Arxiu d'autors PAH_Bcn

PerPAH_Bcn

[Comunicat] Prou criminalització de la protesta

Posicionament d’organitzacions i moviments socials sobre la proposta de reforma del delicte de desordres públics: genera greus afectacions al dret a la protesta.

Davant la proposició de llei orgànica de reforma del Codi Penal presentada al Congrés dels Diputats, les organitzacions sota signants manifestem el nostre desacord amb la proposta relativa a la modificació del delicte de desordres públics del Codi Penal.

La derogació del delicte de sedició s’ha de celebrar. Tot i ser un delicte en desús, va ser utilitzat per condemnar els presos polítics al 2019. Si bé celebrem la proposta de derogació del delicte de sedició, valorem que l’actual proposta de reforma genera greus afectacions i limitacions al lliure exercici del dret a la protesta i que si tira endavant constitueix una nova agressió als drets fonamentals de la ciutadania i un retrocés en termes de democràcia.

  1. La proposició de llei comporta aspectes negatius que poden vulnerar l’exercici del dret a la protesta. Es deroga la sedició però s’incorpora un tipus agreujat de desordres públics que, amb una nova terminologia, persegueix algunes de les actuacions que perseguia la sedició.
  2. Aquest tipus agreujat de desordres públics incorpora diversos conceptes genèrics, subjectius i indeterminats que permeten criminalitzar un gran nombre d’accions, adscrites dins del dret a la protesta, i això pot comportar penes elevades i fins i tot presó.
  3. Al Codi Penal actual, perquè una conducta pugui ser considerada desordre públic exigeix un acte de violència contra les persones o les coses, o bé una amenaça de violència. La proposta de reforma planteja que els desordres públics també es poden cometre per “intimidació”, concepte que comportaria més arbitrarietat, subjectivitat i previsiblement una major incriminació, ja que aquesta redacció permet criminalitzar moltes actuacions del dret a la protesta, freqüents a la nostra societat i que són necessàries per visualitzar el rebuig o el malestar social.
  4. Així mateix, s’introdueix com a delicte la invasió o ocupació de locals o espais públics o privats explícitament sense violència ni intimidació amb penes de fins a 6 anys de presó o 12 mesos de multa. Una vegada més, es criminalitza de manera clara una expressió del
    dret a la protesta pacífica.
  5. La proposta agreuja el tipus bàsic si els fets (incloent per tant una protesta amb intimidació però no violència) són duts a terme per una “multitud el nombre, organització i propòsit de la qual siguin idonis per afectar l’ordre públic”, per tant s’obre el ventall per criminalitzar actuacions d’organitzacions que podrien haver posat en perill l’ordre públic sense que calgui que hagi passat efectivament.
  6. El dret a la protesta és el dret dels drets, un mecanisme efectiu de participació ciutadana en assumptes públics que permet impulsar transformacions socials i polítiques significatives, així com establir un diàleg entre la ciutadania i el poder representatiu. Si bé el dret a la protesta no està codificat com a tal a la normativa internacional, és un concepte que integra un grup de drets fonamentals: el dret a la reunió pacífica, la llibertat d’expressió, la llibertat d’associació i la llibertat d’informació. A l’Estat espanyol, la normativa estatal reconeix el dret de reunió i manifestació com a drets fonamentals (article 21 de la Constitució Espanyola); ambdós permeten la protecció harmònica i conjunta del dret a la protesta social. De la mateixa manera, la normativa europea -a través del Tribunal Europeu de Drets Humans i el Conveni Europeu de Drets Humans- reafirma el ”dret a la reunió i manifestació com un dret fonamental de qualsevol societat democràtica” i destaca que no es poden interpretar de manera restrictiva. D’acord amb l’anterior, recordem que aquests drets són individuals (no col·lectius) i que cada una de les participants es reconeix de manera individual, pel simple fet de ser persones.

Des del 2015, la reforma del Codi Penal (Llei Orgànica 2/2015, 30 de març) i l’aprovació i vigència de la Llei de Seguretat Ciutadana -popularment coneguda com a Llei Mordassa (actualment en tràmit de reforma), s’han consolidat com una resposta repressiva davant de l’auge de la mobilització social als nostres carrers, també com a resposta contra el dret a l’autodeterminació. Fa anys que l’acció col·lectiva i organitzada s’ha vist repetidament perseguida, reprimida i criminalitzada.

Davant l’actual tramitació de la proposició, exigim que el Codi Penal s’adeqüi amb els estàndards internacionals de drets humans.

Demanem que durant el tràmit parlamentari es modifiqui el delicte de desordres públics per garantir que els elements que suposen una clara vulneració de drets es corregeixin amb l’objectiu de protegir el lliure exercici del dret a la protesta, un dret fonamental de la ciutadania.

Organitzacions impulsores:

  1. Alerta Solidària
  2. Aliança de Marees i Moviments Socials
  3. Arran
  4. Calala – Fondo de Mujeres
  5. CGT Catalunya
  6. CONFAVC
  7. Contracorrent i Corrent Revolucionària de Treballadors (CRT)
  8. Coordinadora Movimientos Sociales y Sindicales de Cataluña
  9. Coordinadora Obrera Sindical
  10. Ecologistes en Acció Catalunya
  11. Elite Taxi
  12. End Fossil Barcelona
  13. Endavant-OSAN
  14. Front Comú Contra la Repressió
  15. Intersindical Alternativa de Catalunya – IAC
  16. Irídia – Centre per la defensa dels drets humans
  17. La Intersindical (CSC)
  18. Lluita Internacionalista
  19. Marea Blanca Catalunya
  20. Marea Pensionista
  21. Minyons Escoltes i Guies de Catalunya
  22. Novact
  23. Òmnium Cultural
  24. Plataforma de Afectados por la Hipoteca (PAH)
  25. PAH Barcelona
  26. Pirates de Catalunya
  27. Plataforma 3 d’octubre
  28. Plataforma Antirepressiva de Barcelona
  29. Plataforma per la Pau – OTAN NO
  30. Procés Constituent
  31. Constituents per la República
  32. Rebel·lió o Extinció
  33. Sectorial de Persones Represaliades de l’ANC
  34. Sindicat de Llogateres
  35. Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC)
  36. Tanquem els CIES
  37. Unió de Pagesos de Catalunya
  38. Xarxa Antirepressió de Familiars de Detingudes
  39. Xarxa d’Habitatge de l’Esquerra de l’Eixampe (XHEE)
  40. Xarxa per la Justícia Climàtica
PerPAH_Bcn

Documentació per sol·licitar un lloguer social via Llei 24/2015

Saps que tens dret a un lloguer social? Saps com sol·licitar-ho? Doncs llegeix atentament i vine a la PAH de Barcelona a assessorar-te col·lectivament.

Quins documents he de presentar al banc o fons voltor per aconseguir el meu lloguer social?

  1. Documentació acreditativa dels ingressos
    • Declaració de l’IRPF o certificat d’imputació de rendes

*Si no disposo de cap dels dos documents anteriors:

  1. Si estic a l’atur → certificat de l’INEM de les prestacions o subsidis que rebo
  2. Si soc pensionista → certificat de pensions de la Seguretat Social
  3. Si soc autònoma → les declaracions trimestrals d’IVA i d’IRPF

*Si no disposo de cap dels anteriors, una declaració jurada d’ingressos (descarregar document) o informe socioeconòmic de serveis socials.

  1. Documentació de caràcter personal
    • DNI, NIE o passaport dels membres de la unitat de convivència
    • Fotocòpia del llibre de família (si convisc)
    • Padró
    • Si algun membre de la unitat de convivència té alguna discapacitat acreditada, el certificat de la discapacitat corresponent
    • En cas que estigui separada o divorciada, la sentència.

En cas d’estar ocupant, també caldrà aportar-hi:

  1. Documentació acreditativa de la data d’entrada a l’immoble que sigui anterior a l’1 de juny del 2021 (padró, factura dels subministraments o d’Internet, o procediment judicial a nom dels convivents, seguiment dels serveis socials o altres documents oficials)
  2. Informe d’arrelament i de convivència veïnal expedit per serveis socials.

I no oblidis l’informe d’exclusió residencial: en els casos en què els ingressos siguin superiors a 1,5 IRSC. Demana-ho a la teva oficina d’habitatge de referència si vius a Barcelona.

Amb tot això i el document útil de sol·licitud de lloguer social, vas al teu banc o fons d’inversió amb dues còpies i una l’entregues i l’altra sol·licites que te la segellin conforme has lliurat la documentació.

Vine al carrer Leiva 44 bis els dilluns a les 17.30h per a organitzar-nos i exigir el compliment de la Llei 24/2015. Si en un mes no reps l’oferta tens dret a denunciar al propietari.

Més informació a les guies que trobaràs als següents enllaços:


T’hi esperem!

PerPAH_Bcn

LA PAH inicia negociacions perquè el PSC rectifiqui la seva proposta de modificar la LECrim per desallotjar famílies que ocupen en 48 hores

Des de la plataforma no descartem iniciar noves mobilitzacions si els socialistes insisteixen a criminalitzar la pobresa

Barcelona, 11 de novembre de 2022

La Plataforma d’Afectades per la Hipoteca (PAH) ha iniciat avui negociacions amb el Partit Socialista de Catalunya perquè aquest rectifiqui la seva postura de reformar la Llei d’Enjudiciament Criminal per facultar els jutges a desallotjar un habitatge ocupat en 48 hores després de la denúncia de la propietat. Aquesta negociació s’ha produït després que les PAHs Catalanes organitzessin una acció de protesta a la seu dels socialistes el passat dilluns, que va acabar amb el compromís de reunir-nos aquest divendres amb l’Eva Candela, secretària d’Habitatge i Raúl Moreno, secretari de Polítiques Socials del partit. Els hi hem traslladat el nostre malestar i preocupació per la proposta, ja que entenem que aquesta mesura facilitarà que bancs i fons voltor puguin expulsar famílies vulnerables dels seus habitatges. 

Des del PSC han defensat que aquesta mesura respon, suposadament, a la necessitat de combatre les “ocupacions conflictives”. No obstant això, les dades demostren que el 81% dels pisos ocupats a ciutats com Barcelona són de grans propietaris, és a dir, bancs i fons voltor, que poden utilitzar aquesta modificació per saltar-se l’obligació de fer lloguer social  a les famílies, d’acord amb la llei catalana antidesnonaments (Llei 24/2015). Per tant, entenem que la proposta que volen aprovar els socialistes no es correspon amb la realitat sobre la qual pretenen legislar, generant confusió a la ciutadania. 

Des de la PAH tenim clar que la millor manera d’evitar que una família es vegi obligada a ocupar un immoble és garantint-li un habitatge digne. El Partit Socialista té al davant moltes opcions per fer-ho possible: 

  • Llei 24/2015 antidesnonaments. Catalunya ha estat pionera a l’hora d’aprovar mecanismes legals per regularitzar les famílies en situació de vulnerabilitat que s’hagin vist obligades a ocupar o bé no puguin pagar hipoteca o lloguer. Aquesta mesura contempla l’obligació, per part dels grans tenidors, de fer lloguer social a les famílies en situació de vulnerabilitat; per altra banda, també permet que la Generalitat obligui els grans tenidors a cedir aquells pisos que estiguin buits fa més de 2 anys.
  • Llei d’Habitatge. Actualment, el PSOE manté bloquejada la Llei d’Habitatge al Congrés perquè es nega a incloure mesures de mínims com la d’oferir lloguer social a famílies en situació de vulnerabilitat tal com contempla la llei catalana. Si el govern espanyol inclogués les mesures proposades pels col·lectius, tindria el suport d’altres partits com Podemos, ERC, BNG, Bildu, Més País i la CUP i podrien aprovar-la immediatament.
  • Sareb. Des de principis d’any que l’Estat és l’accionista majoritari de la Sareb, una entitat rescatada també amb més de 60.000 milions d’euros de fons públics que no retornaran mai. Aquest rescat hauria de retornar posant els seus pisos a disposició de Comunitats i Ajuntaments per tal d’ampliar un parc públic d’habitatge que actualment ronda un ínfim 2%, un dels més baixos de la Unió Europea.

Des de la PAH tenim clar que no permetrem cap modificació legal que impliqui la criminalització de la pobresa en un context d’emergència habitacional a la qual els poders públics no són capaços -ni tenen la voluntat- de donar resposta. És per això que anunciem que si el Partit Socialista insisteix a aprovar una normativa adoptant el discurs de la ultradreta, incrementarem la pressió amb noves mobilitzacions al carrer.

PerPAH_Bcn

Entitats socials denuncien la inacció dels serveis socials de l’Ajuntament de l’Hospitalet davant l’emergència residencial i la pobresa energètica

Enfront de la manca de resposta del govern municipal davant l’emergència social, el Sindicat de Llogateres de l’Hospitalet, les PAHs de l’Hospitalet i Barcelona i l’Aliança contra la Pobresa Energètica, entre d’altres, anuncien accions durant les pròximes setmanes

Avui, entitats dels moviments socials −PAH, APE i Sindicat de Llogateres− ens hem reunit amb Jesús Husillos, tinent d’alcaldia d’Equitat, Drets Socials i Recursos Humans de l’Ajuntament de l’Hospitalet per reclamar un canvi d’actitud urgent i necessari per part dels Serveis Socials del municipi. Denunciem la insostenible situació actual d’emergència econòmica i social, de pobresa i de desprotecció generalitzada a la ciutat, fet pel qual centenars de famílies s’apropen a les nostres assemblees afectades per greus problemes d’habitatge i pobresa energètica.

Tanmateix, malgrat estar immerses en aquesta situació crítica pel que fa a la garantia dels drets bàsics de la ciutadania, les entitats mencionades considerem que l’Ajuntament de l’Hospitalet no està a l’altura de les circumstàncies i per aquest motiu els hem reclamat una reunió  per traslladar-los les necessitats urgents detectades pel que fa a l’atenció dels serveis socials del municipi.

En la reunió que ha tingut lloc avui, el tinent d’alcaldia Jesús Husillos ha admès que el telèfon de reserva de cites no funciona des de fa mesos (només es pot demanar cita per telèfon i per correu), que hi ha una greu mancança de personal d’atenció i que només tenen un tècnic per atendre situacions d’urgència en desnonaments per cobrir una ciutat de més de 260.000 habitants. Així mateix, ha assegurat que no veu possibilitat de revertir aquesta situació durant els pròxims mesos.

Les polítiques de protecció i de garanties d’un mínim benestar són àmpliament insuficients, si no irrisòries. L’habitatge és inassequible  per a la major part de la població. Els desnonaments de persones vulnerables tenen lloc cada dia, ignorant-se sistemàticament tant les moratòries que el Govern de l’Estat ha decretat, com la llei catalana de l’habitatge. L’augment sense precedents del preu de subministraments bàsics com la llum o el gas està agreujant les molt diverses formes de pobresa energètica que ja afectaven la població abans d’aquesta nova crisi.

Durant els darrers mesos s’ha pogut constatar una dificultat sistemàtica per obtenir cita amb serveis socials. Correus que no es responen, telèfons que no funcionen, manca d’atenció presencial i tràmits que s’eternitzen. No són pocs els casos que es coneixen de persones que han trigat mesos a aconseguir cita, fins i tot en situacions crítiques. No hi ha protocols d’urgència ni per talls de subministrament ni per casos de desnonament, deixant a les famílies desprotegides en moments crítics.

Les entitats vam sol·licitar aquesta reunió amb la voluntat de sumar esforços per millorar el sistema d’atenció a l’emergència social. Lamentem que les nostres propostes hagin estat rebutjades sistemàticament. La manca de resposta no ens deixa més opció que obrir un cicle de mobilitzacions fins que el govern municipal reaccioni. No deixarem a les famílies desprotegides ni permetrem que es continuïn vulnerant els drets humans de la ciutadania de l’Hospitalet.

PerPAH_Bcn

Acció de les PAHs Catalanes a la seu del PSC a Barcelona en protesta per la mesura de fer fora a les famílies que ocupen en precari en 48 hores

El Partit Socialista pretén vulnerar drets fonamentals modificant la LECrim a finals de mes per fer fora a famílies vulnerables, en línia amb els discursos de la ultradreta

Aquest matí les PAHs Catalanes hem organitzat una acció de protesta a la seu del PSC a Barcelona en resposta a l’anunci dels últims dies, per part dels socialistes, de modificar la Llei d’Enjudiciament Criminal (LECrim) per poder desallotjar famílies que ocupen un habitatge en precari en 48 hores i sense judici. Les entitats que defensem el dret a l’habitatge tenim clar que aquesta mesura, que suposadament ha de servir per combatre les ocupacions conflictives, en realitat el que fa és facilitar que grans tenidors (que són qui tenen més habitatges buits) puguin fer fora fàcilment a famílies vulnerables i saltar-se l’obligació de fer-los lloguer social segons la llei catalana antidesnonaments. L’objectiu d’aquesta acció és forçar als socialistes a retirar aquestes mesures i impulsar d’altres que donin resposta a la crisi habitacional i que deixin de criminalitzar la pobresa.

A més, els socialistes proposen legislar basant-se en un relat promogut per la ultradreta i que les dades demostren com a fals: les ocupacions van a la baixa. Segons dades publicades per l’Ajuntament de Barcelona, les ocupacions han disminuït un 18% a la ciutat des del 2019; per altra banda, el Consell General del Poder Judicial ha admès, en una resposta a declaracions similars fetes per altres ajuntaments de l’Àrea Metropolitana, que els delictes per usurpació d’immobles han disminuït a Catalunya un 59% del 2015 al 2020. 

Per altra banda, l’ocupació no és un fenomen que afecti, de manera habitual, a cases habitades o a propietaris particulars, ans al contrari: la gran majoria de les vegades es dona en habitatges de grans tenidors i entitats financeres, que casualment també són els actors que mantenen un volum major de pisos buits, més de 30.000 segons dades d’El Crític. El 2021 només es van detectar ocupacions en pisos buits, descartant d’entrada aquesta pretesa alarma d’ocupacions en pisos normalment habitats.

El 81% dels pisos ocupats a la capital catalana són de grans propietaris com bancs i fons voltor; aquests grans tenidors són, en bona part, responsables de la crisi d’habitatge actual, i no víctimes de les conseqüències d’aquesta mateixa crisi, per tant, no han de ser protegits de les ocupacions a cost de l’Administració. 

 

Mesures contra l’ocupació: Llei 24/2015, Llei d’Habitatge, Sareb…

Des de la PAH tenim clar que la millor manera d’evitar que una família es vegi obligada a ocupar un immoble és garantint-li un habitatge digne. El Partit Socialista té al davant moltes opcions per fer-ho possible: 

 

  • Llei 24/2015 antidesnonaments. Catalunya ha estat pionera a l’hora d’aprovar mecanismes legals per regularitzar les famílies en situació de vulnerabilitat que s’hagin vist obligades a ocupar o bé no puguin pagar hipoteca o lloguer. Aquesta mesura contempla l’obligació, per part dels grans tenidors, de fer lloguer social a les famílies en situació de vulnerabilitat; per altra banda, també permet que la Generalitat obligui els grans tenidors a cedir aquells pisos que estiguin buits fa més de 2 anys.
  • Llei d’Habitatge. Actualment, el PSOE manté bloquejada la Llei d’Habitatge al Congrés perquè es nega a incloure mesures de mínims com la d’oferir lloguer social a famílies en situació de vulnerabilitat tal com contempla la llei catalana. Si el govern espanyol inclogués les mesures proposades pels col·lectius, tindria el suport d’altres partits com Podemos, ERC, BNG, Bildu, Més País i la CUP i podrien aprovar-la immediatament.
  • Sareb. Des de principis d’any que l’Estat és l’accionista majoritari de la Sareb, una entitat rescatada també amb més de 60.000 milions d’euros de fons públics que no retornaran mai. Aquest rescat hauria de retornar posant els seus pisos a disposició de Comunitats i Ajuntaments per tal d’ampliar un parc públic d’habitatge que actualment ronda un ínfim 2%, un dels més baixos de la Unió Europea.

Aquestes són algunes de les propostes que posarem sobre la taula dels socialistes per tal d’abordar la crisi habitacional que fa anys que patim i les eines que es podrien emprar per garantir el dret a un habitatge digne. No marxarem fins a obtenir un compromís ferm dels socialistes i una data per reunir-nos i començar a treballar!

#48HOpenHousePSC