Avui, la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca (PAH) compleix 16 anys. Setze anys de lluita incansable contra la injustícia habitacional, de resistència davant els desnonaments, de suport mutu i de conquesta de drets. Des del seu naixement el 2009, en plena crisi financera, La PAH ha estat el far que ha guiat milers de famílies en risc de perdre la seva llar i ha demostrat que l’organització col·lectiva és l’eina més poderosa per transformar la realitat.
Quan vam organitzar la nostra primera assemblea, el febrer del 2009 a Barcelona, vivíem un context de crisi hipotecària i d’execucions massives d’habitatges. La bombolla immobiliària, alimentada per bancs irresponsables i polítiques neoliberals, va esclatar deixant milers de famílies al carrer i amb un deute impagable que les condemnava de per vida. En aquell moment, no sabíem què ens trobaríem; la PAH es va constituir com un espai de suport mutu i acció directa per defensar el dret a l’habitatge i visibilitzar la violència econòmica exercida pels bancs i una legislació criminal. En poc temps ens vam convertir en un moviment massiu, que es va estendre per tot l’Estat arribant a sumar més de 250 assemblees convençudes que calia canviar les coses.
Des de les primeres accions per aturar desnonaments fins a la lluita per la dació en pagament i les propostes legislatives constants, La PAH ha estat clau en la transformació del debat públic sobre l’habitatge a Espanya. La campanya de la ILP Hipotecària (Iniciativa Legislativa Popular) del 2013, tot i ser bloquejada pel govern, va aconseguir generar un impacte polític i social que va derivar en canvis legislatius parcials i en una major conscienciació ciutadana. El treball de la *PAH, amb dues lleis d’habitatge registrades en el Congrés entre 2018 i 2021, va empènyer a l’actual Govern a la redacció i aprovació d’una llei pròpia insuficient i molt allunyada de la realitat.
Al llarg d’aquests 16 anys, La PAH ha afrontat grans desafiaments. Un camí de lluita, ple d’obstacles i de fites aconseguides, en què hem vist la problemàtica agreujar-se fins a un punt insostenible per a la majoria de la població. L’entrada dels fons d’extracció al mercat immobiliari, la pujada dels lloguers, la criminalització de l’ocupació per minvar el suport de l’opinió pública a la recuperació d’habitatges de bancs i fons com una manera de fer justícia davant tants desnonaments, juntament amb la manca de voluntat política per garantir el dret a l’habitatge, han estat barreres constants. Tot i això, ni l’acció directa ni la negociació s’han aturat, i hem aconseguit salvar milers de famílies gràcies a la dació en pagament, condonacions de deute, quitances, lloguers socials i reallotjaments.
Avui, La PAH continua sent més necessària que mai. L’especulació immobiliària no ha cessat, els fons vampírics continuen acumulant habitatges i sagnant la gent en totes les dimensions de la vida, abocant-nos a una precarietat crònica en què treballem per pagar l’habitatge, si és que hem tingut la sort d’accedir-hi, o directament, fins i tot treballant, no ho podem fer. Alhora, les famílies més precaritzades continuen sent llançades al carrer, i la crisi econòmica actual encara deixa moltes famílies en una situació límit.
Després d’anys de crueltat i violència institucional, cal un front ciutadà disposat a dir prou. Disposat a posar fi als privilegis dels fons i rendistes que acumulen i acumulen una gran part de les propietats per negar-nos una vida digna a cop d’especulació. Hem d’empènyer cap al rescat de les persones com una crida urgent a l’acció política i social per revertir la lògica depredadora del mercat de l’habitatge.
Els 16 anys de La PAH són la prova que la resistència organitzada pot canviar realitats. Que l’esperança no és un concepte abstracte, sinó un motor de transformació. Que la lluita per l’habitatge digne segueix i seguirà mentre hi hagi un sol desnonament.
Avui celebrem, recordem i reafirmem el nostre compromís: l’habitatge és un dret, no un privilegi. lA PAH es mantindrà en peus fins que aquest dret sigui una realitat per a tothom.