Res a celebrar i molta feina per fer: 174 desnonaments executats diàriament el segon trimestre del 2023 a Espanya i 1.531 desnonaments només a Barcelona el 2022, segons les dades del Consell General del Poder Judicial

Avui dilluns 2 d’octubre, com cada primer dilluns d’octubre, se celebra el Dia Mundial de l’Hàbitat, designat per les Nacions Unides des del 1985 per reflexionar sobre l’estat dels nostres pobles i ciutats i sobre el dret bàsic de totes a un habitatge adequat.

Des de la PAH posem de manifest que, lluny d’erradicar l’emergència habitacional, s’ha cronificat. És urgent que les administracions competents en matèria d’habitatge, ajuntaments, governs autonòmics i govern d’Espanya desenvolupin polítiques públiques per garantir el dret a l’habitatge a tota la ciutadania. Cadascuna segons les seves competències però alhora en col·laboració entre si. Davant de situacions excepcionals calen solucions noves i innovadores que només s’aconseguiran amb mesures valentes, pensant en les persones i no en els grans bancs i fons d’inversió.

Les dades són alarmants i les mesures adoptades són clarament insuficients. Com pot ser que amb una moratòria estatal de desnonaments es continuïn desnonant 174 famílies diàriament? Nosaltres ens ho preguntem i sabem la resposta.

Com pot ser que a Catalunya no es multi exemplarment fons d’inversió com Cerberus, Anticipa, per prendre’s la Llei pel seu compte i desnonar famílies, quan els haurien d’oferir lloguers socials? Per què la Generalitat no està esprement en tot el seu potencial les eines que tenen per evitar desnonaments?

Com pot ser que a Barcelona es vulgui derogar una mesura que suma pisos tan necessaris al parc públic, com és el famós 30%, en comptes de potenciar-lo? Com pot ser que tinguem gent malvivint en pensions que costen uns 3000€ al mes, en comptes de cercar acords amb la propietat i aplicant la Llei 24/2015?

Clarament, ens demostren que aquestes administracions no són prou valentes, són menyspreades per bancs i fons d’inversió que consideren l’habitatge com un bé de mercat en comptes de com un dret; i el més greu, estan donant l’esquena a la ciutadania, negant-se a assumir cap mena de responsabilitat.

Aquests són només alguns dels greus problemes habitacionals contra els quals ens enfrontem diàriament a les nostres assemblees, però n’hi ha molts més. Des de la PAH tenim unes demandes molt clares per revertir aquesta situació, que hem traslladat, tant a l’Ajuntament de Barcelona com a la Generalitat de Catalunya, un cop recuperada íntegrament la Llei 24/2015 el passat mes de febrer del 2022. I també vam traslladar al Govern d’Espanya i a Pedro Sánchez una proposta de Llei habitatge de la ciutadania, juntament amb les ‘Propostes de la PAH per abordar urgentment la greu crisi d’emergència habitacional’ del 2019, plenament vigent, abans que s’aprovés el mes de maig passat la primera Llei d’habitatge estatal que dista un món de les demandes que duia la ciutadania.

Mentre aquesta greu situació d’emergència habitacional la pateixen diàriament les famílies, les respostes de les administracions competents estan sent totalment insuficients. Des de la PAH tenim clar que és qüestió de voluntat política. Cal que els nostres polítics, que hem elegit democràticament, estiguin al costat de la ciutadania, sobretot de les famílies més vulnerables. I mentre això no sigui així, ens trobaran de cara.

Les dades oficials, com les del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), marquen una realitat nefasta, però no és l’única. Hi ha una realitat verda, de pols continu davant dels lobbies econòmics. Som milers de persones aturant desnonaments cada dia i autotutelant-nos els nostres drets. Sabem que sí que es pot! Perquè hem fet possible l’impossible, milers de vegades, arrencant dacions en pagament, canviant lleis i recuperant-les, conquerint el 30% de noves promocions perquè es destinin a habitatge assequible, aconseguint lloguers socials, recuperant habitatges en mans de fons voltor, i centenars de victòries més.

I sobretot, hem estat capaços de generar un moviment ciutadà de cures, de solidaritat i de defensa de drets humans, que per més que alguns partits polítics i banksters ens hagin volgut eliminar, aquí som, vives i guerreres, per fer complir l’art. 47 de la Constitució espanyola i l’art. 25 de la Declaració Universal dels Drets Humans. Per això, avui celebrem el Dia Mundial de l’Hàbitat, perquè davant de qualsevol vulneració d’aquest dret ens aixequem i organitzem perquè els nostres drets en matèria d’habitatge estiguin garantits. Des de la PAH no permetrem que aquests es vulnerin, i continuarem lluitant per defensar-los, com anem fent des de fa més de 14 anys. Perquè sabem que som moltes, que estem organitzades i que Sí Que Es Pot!



Desplaça cap amunt
Esta web utiliza cookies propias y de terceros para su correcto funcionamiento y para fines analíticos. Contiene enlaces a sitios web de terceros con políticas de privacidad ajenas que podrás aceptar o no cuando accedas a ellos. Al hacer clic en el botón Aceptar, acepta el uso de estas tecnologías y el procesamiento de tus datos para estos propósitos.
Privacidad