Desnonaments amb data oberta, desnonaments inhumans
Des de la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca (PAH) de Barcelona, volem denunciar públicament una problemàtica que fa temps que patim en molts desnonaments de persones en situació de vulnerabilitat: les ordres de desnonament amb data oberta. Aquesta pràctica consisteix, tal com el seu nom indica, en emetre una ordre de llançament sense una data i hora determinades, sinó que s’emplaça a dur-la a terme al llarg d’una quinzena d’un mes concret.
En primer lloc, hem detectat que aquesta decisió de l’òrgan judicial genera una gran dosi de patiment i angoixa en les persones que s’han vist forçades a arribar a aquesta situació per una manca absoluta de recursos i que no compten amb una alternativa habitacional digna. Aquestes famílies, que ja han hagut de passar per un calvari judicial, per una necessitat tan bàsica com és l’habitatge, viuen aquesta circumstància amb la incertesa de no saber quan seran expulsades de la seva llar, tal com es demostra en l’estudi “Radiografies de la situació del dret a l’habitatge, la pobresa energètica i el seu impacte en la salut a Barcelona”, patir una situació de pèrdua d’habitatge genera mala salut, tant mental com física.
Es podria pensar que la decisió de l’òrgan judicial, respon a la voluntat d’evitar les accions de denúncia i suport de moviments socials com la PAH, que pretenen exposar la legislació injusta que patim a l’Estat espanyol en matèria d’habitatge, i concretament en l’àmbit de les hipoteques i els lloguers. Cal remarcar que les diferents reformes que s’han produït aquests últims anys han tingut un caràcter regressiu i s’han dirigit en la línia d’assegurar els privilegis de les entitats financeres i els grans fons voltor.
En segon lloc, i des d’un punt de vista jurídic, les ordres de llançament amb data oberta són més que qüestionables. A la Llei d’Enjudiciament Civil (LEC) es fa esment clarament del següent: “en la resolución que se dicte teniendo por opuesto al demandado se fijará día y hora para que tenga lugar, en su caso, el lanzamiento” (art. 440.4), establint de forma inequívoca la necessitat de fixar dia i hora per al desnonament. Altres parts de la mateixa llei fan referència en tot moment a “la fecha fijada para el lanzamiento” (art. 703.4), fet que mostra la intenció del legislador de marcar una data i hora concreta per a l’actuació.
Per altra banda, aquest tipus de pràctiques suposen una violació greu del dret de defensa i a la inviolabilitat de domicili, ambdós plenament reconeguts a la Constitució. En aquest sentit, ens trobem davant d’una situació paradoxal: el fet que es pugui realitzar una actuació judicial al domicili d’una persona sense que aquesta conegui quan es produirà.
Els organismes internacionals ja han denunciat en nombroses ocasions les importants mancances de les Administracions espanyoles, i de la seva legislació en aquest àmbit…. El Comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals de Nacions Unides (CDESC), va reclamar a l’Estat espanyol el passat mes de juny de 2017 (Comunicació núm. 5/2015) un augment de la protecció per a les afectades per procediments de desnonament, especialment en els casos de vulnerabilitat. El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) s’ha pronunciat de la mateixa manera, i ha paralitzat cautelarment el desallotjament de famílies per l’absència d’una alternativa habitacional viable.
Per tot el que acabem d’exposar, des de la PAH BCN, volem denunciar un cop més la nefasta legislació en matèria d’habitatge que la ciutadania està obligada a suportar i que té en les ordres de llançament amb data oberta un dels màxims exponents de la seva crueltat. Exigim als òrgans judicials, que segueixen promovent aquesta pràctica, que respectin els drets bàsics de les afectades i que cessin amb la seva realització. Demanem al poder judicial un tracte més humà per a la població i que es basi en el compliment dels Drets Humans i no exclusivament en l’interès monetari d’unes poques.
No podem permetre que, en una situació d’emergència habitacional crònica, les famílies més vulnerables continuïn patint la inacció de les Administracions, tant catalanes com estatals, d’encarar de manera valenta i estructural la garantia del dret a l’habitatge.
La Dilia, la Nadia i la Voski, tres exemples que serveixen per posar noms i cares a aquesta problemàtica, en són víctimes. Víctimes d’unes polítiques d’habitatge que no funcionen i que des de la PAH hem posat solucions per revertir-les. Aturar els desnonaments oberts és una eina més. Exigim ser conseqüents a la vulneració de drets que comporta aquesta pràctica i que des dels òrgans judicials no s’apliqui.
Prou #DesnonamentsOberts!