Els desnonaments continuen pujant -

Un cop publicats les últimes dades del CGPJ, en el primer trimestre del 2021 augmenten els desnonaments, tant hipotecaris com per impagament de lloguer, amb un total de 10.961

Les dades ens tornen a donar la raó: 10.961 desnonaments en el primer trimestre de 2021, és una xifra esfereïdora. En un moment de nova crisi econòmica, derivada de la COVID-19, l’esbombat escut social és insuficient. En un context on augmenten exponencialment les cues de l’atur i les de la fam, el dret a l’habitatge segueix sent un dels més perjudicats.

Tot i els gairebé quatre mesos d’inactivitat judicial per l’estat d’alarma i el decret que va obrir les portes al Govern a atrevir-se a afirmar que «no hi ha desnonaments a pandèmia», l’any 2020 es va tancar amb 29.406 desnonaments (que incloïen una alarmant pujada de les execucions hipotecàries) https://afectadosporlahipoteca.com/2021/03/04/29406-desahucios-en-plena-pandemia/

Desnonaments primer trimestre 2021:

2.548 (el 23,2 %) per hipoteca, que augmenten un 6,5%
7.862 (el 71,7 %) per lloguers, que augmenten un 14%
551 per altres causes.

Una mostra de la ineficàcia del decret actual, és l’augment del 13,4% respecte al primer trimestre de 2020. https://afectadosporlahipoteca.com/2020/07/04/casi-10-000-desahucios-en-2-meses/. Trimestre en què recordem no hi havia absolutament cap mesura de protecció per evitar aquesta sagnia, cosa que el dia d’avui se suposa que sí i que les dades corroboren que és insuficient.

Preocupant és el continu augment de les execucions hipotecàries, després d’anys de suposat descens. I parlem de suposat, ja que -com hem denunciat moltes vegades- la realitat és una altra. Això ve produït per la moratòria hipotecària i la manca de resolució davant el Venciment anticipat, que manté en suspens les execucions a l’espera que la situació esclati fins a ser insostenible.

També tenim, com a mostra del fracàs polític de tots els Governs en temes d’habitatge: el parc públic de lloguer. Els 791 judicis verbals per denúncia per ocupació són el resultat de la manca d’aquest parc. Cal recordar quel’ocupació d’habitatge buit, lluny de ser el problema social que ens pretenen vendre alguns mitjans sensacionalistes, de la mà d’alguns sectors polítics al servei del capital, és la pitjor de les conseqüències davant la falta de polítiques reals d’habitatge. Polítiques que tractin l’habitatge com el dret humà que és, i no com una mercaderia al servei dels especuladors. La millor manera d’acabar amb l’ocupació en precari de pisos de la banca i fons voltor, és obligant aquests a oferir lloguers socials a les famílies en comptes de desnonar-les, i regular els preus del lloguer perquè els desnonaments disminueixin de manera exponencial

En aquest gràfic podem veure l’evolució dels desnonaments des de 2013 i constatar que el problema està molt lluny de resoldre’s i mai ha desaparegut. No hem de confondre intentar silenciar un problema amb una solució. Per sort, encara que no per això lamentable, aquest drama social torna a ser focus d’atenció gràcies a la tasca de la societat civil organitzada, que cada dia denuncia la situació i evita que un gran nombre de famílies perdin la seva llar, posant els seus cossos en les portes com a mur de contenció davant de tanta violació de drets bàsics i proposant canvis legislatius que garanteixin l’accés a l’habitatge.

Des de la PAH, portem anys posant sobre les taules les mesures necessàries per a revertir aquesta situació i seguirem davant de qui faci falta fins a aconseguir fer-les efectives.

Perquè fins que no s’aconsegueixi:

La suspensió temporal de tots els desnonaments fins que les administracions públiques puguin garantir l’accés a un habitatge adequat, i s’obligui la banca al lloguer social.
El compliment de tractats internacionals en matèria de Drets Humans i la seva prevalença sobre la legislació nacional, perquè no hi hagi ni un desnonament més sense alternativa habitacional.
Una llei del dret a l’habitatge que ens protegeixi a totes.
Ampliació pressupostària per a habitatge públic i social.
La renovació obligatòria dels contractes de lloguer social si la família continua estant en situació de vulnerabilitat.
Regulació i limitació del preu del lloguer en tot l’Estat, adequat als salaris.
Una resolució a les execucions hipotecàries que garanteixi una segona oportunitat, sense que ningú hagi de perdre la seva casa i quedar-se amb el deute.

El drama dels desnonaments seguirà i no ho podem permetre. Per tot el que s’ha exposat, des de la PAH exigim al Govern que aprovi urgentment un nou decret que cobreixi les situacions actualment desprotegides i que prorrogui amb caràcter indefinit aquesta protecció, així com que remeti d’una vegada al Congrés el projecte de llei reguladora del Dret a l’Habitatge, mesura imprescindible perquè aquest Dret Fonamental pugui ser exercit per cada persona.

La ciutadania ho tenim clar, i ara més que mai és el moment de forçar al Govern perquè deixi de mirar a un altre costat i tingui l’altura política necessària per a legislar en la primera Llei d’Habitatge que està elaborant mesures que deixin els desnonaments enrere i posin en el centre a les famílies vulnerables i estar a l’altura del que necessitem les famílies, després de més d’una dècada com a víctimes del seu sistema.