Alerten de la cessió de sòl públic a operadors privats amb lucre amb beneficis milionaris en detriment d’entitats socials
Un ampli front d’organitzacions socials, cooperatives i sindicals ha presentat un manifest conjunt per denunciar l’orientació de les polítiques municipals d’habitatge de l’Ajuntament de Barcelona cap a la gestió privada amb ànim de lucre, i reclamem un gir estratègic perquè reforci l’habitatge públic, social i cooperatiu.
El manifest està impulsat per la Xarxa d’Economia Solidària (XES), la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB), el Consell de la Joventut de Barcelona (CJB), la Federació de Cooperatives d’Habitatge de Catalunya, el Sindicat de Llogateres, la PAH Barcelona, l’Observatori DESCA, així com les organitzacions juvenils sindicals Avalot (UGT) i Acció Jove (CCOO).
El manifest se centra en l’adjudicació d’un concurs públic, el mes de novembre passat, a una societat mercantil per construir més de 400 habitatges de lloguer sobre sòl públic a tres solars municipals al districte de Sants i Sant Martí (carrers Acer, Ascó i Llull). Aquesta licitació va estar adjudicat majoritàriament a una societat mercantil vinculada a la gran promotora immobiliària Corp.
Les entitats alerten que aquest model implica cedir sòl públic durant dècades a operadors privats, els quals obtindran importants beneficis durant molts anys, ja que podran accedir a subvencions públiques i a finançament públic de l’ICF per cobrir el 100% del cost dels edificis.
De fet, segons els mateixos estudis de viabilitat econòmica que formen part del plec del primer concurs de l’Ajuntament, aquestes promocions no només són viables sinó molt rendibles per a operadors privats, amb taxes de rendibilitat entre el 9 i el 10%. Els mateixos estudis projecten fluxos de capital acumulats molt elevats al llarg del període de concessió que, en un dels solars al carrer Llull, poden superar els 600 milions d’euros, evidenciant una capacitat de captació de valor molt significativa sobre sòl públic, fins i tot superior respecte quan operen en mercat lliure.
Nous concursos per a operadors privats
Les organitzacions signants denuncien que aquest dimecres 18 de març, a la Comissió d’Economia de l’Ajuntament de Barcelona, el govern municipal ha presentat dos nous concursos oberts a operadors privats que amplien aquesta deriva privatitzadora:
- Dos sòls destinats a allotjament dotacional, a l’avinguda Diagonal, 59-63, i al carrer Veneçuela, 30-50.
- Tres solars per a habitatge convencional, als carrers Motors, 111-113; Motors, 115-117, i Torras i Bages, 129-133.
Tots aquests projectes es plantegen en règim d’habitatge de protecció oficial (HPO) de lloguer.
En conjunt, aquests concursos sumen aproximadament 625 habitatges, que s’afegeixen als més de 400 habitatges del concurs anterior per a operadors privats, la qual cosa fa un total de més de 1.000 habitatges adjudicats, o en procés d’adjudicació, sota aquest model.
Aquesta xifra contrasta amb les polítiques de cessió de sòl per entitats sense ànim de lucre, mitjançant el Conveni ESAL, durant aquest mandat: de moment, el govern municipal ha anunciat la previsió de promoure només 200 habitatges en règim cooperatiu en cessió d’ús, sense que fins ara s’hagi formalitzat la cessió de cap solar. Els operadors sense lucre van rebre en total, mitjançant el conveni ESAL (cooperatives, però també fundacions de lloguer social), durant 2021-2023 un total de 616 habitatges en 16 solars, lluny dels 1.000 habitatges promesos quan el conveni es va signar.
Un model privatitzador que desplaça la funció social de l’habitatge
Segons les entitats signants, aquest model:
- Prioritza criteris econòmics per sobre de l’impacte social i la qualitat dels projectes.
- No incorpora mecanismes efectius per garantir la funció social de l’habitatge.
- Exclou models no especulatius com el cooperativisme d’habitatge en cessió d’ús.
- Suposa una transferència de valor públic cap a actors privats durant períodes de fins a 99 anys.
També alerten que aquesta estratègia s’està desplegant sense diàleg amb l’economia social i solidària, malgrat l’existència d’instruments com el conveni ESAL, que permeten la col·laboració de l’Ajuntament amb entitats sense ànim de lucre que, aquestes sí, garanteixen un retorn social.
Reivindicacions clau
El manifest reclama:
- Incrementar el parc d’habitatge públic i reforçar la col·laboració publico-comunitària amb entitats sense ànim de lucre per davant d’altres models.
- Aturar els nous concursos oberts a empreses privades i destinar aquest sòl a entitats sense ànim de lucre en el marc del conveni ESAL.
- No excloure l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús de polítiques d’habitatge social de l’Ajuntament, sinó potenciar-lo i posar en valor el seu impacte social, ambiental i comunitari.
Les entitats recorden que el model cooperatiu d’habitatge en cessió d’ús i de les fundacions de lloguer social garanteix la reinversió dels excedents, la no especulació i la generació de valor social i comunitari. Així mateix, aquest model cooperatiu actualment disposa de capacitat operativa i financera per escalar el parc d’habitatges assequibles a la ciutat.
En aquest context, les organitzacions signants fan un crit d’alerta: “Barcelona no es pot permetre consolidar un model d’habitatge basat a transferir sòl públic a operadors privats i amb ànim de lucre. Cal prioritzar decididament un parc d’habitatge fora del mercat, sota control públic i comunitari, que garanteixi el dret a l’habitatge a llarg termini i no la rendibilitat privada”. També assenyalen que les decisions actuals comprometen la capacitat futura de la ciutat per desplegar polítiques estructurals que facin efectiu el dret a l’habitatge i reclamen un canvi immediat de rumb en la política municipal sobre aquest tema que tant preocupa la ciutadania i el diàleg permanent amb totes les entitats socials.
Organitzacions signants
Xarxa d’Economia Solidària (XES), Federació de Cooperatives d’Habitatge de Catalunya, Sindicat de Llogateres, PAH Barcelona, Observatori DESCA, Avalot – UGT, Acció Jove – CCOO, FAVB (Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona), CJB – Consell de la Joventut de Barcelona
