Avui entra en vigor la llei estatal d’habitatge, la Ley Vivienda. Una llei que dista molt de les exigències de la PAH i els moviments socials que treballen per garantir el dret a l’habitatge
Durant més de dos anys hem estat treballant per incloure en la llei mesures com el lloguer social obligatori per lluitar contra els desnonaments, i altres mecanismes per corresponsabilitzar a bancs i fons voltor que han sigut responsables de més de 139.000 desnonaments a Catalunya. Encara així hi ha hagut canvis en matèria de desnonaments que no s’entendrien sense la nostra pressió. Des de les PAH de Catalunya seguirem al capdavant de la lluita pel dret a l’habitatge pressionant sense parar perquè s’apliquin les petites mesures útils que recull la llei. Alhora, i molt més important, continuarem organitzant a la ciutadania per proposar nous canvis per garantir de forma efectiva el dret a l’habitatge de totes.
Els canvis en matèria de desnonaments que entren en vigor avui són els següents:
- Es prohibeixen els desnonaments oberts. Davant la constatació que aquesta pràctica es tornava a utilitzar en alguns casos, ara es blinda i s’estén a tota mena de desnonaments −de lloguer per impagament i fi de contracte, ocupació i hipoteca−, modificant de nou diversos articles de la Llei d’Enjudiciament Civil.
- S’augmenta d’1 a 2 i de 3 a 4 mesos (segons si la propietat és persona física i jurídica, respectivament) el termini màxim de suspensió del procediment de desnonament que pot acordar el Jutjat perquè s’adoptin les mesures d’habitatge proposades per les administracions públiques com a alternativa habitacional, després que l’administració competent hagi comunicat que la llar afectada es troba en situació de vulnerabilitat social i/o econòmica. A més, aquest rol, que abans s’atribuïa a serveis socials en genèric i ara s’atorga a les administracions autonòmiques i locals competents en matèria d’habitatge, assistència social, avaluació i informació de situacions de necessitat social i atenció immediata a persones en situació o risc d’exclusió social, inclou la presentació de propostes d’alternativa d’habitatge digne de lloguer social a proporcionar o de mesures d’atenció immediata a adoptar.
- S’introdueix una definició o els criteris perquè el Jutjat valori la situació de vulnerabilitat econòmica per suspendre o no el procediment, vinculant-ho a topalls d’ingressos, ponderats i superiors en cas que hi hagi fills a càrrec, persones majors de 65 anys o en situació de dependència, malaltia, etc. En desnonaments de lloguer s’inclou el criteri directe de vulnerabilitat de què els pagaments d’aquest, més els subministraments bàsics, superin el 30% dels ingressos de la unitat familiar.
- S’introdueix la intermediació prèvia com a requisit per admetre les demandes de desnonament de lloguer, ocupacions (que van per via civil) i hipotecaris per part de grans tenidors en habitatge habitual de famílies vulnerables. És a dir, no es podran iniciar procediments judicials si el gran propietari (persona física o jurídica amb més de deu immobles urbans) no ha acudit al procediment de conciliació o intermediació que estableixin les administracions competents (pendent de regular en la majoria dels territoris), és a dir les autonòmiques, basant-se en l’anàlisi de les circumstàncies de les dues parts i de les possibles ajudes i subvencions existents en matèria d’habitatge. La mesura afectarà també els desnonaments actualment suspesos gràcies a la moratòria estatal continguda al RDL 11/2020, en les mateixes condicions. Qui ha de demostrar que la família no és vulnerable és la mateixa propietat i en cas de ser-ho, podrà interposar-la si demostra que han acudit a l’Administració com a màxim 5 mesos abans sense haver estat atès, 2 mesos després d’haver-ho sol·licitat sense que s’iniciï la intermediació en 2 mesos, o abans de 3 mesos després que s’acabi indicant el seu resultat.
A Catalunya tenim la llei antidesnonaments catalana, Llei 24/2015, que contempla l’oferiment d’un lloguer social en els casos de famílies vulnerables i grans tenidors, per evitar desnonaments. En aquest sentit, la intermediació que contempla la nova llei estatal habilita l’encaix de les dues normatives. És a dir, a partir d’ara no pot haver-hi cap demanda sense que hi hagi hagut una intermediació entre les parts i això comporta donar més robustesa a la Llei 24/2015, ja que els grans tenidors han d’oferir un lloguer social abans de posar la demanda i l’Administració competent podrà fer el seguiment de l’oferta i portar a terme el seu compliment íntegre.
Ara exigim a la Generalitat que ha de regular de forma urgent i garantista el procediment de conciliació o intermediació d’acord amb l’anàlisi de les circumstàncies de les dues parts, de la Llei 24/2015 i recursos existents en matèria d’habitatge. En aquest sentit, el passat dilluns ens vam reunir amb el conseller de Territori, Juli Fernández, per fer arribar aquesta demanda i explicitar que han de liderar, comptant amb la ciutadania, aquesta nova eina per aconseguir signar milers de lloguers socials i evitar així desnonaments de famílies vulnerables.
