Exigim al Govern que recapacitin i retardin el pas del Projecte de Llei pel Consell de Ministres fins a haver incorporat garanties reals que assegurin el Dret a l’habitatge
Pel que fa al recent acord fet públic pel Govern d’Espanya sobre la Llei pel Dret a l’Habitatge, des de la Iniciativa Llei Habitatge, plataforma integrada per més de 120 organitzacions, i una vegada conegut i avaluat el contingut de la Llei, només podem expressar la nostra profunda indignació pel molt curt abast de la mateixa i la seva evident manca d’ambició per a solucionar la dramàtica situació d’emergència habitacional que patim a l’Estat espanyol.
Lluny d’elaborar una llei que, respectant les competències autonòmiques, estableixi una protecció comuna del Dret a l’Habitatge per al conjunt de l’Estat, les mesures altament insuficients que es recullen queden majoritàriament en mans de la voluntat política de les CCAA, renunciant a establir-ne cap garantia davant de la insubmissió ja anunciada per algunes d’elles i augmentant el risc de discriminació en funció del lloc de residència.
La Llei elaborada pel Govern no impedeix que hi continuï havent desnonaments sense alternativa habitacional de persones i famílies vulnerables si se superen els terminis, ni compleix amb les obligacions internacionals d’Espanya en matèria de Drets Humans, en ignorar les obligacions derivades dels successius dictàmens del Comitè DESC de les Nacions Unides i del Tribunal Europeu de Justícia. Tampoc no s’hi inclou cap garantia per als subministraments bàsics, els quals considerem imprescindibles a l’hora de parlar d’habitatge digne i adequat.
La influència de la banca i dels fons voltor es fa notar especialment en l’apartat de Parc públic d’Habitatge Protegit, en renunciar a mobilitzar les desenes de milers de cases buides en mans de les entitats financeres rescatades amb diners públics, i ni tan sols aquelles sota control de l’empresa de capital públic Sareb, de la qual s’ha sabut recentment que es preveu que deixi a l’Estat un deute de 8.000 milions d’euros. En definitiva, no es preveu ni s’atalla l’emergència habitacional actual, sent tothom conscient de l’enorme manca de disponibilitat d’habitatges en les administracions públiques.
Però, a més, davant les comunicacions i amenaces de desnonaments de fons voltor de no renovar contractes de lloguer i de la banca de seguir espoliant habitatge dels impagaments hipotecaris, tampoc contempla l’obligació a grans tenidors d’oferir lloguer social a famílies vulnerables com a alternativa real al desnonament, com ja regula la normativa a Catalunya. És inconcebible: un govern progressista ha d’exigir corresponsabilitat perquè els esforços siguin compartits ‒no només de la ciutadania o de l’Estat‒ i no es converteixi el sistema en un aliat de l’especulació.
Ens sembla vergonyós i inacceptable que el Govern pretengui aprovar una llei pel Dret a l’Habitatge que no garanteixi la protecció d’un sostre per a les persones sense llar. La proposta de Llei del Govern no estableix i ni tan sols impulsa cap mesura addicional ni diferent de les que ja es van aplicant, amb els resultats coneguts de cronificació del sensellarisme per a les més de 32.000 persones que ara es troben en aquesta situació.
Fins i tot la mesura estrella del Govern per a aquesta Llei neix estrellada. La regulació de lloguers que es proposa és totalment improductiva: deixa fora la majoria d’inquilins en deixar a voluntat dels governants autonòmics la seva aplicació en lloc de fixar condicions objectives i, en els casos en què la Comunitat Autònoma demanés a l’Estat aplicar la regulació, els municipis ho tindrien molt difícil per a obtenir el permís, donada la dificultat per a demostrar que es compleixen els requisits que s’estableixen i a causa de la inexistència de dades en l’àmbit municipal.
La Llei del Govern no contraresta les brutals pujades del lloguer dels darrers anys, i se centra en la possibilitat d’acollir-se a pròrrogues anuals mantenint el mateix preu i condicions, condemnant els llogaters a una situació incerta i asfixiant.
A sobre, el Govern pretén regalar una espectacular reducció d’impostos als especuladors de l’habitatge, ampliant la deducció als arrendadors del 60% al 90% si apliquen una ridícula reducció del lloguer del 5%, contra el criteri de l’autoritat fiscal (AIReF), que ja ha dit que aquest tipus de mesura beneficia les rendes altes i perjudica les baixes. És més, Hisenda no està preparada per comprovar que qui declara haver abaixat el preu per a tenir més beneficis fiscals ho hagi fet de debò.
D’altra banda, si volem aprendre alguna cosa de les crisis sofertes i mirar esperançades al futur, cal incorporar mecanismes que evitin el sobreendeutament de les famílies, incorporant-hi la responsabilitat limitada al bé i una regulació justa i gratuïta de la segona oportunitat.
La participació ciutadana en l’elaboració de les polítiques d’habitatge i urbanisme, que ha estat absent al llarg del procés d’elaboració de la Llei, ignorant absolutament les reivindicacions i propostes dels col·lectius d’afectades, continua absent també en la Llei, quan seria una eina eficaç per frenar l’especulació i la cultura de la corrupció urbanística i el ladrillazo que tant agrada a alguns dirigents.
És difícil d’entendre que la ministra Ione Belarra i la vicepresidenta Yolanda Díaz reconeguin que la llei és “poc ambiciosa i no els agrada”, però hagin renunciat a tramitar la nostra Llei de garantia del Dret a l’habitatge digne i adequat que van registrar al Congrés només 5 dies abans juntament amb altres 8 partits polítics més, per a signar de pressa i corrent un acord que ni garanteix el Dret a l’Habitatge ni pot albirar-se ni tan sols com a solució del drama d’habitatge que pateix el nostre país.
Des de la Iniciativa Llei Habitatge exigim al Govern que recapacitin i retardin el pas del Projecte de Llei pel Consell de Ministres fins a haver incorporat garanties reals que assegurin el Dret a l’Habitatge, i demanem a tots els partits que van avalar amb la seva signatura el registre de la nostra llei, que segueixin donant-li suport, tant impulsant i recolzant el seu pas al Ple del Congrés, com confrontant amb el Govern i esmenant el text insuficient del Govern.
No ens aturarem fins a conquerir el dret a l’habitatge.