Més de 40 ciutats ens mobilitzem per a acabar amb el negoci de l’habitatge
Si fins fa pocs anys, l’habitatge era un problema “només” per a les víctimes de la gran estafa bancària, que perdien o anaven a perdre les seves cases, avui dia, i a conseqüència de les nefastes polítiques emanades dels poders públics i la seva connivència respecte a l’economia vampírica dels fons d’inversió, l’habitatge s’ha convertit en el principal problema per a una aclaparadora majoria de la població que veu la seva llar en risc, ofegada pels preus de les hipoteques i els lloguers o negat directament el seu accés a un projecte de vida que no poden pagar.
Així i tot, insaciables, segueixen utilitzant la via més cruel en què es manifesta el negoci de l’habitatge: els grans propietaris continuen instant desnonaments, 27.564 el 2024, la major part per negar-se a renovar contractes de lloguer; mentre l’Administració continua negant-se a adoptar mesures que dificultin d’una vegada per totes aquesta xacra social.
L’acaparament d’habitatges en mans de fons voltor, prop del 10% del parc total d’habitatge disponible està en mans de grans tenidors, la compra massiva d’habitatges per no residents, l’increment de pisos turístics, els beneficis fiscals de les SOCIMI, la inexistència d’un Parc Públic suficient, amb els habitatges de la Sareb encara sense incorporar, unit a una llei estatal insuficient i poc ambiciosa que, a més, moltes CCAA es neguen a aplicar, estan provocant una pujada espectacular dels lloguers, i les possibilitats de compra per part de les capes populars són gairebé inexistents, a causa de salaris baixos, requisits elevats per a obtenir hipoteca, preus molt elevats, ja per sobre dels de la bombolla anterior, i escassetat d’oferta.
Per si no n’hi hagués prou, la inversió pública en habitatge es destina principalment a ajudes al lloguer o avals a hipoteques, que només provoquen que importants milionades de diners públics vagin a les butxaques dels rendistes o als beneficis de la banca, sense solucionar res. Aquestes partides estarien més ben invertides en l’expropiació de part dels 3,9 milions d’habitatges desocupats, que és necessari mobilitzar ja per fer front a l’emergència d’avui. Tampoc no es reclama a la banca que torni més de 66.000 milions del rescat anterior, que haurien de començar a tornar en habitatges. A això s’afegeixen els 30.000 milions d’euros, avalats al 100% per l’Estat, que la Sareb encara deu a les institucions europees.
Tots aquests elements han convertit l’habitatge en la moneda principal de l’economia vampírica, que es dedica a extreure recursos de diners i vides de les classes populars per a engreixar encara més la riquesa dels rics. En definitiva, l’habitatge avui, lluny de ser un dret, és un element de generació d’una major desigualtat social.
En aquest context, més enllà de participar en la seva organització i impulsar las mobilitzacions estatals del dissabte 5 d’abril, des de La PAH estem organitzant la complicitat del moviment d’habitatge i d’altres lluites socials directament afectades pels fons i la seva economia vampírica, així com utilitzar la força de les aliances internacionals generant una xarxa de lluita global per a generar una ofensiva ciutadana conjunta i treballar en accions (contra) relat i propostes.
Ha arribat el moment de generar un punt d’inflexió per a rescatar les persones, recuperar els habitatges robats i fomentar el que és públic, assenyalant els fons d’extracció com a responsables de l’alt cost de l’habitatge i exigint als poders públics les mesures necessàries per a plantar-los cara i expulsar-los.
Per a això ja s’estan coordinant els Dies Globals d’Acció per l’habitatge a finals d’abril, perquè sabem que acabar amb el negoci de l’habitatge no és possible sense expulsar de les nostres vides els fons vampírics que ens extreuen l’habitatge, la sanitat, les residències, les pensions, les terres i l’educació.