Reacció de les entitats impulsores de la mesura del 30% davant l’anunci de Collboni que renuncia a modificar-la

Avui l’alcalde Jaume Collboni ha descartat definitivament per a aquest mandat la reforma de la mesura de la reserva del 30% d’habitatge protegit en noves construccions i rehabilitacions, una intenció que el govern municipal havia expressat des de les últimes eleccions. Durant aquests dos anys, les entitats que vam impulsar la mesura hem estat desemmascarant la veritable intenció de la reforma: desmantellar-la per deixar-la sense efecte i complir així amb els desitjos de la patronal de la construcció, que s’hi va oposar des de l’inici. Gràcies a la pressió popular, finalment el PSC s’ha vist sol i acorralat a pactar la reforma només amb Junts, aparcant finalment el què era una clara retallada del 30%. 

Aquesta és doncs una victòria de les organitzacions i col·lectius que vam impulsar la mesura i de tota la ciutadania organitzada que lluita cada dia pel dret a l’habitatge, en un context de forta preocupació i contestació social els darrers mesos als carrers. La mesura té una doble finalitat que hem aconseguit salvar gràcies a la pressió i contra tot pronòstic: ampliar el parc d’habitatge protegit, especialment en zones de la ciutat ja consolidades on és difícil impulsar noves promocions, i desincentivar operacions especulatives agressives que suposin l’expulsió de veïns i veïnes.

Tanmateix, la decisió de no reformar la mesura no fa desaparèixer el forat més greu a què ens enfrontem: el govern municipal no està aplicant la reserva del 30%. Tal com vam denunciar davant la Sindicatura de Greuges de Barcelona, l’executiu ha  arxivat expedients sancionadors, ha canviat els criteris per evitar aplicar sancions més altes i ha incomplert la seva obligació d’inspeccionar i controlar el compliment de la mesura. Tot plegat, amb la intenció de “demostrar” que la mesura no funciona i justificar-ne el desmantellament, fent el joc a la patronal immobiliària. El problema mai ha estat la norma, sinó la manca de voluntat per aplicar-la.

Per tant, continua sent necessari que la Sindicatura de Greuges investigui els fets denunciats amb rapidesa i intervingui amb fermesa per assegurar que l’Ajuntament de Barcelona compleix les seves obligacions legals i davant la ciutadania. 

D’altra banda, demanem la convocatòria urgent de la Comissió de Seguiment de la mesura del 30%, un òrgan que ni aquest govern ni l’anterior no han convocat, malgrat estar previst en els acords que van permetre la seva aprovació amb una àmplia majoria el 2018. La proposta de reforma mai no ha passat per aquesta comissió, sinó que s’ha intentat fer amb reunions poc transparents. Ara, la comissió hauria de prendre les regnes de la situació, demanar explicacions davant els incompliments de l’Ajuntament i assegurar que la mesura s’aplica de forma contundent i valenta amb les sancions previstes davant els incompliments i amb els recursos necessaris per fer-la complir en cada promoció obligada, on podem guanyar habitatge protegit al que no podem ni volem renunciar.

L’alcalde Collboni ha de moure fitxa: el dret a l’habitatge de les veïnes no pot esperar el pròxim mandat. Habitatge protegit ja! El 30% es queda!

Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic, Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona, Observatori DESCA, Plataforma d’Afectades per la Hipoteca, Resistim al Gòtic, Sectorial d’Habitatge de la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya i Sindicat de Llogateres

El grup promotor del 30% interposa una queixa a la Sindicatura de Greuges contra l’Ajuntament de Barcelona demanant-li empara

Les entitats impulsores de la mesura del 30% han interposat una queixa a la Sindicatura de Greuges de Barcelona per la manca d’aplicació de la normativa per part de l’Ajuntament de Barcelona i han denunciat en una roda de premsa els sistemàtics esforços del govern municipal per boicotejar l’efectivitat de la mesura i aplanar el camí per tombar-la. 

A la roda de premsa han intervingut portaveus d’algunes de les entitats impulsores, així com llogateres en risc d’expulsió, afectades per la manca d’aplicació del 30%. Aquesta mesura hauria de ser un escut davant un panorama immobiliari protagonitzat per l’especulació rampant i amb els fons voltor comprant centenars de finques senceres per desnonar llogaters i convertir els habitatges en lloguers temporals i colivings, a base de grans rehabilitacions de luxe. Però la no aplicació del 30% i la passivitat o fins i tot complicitat amb el seu incompliment a cara descoberta per part dels grans promotors immobiliaris, s’han convertit en el pal de paller perquè el Govern pugui desarticular la mesura, repetint que no funciona. La patronal immobiliària, per la seva banda, remata la seva inoperància congelant les grans rehabilitacions previstes, a l’espera de la retallada de la mesura per tal de no haver de destinar-ne part a habitatge protegit.

La roda de premsa s’ha fet davant el Síndic de Greuges de Barcelona, després d’interposar-s’hi la queixa, i hi han intervingut la Glòria Rubio, de la Sectorial d’Habitatge Cooperatiu de la Xarxa d’Economia Solidària (XES); el Miguel Ruiz, de l’Observatori Desca; la Rosario Castelló, llogatera afectada per la manca d’aplicació del 30% i l’Enric Aragonès, del Sindicat de Llogateres. 

Arxivament d’expedients i rebaixa en les sancions: una declaració d’intencions del nou govern cap a la patronal immobiliària

Tal com s’explicita en la queixa entregada pel grup motor del 30% al Síndic de Greuges, durant el darrer any s’han posat en evidència els múltiples gestos del govern municipal per esquivar la seva obligació d’inspeccionar, sancionar i controlar el compliment del 30% en grans rehabilitacions i garantir l’ampliació del parc d’habitatge protegit a Barcelona. Però també, els esforços per aigualir els mecanismes coercitius perquè els fons d’inversió la compleixin. Les entitats socials impulsores de la mesura demanem al síndic local que investigui els indicis de passivitat i permissivitat del Govern Collboni davant incompliments reiterats del 30%.

El titular del diari Ara conforme l’Ajuntament havia perdonat les multes i arxivat els 17 expedients sancionadors que s’havien obert durant el govern anterior és només la punta de l’iceberg. Al darrere s’hi amaga un canvi generalitzat i injustificat dels criteris del govern de Collboni a l’hora de perseguir els incompliments, que elimina la capacitat coercitiva per fer complir el 30% als fons voltor i que es caracteritza per una passivitat i permissivitat indignant. 

Fins a l’arribada del govern de Collboni, els procediments sancionadors contra els incompliments es feien a través de dues vies en paral·lel, seguint les indicacions que els serveis jurídics de l’Ajuntament apunten a l’informe aportat l’any 2022. La primera via, emparada en la llei d’habitatge amb sancions que van dels 90.000 als 900.000 € i tenen gran capacitat coercitiva. La segona via, acollint-se a la llei d’urbanisme, iniciant un procediment de restitució de la legalitat urbanística, que no comporta l’establiment de sancions elevades, només multes coercitives irrisòries.

El Govern de Collboni, però, pren la decisió política d’abandonar els procediments sancionadors a través de la llei d’habitatge. Com a reacció desesperada, la tinent d’Alcaldia Laia Bonet va afirmar que existia un segon informe que els avalava, document que no ha aparegut, tot i que les entitats socials l’hem demanat formalment. Des d’una perspectiva tècnica, l’únic informe jurídic que és públic fins al moment, recomana utilitzar les dues vies, per sancionar les infraccions molt greus i assegurar la restitució de la legalitat urbanística.  Des d’una perspectiva política, aquest canvi de criteri posa la catifa a què grans fons i especuladors tirin endavant grans rehabilitacions, exposant-se a multes coercitives irrisòries, tal com hem vist amb el bloc de Sant Agustí, i suposa una declaració d’intencions cap a la patronal immobiliària. 

El 2023, el Govern demana un tercer informe jurídic, preguntant als serveis jurídics municipals si es podia considerar derogat el 30%, després que el seu fonament jurídic s’hagués traslladat el 2019 per una modificació legal a nivell català de la normativa d’habitatge a la normativa urbanística. La resposta va ser, altre cop, que la mesura era vigent i que calia aplicar-la. Malgrat que el Govern PSC ho ha intentat tot per encomanar informes jurídics que li donin la raó per enterrar el 30%, no ha tingut èxit en cap d’aquestes maniobres. 

La desídia en el control de grans rehabilitacions possibilita els desnonaments per fer colivings i lloguers temporals

La manca d’aplicació del 30% ha estat incentivant expulsions massives a blocs com el de Sant Agustí a Gràcia o els 6 de Vandor. Tots aquests blocs han estat adquirits per fons d’inversió i reformats amb l’objectiu de convertir els habitatges en lloguers temporals o colivings. En cap cas, s’ha aplicat la normativa del 30%, que és d’aplicació obligatòria també en cas de grans rehabilitacions, i alguns d’ells han acabat buidant-se de veïnes i llogant-se a preus de luxe. 

Un estudi de l’any 2024 de l’Institut de Recerca Urbana de Barcelona va xifrar en 3.909 el nombre d’edificis afectats pel 30%, que representen 62.700 llars protegides actualment de l’especulació per la mesura. Aquest és el cas de la finca d’Entença 69, on viu la Rosario, qui ha intervingut a la roda de premsa. És l’última llogatera en una finca d’11 habitatges que ja fa anys que opera com a residència d’estudiants encoberta sota el format de coliving. Tota la finca va ser reformada l’any 2022, menys el seu pis, d’on ara el fons propietari, Vandor, la vol expulsar. La Rosario, juntament amb les llogateres d’uns altres 5 blocs de la mateixa propietat que també són convertits en colivings, estan treballant per denunciar formalment la manca d’aplicació del 30%. 

En el cas del bloc de Sant Agustí, on el fons voltor New Amsterdam Developers també està expulsant les llogateres per convertir-ne els habitatges en colivings, les veïnes van estar un any i mig per denunciar obres sense llicència en quatre habitatges de la finca. No va ser fins que va intervenir el Síndic de Greuges que l’Ajuntament no va iniciar les inspeccions, va iniciar un procediment de restitució de la legalitat través de la via de la llei d’urbanisme, va resoldre la il·legalitat de les reformes i va interposar una multa coercitiva de només 500 € per pis i va demanar l’aturada de l’activitat en els habitatges. Han passat 7 mesos des d’aleshores i els quatre habitatges continuen llogant-se, a través d’Enter Coliving, a preus que van dels 840 als 980 € per habitació. En total, per cada pis, n’extreuen uns 2.800 € mensuals, cosa que triplica el preu que fixa el topall. Aquest cas demostra que són els mateixos llogaters qui han de pressionar les institucions i els propietaris perquè es compleixi el 30% i no se’ls expulsi, quan ho hauria de fer el Govern.

Collboni ha de trencar amb la política del clientelisme cap a les patronals per defensar realment el dret a l’habitatge  

La deixadesa del govern de Collboni no és una simple negligència tècnica o una interpretació jurídica diferent, sinó una estratègia política al servei dels interessos de la patronal immobiliària i orientada a legitimar el desballestament del 30%. Mentre fons voltor com Vandor intenten desnonar veïnes com la Rosario i buiden blocs sencers per convertir-los en colivings de luxe, l’Ajuntament renuncia deliberadament a aplicar els mecanismes legals més efectius per fer complir el 30% i ampliar l’habitatge protegit. El resultat és clar: expedients arxivats, ignorar informes jurídics que recomanen actuar, multes coercitives irrisòries i un missatge polític que dona ales a qui vol especular. 

Tot plegat, en un moment en què Junts ha anunciat el trencament de negociacions amb el PSC per retallar la mesura i en què surten a la llum presumptes casos de corrupció política que afecten membres del Partit Socialista, relacionats amb comissions il·legals i favors a grans constructores. Aquestes trames, que apunten a un model de connivència entre poder polític i grans operadors econòmics, obliguen a extremar la vigilància sobre qualsevol canvi normatiu o política urbanística que beneficiï la patronal immobiliària en detriment del dret a l’habitatge, més quan els seus representants reclamen a cara descoberta i sense cap mena de mirament que el 30% sigui desballestat.

Per tot el que hem explicat i denunciat, exigim a Collboni que abandoni qualsevol maniobra per mantenir viva la temptativa de retallada del 30%. L’alcalde ha de reconèixer que no té una majoria per fer-ho, només el suport dels lobbies.

El 30%, quan s’aplica, funciona. Només entre 2021 i 2023 es van protegir més de 60.000 llars i es van generar 144 habitatges assequibles allà on el mercat mai n’havia construït cap. Si la mesura s’apliqués com cal, podria arribar a generar gairebé 19.000 nous habitatges protegits. El problema no és la norma, sinó la manca de voluntat política per aplicar-la. Deixar-la morir per després afirmar que no funciona és fer el joc als especuladors.

Collboni ha de defensar el dret a l’habitatge d’una vegada per totes, desplegant un sistema valent per garantir el compliment del 30%, guanyant habitatge protegit a tota la ciutat per a les veïnes i utilitzant-lo com a tallafoc antiespeculatiu contra les operacions de nova construcció i gran rehabilitació de luxe i desnonadores.

Queixa presentada a la Sindicatura de Greuges

Al mateix temps que augmenten els desnonaments, amb una mitjana diària de sis a Barcelona, les polítiques de Collboni a favor de l’especulació i no de les famílies han disparat els casos pendents de taula d’emergència a nivells històrics

La PAH denunciem amb absoluta contundència el col·lapse de la Mesa d’Emergència de Barcelona, que ja acumula 743 casos pendents de reallotjament de famílies desnonades o en situació de vulnerabilitat, la xifra més alta registrada fins a la data. 

Aquesta dada brutal evidència la crua realitat d’una ciutat que segueix sense garantir un dret bàsic: el dret a un sostre. Mentrestant, centenars de famílies sobreviuen atrapades en pensions saturades, moltes en condicions insalubres, entre plagues, humitats i amuntegament. El que hauria de ser una solució provisional es converteix, per a massa persones, en uns llimbs indefinits, sense horitzó de sortida. Això per a les que tenen la sort de no quedar-se directament al carrer.

Però el més greu és que aquesta emergència no és fruit únicament de la falta de recursos, de les dificultats administratives o de les excuses habituals. El que estem veient és la conseqüència directa d’unes decisions polítiques que estan afavorint el negoci d’uns pocs a costa dels drets de la majoria. 

Perquè mentre la llista d’espera de la Mesa d’Emergència no deixa de créixer, l’Ajuntament continua sense aplicar amb la contundència necessària la Llei 24/2015, que li permetria mobilitzar habitatges buits de grans tenidors i ampliar de manera immediata el parc de lloguer social. Una eina legal que tenim des de fa anys gràcies a la lluita social, però que roman infrautilitzada per falta de voluntat política; i això passa mentre Collboni es passeja per Europa amb ovacions com el gran defensor del dret a l’habitatge, amb eloqüència i paraules buides que no es corresponen amb la realitat que vivim a Barcelona, on desnonament rere desnonament comprovem l’enduriment de serveis socials o la deriva de la SIPHO, que ha passat de ser part de la solució a part del problema.

Parlem d’un govern municipal que no és capaç de garantir sostre a les famílies, que continua facilitant la transformació del parc d’habitatge en pisos turístics, alimentant una turistificació desbocada que expulsa a les famílies de les seves cases, els seus barris i de la ciutat. No n’hi ha prou amb titulars per a revertir la situació a tres anys vista, quan ja sigui insostenible, cal posar cartes en l’assumpte des d’ara mateix, o les suposades mesures es queden en un mer brindis al sol. Per si no n’hi hagués prou, el govern de Collboni també amenaça de desmuntar la mesura del 30% —una de les poques eines que obliguen a destinar part de les noves promocions privades o rehabilitacions integrals a habitatge assequible— cedint de nou a les pressions dels lobbies immobiliaris i especuladors.

En resum: mentre creixen els desnonaments i es cronifica l’emergència habitacional, les polítiques municipals estan afavorint que l’habitatge deixi de complir la seva funció social per a ser tractada únicament com a mercaderia, com un actiu financer més. Aquesta és l’arrel del problema: no és una crisi d’habitatge, és una crisi d’especulació consentida, que ja massa vegades s’ha pagat amb vides humanes, com dijous passat en el Raval. Des de La PAH exigim mesures immediates, valentes i estructurals. Un pla de xoc i urgent sense més excuses. Aplicació ferma de la Llei 24/2015. Ampliació real del parc públic d’habitatge. Fi de la turistificació descontrolada. Blindatge i reforç del 30%. I, sobretot, un canvi de prioritats polítiques que posi la vida de les persones per davant dels beneficis dels fons d’inversió i el negoci immobiliari. 

No podem deixar de posar el focus en les nefastes conseqüències per a la infància. La falta de reallotjaments urgents i les llargues estades en pensions tenen un impacte devastador en nenes, nens i adolescents, que es veuen arrossegats a una vida marcada per la inestabilitat, sense un espai segur ni condicions adequades per a créixer, descansar o estudiar. Viure en habitacions compartides, sovint sense llum natural, sense cuina ni privacitat, genera un estrès constant que afecta el seu desenvolupament emocional, la seva salut i el seu rendiment escolar. Aquestes situacions vulneren drets fonamentals i condemnen a molts menors a una infància travessada per la precarietat i l’exclusió, quan el que necessiten és estabilitat, arrelament i una llar digna on créixer i desenvolupar-se com a persones.

El dret a l’habitatge no es negocia. No pararem fins que totes les famílies tinguin garantit una llar digna. Els habitatges són per a les persones, no per als fons ni per als turistes.

Les últimes dades oficials tornen a posar sobre la taula l’emergència habitacional que seguim patint amb un augment dels desnonaments de gairebé l’11% a Catalunya

Segons les xifres corresponents al primer trimestre de 2025, a Catalunya s’han registrat 2.069 desnonaments, cosa que suposa un augment del 10,6% respecte al mateix període de l’any anterior (1.870 desnonaments en el primer trimestre de 2024).

Mentre que al conjunt de l’Estat les dades han experimentat un lleu descens de l’1,2%, a Catalunya la situació s’agreuja. Aquest augment evidencia un cop més, la manca de mesures efectives i la desprotecció de milers de famílies vulnerables davant el poder de la banca, els fons d’inversió i el mercat especulatiu de l’habitatge.

Per què continuen augmentant els desnonaments?

Des de la PAH denunciem que aquest repunt a Catalunya no és casual, sinó conseqüència directa de diversos factors que fa anys que assenyalem:

• El fracàs de la Llei estatal d’Habitatge, que continua sense garantir la suspensió efectiva dels desnonaments de famílies vulnerables. Els desnonaments per impagament de lloguer o execució hipotecària continuen executant-se sense alternatives habitacionals.
• L’ofensiva dels fons voltor i els grans propietaris, que continuen acumulant habitatges i pressionant per desnonar inquilins amb pujades abusives o finalitzacions de contracte sense alternativa.
• La reconversió massiva d’habitatges habituals en pisos turístics, especialment a les grans ciutats i zones costaneres de Catalunya, està expulsant famílies dels seus barris i tensionant encara més el mercat residencial. Mentre milers d’habitatges es destinen al lloguer turístic, els preus dels lloguers residencials pugen, els contractes no es renoven i moltes famílies acaben en situació de vulnerabilitat habitacional o directament en processos de desnonament.
• La suspensió de l’obligació dels grans propietaris de renovar els lloguers socials o d’oferir-los en casos de finalització de contractes a grans tenidors o en alguns casos d’ocupació, després de l’anul·lació parcial de la Llei catalana 1/2022 per part del Tribunal Constitucional l’any passat. Això ha permès a bancs, fons d’inversió i altres grans propietaris no renovar contractes socials a famílies vulnerables, provocant un nou repunt de desnonaments per finalització de contracte, tot i tractar-se de casos de vulnerabilitat especial. Aquesta anul·lació parcial del Tribunal Constitucional té efectes clars, ja que el 2023 es van realitzar una mitjana de 1.000 lloguers socials cada trimestre.
• El canvi constant de propietat dels habitatges en mans de fons i inversors, que venen paquets sencers de pisos ocupats o amb contractes socials vigents. El nou propietari, sovint encara més agressiu i depredador, nega la renovació de lloguers socials o presenta demandes de desnonament, fins i tot contra famílies vulnerables. Aquest transvasament permanent de carteres està generant una nova onada de desnonaments derivats d’operacions purament financeres, on l’habitatge es tracta com un actiu sense gens de respecte pel dret a una llar digna.
• La manca de parc públic d’habitatge suficient, fruit d’anys de desinversió pública, privatització de patrimoni públic i absència de polítiques valentes d’expropiació i mobilització d’habitatge buit.
• Les reinterpretacions cada vegada més restrictives als jutjats de la moratòria de desnonaments vigent fins al 31 de desembre de 2025, que en la pràctica és buidada de contingut i sentit. Cada cop és més habitual que els desnonaments només se suspenguin uns dies o poques setmanes, deixant les famílies en un limbe d’angoixa i inseguretat constant, i facilitant que finalment acabin sent expulsades de casa seva.

Davant tot aquest despropòsit orquestrat amb la complicitat dels governs, des de La PAH exigim:

• La suspensió efectiva de tots els desnonaments sense alternativa habitacional, tal com dictamina Nacions Unides i el Comitè DESC de Drets Humans.
• L’aplicació real de la Llei catalana 24/2015 i l’ampliació del seu abast, amb mesures com la cessió obligatòria d’habitatge dels grans tenidors per a la creació urgent d’un parc d’habitatge públic de lloguer social per pal·liar l’emergència creixent. Així com aplicar severament les sancions efectives a bancs, fons i propietaris que vulneren el dret a l’habitatge.
• Un control real dels preus del lloguer que freni l’especulació, sumat a la regulació estricta dels pisos turístics i la limitació del seu creixement per garantir l’ús residencial dels habitatges.
• La restitució de l’obligació de renovar lloguers socials a les famílies vulnerables per part dels grans propietaris.
• Una regulació que impedeixi la venda especulativa d’habitatges amb famílies dins, i blindi el dret de permanència de les llars afectades per aquests processos de compravenda financera.

Cada desnonament és un fracàs polític i una vulneració de drets humans. No és una estadística: són famílies que perden la seva llar mentre alguns continuen enriquint-se. Seguirem mobilitzades fins a garantir que cap persona sigui expulsada de casa seva per no poder pagar un lloguer abusiu o una hipoteca insostenible.

Sí que es pot, però no volen!
Habitatge per viure, no per especular!