Arxiu d'autors PAH_Bcn

PerPAH_Bcn

Les entitats socials presenten dades que avalen l’efectivitat de les mesures contra els desnonaments i la pobresa energètica

Les lleis i mesures impulsades pels moviments socials haurien evitat 1.000 desnonaments a l’any i 200.000 talls de subministraments a Catalunya des del 2015

El perfil majoritari de persones en risc d’exclusió residencial i/o pobresa energètica és el mateix: dones amb menors a càrrec

3 de cada 4 persones afectades presenten malestar psicològic i la meitat tenen depressió degut a la seva situació

Pots descarregar-te l’informe aquí

Les lleis i mesures vigents impulsades pels moviments socials haurien evitat com a mínim 1.000 desnonaments a l’any i un mínim de  200.000 talls de subministraments a Catalunya des del 2015. Són les primeres dades que s’ofereixen sobre l’impacte de les mesures contra la pobresa energètica i l’exclusió residencial des que es va aprovar la Llei 24/2015, de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica ara fa 7 anys.

Aquestes dades formen part de l’informe “Estat de l’Exclusió residencial: impactes de la Llei 24/2015 i altres mesures de resposta” elaborat per l’Observatori DESC, Enginyeria Sense Fronteres, la PAH de Barcelona, l’Aliança Contra la Pobresa Energètica i l’Agència de Salut Pública de Barcelona, que s’ha presentat avui a la Lleialtat Santsenca de Barcelona després de dos anys de treball conjunt amb famílies afectades. L’objectiu és estudiar i analitzar el paper dels moviments socials, concretament el de la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca (PAH) i l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), en la defensa del dret a l’habitatge i l’energia i analitzar la situació d’emergència habitacional a Catalunya en els darrers anys. Situant el focus sobre la Llei 24/2015, una norma que deriva d’una iniciativa legislativa popular impulsada pels dos col·lectius i l’Observatori DESC, es fa un repàs dels diferents canvis legislatius i les polítiques que s’han anat aconseguint i l’impacte d’aquestes en les persones en risc d’exclusió residencial. Així mateix, en aquest informe es reivindica el paper de les organitzacions socials, com la PAH i l’APE, com a entitats que no només trenquen el discurs hegemònic sobre l’exclusió residencial i la pobresa energètica −entesa com un fracàs personal− sinó com a impulsores de polítiques públiques adreçades a resoldre aquests problemes, com la pròpia Llei 24/2015 o bé les unitats municipals antidesnonaments (anomenades SIPHO) a la ciutat de Barcelona.

Si bé les entitats es reafirmen en l’eficàcia d’aquestes lleis, admeten grans dificultats a l’hora de mesurar-ne l’impacte: les diferents derogacions que la llei ha patit a mans del Tribunal Constitucional, l’oposició sistemàtica per part de grans tenidors i de les grans companyies de subministraments i la manca de control per part de l’Administració a l’hora de fer-les complir i informar a la població −de fet, el 90% de persones afectades afirma que la seva participació en organitzacions és el que els ha permès conèixer els seus drets habitacionals i de subministraments− són algunes de les raons per les quals no es disposen de dades absolutes. Així i tot, els testimonis de les afectades i les fites aconseguides per part de les organitzacions indiquen que les mesures estan funcionant.

 

Dones i infants, els col·lectius més susceptibles de patir exclusió residencial i pobresa energètica −i les seves conseqüències en la salut

Seguint amb el testimoni de les famílies, un dels apartats de l’informe se centra en l’impacte en les persones afectades, posant èmfasi en la salut mentalseguint la línia de treball de l’anterior informe− i la infància. Respecte al perfil de les persones afectades, les dades mostren una clara diferència de gènere: gairebé el 69% són dones, mentre que els homes amb prou feines assoleixen el 30%. I si es mira amb més detall la composició de les llars, el 32% estan formades per una parella amb fills i filles i el 26% correspon a famílies monomarentals, de les quals el 90,53% són dones amb infants a càrrec seu. Per altra banda, es desmunta el mite que les persones amb inseguretat residencial són majoritàriament gent migrada; si bé és cert que estan més afectades, el 60% de les persones que han participat en l’estudi −i, per tant, refereixen tenir problemes amb l’habitatge i/o els subministraments− són nascudes a Espanya. Així mateix, si bé hi ha un percentatge elevat de persones en situació d’atur, el 30% de les enquestades afirma tenir un contracte de treball, fet que reforça encara més l’existència del fenomen del treball precari.

Quant a la relació entre la pobresa energètica i l’exclusió residencial i el seu impacte en la salut mental, l’informe calcula que vora el 15% d’infants i adolescents de 0-17 anys a Barcelona viuen a llars que no poden permetre’s mantenir l’habitatge a una temperatura adequada els mesos d’hivern i un 13,4% pateixen endarreriments en les factures. Així mateix, d’entre les famílies que declaren haver tingut dificultats per a pagar aigua, llum o gas, el 60,5% tenen fills i filles a càrrec, i el 27% estan formades per infants amb una sola persona adulta, en aquest cas sempre una dona. Així mateix, l’informe mesura l’estat de salut de les persones afectades. Segons l’informe, 3 de cada 4 persones van presentar malestar psicològic i la meitat van presentar depressió, amb xifres similars en homes i dones. Aquests valors són molt més elevats que els que s’observen en població general (16,4% de malestar psicològic i 4,7% de depressió mesurat en població espanyola). Amb relació als infants, l’informe destaca que un 14,3% dels nens i un 15,4% de les nenes van presentar un estat de salut regular o dolent, una proporció molt més elevada que els infants de la població general de la ciutat de Barcelona (2,8% i 2%, respectivament). També es va mesurar la qualitat de vida, segons la qual el 33,3% dels nens i el 47,6% de les nenes van obtenir una puntuació baixa, una proporció molt superior a la que s’observa entre els infants de Barcelona (8,7% i 7,5%, respectivament).

Per acabar, l’informe apunta algunes conclusions i recomanacions sobre polítiques per abordar la crisi habitacional. Per una banda, es proposa consolidar les mesures que al dia d’avui són temporals −per la crisi de la covid− com, per exemple, la suspensió de desnonaments i la moratòria de talls de subministrament a famílies en situació de vulnerabilitat. Per l’altra, s’insta a les diferents Administracions a aprovar noves lleis i impulsar nous serveis que consolidin i ampliïn el dret a un habitatge digne −com la instal·lació de comptadors socials a les llars vulnerables o ampliar el servei d’intervenció de desnonaments a altres municipis fora de Barcelona− i, sobretot, a fer complir i comptabilitzar l’impacte de les mesures que ja estan en vigor (com la 24/2015 i la 1/2022), a través de la implementació de mecanismes de control i sancions contra aquells actors que, ara per ara, es resisteixen a implementar-les, és a dir, bancs, fons voltor i empreses subministradores.

PerPAH_Bcn

La PAH de Barcelona visita una de les oficines del BBVA per exigir a l’entitat que compleixi amb la llei antidesnonaments

L’entitat està obligada per llei a oferir lloguers socials a les famílies vulnerables, però fins ara no ha respost a les sol·licituds

Un grup d’activistes de la PAH de Barcelona hem convocat avui una acció sorpresa davant una de les oficines del BBVA al Passeig de Gràcia de Barcelona en el marc de la campanya #enComPAHñía, per exigir el compliment de la Llei antidesnonaments catalana i aconseguir un interlocutor per negociar els casos de les famílies afectades. L’objectiu de la campanya és empoderar a les famílies que tenen dret a un lloguer social i que fins ara no han pogut obtenir-ho perquè bancs i fons voltor es neguen a acceptar la documentació o dilaten els processos eternament, exasperant a les famílies. Amb l’acompanyament de la PAH, aquestes famílies fan entrega dels documents requerits per la Llei 1/2022 antidesnonaments i en fan seguiment conjunt per vigilar que les entitats donin resposta a les sol·licituds en el termini establert. En aquest marc s’han fet accions de denúncia a CaixaBank i al Banc Sabadell, assolint en aquestes setmanes la signatura de lloguers socials.

Avui presentem diversos casos, un d’ells és el de la Sonia, qui en el seu moment va aconseguir un lloguer social i dació en pagament amb el BBVA i ara Divarian, que s’ha quedat amb el seu pis i no li vol renovar el contracte; la Mounia, qui s’ha vist obligada a ocupar un pis d’Haya Real Estate i té dret a un lloguer social, però li deneguen; o bé les famílies de la Samanta i l’Alfons, que porten mesos esperant resposta, per part del fons Enirod, a les seves sol·licituds. L’Alvard, per la seva banda, està pendent d’una execució hipotecària i el fons d’Anticipa Lanusei lnvestments S.L. no vol condonar-li el deute i oferir-li el lloguer social.

Altres casos són els de la Dilma i la Fátima, que porten més d’un any esperant que Anticipa els hi renovi el seu lloguer social. O la Saadia, que està ocupant un habitatge de Divarian i va estar a punt de signar el lloguer social, però a l’últim moment el fons s’ha fet enrere i ha abandonat les negociacions.

Recordem que moltes d’aquestes famílies van signar hipoteques i lloguers socials amb BBVA i posteriorment l’entitat va vendre molts d’aquests immobles a fons voltor com Divarian, Haya Real Estate, Anida, Budmac Investments, etc., societats d’inversió el propietari dels quals és el fons voltor Cerberus, si bé BBVA en conserva part de les accions (20%) i, per tant, des de la PAH entenem que l’entitat té la responsabilitat, com a gran tenidor, d’obligar aquests fons a atorgar el lloguer social a aquestes famílies. Des de la recuperació de la llei catalana, que obliga a fer lloguers socials a grans tenidors com el BBVA, aquest s’ha rentat les mans assegurant que molts dels habitatges ja no són de la seva propietat, però la realitat és que han deixat desemparades a moltes famílies amb qui van signar acords en el seu moment.

Avui estem acompanyant a aquestes lluitadores i per fer complir la Llei 24/2015, que posa fi a la vulneració del dret fonamental a l’habitatge digne a Catalunya. El BBVA i Cerberus, com altres bancs i fons voltor, creuen que estan per sobre de la llei i dels drets de la gent. Per això, avui som a la seva oficina per demostrar-los que s’equivoquen!

Des de les PAHs volem anunciar a totes les famílies de Catalunya que no les deixarem soles, i les animem a acostar-se a les nostres assemblees per empoderar-se i trobar una solució per al seu cas. No esteu soles!

I continuarem exigint als fons d’inversió, a les entitats financeres i al mateix Govern que facin complir la llei. Com vam anunciar, això només acaba de començar! Tenim molt a guanyar i poc a perdre!

#EnComPAHñía

PerPAH_Bcn

La PAH de Barcelona denuncia la situació de precarietat de famílies reallotjades pels serveis socials de l’Hospitalet

Les famílies afectades denuncien que viuen en condicions d’insalubritat

El consistori fa anys que coneix la situació i fins ara no ha actuat per posar-hi remei

La PAH de Barcelona ha celebrat una roda de premsa avui davant l’Ajuntament de l’Hospitalet per denunciar la greu situació de precarietat de 5 famílies reallotjades pels seus serveis socials municipals. Les famílies denuncien que l’establiment hoteler on ara resideixen es troba en condicions d’insalubritat que mostrem en aquest vídeo, fet que ha provocat diverses denúncies per part de les afectades, que han acabat amb la clausura de la cuina després d’una inspecció de Sanitat. Des de llavors, la propietat està assetjant a les famílies i pren represàlies contra elles, com impedir-los l’accés als banys permanentment.

Les famílies denuncien, a més, que fa setmanes que es van posar en contacte amb els serveis socials hospitalencs, però que fins ara no han actuat per trobar-los una alternativa. El pitjor de tot és que l’Ajuntament ja fa temps que té coneixement de les deplorables condicions de l’hostal −ja que el 2019 la PAH de Barcelona vam acompanyar a una altra família afectada que també es va allotjar en aquest hostal− i, així i tot, hi continua derivant persones extremadament vulnerables, amb la dificultat extra que això suposa a l’hora de trobar mecanismes per denunciar i defensar-se davant d’una situació d’abús com aquesta.

Aquests fets tan greus ens demostren, de nou, la nul·la sensibilitat del consistori de la socialista Núria Marín a l’hora de donar suport a la ciutadania més vulnerable, per no parlar del seu poc compromís amb el dret a l’habitatge en general. Des de PAH Barcelona no tolerarem que les famílies continuïn en aquesta situació tan indigna ni un minut més; per això, hem acudit a la seu municipal per denunciar aquests fets públicament i exigir una reunió urgent amb el regidor responsable de l’Àrea de Benestar i Drets Socials, Jesús Husillos, o bé amb el/la cap de Serveis Socials per trobar una solució.

Per altra banda, apel·lem a l’Ajuntament de Barcelona, ja que l’establiment es troba en aquest municipi, per tal que realitzi una inspecció a l’Hostal i el clausuri definitivament.

#RealojosDignos

PerPAH_Bcn

Les ocupacions, una forma precària de viure i un símptoma de la manca d’accés a l’habitatge a Barcelona

Les dades publicades avui per l’Ajuntament de Barcelona mostren que moltes de les afirmacions alarmistes que feien certs partits i mitjans són totalment falses

Avui l’Ajuntament de Barcelona ha fet públic un informe basat en les dades del Ministeri de l’Interior sobre denúncies per ocupació a nivell de comunitats autònomes i províncies i en dades de denúncies totals per ocupacions a la ciutat de Barcelona facilitades pels Mossos d’Esquadra.

En l’informe es detalla l’evolució del nombre de denúncies per ocupació en precari en 2019 i 2021, que és la següent:

Cal posar el focus en les següents dades de l’informe per analitzar-les en la seva globalitat: que de les persones ateses pel servei SIPHO, el 40% eren situacions en precari/ocupacions; només 3 d’aquestes situacions van ser ocupació del domicili habitual, és a dir, un 0,1%; i que el gruix de les ocupacions (73%) tenen lloc en habitatges de grans tenidors −el 79% dels quals són entitats financeres−, dades que desmenteixen les campanyes comunicatives d’alguns partits polítics i mitjans que repeteixen any rere any, especialment en aquesta època, que qualsevol pot perdre la llar a mans de qui es veu obligat/da a ocupar. Campanyes que només volen alarmar a la ciutadania i criminalitzar a les persones vulnerables.

Des de la PAH de Barcelona afirmem que aquestes dades reafirmen la nostra tesi: les ocupacions sense títol habilitant són una forma precària d’accés a l’habitatge, inestable i insegura, que és causada per l’augment de desnonaments, l’alça dels preus de lloguer i la manca d’un parc públic per reallotjar o accedir a un habitatge a preu assequible. A l’informe “Emergència habitacional, pobresa energètica i salut. Informe sobre la inseguretat residencial a Barcelona 2017-2020” es detalla que el 19% de persones que es veuen obligades a ocupar un habitatge ho fan perquè prèviament han patit un desnonament per impagament o increment sobtat del lloguer. Alhora aquestes dades demostren que la majoria d’ocupacions tenen lloc en pisos buits en mans de bancs i fons voltor −paradoxalment, els propietaris que més desnonen−, per la qual cosa és fàcil deduir que aquests tenidors estan mantenint grans volums de pisos buits amb l’objectiu d’especular a costa d’un dret fonamental. L’Administració té el deure de fer complir amb la funció social de l’habitatge i, per tant, d’utilitzar eines com la Llei 24/2015 i la Llei 1/2022 antidesnonaments, que contempla l’obligació, pels grans tenidors, de fer lloguers socials a les famílies, així com obligar-los a cedir habitatges buits.

Cal entendre, doncs, que la realitat de les ocupacions és el resultat de l’exclusió social de famílies que han patit diversos desnonaments i que visibilitza les desigualtats i la precarietat cronificada de capes cada cop més àmplies de la societat. Es tracta, doncs, del resultat de no impulsar polítiques i lleis d’habitatge valentes ni tampoc de dotar de pressupostos les partides corresponents per revertir la greu situació actual. La futura Llei d’Habitatge estatal podria ser una oportunitat per revertir aquesta tendència i garantir l’accés a un habitatge digne a les famílies vulnerables. Exigim a  la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona que apliquin amb contundència les lleis antidesnonaments i posin multes als grans tenidors que deixen els seus habitatges buits. No pot ser que hi hagi gent sense casa i cases sense gent!

Mentrestant, animem a les famílies de tot Catalunya a què s’apropin a les nostres assemblees per defensar el seu dret a un habitatge digne. No esteu soles!

PerPAH_Bcn

Victòries PAH: D’estar ocupant un habitatge en precari a un lloguer social amb l’Administració

Una altra nova victòria de l’assemblea de PAH BCN aquesta setmana! Després de 5 anys de lluita, la Wendy ha passat d’estar ocupant un habitatge en precari a aconseguir un lloguer social de 7 anys segur i estable! Us expliquem la seva història: Wendy va arribar a la PAH de Barcelona perquè havia estat expulsada de la seva llar −on vivia de lloguer− i va haver d’ocupar un habitatge perquè estant sola, sense feina i amb tres fills a càrrec li era impossible accedir a un lloguer a preu de mercat. La Wendy, en ser conscient de la precarietat i la criminalització que implica estar en aquesta situació, es va acostar a la PAH per a conèixer què és el que volien dir les activistes quan cridaven, en desnonaments i manifestacions, que “l’habitatge és un dret”. Poc després d’arribar a l’assemblea li va arribar la carta del banc Abanca −una de les moltes entitats que van acaparar habitatges en aquest país i que es va beneficiar del rescat pagat amb diners públics− li va posar una denúncia pel penal per usurpació i una demanda de desnonament.

La Wendy no estava disposada a tornar a viure el malson de 2017, així que es va empoderar i va lluitar: va participar en manifestacions, va empaperar oficines, va ocupar seus, va enviar centenars i centenars de correus i burofax… semblava que no tenia alternativa, així que des de la PAH van provar amb una altra estratègia: que l’Administració, en concret la Generalitat de Catalunya, exercís el dret de tanteig i retracte reconegut per la Llei 18/2007, del dret a l’habitatge i comprés l’habitatge de la Wendy abans que Abanca la hi vengués a un fons voltor, com han fet tots els bancs aquests últims anys.

I va funcionar! Encara que això no estigués exempt de problemes, com la marató burocràtica a la qual la van sotmetre abans de concedir-li un lloguer social i que es va agreujar especialment durant la pandèmia. Malgrat tot, la perseverança de la Wendy en quedar-se a la seva casa i el suport de l’assemblea de PAH Barcelona han triomfat: aquest divendres, amb el somriure en la cara, va signar els papers i ara té al davant 7 anys de contracte i pagant una renda d’acord amb els seus ingressos.

Aquesta nova victòria ens demostra que la perseverança de les afectades i la saviesa col·lectiva són eines útils per a lluitar pel nostre dret a l’habitatge. Com diu la mateixa Wendy: “Estic molt agraïda a la PAH per tot el que m’ha ensenyat, que ha estat molt, que bàsicament és que soc una ciutadana amb drets i m’he empoderat per a lluitar per ells”. No ens cansarem de repetir-ho: sí que es pot!

Si tens problemes amb la teva hipoteca o el teu lloguer, vine a la PAH! A Barcelona ens reunim tots els dilluns a les 17.30h en el nostre local (C/Leiva, 44 bis). Si vius fora de Barcelona, cerca en la llista de PAH Catalanes la teva assemblea més pròxima. T’ajudem a empoderar-te i a garantir el teu dret a un habitatge digne!