Les Plataformes d’Afectats per la Hipoteca de Catalunya reclamem des de fa més de cinc anys mesures d’intervenció sobre el habitatge buit. La situació d’emergència habitacional que es viu a Catalunya i tot l’Estat és insostenible. Per això considerem un pas endavant que el Govern Català s’hagi decidit a actuar en el sentit del que ja és un veritable clam popular. Tot i això, després de gairebé sis anys de crisi econòmica, més de 500.000 execucions hipotecàries a l’Estat (entre les que Catalunya encapçala tots els rànquings amb 45 execucions hipotecàries diàries durant el 2013) i la manca de recursos públics per afrontar una situació de veritable emergència habitacional (l’habitatge social suposa un 2% del parc a tot l’Estat, mentre que a 2011 la quantitat d’habitatge buit es xifrava en un 13,7%), el Govern actua tard, amb una mesura feta per no espantar a la banca.
El passat 2 de maig el Govern de la Generalitat va treure a informació pública l’avantprojecte de llei de l’impost sobre els habitatges buits. Aquest grava els habitatges d’empreses que portin més de dos anys buits sense causa justificada, a través d’una quota progressiva de 500€, 825€ i 1.650€ en funció del nombre d’immobles que s’acumulin. Així mateix, crea un registre de pisos buits durant més de dos anys. Cinc mesos després de que la PAH posés en marxa la campanya “moció PAH” per recuperar habitatge buit en mans de les entitats financeres, una moció aprovada ja en més de 100 ajuntaments catalans.
Per això no podem deixar de denunciar que l’impost sobre habitatges buits proposat pel govern, d’una banda, per rellevants que pugin sembla pel ciutadà, les quantitats previstes són irrisòries pels grans tenedors d’habitatge desocupat (les entitats bancàries i les seves immobiliàries) el que posa en dubte la seva efectiva capacitat de mobilitzar el parc en desús. De l’altre el requisit dels dos anys de desocupació endarrereix molt el moment d’intervenció de l’administració sobre els pisos buits i deixa fora un dels grans propietaris de pisos buits: la SAREB, o el anomenat banc dolent, creada a finals de 2012. A través d’aquest projecte legislatiu la Generalitat podia avançar el moment d’intervenció sobre els pisos buits, però decideix no fer-ho i fixa el fet impositiu en el mateix moment en el que pot iniciar-se l’aplicació de la moció de la PAH. La moció de la PAH preveu la possibilitat de requerir l’ocupació del habitatge, la d’imposar-li fins a tres multes coercitives i, si es persisteix en la conducta, sancionar-la amb fins a 900.000 euros.
Així doncs, lluny d’adoptar una actitud ferma, recolzant els municipis que ja estan aplicant aquests procediments o aplicar-los per si mateixa, la Generalitat s’ha decidit per regular un tribut que li permeti actuar de manera més simbòlica que real sobre el parc en desús. Per això, des de la PAH instem a la Generalitat a que emprengui mesures més contundents a l’alçada de les circumstàncies, com ja està fent la ciutadania.