Les dades demostren que la Generalitat i el Govern estatal no estan aplicant mesures contundents en plena crisi del coronavirus per a protegir les famílies en risc de desnonament
Avui el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha publicat un informe amb les “Dades sobre l’efecte de la crisi en òrgans judicials” fins al Quart Trimestre de 2020.
Des de la PAH de Barcelona ens ha preocupat molt veure que la xifra dels desnonaments a la nostra ciutat continua sent molt elevada i no pràcticament zero. Respecte a l’any 2019, en què es van produir 2.125 desnonaments, la xifra al llarg de 2020 ha disminuït pràcticament a la meitat. Així i tot, s’han produït a Barcelona 1.028 desnonaments el 2020.
Els motius d’aquest descens de desnonaments són diversos. Recordem que el 14 de març es van suspendre tots els terminis judicials fins al 4 de juny per l’estat d’alarma en plena pandèmia del coronavirus. A partir del 4 de juny es van reprendre els desnonaments i des d’entitats socials com la PAH vam alertar al Govern de Pedro Sánchez per a posar fre a aquesta incongruència: d’una banda, el Govern de Pedro Sánchez ens ha bombardejat amb la responsabilitat individual de quedar-nos a casa; de l’altra, moltes famílies ens preguntàvem: En quina casa em quedo si m’estan fent fora de casa?
Les dades que avui publica el CGPJ mostren, un cop més, el que la PAH portem mesos denunciant: que les mesures antidesnonaments del Govern estatal i de la Generalitat no protegeixen les famílies vulnerables; 29.406 desnonaments en tot l’Estat i 5.737 a Catalunya, el 21% d’hipoteca, quan tenim una llei que protegeix les famílies amb impagaments!
Gràcies a la pressió de la PAH, avui dia tenim el RDL 37/2020 i el DL 37/2020 que donen més cobertura a les famílies, però que finalitzen el 9 de maig, quan està previst que finalitzi l’estat d’alarma. Aquesta pandèmia està generant més precarietat i són moltes les famílies que estan veient que no poden fer front a l’habitatge. És per això que exigim polítiques valentes, lleis ambicioses i més pressupost en polítiques socials.
Perquè sí que es pot!