Una vegada llegit l’informe del Sr. Ribó, Síndic de Greuges de Catalunya, sobre la Protecció dels Afectats per l’Index IRPH i atès que la seva publicació hauria d’haver estat consensuat entre el Sindic de Greuges i la nostra plataforma d’acord amb el que vàrem acordar, des de la comissió d’IRPH de la Plataforma d’afectats per la hipoteca (PAH) volem fer algunes consideracions les quals esperem siguin corregides o en el seu cas consensuades.
En primer lloc, hem de fer constar que la xifra de 300.000 afectats no és correcta; tal i com s’estableix a la moció aprovada al ple del Parlament de la Generalitat, parlem de 1.300.000 afectats per l’aplicació de l’IRPH. Potser aquesta divergència ve originada pel fet que el seu Departament no ha tingut en compte el gran número d’hipoteques que han quedat referenciades a un tipus fixe establert al contracte hipotecari una vegada desaparegut l’IRPH caixes; un tipus fixe que per lògica i, ja que és fruit del càlcul manipulable de l’ IRPH, ha de declarar-se nul. S’ha de tenir en compte el creixement que va patir l’IRPH caixes mesos abans de la seva desaparició. Mentre l’euribor baixava, aquest índex aumentava de manera exponencial el seu valor. Sabien les entitats de la seva futura desaparició i que molts préstecs quedarien referenciats al seu últim valor de manera perpètua?la resposta es que sí. En qualsevol cas, la defensoria del poble no fa referència d’aquesta possibilitat al seu informe, i avui en dia tenim un gran nombre d’afectats que paguen entre un 3,70 i un 4,50 de tipus d’interés que es perpètua per a tota la vida del préstec, amb una cuota resultant totalment desorbitada per a les nostres economies.
D’altra banda, hem de fer constar també que a la pàgina número onze de l’informe de la Sindicatura es fa referència a les preguntes proposades per la part demandant al Jutjat número 4 (no és el número 1) de Burgos i a on el propi Banc d’Espanya (BDE) afirma que les entitats poden influir de manera considerable en el resultat de l’index en qüestió, vulnerant així i com vostès expliquen, l’article 26.a de l’ordre EAH/2899/2011 a més de les pròpies circulars del BDE o articles del Codi Civil. Aquesta afirmació per part del BDE és considerablement imprescindible a l’hora de parlar de la nul·litat de l’índex, doncs és el propi BDE el màxim garant de la transparència de l’elaboració dels índexs que és consideren oficials. Amb les seves respostes, el propi BDE dona crèdit de la manipulabilitat que podria patir l’index IRPH per part de caixes, bancs i entitats financeres. Per la qual cosa, automàticament s’hauria de produir la seva nul·litat. El Síndic només dedica un petit paràgraf a aquest tema, i sincerament agrairíem una explicació més extensa i detallada dels fets en qüestió.
A l’informe també s’ementa l’autonomia de la voluntat de l’art 1354 del Codi Civil; volem fer constar que la seva regulació ve establerta a l’article 1255 del mateix Codi, que ens atorga el dret a demanar a les entitats contractes annexos al principal, establint el que les parts considerin oportú sense necessitat de despessa econòmica , al contrari del que les entitats ens volen fer creure.
En darrer lloc, fem constar la demanda que considerem més transcendental de les esmentades i que versa sobre la sol·licitut dels afectats. L’informe del Síndic parla de renegociació entre les parts o de substituir l’actual IRPH o índex fix (derivat de l’IRPH caixes) per l’Euribor més el diferencial actual del mercat. Així, oblida que la majoria d’hipoteques referenciades a l’IRPH daten del període 2004-2008, anys en que el propi sistema i les mateixes entitats van fer créixer el valor del sòl i van pujar el preu de la vivenda, obligant-nos a demanar un gran capital per fer efectiu el nostre dret a l’habitatge, recollit a l’art 147 de la Constitució Espanyola. Un capital desorbitat que any rere any hem anat pagant segons havíem signat, desconeixent la realitat d’aquest índex i l’estafa que ens ha suposat. Com volen que acceptem una renegociació del tipus adaptant- a les circumstàncies actuals del mercat? Què passaria llavors amb el perjudici económic que durant tots aquests anys hem patit els afectats?
El Banc d’Espanya ens recolça amb les seves respostes, portem molt de temps fent front a quotes desorbitades, i per tot això i en base a la definició de nul·litat recollida al nostre Codi civil, exposem la nostra demanda de NUL·LITAT de plé dret amb efectes retroactius des del començament de l’obligació contractual.
No volem acabar aquest escrit sense agraïr l’atenció de la Sindicatura i que s’intenti vetllar pels nostres drets. Així com també que facin saber a l’Agència Catalana de Consum que també han de complir el seu deure i que tinguin en compte les nostres demandes, ja que som afectats de primera mà.
Per últim, volem fer constar també que aquesta no és una crítica al seu informe, sinó la nostra opinió; una confluència d’opinions que hauríem d’haver acordat abans de fer públic el ja presentat informe. Esperem la vostra resposta i confiem que tindran en compte les nostres consideracions.