Barcelona i la seva població estan patint les conseqüències de la mala gestió que durant molts anys l’administració ha fet del turisme. El 2016 la ciutat ha acollit més de 30 milions de visitants, una xifra que molts experts ja han titllat d’insostenible. Això ha portat Barcelona al col·lapse i qui ho paga som els veïns i les veïnes, que ens veiem forçades a marxar de casa.
Els Jocs Olímpics de 1992 van obrir la veda a la reconversió massiva d’edificis residencials en grans hotels, causant la desaparició de més d’un miler d’habitatges només al barri Gòtic. A partir del 2000, els habitatges d’ús turístic (HUT) deixen de ser un fenomen aïllat a Ciutat Vella i comencen a guanyar terreny en barris adjacents com l’Eixample, Sant Antoni, el Poble Sec o Gràcia, provocant que en pocs anys la ciutat hagi passat de tenir poc més de 800 pisos turístics a prop de 20.000 i fent desaparèixer quasi 20.000 habitatges. Un pis turístic més, una família menys.
En els darrers cinc anys els lloguers que més han pujat són els de les àrees on es concentra més oferta turística, Ciutat Vella, Eixample i Sagrada Família, on ja no es troben pisos per menys de 1.000 €/mes, obligant famílies senceres a deixar casa seva per marxar cap a barris perifèrics o fins i tot fora de la ciutat. La destrucció del parc de lloguer i la catifa vermella que Barcelona ha posat als inversors està provocant una pèrdua brutal de població. Actualment, al barri Gòtic i a la Dreta de l’Eixample ja hi ha més llits per a turistes que per a habitants.
És imprescindible aturar el creixement turístic i preservar l’habitatge, juntament amb els equipaments sanitaris, educatius i socials i el comerç de proximitat per garantir els serveis necessaris per al veïnat, així com l’activitat econòmica productiva no especulativa.
És necessari i urgent regular el sector turístic perquè, malgrat la moratòria que l’Ajuntament va instaurar al juliol de 2015 i que fins ara ha frenat l’atorgament de llicències per a hotels i apartaments turístics, al març ja es podrien concedir noves llicències a Gràcia, a l’abril al Poble Sec i al juliol a tot Barcelona.
Cal una intervenció pública ferma i valenta. El Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics (PEUAT) ha de contribuir a garantir el dret a l’habitatge dels barcelonins i barcelonines. Malauradament el projecte presentat pel govern municipal és insuficient. Tot i congelar el creixement en algunes àrees, en deixa d’altres obertes a l’especulació i permet el creixement de places turístiques al conjunt de la ciutat. El text actual podria autoritzar la construcció d’entre 80 i 120 nous hotels a Barcelona, portant a un total de 190.000 places turístiques i superant la població total de Nou Barris.
Les persones i entitats que signem aquest manifest reclamem al govern municipal i als partits de l’oposició que treballin junts per aprovar un PEUAT més restrictiu, que reverteixi el procés d’expulsió de veïnat i eviti replicar-lo a més barris, que impliqui un decreixement real de l’activitat turística i faci avançar cap a l’extinció dels HUT a la ciutat.
Els partits que no apostin per un PEUAT realment restrictiu seran responsables de l’expulsió del veïnat i de la destrucció del teixit comercial i productiu de Barcelona.
Ens hi estem jugant la ciutat. Volem viure als nostres barris. Volem viure a Barcelona.
No ens faran fora!
Pots adherir-te aqui