúncia d’avui hem participat diferents col·lectius que treballem pel dret a l’habitatge: Resistim al Gòtic, 500×20, Grup d’Habitatge de Sants, Oficina d’Habitatge de Gràcia, PAH Barcelona, Xarxa de Suport Mutu Trinitat Vella i Associació de Veïns i Veïnes de la Sagrada Família. 

PerPAH_Bcn

[CONVOCATÒRIA] El 6 de novembre suma’t a la flahsmob rebentem les bombolles pel dret a l’habitatge

Perquè les úniques bombolles que volem són les de sabó

L’habitatge ens afecta a totes i accedir-hi o mantenir-la cada dia és més missió impossible.

Per això, el 6 de novembre sortirem al carrer a rebentar totes les bombolles. Perquè tan sols haurien d’existir les de sabó!

Després de 4 eleccions en 4 anys, la 5a no pot ser sense dret a l’habitatge. Sortim a les places a exigir responsabilitat política, a exigir que garanteixin el dret de totes a l’habitatge..

Si les cures no es posen en el centre, si no canvia el sistema i si deixem que els lobbies financers governin per sobre dels Drets Humans i fonamentals, ja hem vist el món que ens queda per viure.

Sabem que juntes i organitzades som capaces de fer possible l’impossible. Per a això, que ens vegin i ens escoltin.

Convoquem a una flashmob a les places de moltes ciutats, anirem actualitzant aquí les convocatòries.

PerPAH_Bcn

No et quedis a casa o et quedaràs sense ella

El preu abusiu del lloguer és una realitat que afecta totes les llogateres i llogaters, vulnerables o no. Acabar amb aquesta especulació que ja provoca el 66% dels desnonaments diaris només depèn de la mobilització de la societat per pressionar i obligar el Govern a una reforma de la LAU que punxi l’arrel del problema

Avui la PAH ens hem mobilitzat per tot l’Estat per denunciar els culpables de l’actual bombolla del lloguer, les causes que ens han portat a ella i les solucions que portem exigint fa anys per punxar-la.

Parlem d’una situació que afecta la totalitat de la gent que viu de lloguer, ja no és només una qüestió del sector més vulnerable de la societat. Amb els sous d’avui i els preus del lloguer cada vegada més alts, en algunes zones ja superiors a un salari mitjà, mantenir un lloguer o poder accedir-hi per formar un projecte de vida s’ha convertit en un luxe que ataca directament al dret a un habitatge digne..

Des de l’estafa mal anomenada crisi -que va deixar sense llar a més de 800.000 famílies via execució hipotecària- a la bombolla del lloguer, causa el 66% dels 162 desnonaments diaris que segueixen produint-se avui en dia, parlem d’una emergència i drama social que no n’ha succeït de la nit al dia.

La pèssima gestió política en matèria d’habitatge, la inversió 0 en habitatge social i la catifa vermella als fons voltor, han patrocinat l’especulació d’un dret tan bàsic com l’habitatge. Això ha provocat la inexistència de lloguers assequibles, la inestabilitat dels contractes, la inexistència d’un parc públic d’habitatge.

Des de la PAH portem anys denunciant aquesta situació i oferint alternatives per fer del mercat del lloguer una opció real i assequible per a totes. Mesures reals i no de maquillatge com les elaborades pel Govern, més interessat a defensar el benestar del sistema financer que el de les famílies.

  • Augmentar el parc d’habitatge públic destinat a lloguer.
  • Renovació obligatòria dels contractes de lloguer social.
  • Regulació i limitació dels preus del lloguer.
  • Impedir l’alienació d’habitatge públic per norma legal.
  • Mesures legals que atorguin a l’Administració Pública pertinent el dret de tempteig i retracte sobre les vendes de lots d’habitatge que realitzin els bancs, i que normalment, acaben en mans de fons voltor.
  • Control del lloguer turístic i qualsevol tipus d’especulació
  • Obligatorietat dels grans propietaris d’habitatge a oferir lloguer social abans d’ordenar un desnonament.
  • Cessió obligatòria dels habitatges que posseeixi la banca rescatada; i que a tots els grans tenidors d’habitatge que hagin obtingut fons públics, bé per rescat, bé per ajudes o exempcions fiscals, se’ls reclami el seu deute en habitatge.
  • Fi dels privilegis fiscals en matèria d’habitatge per a les SOCIMIS i fons d’inversió.

Aquestes són les nostres solucions, ara falta la voluntat política per dur-les a terme.

Volem fer una crida a totes les inquilines, que s’apropin a la seva PAH més propera. Només de forma col·lectiva i organitzada serem més fortes. No poder pagar el lloguer no és un caprici, no et sentis culpable per això. Els culpables són els que han fet de l’habitatge un negoci. Bancs, fons voltor i el sistema polític i judicial. A la PAH portem 10 anys lluitant contra aquestes injustícies i per revertir la situació. Sabem que juntes i organitzades Sí Que Es pot! Per això, si no pots pagar el teu lloguer, s’acaba el teu contracte, volen fer-te una pujada inassumible, o directament no volen renovar-te, no et quedis a casa o et quedaràs sense ella! Vine i informa’t.

PerPAH_Bcn

Acció de la PAH Barcelona al BBVA per a canviar les regles del joc

Senyalitzem i denunciem el BBVA com un dels majors exponents de l’estafa bancària que es dedica a desnonar per després vendre els pisos a fons voltor com Cerberus, Divarian o Haya Real State

Avui PAH Barcelona ocupem una oficina del BBVA, en defensa de les famílies de la nostra assemblea que aquesta entitat vol deixar al carrer sense cap mena d’alternativa i amb l’únic propòsit d’especular amb els seus habitatges.

BBVA és un dels bancs que major rendibilitat ha tret des del 2008, moment en què va esclatar la crisi immobiliària i després del rescat bancari amb diners públics, el nostre, del qual el BBVA es va beneficiar amb 13.005 milions d’euros. Un rescat que, en total, ens va costar 62.000 milions d’euros, sense cap tipus de contraprestació social, i que només s’ha recuperat el 7% i ja podem donar per perduda la resta. Això passava mentre es produïen més de 80.000 execucions hipotecàries ‒des dels inicis de la crisi fins al dia d’avui‒ i els bancs acumulaven 3 milions i mig d’habitatge buit alhora que Espanya no disposa d’un parc públic d’habitatge social i assequible per fer front a la situació d’emergència habitacional oferint lloguers socials a les famílies desnonades o en situació de precarietat.

Seria de justícia que aquests habitatges s’utilitzaran per tornar els diners del rescat i així poder rescatar les persones, ampliar el parc d’habitatge social i donar alternatives davant la pèrdua d’una llar. Però no! El BBVA s’està dedicant a vendre la seva cartera de pisos a fons voltor com Cerberus, Divarian o Haya Real State, sense importar-li que els pisos estiguin buits o no. Tota una jugada a les famílies que van ser estafades, per treure-se-les de sobre i dificultar-les l’esperada solució que els garanteixi una segona oportunitat. Amb això, es treuen el que anomenen actius tòxics, sumen beneficis amb la venda i tanquen la porta a les renovacions dels lloguers socials que estan finalitzant. El BBVA es renta les mans davant d’això, i Cerberus, Divarian, Haya Real State estan tancats a aquesta possibilitat, ja que han comprat els habitatges per especular amb elles i inflar la bombolla del lloguer..

PAH Barcelona no podem tolerar més tal vulneració del dret a l’habitatge i estarem mobilitzades mentre hi hagi històries com les del Luis Enrique, la Niculina, la Tania, el Jaume, l’Aziz… que l’únic que volen és que se’ls faci justícia i se’ls permeti poder seguir mantenint un sostre on viure, ja sigui amb condonacions de deute, amb dacions en pagament o amb lloguers socials.

Diem prou a l’especulació i al fet que un dret fonamental com l’habitatge sigui tractat com una mera mercaderia en mans de bancs i fons d’inversió, sense tenir en compte les conseqüències i el sofriment que això comporta a les famílies.

PerPAH_Bcn

No som mercaderia en mans d’inversors immobiliaris i fons voltor

Davant la celebració del Barcelona Meeting Point, la major trobada del sector immobiliari, parla la PAH sobre el dret real a l’habitatge i com en aquesta fira es promou tot el contrari

Un any més el sector immobiliari es vesteix amb les seves millors gales per celebrar la seva fira per excel·lència i per seguir especulant amb les nostres vides i un dret fonamental com l’habitatge. Què esperar d’un esdeveniment on podem trobar a tots els fons voltor i socimis que estan colonitzant les nostres ciutats, alhora que ens desnonen i expulsen d’elles per convertir-les en el seu parc de negocis particular, acompanyats d’immobiliàries, APIs i bancs que tant han fet per facilitar-los el camí i fer-se d’or en el procés.

Aquestes últimes setmanes ha estat indignant seguir la seva campanya de màrqueting parlant d’habitatge sostenible o de les seves conferències sobre el dret a l’habitatge. Pretenen venir ara amb aquest conte? Estem parlant dels culpables de la bombolla que ens ofega i ens nega una vida digna. Els culpables d’aprofitar-se de la manca d’una legislació justa sobre habitatge, per al seu propi benefici, sense importar-los les conseqüències en el benestar de la gent que només vol accedir o mantenir una llar. Culpables de privatitzar el parc públic d’habitatge i deixar-nos sense habitatge social i assequible. Culpables dels 162 desnonaments diaris i acaparar en el seu poder els pisos de les famílies desnonades per especular amb ells.

Els diferents governs d’aquest país han posat la catifa vermella a aquesta situació i són tan culpables com còmplices. Els han donat tant de poder, que es poden permetre amb amenaces i mentides, que el dia d’avui falti altura política per a una reforma de la LAU, o la llei hipotecària que deixi de vetllar pels seus interessos i vetlli pels nostres. No podem permetre tal vulneració al dret a l’habitatge. 

Des de la PAH fem una crida a la mobilització, a la desobediència, per afrontar i revertir la situació; i a assistir a les nostres assemblees, l’únic espai on sí que es parla del dret a l’habitatge real, en totes les seves connotacions, i on es treballen les veritables solucions perquè totes tinguem accés a una llar digna, assequible i estable.

No et quedis a casa o et quedaràs sense, contacta amb nosaltres. Juntes aconseguirem canviar les regles del joc. Només la consciència i mobilització social ho pot fer possible. No descansarem fins a conquistar el dret a sostre que ens estan negant, i només ho aconseguirem sent nosaltres les que expulsem de les nostres ciutats a Blackstone, Cerberus, Divarian, Anticipa, Talismán i tants i tants altres que estan muntant els seus paradisos fiscals amb les nostres vides.

#NoSomosMercancía

 

PerPAH_Bcn

La PAH sempre defensarem els drets civils i les nostres llibertats

Davant la sentència coneguda avui del judici del Procés

Avui ens hem assabentat totes d’una sentència que condemna a la presó a nou catalanes per exercir el seu dret a votar. En el text que les condemna trobem que el delicte de sedició es comet ara “també quan els agents han de claudicar i desistir de complir l’ordre judicial de la qual són portadors davant la constatada actitud i oposició a la seva execució per un conglomerat de persones en clara superioritat numèrica”.

Des de la PAH portem més de 10 anys exercint la desobediència civil diàriament per frenar el drama que suposen els desnonaments en aquest Estat. És per això que veiem amb preocupació el retrocés dels nostres drets que significa la sentència als presos i preses polítiques catalanes que el Tribunal Suprem ha fet pública avui.

Penar amb presó a persones per exercir els seus drets? És sedició manifestar-se per desobeir una ordre judicial? És llavors sedició concentrar-se per aturar un desnonament?

Nosaltres seguirem al carrer parant desnonaments i desobeint lleis injustes, i si per a la justícia això és sedició, serem sedicioses.

És l’hora d’estar al carrer i defensar els nostres drets. En un moment de retrocés com l’actual cal estar més organitzades que mai.

Aquest Estat és avui una mica més injust i una mica menys lliure. Si votar és sedició, si desobeir és sedició, serem sedicioses cada matinada que ens trobi en un portal impedint un desnonament, cada vegada que ocupem una sucursal bancària i cada vegada que assenyalem als responsables. Vénen per totes i no és hora de posar-se de perfil.

Perquè al carrer i amb la desobediència civil, SÍ QUE ES POT!

PerPAH_Bcn

Avui, Dia Mundial de l’Hàbitat, poc a celebrar i molt per fer

Amb 172 desnonaments executats diàriament en el primer trimestre de 2019 a Espanya i 2.381 desnonaments tan sols a Barcelona el 2018, segons les dades del Consell General del Poder Judicial, tenim clar que no hi ha res a celebrar i sí molta feina per fer per revertir aquesta greu situació

Avui dilluns 7 d’octubre, com cada primer dilluns d’octubre, se celebra el Dia Mundial de l’Hàbitat, designat per les Nacions Unides des de 1985 per reflexionar sobre l’estat dels nostres pobles i ciutats i sobre el dret bàsic de totes a un habitatge adequat.

Davant d’aquesta assenyalada data, la PAH de Barcelona posem de manifest que és urgent que les administracions competents en matèria d’habitatge, ajuntaments, Governs Autonòmics i Govern d’Espanya, desenvolupin polítiques públiques per garantir el dret a l’habitatge a tota la ciutadania. Cadascuna d’elles segons les seves competències però alhora en col·laboració entre si. Davant situacions excepcionals són necessàries solucions noves i innovadores que només s’aconseguiran amb mesures valentes, pensant en les persones i no en els grans bancs i fons d’inversió.

En el nostre àmbit més proper, tan sols a Barcelona hi ha 600 famílies reallotjades indignament en pensions o albergs, moltes d’elles amb una evident falta d’higiene o seguretat i sense tenir en compte les seves necessitats més bàsiques. Sense nevera ni espais de descans o d’estudi per als més petits. Tot i que la Llei 24/2015 garanteix un reallotjament digne a les famílies que han patit un desnonament, les administracions, Ajuntament de Barcelona, Generalitat de Catalunya i Govern de l’Estat, estan aportant solucions insuficients i inconcretes en alguns casos o, més greu encara, estan girant l’esquena a la ciutadania, negant-se a assumir cap tipus de responsabilitat, com hem comprovat en les últimes reunions del Gabinet de Crisi. Moltes d’aquestes famílies vulnerables es troben a l’espera d’un pis de la Mesa d’emergència, una inadmissible espera del voltant de dos anys fins a aconseguir un habitatge per a elles i les seves famílies.

Els grans fons d’inversió, com Blackstone, estan expulsant les veïnes de les seves cases i precaritzant les nostres ciutats i treballs. Ja no només adquirint propietats immobiliàries, sinó adquirint hotels i empreses logístiques o de joc. Des de l’inici de la crisi porten invertits a Espanya 20.000 M € (5.420 M € només durant el 2018), amb l’únic objectiu de comprar a preus irrisoris per especular amb els nostres habitatges.

Fins i tot la relatora d’habitatge de l’ONU, Leilani Farha, en un recent informe sobre Blackstone ha expressat “serioses preocupacions que les seves accions siguin inconsistents amb la legislació internacional dels drets humans pel que fa al dret a l’habitatge i la seva responsabilitat de respectar els drets humans”.

Blackstone, a més, s’està negant a renovar els lloguers socials que les famílies vulnerables havien aconseguit gràcies a la Llei 24/2015 després d’haver patit un desnonament. Després del lloguer signat per tres anys, ara aquestes famílies es troben davant la negativa de la companyia a oferir-los una solució, i amb la incertesa i patiment de veure’s de nou al carrer sense cap tipus d’alternativa. La situació d’aquestes famílies no ha canviat en aquests tres anys, per tant, des de la PAH i per justícia social exigim que aquests contractes siguin renovats automàticament.

El parc públic d’habitatge a Espanya segueix sent totalment insuficient. Amb un vergonyós 1,5% d’habitatge públic enfront de països de l’entorn europeu com Àustria, que se situa al voltant del 20%, les famílies es troben en una situació d’inseguretat residencial que cal afrontar amb mesures estructurals. Per exemple, que l’habitatge de protecció oficial (HPO) fos de lloguer i indefinida, d’aquesta manera a Barcelona tindríem un parc públic del 39% en lloc de l’1,6% actual.

Aquests són només alguns dels greus problemes habitacionals contra els que ens enfrontem diàriament a les nostres assemblees, però hi ha molts més. Des de la PAH tenim unes demandes molt clares per revertir aquesta situació, que hem traslladat, tant a l’Ajuntament de Barcelona com a la Generalitat de Catalunya, un cop recuperada íntegrament la Llei 24/2015 el passat mes de febrer. Com també traslladem al Govern d’Espanya i Pedro Sánchez una proposta de pla de xoc, juntament amb les ‘Propostes de la PAH per abordar urgentment la greu crisi d’emergència habitacional’.

Mentre aquesta greu situació d’emergència habitacional la pateixen les famílies diàriament, les respostes de les administracions competents estan sent totalment insuficients. Des de la PAH tenim clar que és qüestió de voluntat política. Cal que els nostres polítics, que hem triat democràticament, estiguin del costat de la ciutadania, sobretot d’aquelles famílies més vulnerables. I mentre això no sigui així, ens trobaran de front.

Les dades oficials, com les del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), marquen una nefasta realitat, però no és l’única. Hi ha una realitat verda, de pols continu enfront dels lobbies econòmics. Som milers de persones parant desnonaments cada dia i autotutelant-nos els nostres drets. Sabem que sí que es pot! Perquè hem fet possible l’impossible milers de vegades, arrencant dacions en pagament, canviant lleis i recuperant-les, conquistant el 30% de noves promocions perquè es destinin a habitatge assequible, aconseguint lloguers socials, recuperant habitatges en mans de fons voltor, i centenars de victòries més.

I sobretot, hem estat capaços de generar un moviment ciutadà de cures, de solidaritat i de defensa de drets humans, que per molt que alguns partits polítics i banksters ens hagin volgut eliminar, aquí estem, més vives i guerreres que mai, per fer complir l’art. 47 de la Constitució Espanyola i l’art. 25 de la Declaració Universal dels Drets Humans. Per això, avui celebrem el Dia Mundial de l’Hàbitat, perquè davant de qualsevol vulneració d’aquest dret ens aixequem i organitzem perquè els nostres drets en matèria d’habitatge estiguin garantits. Des de la PAH no permetrem que aquests es vulnerin, i seguirem lluitant per defensar-los, com hem fet des de fa més de 10 anys. Perquè sabem que som moltes, que estem organitzades i que Sí Que Es pot!