Ante la falta de soluciones por parte de la Generalitat de Catalunya y la Agencia Catalana d’Habitatge, la familia afectada se ha visto obligada a ocupar una vivienda vacía del parque público.
PAH Barcelona, hemos ocupado la Agencia Catalana d’Habitatge, situada en la c/. Diputación 92, para exigir el alquiler social de Úrsula y su familia, ya sea en su vivienda actual o en otra de su misma zona, tal como marca el derecho de arraigo contemplado en la Ley 24/2015.
Úrsula vive con su compañera y dos hijos, uno de ellos menor de edad, con un único sueldo de 800€ para toda la unidad familiar. Ante la precariedad de su situación y la falta de soluciones por parte de la administración, la familia se vio obligada a ocupar un piso para poder tener un hogar. Paradójicamente, la ocupación tuvo lugar en una vivienda vacía de parque público en Hospitalet, perteneciente a la Agencia Catalana d’Habitatge de la Generalitat, una de tantas viviendas que la Administración municipal y Habitatge aseguran que no existen. Úrsula, lleva cerca de tres años negociando y luchando por regularizar su situación, para lo que solo necesita que le concedan un alquiler social, ya sea en su vivienda actual o en otra de la misma zona, tal como marca el Derecho de Arraigo contemplado en la ley 24/2015. Un derecho al que se acoge, porque así lo rige la ley y por su situación, tanto personal como familiar. Úrsula sufre un pseudotumor en el cerebro, con el consiguiente seguimiento que le están haciendo sus médicos de la zona, sus hijos están escolarizados en el barrio y su compañera necesita residir en un lugar que no esté alejado del trabajo para hacer asumible los trayectos.
Unas demandas totalmente de mínimos, que hacen inconcebible la última propuesta de la Agencia Catalana d’Habitatge, concediéndoles un realojo en Barcelona. Ya no se limitan en cambiarla de barrio, si no que pretenden cambiarla de localidad, alegando que no disponen de pisos vacíos en Hospitalet y exigiéndole una respuesta antes del 31 de enero, fecha en que expirará la propuesta. Sabemos que la afirmación es totalmente falsa, que en el barrio de Úrsula hay viviendas públicas vacias y podemos aportar direcciones específicas. Pero aunque eso no fuera asi, es tan sencillo como darle el alquiler en su vivienda actual.
Ante este despropósito, es inadmisible que la Generalitat pretenda promocionarse con leyes que a la práctica no protegen al ciudadano, como la Ley 4/2016, cuando la realidad es otra, sigue sin dar realojo a las familias en exclusión residencial, mientras pretende sacar una reforma legislativa, con el objetivo de echar a las familias que se ven obligadas a ocupar, ante la falta de una solución administrativa, con un proceso de 24 horas.
Desde la PAH, no podemos seguir permitiendo este tipo de actuaciones que vulneran, no solo el derecho a una vivienda digna, sino leyes vigentes creadas para garantizar ese derecho. Peticiones como las de Úrsula son de mínimos y totalmente legítimas, recogidas en la Ley 24/2015, donde se establece el Derecho de Arraigo, o lo que es lo mismo: la obligación de la Administración a realojar a las familias afectadas en las mismas zonas donde están integradas y desarrollan su vida.
Mientras se sigan vulnerando los derechos de las familias y las leyes vigentes, nosotras seguiremos defendiendo a la ciudadania más vulnerable desde la calle, sabeedoras de que si no es por la Ley, será por la PAH, con la legitimidad y la razón que nos dan 8 años de victorias. Hoy lograremos el #DerechoDeArraigo para Úrsula, mañana para las demás familias
#DerechoDeArraigo
*******************
PAH Barcelona envaeix les oficines de l’Agència Catalana d’Habitatge per exigir el reallotjament d’una família en risc d’exclusió social.
Davant la falta de solucions per part de la Generalitat de Catalunya i l’Agència Catalana d’Habitatge la família afectada s’ha vist obligada a ocupar un habitatge buit del parc públic.
PAH Barcelona, hem ocupat l’Agència Catalana d’Habitatge, situada en la c/. Diputació 92, per exigir el lloguer social d’Úrsula i la seva família, sigui en el seu habitatge actual o en una altra de la seva mateixa zona, tal com marca el dret d’arrelament contemplat en la Llei 24/2015.
Úrsula viu amb la seva companya i dos fills, un d’ells menor d’edat, amb un únic sou de 800 € per a tota la unitat familiar. Davant la precarietat de la seva situació i la falta de solucions per part de l’administració, la família es va veure obligada a ocupar un pis per poder tenir una llar. Paradoxalment, l’ocupació va tenir lloc en un habitatge buit de parc públic a Hospitalet, pertanyent a l’Agència Catalana d’Habitatge de la Generalitat, una de tants habitatges que l’Administració municipal i Habitatge asseguren que no existeixen. Úrsula, porta prop de tres anys negociant i lluitant per regularitzar la seva situació, pel que solament necessita que li concedeixin un lloguer social, sigui en el seu habitatge actual sigui en una altra de la mateixa zona, tal com marca el Dret d’Arrelament contemplat en la llei 24/2015. Un dret al que s’acull, perquè així ho regeix la llei i per la seva situació, tant personal com familiar. Úrsula sofreix un pseudotumor en el cervell, amb el consegüent seguiment que li estan fent els seus metges de la zona, els seus fills estan escolaritzats al barri i la seva companya necessita residir en un lloc que no estigui allunyat del treball per fer assumible els trajectes.
Unes demandes totalment de mínims, que fan inconcebible l’última proposta de l’Agència Catalana d’Habitatge, concedint-los un reallotjament a Barcelona. Ja no es limiten a canviar-la de barri, sinó que pretenen canviar-la de localitat, al·legant que no disposen de pisos buits a Hospitalet i exigint-li una resposta abans del 31 de gener, data en què expirarà la proposta. Sabem que l’afirmació és totalment falsa, que al barri d’Úrsula hi ha habitatges públics buits i podem aportar adreces específiques. Però encara que això no fos així, és tan senzill com donar-li el lloguer en el seu habitatge actual.
Davant aquest despropòsit, és inadmissible que la Generalitat pretengui promocionar-se amb lleis que a la pràctica no protegeixen al ciutadà, com la Llei 4/2016, quan la realitat és una altra, segueix sense donar reallotjament a les famílies en exclusió residencial, mentre pretén treure una reforma legislativa, amb l’objectiu de tirar a les famílies que es veuen obligades a ocupar, davant la falta d’una solució administrativa, amb un procés de 24 hores.
Des de la PAH, no podem seguir permetent aquest tipus d’actuacions que vulneren, no solament el dret a un habitatge digne, sinó lleis vigents creades per garantir aquest dret. Peticions com les d’Úrsula són de mínims i totalment legítimes, recollides en la Llei 24/2015, on s’estableix el Dret d’Arrelament, o el que és el mateix: l’obligació de l’Administració a reallotjar a les famílies afectades a les mateixes zones on estan integrades i desenvolupen la seva vida.
Mentre se segueixin vulnerant els drets de les famílies i les lleis vigents, nosaltres seguirem defensant a la ciutadania més vulnerable des del carrer, sabedores que si no és per la Llei, serà per la PAH, amb la legitimitat i la raó que ens donen 8 anys de victòries. Avui aconseguirem el #DerechoDeArraigo per a Úrsula, demà per les altres famílies
#DerechoDeArraigo