Arxiu d'autors PAH_Bcn

PerPAH_Bcn

Malgrat la moratòria els desnonaments continuen pujant

Durante el segundo trimestre de este año se han producido 11.571 desahucios

Recién publicados los datos del Poder Judicial sobre los desahucios durante el segundo trimestre de 2021, se sigue constatando la ineficacia de la moratoria decretada a raíz de la COVID-19. Lejos de reducirse el problema, los desahucios siguen en aumento, como llevamos avisando que pasaría desde marzo de 2020. Si comparamos este trimestre, con el primero de 2020 – pre COVID-19 y sin ningún tipo de escudo social – el aumento en plena pandemia ha sido de un 736,7 %.

Desahucios segundo trimestre 2021:

  • Derivados de ejecución hipotecaria 2.849: incremento del 849,7 % respecto al mismo trimestre de 2020
  • Derivados de LAU (alquileres) 8.028: incremento del 692,5 % respecto al mismo trimestre de 2020
  • Otras causas 684: incremento del 891,4 % respecto al mismo trimestre de 2020
  • Total desahucios 11.571: incremento del 736,7 % respecto al mismo trimestre de 2020

A estas cifras cabe añadir los 2.732 procedimientos verbales por ocupación que están en trámite a la espera de resolución. Un dato que puede resultar alarmante y utilizable para aquellos que quieren criminalizar a las familias que se ven empujadas a esto ante la falta de solución política y administrativa, pero que sigue siendo anecdótico si comparamos con el resto de cifras y el problema real.

Las medidas de protección, según el gobierno las ”más ambiciosas” que se han desarrollado, caducan el próximo 31 de octubre. ¿Cuánta gente debe quedarse en la calle para que reconozcan no han protegido a las familias vulnerables en su totalidad?. Si la moratoria no se prorroga y mejora para que acoja a más perfiles (el hipotecario por ejemplo está en total indefensión y ya está creando estragos) y no de pie a la reinterpretación de algunos jueces que prefieren optar por desahuciar que por defender derechos y familias vulnerables, el tsunami de desahucios que se está generando será una catástrofe.

Una vez más, los movimientos sociales somos los únicos actores que trabajamos para revertir la situación. No solo parando desahucios en puerta, asesorando o logrando soluciones a base de negociación directa, también elaborando la única Ley pensada para garantizar realmente el derecho a la vivienda y no ese parche, que lleva meses llenando titulares, sin avanzar y que de legislarse según los términos que nos llegan, no valdrá más que para proteger y enriquecer a los de siempre.

Más que nunca hay vidas en juego y falta altura política para revertir la situación. El coste humano para beneficiar a los buitres es demasiado alto y no lo podemos seguir pagando.

PerPAH_Bcn

Tingueu present que quan parleu dels ocupes o d’aquesta Llei parleu de persones com jo

Ahir van finalitzar les rondes de compareixences d’entitats, institucions, organitzacions i experts per fer defensar o fer aportacions a la nova Proposició de llei d’ampliació de les mesures urgents per fer front a l’emergència habitacional que acabarà amb milers de desnonaments. Ara sí que entrem en la recta final per aprovar-la al Parlament.

A continuació compartim la compareixença de la Jéssica Casals, família afectada per l’anul·lació del Decret Llei 17/2019:

En primer lloc vull donar les gràcies per poder estar avui aquí. Per a mi és un orgull i a la vegada una gran responsabilitat estar aquí present per parlar en nom de les afectades amb problemes d’habitatge, sigui d’hipoteca, de lloguer o per ocupació. Us explicaré el meu cas que de fet és un exemple del que cada dia he vist en les assemblees de la PAH i us demano que us poseu al meu lloc, i al de milers de famílies i persones amenaçades per desnonaments. No parlaré molt perquè no hi estic acostumada i perquè amb poc es pot dir molt.

Em dic Jéssica Casals, tinc 34 anys i tinc 3 fills, Dylan, Derek i Gala, de 7, 4 i 1 any. Des de l’endemà de complir els 16 anys vaig començar a treballar a l’empresa on avui dia ja fa 16 anys que hi treballo com a comercial de vendes, i sóc “ocupa”.

L’any 2015 em vaig separar de la meva parella, amb la que portava 13 anys i 10 vivint junts, fins aquell moment tot va anar bé, però em vaig trobar que amb els meus ingressos, m’era impossible llogar un pis a preu de mercat i poder donar una vida digna i tranquil·litat als meus fills. Ningú em volia llogar un pis a mi sola amb el meu contracte i el meu sou.

Una amiga em va parlar d’un pis que estava buit des de feia anys. D’aquelles promocions que van quedar penjades i vaig decidir entrar-hi a viure ara fa 4 anys.

A mi, el fet de viure d’ocupa, sempre m’ha fet molt de respecte. Pensava que jo mai arribaria a aquesta situació, però, al final, em vaig veure obligada, quan vaig veure que no arribava a final de mes, i no m’ajudaven de cap manera. Sempre em tancaven les portes.

Recordo que em deien: “Amb 1.110 euros ja en tens prou”. Però és que no. Són com a mínim 700 euros per al pis, l’aigua, la llum, el gas, i no em quedava per pagar res més. Anava a comprar i havia d’estar mirant-ho tot molt. I quan vaig veure que als meus nens els començaven a faltar les coses més bàsiques, vaig adonar-me que no podia seguir d’aquella manera i és quan vaig decidir ocupar un pis d’un banc.

Algunes persones em diuen: “És que no pagues lloguer”. No pago lloguer, ja m’agradaria pagar un lloguer social, però el que sí pago és amb la meva salut. De veritat que el neguit d’estar amb els teus fills, de no saber quin dia serà l’últim que passes en aquesta casa, no té preu. La situació que estic vivint no és gens fàcil. Cada dia quan torno a casa després de deixar als fills a l’escola o després d’anar a comprar… penso que pot ser l’últim, que potser em trobaré la porta tapiada i ho hauré perdut tot, tot el que és a dins i que tants anys m’ha costat d’aconseguir i amb la por i el neguit de com continuar endavant, on anirem si em fan fora?

Des del primer dia que vaig entrar, vaig intentar sol·licitar un lloguer social a la propietat, en aquest cas CaixaBank. Jo volia pagar, però volia pagar un lloguer d’acord amb els meus ingressos, a un preu social. Vaig trucar al banc i els ho vaig dir. Vaig presentar documentació, però l’única resposta per part d’ells ha estat intentar desnonar-me fins en tres ocasions! Afortunadament i gràcies a l’ajuda de la PAH els hem aconseguit aturar.

El desembre del 2019, quan es va aconseguir aprovar el Decret Llei 17/2019, vaig pensar que per fi se solucionaria el meu cas i aconseguiria finalment el lloguer social. Però és en aquest moment quan vaig rebre una carta com que havien venut el meu pis i que ara la propietat era Sky Investment, un fons o una empresa tapadora, tot per intentar saltar-se la llei. No em vaig donar per vençuda i vaig també demanar el lloguer social.

Durant el temps que el Decret i les mesures d’ampliació de la Llei 24/2015 van estar en vigor, recordo que vam ser moltíssimes famílies que vam moure papers per demanar el lloguer social. Pensàvem que per fi aconseguiríem la tranquil·litat que tant de temps estàvem esperant i per la que tant havíem lluitat. Ens van demanar molts papers, molta documentació i moltes gestions. Estava en joc molt de neguit, patiment i il·lusions. Ens deien que ho estaven estudiant, però com vam poder comprovar, només estaven guanyant temps per veure si el PP ho impugnava de nou obeint els bancs, i el Tribunal Constitucional ho suspenia.

Com jo, som milers. Milers de vides. Ara m’aturaré uns segons, deixaré de parlar i us vull demanar que penseu i reflexioneu com passaríeu vosaltres la meva situació. Què diríeu als diputats i diputades del Parlament. Tingueu present que quan parleu dels ocupes o d’aquesta llei parleu de persones com jo.

Durant tot aquest procés he patit ansietat i depressió. La situació en què ens trobem les famílies és límit. Moltes nits sense dormir. Molts dies intentant que els meus fills no s’adonessin del meu patiment, mentre jo els veia patir a ells.

L’aprovació d’aquesta Llei de la qual estem parlant avui serà un pas important, no només per a mi, sinó pels milers de famílies que es troben en la mateixa situació. I això ja ho vam comprovar perquè, tot i les reticències dels fons voltor i dels bancs, amb la Llei 24/2015 i amb l’any que va durar l’ampliació del Decret Llei 17/2019, es van signar contractes de lloguer social que han donat una tranquil·litat a moltes famílies. Viure en una situació d’ocupació no és fàcil ni agradable, és com tenir una espasa a punt de caure’t a sobre i deixar-te un altre cop sense saber com afrontar el dia a dia.

Avui sóc jo aquí al Parlament, però podrien ser-hi moltes d’altres companyes, com la Maria, l’Ana, la Fàtima i moltes d’altres. Famílies que hem hagut d’ocupar un pis, ja que no hem trobat cap altra alternativa de vida digna, tant per nosaltres com pels nostres fills. Les administracions ens han abandonat.

Per acabar m’agradaria deixar clar aquí, ara que estem en la recta final per aconseguir aquesta llei, i aprofitant que estan presents els diferents grups parlamentaris i que està a les seves mans que aquest canvi sigui una realitat, que vostès pensin que darrere de tota aquesta burocràcia i tràmits de les lleis, del Parlament i les institucions, hi ha persones que ens juguem molt.

Moltes mares, pares, gent gran, nens, nenes, persones que ja hem patit prou i que mereixem una vida millor, una tranquil·litat i estabilitat. I ara tenim l’oportunitat d’aconseguir-ho.

PerPAH_Bcn

Diguem no als desnonaments. Diguem sí als lloguers socials obligatoris

Avui han finalitzat les rondes de compareixences d’entitats, institucions, organitzacions i experts per fer defensar o fer aportacions a la nova Proposició de llei d’ampliació de les mesures urgents per fer front a l’emergència habitacional que acabarà amb milers de desnonaments. Ara sí que entrem en la recta final per aprovar-la al Parlament.

A continuació compartim la compareixença de la Lucía Delgado, portaveu de la PAH i del Grup Promotor de la Llei 24/2015:

Quan algú presencia un accident de trànsit té l’obligació de socórrer a la víctima. Davant una emergència, cal actuar.

La PAH porta socorrent i actuant des de la seva creació, fa 12 anys. Mentre els bancs i els voltors destrossaven vides (sí, desnonar és degradar la vida de persones), deixant milers de famílies a la cuneta, que necessitaven socors per una emergència, massa vegades, les administracions competents han fet deixadesa de funcions. Tornant al símil de l’accident de trànsit, milers de famílies han estat abandonades a la seva sort, quan necessitaven ajuda urgent, acció de socors, però qui n’hi havia de socórrer-les ha passat de llarg.

Encara que el Govern estatal no faci el que cal, és la nostra obligació fer-ho. Per això celebrem que avui sigui l’últim dia de compareixences per tramitar una Proposició de Llei amb una majoria parlamentària que farà possible posar fi al tsunami de desnonaments que irromprà aquesta tardor a Catalunya.

El que esperem amb la nostra intervenció és que més grups parlamentaris se sumin a tirar endavant aquesta llei i sobretot, a desplegar-la després, des de la Generalitat i des de tots els municipis, sigui quin sigui el seu color polític. Perquè el que estem discutint avui ha de traspassar les lògiques partidistes, les pressions dels poderosos, perquè d’allò que estem parlant és de socorrer a la víctima, de protegir els drets humans més bàsics.

Cal aturar el cop d’una vegada i assentar alhora les bases per un model que no deixi ningú més sense dret a l’habitatge.

I recordem que les institucions teniu l’obligació de fer-ho.

El 2015 vam comparèixer en aquest Parlament defensant la Iniciativa legislativa Popular (ILP habitatge). Una ILP que arribà amb la força i l’esperança de milers de famílies que es van veure abocades a perdre les seves cases per no poder pagar la seva hipoteca o el seu lloguer mentre els bancs eren rescatats amb diners públics, sense demanar res a canvi. Vam sortir al carrer i a totes les places dels pobles i ciutats de Catalunya i vam aconseguir 3 vegades més de les signatures necessàries per tramitar-la (150.000, que es diu ràpidament, però que són moltes) i el 29 de juliol del mateix any vam aconseguir aprovar per unanimitat la Llei 24/2015.

Aquesta llei, coneguda popularment com la “Llei catalana contra els desnonaments i els talls” ha tingut una vida complicada. El 2016, el govern del PP de Mariano Rajoy va suspendre totes les mesures d’habitatge que afectaven els privilegis de la banca, i la van portar al Tribunal Constitucional. Però de nou, les PAHs de Catalunya van tornar a demostrar l’amplíssim suport social que tenia la llei i la necessitat (i el desig) imperiosa de deixar enrere els desnonaments. El 2018 vam aconseguir recuperar el que alguns grans lobbies econòmics pensaven que tenien sentenciat i enterrat: obligar els grans tenidors a fer lloguers socials en desnonaments d’habitatge habitual d’impagament de lloguer i hipoteca de famílies vulnerables.

Com sabeu, el 2019 vam aconseguir incloure en un decret llei d’habitatge impulsat pel Govern de la Generalitat, una ampliació de la norma per adaptar-la a les noves cares de l’emergència habitacional. Per donar resposta als 45 desnonaments diaris que es produïen a Catalunya. L’actualització de la llei fou acceptada pel Govern i tingué de nou majoria per ser aprovada, perquè la situació d’emergència requereix actuar. Ara es tracta de recuperar l’ampliació de mesures contra l’emergència habitacional del Decret Llei 17/2019.

Vull recordar 2 punts claus del que està en joc amb l’aprovació de la llei que ara es tramita al Parlament.

El primer: aquesta proposició de llei és una proposta de mínims o d’urgència i que, les PAHs de Catalunya, junt amb la resta d’organitzacions que la impulsen i li donen suport, creiem que s’ha d’anar encara més enllà en futures lleis i polítiques que apostin per mesures més estructurals. Com incrementar els pressupostos destinats a l’habitatge i entomar d’una vegada l’obligació legal (incomplerta fins avui) d’arribar al 15% d’habitatge social el 2025, tal com marca la llei catalana del dret a l’habitatge de 2007. Per tant, una vegada aprovada aquesta norma, treballarem per proposar noves mesures a tots nivells per ampliar el parc inexistent de les nostres ciutats.

I en segon lloc: la idea és que no hem de caure en “falsos debats” sobre si unes o altres mesures. O les urgents per aturar els desnonaments o les estructurals per augmentar el parc d’habitatge públic o social. Les necessitem ambdues. Però és urgent i necessari fer front primer a l’emergència perquè realment hi ha vides en joc que no poden esperar ni un minut més. No es pot seguir desviant la mirada i cal actuar amb valentia.

A continuació defensaré cada punt d’aquesta Proposició de Llei i explicaré per què des del Grup Promotor pensem que s’ha d’aprovar sense retallar cap article a la baixa, ja que som en una situació d’urgència fa 12 anys i cal sortir d’aquesta per seguir avançant. Cal posar a més en valor l’esforç d’acord compartit de 4 grups parlamentaris amb les organitzacions socials que representem les afectades pels desnonaments i que vam impulsar aquesta iniciativa legislativa.

Esperem que més grups donin el seu suport a mesures de xoc per a una situació crítica: fem una crida solemne a legislar per acabar amb els desnonaments, ja que una societat no pot, ni ha de suportar, tant patiment social.

La proposició de llei compta amb les següents mesures:

Renovacions obligatòries un cop els lloguers socials arriben a la seva fi

Aquest és un punt de consens. Cal que els bancs retornin el rescat assumint responsabilitats en forma d’habitatge per a les famílies vulnerables. És de sentit comú que aquelles famílies que van entregar en dació en pagament la seva casa al banc per no poder pagar la seva hipoteca i que van signar un lloguer social gràcies a la Llei 24/2015, puguin seguir als habitatges si no han millorat la seva situació. Per tant, cal renovar els lloguers socials per protegir les famílies vulnerables i corresponsabilitzar mínimament als qui van provocar part de la situació que estem vivint avui dia. El mateix ha de passar amb la resta de lloguers socials que se signin, un cop passin 7 anys i si segueix la crisi habitacional actual.

A Catalunya, les unitats familiars que ingressen quantitats menors al 2,5 IRSC (1.747,4 euros), definit com el topall legal per sota del qual es troben en exclusió residencial, han de destinar un 42 per cent dels ingressos a pagar el lloguer mitjà del 2020.

Lloguers socials obligatoris per a llars vulnerables en finalitzacions de contractes de lloguer

Aquesta mesura s’ha d’explicar bé per entendre la seva lògica. Molts grans propietaris van demandar el 2018 les famílies per finalització de contractes de lloguer, en comptes de per impagament, que era la situació de moltes d’aquestes, ja que la Llei 24/2015 els obligava a fer un lloguer social. És per això que hem buscat la manera que els grans tenidors no se saltin la norma de cap de les maneres. A més a més, milers de famílies estaven fent un sobreesforç per pagar el seu lloguer i les expulsaven de les seves llars no renovant contractes, per sumar-se al carro de «todo vale» apujant els preus de lloguer de forma exagerada, provocant desnonaments invisibles o el que es coneix com a “desnonaments silenciosos” (la família abandona l’habitatge perquè apuja desorbitadament el preu del nou contracte). Forces grans propietaris, que són persones físiques, han emprat les mateixes tàctiques que la Sareb o que Blackstone. Màxim benefici i desnonaments de lloguer (quasi un 80% dels desnonaments a Catalunya) sense importar res més.

És evident que, si un gran tenidor no actua agressivament com un fons voltor, sense apujar preus de forma salvatge i parlant amb les llogateres o amb l’Administració si hi ha impossibilitat de pagar les rendes, s’arribarà a solucions i en allunyar-se el desnonament, no entraria en joc la llei. Ara bé, com va dir el compareixent que representava a Sogeviso, empresa que gestiona els habitatges de lloguer social del Banc Sabadell, el primer dia d’aquestes sessions: si no s’obliga els privats a fer lloguer social, no el faran. És a dir, si no posem límits a aquests grans tenidors que volen utilitzar l’habitatge com un actiu borsari, ho faran i crec que estarem d’acord en això: sí a poder fer cert negoci, però no a la usura.

Lloguers socials obligatoris per a llars vulnerables en alguns casos d’ocupació

Aquest és un dels punts on hem notat més reticències, però poc realistes i sense aportar solucions reals. Enfonsar o assenyalar les famílies que han d’ocupar per tenir un sostre no les farà desaparèixer. Des de la PAH i les entitats socials ho tenim clar. Prou hipocresia, prou criminalització a les famílies que ocupen habitatges buits de la banca o dels voltors, on abans hi vivien famílies que foren desnonades i ara estan buits a l’espera de la propera venda en un paquet d’actius. La Jéssica ha explicat clarament quina és la realitat de l’ocupació que tenim al dia d’avui a Catalunya i a la que clarament s’han d’aportar solucions, igual que en el seu dia amb el barraquisme: dignificar l’habitatge precari i que les famílies paguin un lloguer social i les seves factures d’aigua o llum (si les elèctriques deixen d’escanyar-nos, clar). Al final estem parlant de l’accés precari a l’habitatge i creiem que aquesta fórmula soluciona gran part de la situació, no tota, perquè s’ha deixat passar massa temps sense actuar. Però servirà per desencallar les meses d’emergència junt amb la resta de la bateria de mesures que avui estem presentant, però sobretot amb aquesta.

Si us plau. No falsegem la realitat, no estem parlant de casos anecdòtics minoritaris o de falses històries que alimenten algunes cadenes de televisió. Estem parlant de casos com el de la Jéssica; la Mariana que està ocupant un pis de CaixaBank buit fa 5 anys, per cert, veïna de la Jéssica; la Bibiana, el Wilson i la Joana, o la Sandra, quasi totes dones amb filles i fills, on la feminització de la pobresa es fa més que evident i s’ha d’actuar ja. Famílies que han hagut d’ocupar estant en la mesa d’emergència de la Generalitat amb 2 anys d’espera a l’adjudicació d’un habitatge. On representa que han d’estar durant aquests temps les famílies? Prou demagògia i més solucions: aquesta llei aportarà lloguers socials a les famílies desnonades a les quals no s’ha protegit i habiten en pisos buits de bancs i voltors.

Ampliació de la definició de gran tenidor, que inclourà ara persones jurídiques de més de 10 habitatges, i per tant, protegirà més llogateres amb amenaça de desnonament. Manteniment del topall de 15 per les persones físiques grans propietàries

Aquesta millora ha estat qüestionada per alguns i en volem parlar sense embuts. Per a nosaltres és un article vital perquè la norma funcioni a la seva totalitat i eficàcia. Hem vist com bancs i fons voltor trossejaven els seus actius per saltar-se la llei i per tant, cal reaccionar amb totes les eines possibles, acotant bé el nombre d’habitatges. Creiem que disposar de més de 10 habitatges per empreses i 15 per persones físiques, per a llogar, és una quantitat prou àmplia per distingir aquells que complementen «la seva paga» amb el lloguer de l’habitatge que han heretat o han pogut comprar amb l’esforç de la feina, d’aquells que clarament tenen un negoci entorn del lloguer d’habitatge, legítim, però negoci. I no genera problemes legals o jurídics, tal com va afirmar el jutge que va comparèixer el divendres passat. La nostra posició inicial era equiparar a persones físiques i jurídiques als 10 habitatges igual que la definició estatal, però no ha sigut així finalment, perquè vam voler aconseguir un consens més ampli. Amb tot i això, com en el cas de les finalitzacions de contractes, volem explicar de forma ben clara i senzilla el que grans propietaris persones físiques ens han comentat en alguna ocasió, i és que, elles no tenen por d’aquesta llei, ja que no s’han comportat mai com Blackstone, la Caixa o la Sareb. És a dir, viuen de llogar habitatges, però no es van sumar a apujar preus quan tothom ho feia sense importar si estaven deixant al carrer, amb desnonaments silenciosos, famílies que portaven més de 10 anys llogant aquell pis. Al contrari, van mantenir el preu i al dia d’avui continuen cobrant el seu lloguer cada mes.

Control d’ofertes de lloguer social obligatori per part de la Generalitat, a més dels ajuntaments, per tant, més control del compliment de la Llei i imposició de sancions si s’incompleix i un límit d’un mes per al gran tenidor, per a fer l’oferta

Diuen que l’experiència és la mare de la ciència, i en aquest cas, nosaltres en tenim molts exemples que calia donar més força al control de les ofertes de lloguer social. La Dolores, en Paulino i l’Atiqur dels últims desnonaments d’aquesta setmana tan sols a Barcelona, on Divarian, Blackstone i CaixaBank havien d’haver fet amb el Decret llei 17/2019 vigent l’oferta de lloguer social i així evitar el desnonament; no ho van fer i s’ha assenyalat de nou el dia on poden fer-les fora de casa. Estem pendents de què, gràcies a la solidaritat de les persones, es puguin aturar.

Necessitem aquesta millora per fer efectiva i desplegar la llei un cop estigui aprovada aquest mes d’octubre. L’Agència d’Habitatge de Catalunya va comptabilitzar que hi havien unes 3.200 famílies pendents de signar un lloguer social quan les mesures que ara volem recuperar van ser anul·lades el febrer del 2021, a les que cal sumar les 800 famílies que la regidora d’Habitatge de Barcelona va sumar fa uns dies en aquesta mateixa sala. Avui hem d’assolir el compromís, plegades, que al novembre, quan recuperem aquestes mesures d’urgència, aquestes famílies han d’aconseguir peti qui peti el lloguer social.

La responsabilitat de la Generalitat ha de ser tenir preparades ja les 4.000 possibles sancions si no es fan les ofertes. Com deia a l’inici, és una obligació, hem d’actuar i no podem mirar pel retrovisor o fer veure que no veiem el que passa. Ens hi juguem massa.

Ampliació a 7 anys la cessió obligatòria d’habitatges buits dels bancs i fons voltor

Sobre l’ampliació a 7 anys de cessió obligatòria, és una millora significativa. Som moltes les qui pensem que la Sareb hauria de cedir els seus habitatges buits 30 anys o per sempre; i és que a ningú se li escapa que portem 15 anys, 15 anys… des que va esclatar la bombolla immobiliària i que sense mesures contundents, valentes i ambicioses, no és que no canviï res, és que podem anar a pitjor. A més, no és una cosa estranya, bé que hi ha concessions per anys d’un bé públic als privats, com l’aigua, autopistes, sòl… Per què no pot ser també a la inversa? A més a més, la sola inclusió de la mesura el 2015 va provocar que molts bancs i fons d’inversió possessin a disposició de les administracions paquets d’habitatge a preus molt més baixos del preu de mercat, per ampliar els parcs assequibles, pràcticament inexistents. Ara per exemple, Blackstone, que té milers de famílies en lloguers socials que estan finalitzats, vol que li paguin quasi a preu de mercat el lloguer dels habitatges a canvi de mantenir els llogaters, que són famílies vulnerables amb ordre de desnonament. Una pràctica de xantatge extrem i inacceptable que, si recuperem l’ampliació de la Llei 24/2015, no podran seguir fent, perquè els poders públics tindran força per negociar l’ús de l’habitatge a preu per sota de mercat, al 40% del HPO, durant 7 anys, per reallotjar famílies i posar les meses d’emergència a zero, aturant milers de desnonaments en habitatges de petits tenidors que l’Administració ha de cobrir.

Segons el Ministeri de Foment, a 31 de desembre del 2019 hi havia 75.685 pisos nous per estrenar buits a Catalunya, quantitat només superada per la Comunitat Valenciana i que representa un 16,56 per cent de l’estoc total d’habitatges nous sense vendre a tot l’Estat. 17% estoc habitatge nou buit! El Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya va quantificar l’any 2020 el nombre d’habitatges de Catalunya que fa més de dos anys que estan desocupats i que provenen d’execucions hipotecàries o dacions en pagament en 27.558 immobles. Cal mobilitzar-los per a lloguer social.

Elaboració d’un registre de grans tenidors de persones jurídiques de més de 10 habitatges

I per últim, i no menys important. S’ha parlat per activa i per passiva durant les compareixences, de la importància de tenir dades, informes i estudis per poder analitzar i fer una radiografia de la situació en temps real sobre la problemàtica. Nosaltres ho compartim totalment i per això vam proposar l’elaboració d’aquest registre. Perquè les institucions, Generalitat i ajuntaments, tinguin a l’abast una eina àgil i consultable per saber, si quan una persona arriba a serveis socials o a l’oficina d’habitatge amb data de desnonament, està emparada per la llei i requerir a la propietat àgilment que faci el lloguer social, ja que en té obligació, o si no, s’obrirà l’expedient sancionador corresponent.

Això ara no passa; i no tan sols no passa, sinó que es genera tal coll d’ampolla, que és la mateixa família la que molts cops ha d’anar al registre de la propietat a extreure l’índex de propietat de l’empresa, amb un cost per la seva butxaca, per tal de demostrar davant el jutjat i/o serveis socials que és un gran tenidor i que no ha fet l’oferta de lloguer social.

Aquestes són les mesures i les millores principals que conformen la proposició de llei que avui estem defensant, com hem afirmat en diverses ocasions, mesures de mínims o bàsiques per fer front a l’emergència, però de vital urgència en ser aprovades.

Vostès poden evidentment debatre-les o qüestionar-les, però de nou, hem estat les organitzacions socials, les mateixes afectades, les qui portem propostes basades en l’experiència de respondre a qui s’enfronta a perdre el seu habitatge, el recer o sostre que tota persona necessita per tenir una vida digna i poder construir un projecte vital estable, la llar que tothom desitja. Necessitem fer un pas endavant i deixar enrere els desnonaments.

Amb molta humilitat i responsabilitat i per què no amb orgull, volia recordar que avui he comparegut en nom de totes les famílies que han perdut la seva llar per motius econòmics, que estan a punt de perdre-la o que la poden perdre en un futur. Com diem a la PAH, totes estem afectades per l’habitatge. Per totes elles, creiem que la tramitació d’aquesta proposició de llei s’ha de fer per via d’urgència i deixant de banda interessos partidistes, lògiques econòmiques especulatives, pensant en els consensos socials amplis i en el que estem d’acord en el carrer i en aquesta cambra, que és una Catalunya i un món on no es desnoni a famílies vulnerables. No ens podem permetre cap més mort o patiment per aquest motiu.

Tenim clar que aquesta llei s’aprovarà abans que acabi la moratòria actual de desnonaments. Per evitar el tsunami de 26.000 famílies que estan en risc d’anar al carrer. Si no, no tindrem mesures per aturar-ho.

Tenim el compromís de 4 grups parlamentaris: ERC, Junts, En Comú Podem i CUP. Però volem que s’aprovi amb una majoria encara més amplia, en aquest cas amb el PSC i Ciutadans, que quan vam presentar la proposta no van expressar clarament si la recolzarien. O per unanimitat, com el 2015! Esperem que amb aquesta intervenció us decanteu per secundar-la.

Diguem no als desnonaments. Diguem sí als lloguers socials obligatoris.

Per finalitzar, us emplacem des de ja a treballar per esprémer la llei i les seves mesures antidesnonaments des del minut 0. No tenim temps a perdre i cal tenir preparat ja un pla de xoc per aconseguir signar els 4.000 lloguers socials comptabilitzats per l’Agència i l’Ajuntament de Barcelona, que seran més i hi sumem la resta de municipis, que van quedar pendents quan van anul·lar la darrera ampliació.

Des de les PAHs de Catalunya i en nom del Grup Promotor de la Llei 24/2015 i d’aquesta proposició de llei, us demanem que esteu a l’altura de les circumstàncies.

És el nostre deure fer-ho. Ens van fer creure que érem les culpables per perdre l’habitatge i quedar-nos al carrer, per no arribar a fi de mes, deixant de menjar per pagar el lloguer o la hipoteca, o fins i tot, deixar que els teus fills no vagin d’excursió o facin alguna activitat extraescolar perquè semblava que era un capritx.

La PAH i la lluita contra els desnonaments ha retornat la dignitat a les persones, empoderant-les, demostrant que la seva situació no és aïllada i que són víctimes de lleis injustes i les polítiques poc valentes o que senzillament defensen a qui més té i no a qui més ho necessita. Amb aquesta llei revertirem aquesta situació; i quan ho aconseguim, estigueu segures que estarem donant al Parlament de Catalunya la funció que ha de tenir: legislar per protegir els drets fonamentals, perquè la ciutadania tingui accés a un habitatge digne i adequat.

Quan arribi l’hora de votar sí o no a l’aprovació d’aquesta llei, poseu-vos en el lloc de qui té un desnonament demà i no sap on dormirà en 24 h, amb els seus fills o avis. Quan fixeu la posició definitiva del vostre grup, recordeu que Catalunya té 537.900 persones desocupades i més de 152.400 llars amb tots els membres a l’atur, 97.100 sense cap ingrés. Penseu en els 45 desnonaments diaris que hi havia el 2019 i en 88 que vindran quan comencem a superar la pandèmia. Mirem a la cara de les persones i diguem-los que actuarem, que no les deixarem soles.

Com diem a la PAH: és l’hora de fer possible el que ens deien que era impossible.

Sí que es pot! Gràcies!

PerPAH_Bcn

Taula rodona amb les relatores d’habitatge de Nacions Unides

És l’habitatge un dret o un bé de mercat? Com podem garantir l’accés a l’habitatge a Espanya?

✌️ La PAH i la Iniciativa per una Llei que Garanteixi el Dret a l’Habitatge han aconseguit reunir per debatre en una taula rodona sobre la nova llei d’habitatge a l’actual Relator Especial de les Nacions Unides sobre l’habitatge adequat i als seus dos més recents predecessores, que analitzaran la situació d’aquest Dret a Espanya i la iniciativa de la ciutadania davant el bloqueig de Govern.

📲 No te la perdis, en streaming el Dijous 16 de setembre a les 20h hores, al canal de youtube de la PAH:

🏘 I en el nostre local, al carrer Leiva 44 baixos. Vine a partir de 19:30h a participar del debat online

PerPAH_Bcn

Comença la recta final per aprovar al Parlament la nova Proposició de llei d’ampliació de les mesures urgents per fer front a l’emergència habitacional que acabarà amb milers de desnonaments

Demà divendres comença la ronda de compareixences al Parlament de Catalunya d’entitats, institucions, organitzacions i experts per fer aportacions al text registrat, en les que el Grup Promotor participarem en tres ocasions

Els darrers mesos el Grup Promotor de la Llei 24/2015 hem treballat per aconseguir registrar la nova proposició de Llei dirigida a recuperar les mesures antidesnonaments anul·lades pel Tribunal Constitucional i actualment compta amb una àmplia majoria parlamentària amb el suport d’ERC, Junts, En Comú Podem i CUP.

Recordem que el passat 29 de gener el Tribunal Constitucional va anul·lar l’ampliació de les mesures antidesnonaments de la Llei 24/2015 aconseguida amb el Decret llei 17/2019, deixant la Llei 24/2015 sense el lloguer social obligatori en extincions de lloguers i ocupacions, i anul·lant les renovacions de lloguers socials. Una greu situació que va deixar desemparades a més de 3.000 famílies que poden perdre el seu lloguer social que esperaven.

Durant tot el mes de setembre es duran a terme al Parlament de Catalunya les compareixences d’entitats, institucions, organitzacions i experts per fer aportacions al text registrat.

A continuació compartim el calendari de les nostres compareixences i de les diferents entitats, institucions, organitzacions i experts al Parlament:

Divendres 10 de setembre – 9.00 h: Entitats socials o d’habitatge

  • Compareixença en ponència d’una representació de la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social
  • Compareixença en ponència d’una representació del Sindicat de Llogateres
  • Compareixença en ponència de Jesús Albert Magallón i Mora, representant del Sindicat de Llogateres del Penedès
  • Compareixença en ponència d’una representació del Grup Emancipació del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya
  • Compareixença en ponència d’una representació de Habitat International Coalition
  • Compareixença en ponència d’una representació de l’Observatori DESC
  • Compareixença en ponència d’Antoni Sorolla, director de Relacions Institucionals de Sogeviso

Dilluns 13 de setembre, 12.00 h: Entitats, organismes o representants públics

  • Compareixença en ponència d’una representació del Grup d’Habitatge i Salut de l’Agència de Salut Pública de Barcelona
  • Compareixença en ponència de Guillem Soler Solé, titular del Jutjat de Primera Instància número 1 de Barcelona
  • Compareixença en ponència de la regidora d’Habitatge i Rehabilitació de l’Ajuntament de Barcelona
  • Compareixença en ponència d’una representació de l’Ajuntament de Salt
  • Compareixença en ponència de Glòria Rubio Casas, exregidora d’Habitatge de l’Ajuntament de Sabadell,
  • Compareixença en ponència de l’alcaldessa de Sant Feliu de Llobregat, consellera de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i presidenta d’Habitatge Metròpolis Barcelona

Divendres 17 de setembre, 10.00 h: Experts

  • Compareixença en ponència de Martí Batllori, jurista especialitzat en habitatge
  • Compareixença en ponència de Trilla Bellart, presidenta de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge i de la Fundació Hàbitat3
  • Compareixença en ponència de Sergio Nasarre Aznar, director de la Càtedra UNESCO d’Habitatge de la Universitat Rovira i Virgili
  • Compareixença en ponència de Jordi Bosch Meda, doctor en arquitectura
  • Compareixença en ponència de Vicente Pérez Daudí, catedràtic de la Universitat de Barcelona
  • Compareixença en ponència d’Agustí Jover Armengol, economista especialista en anàlisi del mercat immobiliari
  • Compareixença en ponència de Josep Maria Raya, catedràtic del Tecnocampus de la Universitat Pompeu Fabra, Departament d’Economia i Empresa

Dilluns 20 de setembre, 10.00 h: Col·legis professionals, associacions o representants afectats, Associacions propietat

  • Compareixença en ponència d’una representació de la Comissió d’Habitatge del Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya
  • Compareixença en ponència d’una representació del Consell de Col·legis d’Administradors de Finques de Catalunya
  • Compareixença en ponència d’una representació del Consell de Col·legis d’Agents de la Propietat Immobiliària de Catalunya
  • Compareixença en ponència de Jèssica Casals, portaveu de les famílies afectades per l’anul·lació del Decret llei 17/2019
  • Compareixença en ponència d’una representació del grup promotor de la iniciativa legislativa popular de la Llei 24/2015, de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica
  • Compareixença en ponència d’una representació de la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca
  • Compareixença en ponència d’una representació del Consell General de Cambres de la Propietat Urbana de Catalunya
  • Compareixença en ponència d’una representació de l’Associació de Promotors de Catalunya

Dilluns 27 de setembre, 10.00 h: Dia reservat per a les audiències que no puguin dur-se a terme la resta de dies.

Cada compareixença tindrà durada aproximada d’una hora i es podrà seguir en directe al Canal Parlament a través d’aquest enllaç: https://www.parlament.cat/ext/f?p=700:1

Acabar amb els desnonaments ha de ser una prioritat en aquesta legislatura. La futura “Llei d’ampliació de les mesures urgents per fer front a l’emergència habitacional” serà clau per aconseguir-ho. El Grup Promotor i la ciutadania organitzada estarem vigilants d’aquesta urgent aprovació al més aviat possible. No permetrem que ningú quedi enrere.