La PAH i el Sindicat de Llogateres i Llogaters hem aconseguit que una majoria parlamentària es posicioni a favor d’un nou Decret Llei. Les eleccions no són excusa: el Govern ha d’impulsar una bateria de mesures urgents en els pròxims dies, posant-se del costat de la ciutadania i no dels que especulen amb l’habitatge
La crisi habitacional en la qual seguim instal·lats des del 2008 exigeix mesures urgents per part del Govern de l’Estat. Aquesta és la premissa amb la qual la PAH i els Sindicats de Llogateres vam visitar el Congrés dels Diputats el passat dimecres 20 de febrer. Al llarg d’una jornada maratoniana de més de 10 hores, vam tenir ocasió de veure’ns amb els grups parlamentaris i de traslladar-los un missatge: les disputes preelectorals no poden retardar mesures indefugibles.
Perquè la vulneració de drets i la situació d’injustícia en què vivim és de sobres coneguda. A causa de les polítiques antisocials adoptades pel Govern del PP entre 2012 i 2013, l’especulació que havíem viscut al voltant de les hipoteques es va traslladar també als lloguers. Van ser decisions a mida de la banca i els fons voltor, que ningú més demanava, i que han tingut conseqüències nefastes. Mentre els beneficis immobiliaris d’uns pocs s’han triplicat i assolit cotes que no es veien des del 2007, els desnonaments s’han disparat i ja estan al nivell dels pitjors anys de la crisi financera: 165 llançaments judicials al dia, un cada 5 minuts. Mentre els fons voltor acaparen habitatges a una enorme velocitat, sense precedents en la història, el lloguer ja es menja més ingressos que en cap altre país de l’OCDE.
Davant d’aquesta realitat d’emergència habitacional, cal actuar. Tot i que la legislatura va arribant a la seva fi, és perfectament factible per al Govern impulsar un Reial Decret. Fins i tot amb les Corts dissoltes, després del 5 de març, podria fer-se a través de la Diputació Permanent. I si és factible impulsar un decret, també ho és que sigui aprovat per una majoria de grups, que en principi estaria per la labor de donar-li suport.
Ara bé, també cal que l’actual govern tingui la valentia de redactar un Decret Llei molt més garantista que l’anterior, com anem exigint des del Sindicat de Llogateres i la PAH. Davant d’un sistema d’habitatge orientat a fer de les nostres cases un negoci per a una minoria i un motiu d’angoixa i desesperació per a milions de famílies, no valen els pegats. Per això, els hem traslladat als grups parlamentaris el conjunt de mesures mínimes i urgents que haurien d’incorporar.
1. Stop Desnonaments amb data oberta. El patiment que produeixen els 165 desnonaments diaris a l’Estat espanyol no s’evitarà amb un mes de moratòria en l’execució del llançament, tal com proposava el Decret Llei del gener passat. Calen mesures urgents per pal·liar la crisi habitacional i evitar que cada vegada hi hagi més gent sense casa. Exigim, en primer lloc, que s’expliciti en el Reial Decret que tots els desnonaments han de ser notificats amb data i hora i acabar d’una vegada amb la pràctica dels desnonaments amb data oberta, que agreugen la tragèdia de les persones que els pateixen.
2. Stop Desnonaments sense alternativa habitacional. En segon lloc, és fonamental que la Llei 24/2015, aprovada a Catalunya i ratificada pel Tribunal Constitucional, sigui implementada a la resta de l’Estat. Amb la finalitat, entre d’altres, que els grans tenidors es facin càrrec de reallotjar totes les persones amb pròxim desnonament per impagament de lloguer i hipoteca. I a més, s’ha d’ampliar aquest deure als casos en què els contractes de lloguer es renovin amb unes condicions i preus que els inquilins no puguin assumir.
3. Lloguers assequibles: és urgent regular els preus del lloguer entre contracte i contracte, basant-se en índexs que tinguin en compte el poder adquisitiu real de la gent. A més, les pujades dins d’un mateix contracte han d’estar estrictament vinculades a l’IPC.
4. Lloguers estables: els contractes de lloguer no poden acabar-se de manera unilateral i injustificada. Han de renovar-se, tret que el propietari demostri que necessita l’habitatge per a ús personal o d’un familiar. A més, cal assegurar que un contracte segueixi vigent quan hi ha un canvi de propietari, independentment de si el contracte estava inscrit en el registre.
5. Fi dels abusos dels intermediaris: són els arrendadors, per als que treballen la pràctica totalitat d’agències immobiliàries, els que han d’assumir els seus honoraris. Mai els llogaters i llogateres, avui un mercat captiu dels agents.
6. Expulsió dels fons voltor: és imperatiu eliminar les Socimis, vehicles financers que gaudeixen d’enormes privilegis fiscals, i que permeten que els fons voltor especulin massivament amb les nostres llars i siguin la punta de llança de la bombolla.
7. Mobilització dels habitatges buits: en un context d’emergència habitacional (165 desnonaments cada dia) i en un país amb 3,4 milions d’habitatges buits, segons l’últim cens (INE 2011), cal començar a multar i fins i tot expropiar per a garantir la funció social de l’habitatge, evitar l’escassetat artificial i frenar l’especulació.
8. Tempteig i retracte. Les administracions públiques i el tercer sector han de poder comprar al mateix preu que ho fan els fons especulatius, de manera que exigim que se’ls doti d’aquesta capacitat.