La presión del día a día de la PAH consigue que el Ayuntamiento de Barcelona empiece a elaborar el censo de pisos vacios para obtener vivienda pública y destinarla al alquiler social y asequible para las familias más vulnerables.
Desde la Plataforma de Afectados por la Hipoteca llevamos desde 2009 protegiendo el derecho a la vivienda de las ciudadanas de Barcelona, no solo con la denuncia de la estafa hipotecaria, la acción directa como es el parar un desahucio, sino también haciendo propuestas de leyes y exigiendo la aplicación de las leyes vigentes.
Entre otras muchas cosas, en 2013 presentamos nuestra moción de pisos vacíos denunciando la necesidad de un censo de vivienda vacía que sirva para aumentar el parque social de vivienda que subsane el déficit histórico del parque público de viviendas que necesita la ciudad. La falta de políticas públicas en esta dirección nos ha llevado a la foto actual de un parque público de viviendas del 1,26% lejos del 18% de la media europea o del 15% que establece la ley catalana del derecho a la vivienda. A la vez, la ciudad de Barcelona acumula, según el IDESCAT, un 10,8% de vivienda vacía sobre el total de viviendas de la ciudad.
La ley catalana del derecho a la vivienda (18/2007) establece la definición de la función social de la vivienda, tipifica el incumplimiento de ésta y da herramientas tanto para movilizar la vivienda vacía como para obligar al estado de conservación de ésta. Para poder hacer esto es imprescindible un censo de vivienda de la ciudad, donde se detecte la vivienda vacía y la vivienda en mal estado de conservación.
Aunque la medida llegue 9 años tarde, desde la aprobación de la Ley 18/2007 del Dret a l’Habitatge de Catalunya (LDHC) y 3 años después de la aprobación de la moción de pisos vacíos de la PAH, celebramos por fin el inicio de dicho censo.
Si bien es cierto que gobierno de Mariano Rajoy intenta vaciar de competencias a las administraciones locales, es preciso que los ayuntamientos defiendan la autonomía municipal satisfaciendo las necesidades habitacionales de la población y cumplan con la ley 18/2007.
Recordamos al Ayuntamiento de Barcelona que la ley 18/2007 establece la obligatoriedad de cumplir con el principio de solidaridad urbana en 20 años, es decir, en 2027 Barcelona ha de tener un parque público de alquiler del 15% por lo que en los próximos 10 años se ha de ampliar el parque en 120.000 viviendas. Exigimos al Ayuntamiento que a través del censo de viviendas vacías que ahora inicie cumpla con la ley 18/2007 y la moción de la PAH, es decir, la sanción de la vivienda vacía de las entidades financieras con el objetivo de movilizarla. No aceptaremos multas simbólicas, sino que exigimos la sanción a todas las viviendas vacías de las entidades financieras que no sean cedidas al Ayuntamiento.
Fruto del informe realizado entre la PAH-BCN y el Observatorio DESC, creemos que es imprescindible iniciar el censo en los distritos que más desahucios acumulan: Nou Barris (35,5%), Sant Martí (19,6), Sant Andreu 10,7%, Sants-Montjuic (10,1%) y Ciutat Vella (5,6%).
La emergencia habitacional que sufre la ciudad de Barcelona con una media de entre 8 y 10 desahucios al día, junto al ínfimo parque público actual, requiere determinación y agilidad por parte del Ayuntamiento a la hora de realizar el censo de vivienda vacía y de aplicar las sanciones. Con las entidades financieras, los grandes tenedores de vivienda, no vale más zanahoria, toca el palo: la sanción. Sabemos mejor que nadie que hay vidas en juego, lo vemos cada semana en nuestras asambleas, por eso desde la PAH, aunque encontremos acertadas las medidas que se proponen a la hora de convencer a los propietarios para que cedan los pisos vacíos a la bolsa de alquiler social y esperamos sirva para fomentar y garantizar la función social de los pisos vacíos continuamos exigiendo se inicien procedimientos sancionadores a la banca y grandes tenedores por el uso antisocial de esta viviendas, utilizando la ley catalana de vivienda de 2007, uno de los pocos mecanismos vigentes para dar respuesta a la vulneración del derecho a la vivienda. Así mismo estas sanciones deberían ser utilizadas, tanto para cubrir los gastos de las medidas ofrecidas al pequeño propietario, como la rehabilitación de los pisos y que este dinero no vuelva a salir de las arcas públicas, como ya ocurrió con el rescate millonario a la banca, que se usó sin ningún tipo de contraprestación social. Si de algo tiene que servir el censo es para tener un mapa real de los propietarios de esta vivienda en desuso, así como para dar una solución real a las familias que se encuentren en situación de ocupación por no haber encontrado antes ningún tipo de solución administrativa.
Desde la PAH estaremos vigilantes a este proceso para que se aplique a toda la ciudad y que los pasos dados por el Ayuntamiento cumplan con la moción de la PAH. Mientras, organizadas y desde la calle, seguiremos haciendo lo que mejor sabemos hacer, proteger los derechos fundamentales de la ciudadanía y llegando donde no llega la administración, parando desahucios, logrando alquileres sociales y realojando a las familias sin solución a través de nuestra Obra Social. Llevamos 8 años demostrando diariamente que organizadas y con la presión necesaria, por mucho que nos digan que no ¡SI SE PUEDE!
Queremos una Barcelona donde el derecho a la vivienda esté totalmente garantizado y donde no haya un desahucio más.
COMUNICAT CATALÀ
Des de PAH Barcelona celebrem la iniciativa de l’Ajuntament de fer un cens de pisos a la ciutat
La pressió del dia a dia de la PAH aconsegueix que l’Ajuntament de Barcelona comenci a elaborar el cens de pisos buits per obtenir habitatge públic i destinar-lo al lloguer social i assequible per a les famílies més vulnerables.
Des de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca portem des del 2009 protegint el dret a l’habitatge de les ciutadanes de Barcelona, no solament amb la denúncia de l’estafa hipotecària, l’acció directa com és parar un desnonament, sinó també fent proposades de lleis i exigint l’aplicació de les lleis vigents.
Entre moltes altres coses, en 2013 presentem la nostra moció de pisos buits denunciant la necessitat d’un cens d’habitatge buit que serveixi per augmentar el parc social d’habitatge que esmeni el dèficit històric del parc públic d’habitatges que necessita la ciutat. La falta de polítiques públiques en aquesta adreça ens ha portat a la foto actual d’un parc públic d’habitatges de l’1,26% lluny del 18% de la mitjana europea o del 15% que estableix la llei catalana del dret a l’habitatge. Alhora, la ciutat de Barcelona acumula, segons el IDESCAT, un 10,8% d’habitatge buit sobre el total d’habitatges de la ciutat.
La llei catalana del dret a l’habitatge (18/2007) estableix la definició de la funció social de l’habitatge, tipifica l’incompliment d’aquesta i dóna eines tant per mobilitzar l’habitatge buit com per obligar a l’estat de conservació d’aquesta. Per poder fer això és imprescindible un cens d’habitatge de la ciutat, on es detecti l’habitatge buit i l’habitatge en mal estat de conservació.
Encara que la mesura arribi 9 anys tard, des de l’aprovació de la Llei 18/2007 del Dret a l’Habitatge de Catalunya (LDHC) i 3 anys després de l’aprovació de la moció de pisos buits de la PAH, celebrem per fi l’inici d’aquest cens.
Si bé és cert que govern de Mariano Rajoy intenta buidar de competències a les administracions locals, cal que els ajuntaments defensin l’autonomia municipal satisfent les necessitats habitacionals de la població i compleixin amb la llei 18/2007.
Recordem a l’Ajuntament de Barcelona que la llei 18/2007 estableix l’obligatorietat de complir amb el principi de solidaritat urbana en 20 anys, és a dir, en 2027 Barcelona ha de tenir un parc públic de lloguer del 15% pel qual en els 10 anys vinents s’ha d’ampliar el parc en 120.000 habitatges. Exigim a l’Ajuntament que a través del cens d’habitatges buits que ara iniciï compleixi amb la llei 18/2007 i la moció de la PAH, és a dir, la sanció de l’habitatge buit de les entitats financeres amb l’objectiu de mobilitzar-la. No acceptarem multes simbòliques, sinó que exigim la sanció a tots els habitatges buits de les entitats financeres que no siguin cedides a l’Ajuntament.
Fruit de l’informe realitzat entre la PAH-BCN i l’Observatori DESC, creiem que és imprescindible iniciar el cens en els districtes que més desnonaments acumulen: Nou Barris (35,5%), Sant Martí (19,6), Sant Andreu 10,7%, Sants-Montjuïc (10,1%) i Ciutat Vella (5,6%).
L’emergència habitacional que sofreix la ciutat de Barcelona amb una mitjana d’entre 8 i 10 desnonaments al dia, al costat de l’ínfim parc públic actual, requereix determinació i agilitat per part de l’Ajuntament a l’hora de realitzar el cens d’habitatge buit i d’aplicar les sancions. Amb les entitats financeres, les grans forquilles d’habitatge, no val més pastanaga, toca el pal: la sanció. Sabem millor que ningú que hi ha vides en joc, ho veiem cada setmana en les nostres assemblees, per això des de la PAH, encara que trobem encertades les mesures que es proposen a l’hora de convèncer als propietaris perquè cedeixin els pisos buits a la borsa de lloguer social i esperem que serveixi per fomentar i garantir la funció social dels pisos buits, continuem exigint s’iniciïn procediments sancionadors a la banca i grans tenidors, per l’ús antisocial d’aquests habitatges, utilitzant la llei catalana d’habitatge del 2007, un dels pocs mecanismes vigents per donar resposta a la vulneració del dret a l’habitatge. Així mateix aquestes sancions haurien de ser utilitzades, tant per cobrir les despeses de les mesures ofertes al petit propietari, com la rehabilitació dels pisos i que aquests diners no torni a sortir de les arques públiques, com ja va ocórrer amb el rescat milionari a la banca, que es va usar sense cap tipus de contraprestació social. Si d’alguna cosa ha de servir el cens, és per tenir un mapa real dels propietaris d’aquest habitatge en desús, així com per donar una solució real a les famílies que es trobin en situació d’ocupació per no haver trobat abans cap tipus de solució administrativa.
Des de la PAH estarem vigilants a aquest procés perquè s’apliqui a tota la ciutat i que els passos donats per l’Ajuntament compleixin amb la moció de la PAH. Mentre, organitzades i des del carrer, seguirem fent el que millor sabem fer, protegir els drets fonamentals de la ciutadania i arribant on no arriba l’administració, parant desnonaments, aconseguint lloguers socials i reallotjant a les famílies sense solució a través de la nostra Obra Social. Fa 8 anys que demostrem diàriament que organitzades i amb la pressió necessària, per molt que ens diguin que no, SI ES POT!
Volem una Barcelona on el dret a l’habitatge estigui totalment garantit i on no hi hagi un desnonament més.
