La PAH compleix 6 anys, 6 anys en els quals hem passat d’iniciar una lluita que semblava impossible a guanyar desenes de batalles cada dia. L’esclat de la bombolla immobiliària i la indefensió en què ens van deixar i deixen els poders públics ens van obligar a unir-nos, organitzar-nos i donar-nos suport entre nosaltres, l’única manera en què per ara sembla possible recuperar les vides i els drets que els bancs s’entesten a treure’ns.
Mirar cap enrere i veure les victòries aconseguides dóna vertigen. Més de 1000 desnonaments aturats. Més de 2000 persones reallotjades per l’Obra Social de la PAH. Milers de dacions en pagament, condonacions i lloguers socials aconseguits en aquests anys, conquerits amb l’esforç d’aquests milers de Davids que li han plantat cara a Goliat. Heroïnes i herois anònims que hem perdut la por i ens hem deixat la pell pel moviment.
Hem volgut aprofitar aquesta data per celebrar el trobar-nos, i tornar a desobeir juntes recuperant un edifici fins ara mort, sense vida, buit en mans dels especuladors de la Sareb. Un edifici que amb l’Obra Social de la PAH recupera la seva funció social, reallotjant a famílies que han esgotat totes les vies que preveu l’Administracion per accedir a un habitatge. És per això que avui donem la benvinguda al nou edifici recuperat per l’Obra Social a Barcelona que s’ha transformat d’una xifra en la cartera de l’Sareb a una dotzena de llars. Avui volem donar la benvinguda al #BlocLaBordeta.
Fins al dia d’avui, l’Obra Social de la PAH ha recuperat més de 30 edificis de les urpes de bancs i fons voltor, 13 d’ells propietat de la Sareb. Més de 2000 persones reallotjades que no tenien la possibilitat d’una altra alternativa habitacional, demostrant una vegada més que a través de la desobediència civil s’està aconseguint el que l’Administració no fa: donar solucions a la situació d’emergència habitacional que patim en l’actualitat.
Les dades disponibles sobre pisos buits són d’escàndol: 3.400.000 de pisos a Espanya, 448.356 a Catalunya, 88.259 a Barcelona. Si bé hem demostrat que amb la #MocionPAH es pot recuperar els pisos buits en mans de la Banca per destinar-los a lloguer social, és desesperant veure com ajuntaments com el de Barcelona segueixen posant traves a aquesta fórmula, adoptant mesures irrisòries (tan sols 16 expedients oberts per pisos buits en 1 any) i gestionant de manera absolutament ineficaç les polítiques d’habitatge.
Sis anys després continuem exigint que es faci efectiu el dret a l’habitatge digne de les persones, tal com reflecteix la Constitució en el seu article 47. No obstant això, la Sareb, els bancs i els fons voltors tracten un dret humà com una mercaderia amb el que enriquir-se i especular davant la passivitat d’unes administracions que segueixen ancorades al vell model de la bombolla immobiliària.
Mentre l’habitatge és cada vegada més un luxe al qual una part important de la societat no té accés, els diners públics continua rescatant a la banca en lloc de ser utilitzat per donar solucions a la població. La Sareb, amb un 95% dels seus fons provinents de l’erari públic i amb 90.000 habitatges en el seu poder les utilitza per fer negoci en lloc de per pal·liar els efectes de la crisi en la població. Milers de cases buides pagades amb els nostres diners, avalades amb el nostra deute que són venudes a fons voltors a preu de ganga mentre gran part de la població segueix sense poder accedir a un habitatge digne.
Per aquestes raons, des de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca exigim a la Sareb que cedeixi la gestió dels seus habitatges buits, perquè aquestes recuperin el seu ús social. Així mateix, exigim que deixi d’amenaçar a les persones que viuen en els habitatges recuperats per l’Obra Social, retiri les denúncies i regularitzi la seva situació. Si la Sareb ha estat resacatada amb diners públics, els seus pisos són de la ciutadania.
Mentre no s’apliquin mesures estructurals per frenar l’emergència habitacional -com la ILP presentada al Parlament de Catalunya i les mocions per recuperar els pisos buits de la Banca per a lloguer social- seguirem desobeint i recuperant nosaltres mateixes els drets que govern i bancs ens negueu.
La PAH continuarà autotutelant drets, recuperant habitatges i retornant la seva funció social. És una obligació democràtica i urgent. Aquests 6 anys de lluita demostren que la mobilització ciutadana aconsegueix el que les administracions -tot i disposar de tots els recursos- diuen que “no és possible”. Perquè en la PAH avui afirmem més alt que mai que Sí Es Pot.
Si es vol, es pot! La Sareb és la nostra i les seves cases també.