Gràcies 15M

PerPAH_Bcn

Gràcies 15M

10 anys després del 15M podem afirmar que la PAH ha seguit treballant i afermant-se, generant escola de tots els aprenentatges fets al llarg dels anys

El 15M va suposar a la PAH la seva expansió territorial de manera exponencial. Allà on hi havia assemblees de StopDesahucios, al cap dels anys es van transformar en PAH, contribuint a una maduració del col·lectiu en l’àmbit estatal.

En un moment on la PAH estava afermant el moviment pel dret a l’habitatge i tenia clares les seves demandes, el 15M va ajudar a sistematitzar les pràctiques que s’estaven fent i a catalitzar-les. Amb el lema «Gent sense casa i cases sense gent, no s’entén» s’expressava la incongruència que existia i segueix existint enfront dels desnonaments, el resultat més dramàtic de no tenir lleis ambicioses i polítiques valentes en temes d’habitatge, on no es defensa la part més vulnerable de la demanda judicial: les famílies vulnerables. La campanya de StopDesahucios va poder agafar força gràcies a les assemblees d’habitatge dels barris i ciutats que van crear els grups «StopDesahucios», on s’organitzaven per anar a parar els desnonaments de famílies vulnerables, utilitzant les pràctiques de funcionament PAH on no hi havia PAH locals. A la llarga, molts d’aquests grups StopDesahucios es van convertir en nodes de la PAH, fent créixer el moviment.

Les places i les diferents comissions, plenes de frescor i gent jove amb ganes de canalitzar la indignació en propostes clares i objectius concrets, també van ajudar a innovar en accions directes per expressar alt i clar que «no som mercaderia en mans de polítics i banquers».

La PAH va aconseguir un altaveu en el 15M amb què elevar les seves demandes i visibilitzar pràctiques concretes. Així, les ocupacions a entitats financeres per exigir solucions a casos individuals van tenir molta acceptació, igual que la campanya d’«Obra social de la PAH» on, després d’esgotar totes les vies possibles en les administracions i exigències de solucions a bancs, recuperàvem habitatge buit de les entitats financeres per reallotjar famílies que havien estat desnonades. Avui dia seguim amb la campanya, encara que per part d’alguns sectors s’hagi volgut demonitzar les famílies que han hagut d’escollir entre ocupar un habitatge buit d’un banc o dormir sota un pont. En aquest sentit, al llarg de 2019 s’ha posat molt interès a protegir els habitatges buits dels fons d’inversió, com Blackstone, en comptes d’aconseguir que posessin aquests habitatges per lloguer social, evitant així un desnonament i també una ocupació.

Avui podem dir que el moviment pel dret a l’habitatge és dels més forts de l’última dècada i el que ha connectat més directament amb el sentir social majoritari de la ciutadania, de manera que no donar respostes a l’altura seria inacceptable. No es pot parlar d’un canvi d’època –ni n’hi haurà– si no es garanteix el dret a l’habitatge a l’Estat espanyol.

És per això que des de la PAH i diferents col·lectius ens hem unit en la Iniciativa per una Llei que garanteixi el dret a l’habitatge, per exigir-li al Govern que inclogui les mesures que proposen les persones afectades, aquelles que portem anys veient com es legisla a esquena de la ciutadania, i d’una vegada per sempre acabar amb l’emergència habitacional.

La llei ha de garantir mesures de mínims i de sentit comú com:

  1. El dret a un habitatge digne, assequible, accessible i adequat com a dret subjectiu, garantint que aquesta protecció sigui efectiva i evitant que cap persona pateixi situació de sensellarisme.
  2. Stop desnonaments de persones vulnerables sense alternativa d’habitatge digne i adequat, així com l’obligació de lloguer social estable per als grans tenidors; i en la resta de casos, reallotjament digne i adequat a càrrec dels poders públics.
  3. Assegurar i ampliar el parc públic de lloguer social, com a mínim a un 20% del conjunt d’habitatges en 20 anys, plantant cara a l’emergència habitacional de forma prioritària.
  4. Regulació estatal de lloguers a preus adequats als salaris de la població en cada zona del territori. Modificació de la llei d’arrendaments urbans per donar protecció i estabilitat als llogaters del conjunt del país.
  5. Garantir els subministraments bàsics d’aigua, llum, gas i accés a les telecomunicacions per evitar la bretxa digital, com a part d’un habitatge digne.
  6. Garantir una segona oportunitat efectiva per a les llars amb deutes hipotecaris i desenvolupar mesures contra el sobreendeutament i els abusos financers i immobiliaris.
  7. Ampliació pressupostària per a habitatge social i polítiques socials d’habitatge fins a arribar a la mitjana europea de parc públic, destinant com a mínim el 2% del pressupost estatal. Assignació d’una part suficient dels fons europeus de recuperació a aquest objectiu.
  8. Participació activa de la població en tota política d’habitatge i urbanisme.
  9. És imprescindible que la Llei pel Dret a l’Habitatge incorpori aquestes demandes d’afectades i societat civil, que afecten la dignitat de les persones i als Drets Humans, blindi les legislacions autonòmiques més progressistes i doni compliment d’una vegada per sempre al PIDESC i als dictàmens de Nacions Unides i dels Tribunals Europeus, sense retardar la seva aplicació a desenvolupaments normatius posteriors.

Des de la PAH veiem que aquestes mesures concretes no poden esperar i seran una de les proves del cotó del nou Govern en matèria de drets fonamentals. Prova del cotó o prova de foc: triïn la que més els agradi.
Portem molts anys exigint aquestes mesures, ara som més i més organitzades. Estem segures que aconseguirem legislar una llei que garanteixi el dret a l’habitatge! Per a això ens seguirem trobant en les assemblees, a les places, als carrers i a Internet 😉

Sí que es pot!

Quant a l'autor

PAH_Bcn administrator

    %d bloggers like this: