Ahir es van executar dos desnonaments a Barcelona

PerPAH_Bcn

Ahir es van executar dos desnonaments a Barcelona

No hi ha suficients paraules per a descriure la ràbia i la frustració viscudes quan es violen sense escrúpols els drets fonamentals de les famílies més vulnerables amb l’únic pretext d’especular amb les nostres llars.

Estem davant d’una situació d’emergència crònica des de fa una dècada i la falta de voluntat política provoca que estiguem vivint uns moments a l’altura dels pitjors anys de la crisi. Les que ho sofrim i lluitem cada dia per a revertir la situació ho sabem bé. Quan el Govern mira cap a un altre costat al mateix temps que promou i defensa als especuladors, les famílies es veuen empeses a una situació de precarietat cada vegada major, que fa inassumibles els preus de l’habitatge i són desnonades sense cap pudor perquè els voltors s’enriqueixin.

Davant això l’única cosa que ens queda és l’autoorganització ciutadana i la desobediència civil per a defensar aquests drets fonamentals que es violen cada dia. A Espanya es produeix 1 desnonament cada 5 minuts, arribem als que podem i els parem amb els nostres cossos a la porta, enfrontant-nos a bancs, grans propietaris, fons d’inversió, comitives judicials i forces de l’ordre. Lamentablement hi ha ocasions en què la usura i la falta d’humanitat són més poderoses. Ahir va ser un d’aquests dies.

Per a la PAH Barcelona el dia va començar com un altre qualsevol, havíem convocat dos “stop desnonaments” que havíem d’aturar. El primer el de la família de la Raquel, una parella amb 2 filles menors [una de 8 mesos i una altra de 5 anys] que davant la pèrdua de treball no van poder afrontar el lloguer i després de tenir concedit un pis de la taula d’emergència fa 6 mesos, en aquest temps ha estat tot un pols amb el propietari, amo de tres finques i que no necessita el pis per a viure, l’únic propòsit del qual ha estat deixar-les al carrer sense cap intenció de diàleg o cerca d’una solució –com demostren els 5 intents de desnonament, un en obert, en tan poc temps–. Una solució que simplement implica guanyar uns pocs euros menys al mes oferint un contracte de lloguer social i no un de mercat ben inflat d’acord amb l’actual bombolla. Ahir ho va aconseguir i sense importar-li els danys humans que la seva avarícia provoca, la Raquel i la seva família van ser desnonades. Vem aconseguir que fossin reallotjades en un hostal fins que els arribi el pis concedit per l’Ajuntament, que es va comprometre a reallotjar-les dignament en, màxim, un mes. Estarem vigilants al fet que això sigui així.

Paral·lelament a això, el BBVA estava deixant al carrer al Mohamed i el seu germà, que s’havien vist obligats a recuperar un pis buit de l’entitat, sense cap mena d’alternativa. Denunciem a l’Ajuntament de Badalona que davant d’aquesta situació només va ser capaç d’oferir com a solució una nit de pensió fins a aquest matí a les 8h. Per sort tenen a la PAH del seu costat i avui no descansarem fins a aconseguir una alternativa.

El dia d’ahir va ser dur, però no ha fet més que reafirmar-nos i donar-nos forces per a continuar lluitant.

Davant la passivitat política és responsabilitat de la ciutadania revertir la situació fins a aconseguir que els bancs i els fons voltor retornin les nostres cases per a ampliar el parc públic d’habitatge, canviar les lleis criminals que protegeixen la mercantilització d’un dret universal i acabar amb els desnonaments.

Ho anunciem el dimecres en la nova campanyes de l’Obra Social PAH Viure no és delicte i demà al costat de 35 ciutats europees sortirem al carrer. Punxem entre totes la bombolla, alcem-nos i conquistem el dret a sostre.

El que ahir els va passar a la Raquel i el Mohamed demà ens pot passar a qualsevol de nosaltres. Evitem-ho!

PerPAH_Bcn

Se lanza la Iniciativa Ciudadana Europea “Housing For All”

Presentamos el grupo promotor de la iniciativa en España.

La vivienda es un derecho humano y no una mercancía, debe ser social y asequible. Estamos haciendo un llamamiento para mejorar las condiciones de vivienda.

Hoy hemos presentado el Grupo Promotor en España de la Iniciativa Ciudadana Europea “Vivienda para todos y todas”, coincidiendo esta semana con el lanzamiento de la iniciativa desde Bruselas y 20 países europeos, con la implicación de más de 77 organizaciones.

Europa está viviendo una grave crisis de la vivienda: considerada una mercancía más que un derecho, los precios se disparan y muchos nos vemos obligados a cambiar de barrio o ciudad. Aproximadamente 82 millones de hogares destinan más del 40% de sus ingresos a pagar el coste de su vivienda y las personas sin hogar no dejan de aumentar. En este contexto, necesitamos una respuesta coordinada, desde distintos países, para conseguir herramientas que nos permitan avanzar en el derecho a la vivienda.

Esta Iniciativa Ciudadana Europea de “vivienda para todas y todos” es un llamamiento a los países europeos para que prioricen la inversión en vivienda y den un paso adelante en la creación de vivienda asequible. Queremos que sea un punto de inflexión: necesitamos un millón de firmas en toda Europa para conseguir mejores condiciones legales y financieras, como la no aplicación de los criterios de Maastricht a la inversión pública en vivienda, mejor acceso a financiación de la Unión Europea, normas sociales para los alquileres de corta duración basadas en la competencia y la compilación de estadísticas sobre las necesidades de vivienda en Europa.

España cuenta con la décima parte de la vivienda pública que otros países de su entorno (1,5% frente a una media del 15%) Esto no es accidental, sino que es fruto de la apuesta por un modelo insostenible de propiedad y vivienda protegida de venta, que pasaba al mercado al cabo de unos años. Más de 644.000 familias han sufrido un desahucio desde 2007, en muchos casos sin alternativa habitacional por parte de las administraciones públicas debido a la escasez de vivienda social. Por ello, esta Iniciativa tiene como prioridades:

1. Crear un parque de vivienda social y asequible de alquiler o cesión de uso de un 15% en 10 años y un 30% en 20 años.

  • Incorporar al parque de vivienda social las viviendas de Bankia y la SAREB.
  • Recuperación de los 77.000M€ del rescate bancario, vía impuesto a las entidades financieras para destinarlo a vivienda social y asequible.
  • Obligar a grandes propietarios a destinar el 30% de nuevas construcciones o rehabilitaciones integrales a VPO en zonas con demanda de vivienda.

2. Asegurar un alquiler estable y asequible.

  • Permitir a los ayuntamientos regular los precios del alquiler en base al poder adquisitivo.
  • Renovación automática de los contratos con actualización de renta limitada salvo incumplimiento del inquilino/a o por necesidad de la vivienda del arrendatario/a.

3. Priorizar la vivienda pública de alquiler, colaborar y financiar entidades sociales, cooperativas de vivienda en cesión de uso y otros operadores sin ánimo de lucro.

Distintas entidades sociales, movimientos, cooperativas de vivienda y entidades del tercer sector nos hemos unido en un grupo promotor de la Iniciativa en España. Nos proponemos sumar con las múltiples iniciativas que ya existen en materia de vivienda y dar más fuerza a las reivindicaciones de la ciudadanía mediante esta campaña europea. Las organizaciones que formamos parte del grupo promotor somos:

  • Plataforma de Afectados por la Hipoteca
  • Observatorio de Derechos Económicos, Sociales y Culturales
  • Sindicat de Llogaters i Llogateres
  • Taula d’Entitats del Tercer Sector Social
  • Sostre Cívic
  • Fundació Mambré
  • Fundació La Dinamo
  • Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona
  • Centro de Asesoría y Estudios Sociales
  • El Rogle cooperativa
  • Fundació Habitat 3

Este lanzamiento da inicio al proceso de recogida de firmas, tanto en papel como electrónicamente, en la página de la iniciativa: https://www.housingforall.eu/es/la-vivienda-debe-ser-social-y-asequible/ 

A partir de ahora tenemos un año para recolectar 1 millón de firmas en todao Europa, de las cuales 40.500 en España, en un mínimo de 7 países. Esta Iniciativa propone, en el actual contexto de elecciones europeas (y en nuestro caso, estatales y locales), soluciones para el problema de vivienda a nivel europeo, sumando con las movilizaciones de decenas de ciudades en Europa y el estado español que saldrán este sábado para reivindicar #HousingForAll #ViviendaParaTodas #PinchemosLaBurbuja

Iniciativa Ciudadana Europea: La Comisión registra la iniciativa «Housing for all»

PerPAH_Bcn

HEM FET POSSIBLE L’IMPOSSIBLE! Ara toca vetllar la seva aplicació per part dels Ajuntaments

HEM FET POSSIBLE L’IMPOSSIBLE! Ara toca vetllar la seva aplicació per part dels Ajuntaments

Hem recuperat les mesures més importants de la 24/2015 suspeses pel TC. Exigim la seva aplicació immediata i que s’aturin els desnonaments.

Després de quasi tres anys d’ençà de la impugnació de la nostra Llei per part del Govern de Rajoy i la banca, la lluita incansable de les entitats socials promotores, amb el suport d’una majoria aclaparadora de la societat catalana, ha permès “fer possible l’impossible” i recuperar les eines més importants que el PP havia sentenciat i enterrat: eines tan imprescindibles i demostradament efectives com l’obligació de fer una oferta de lloguer social per part de grans tenidors a persones afectades per execucions hipotecàries i desnonaments per impagament de lloguer quan el propietari és un gran tenidor, i la cessió obligatòria d’habitatges buits propietat de grans tenidor a l’Administració pública per tal de poder ampliar el parc d’habitatge per a lloguer social i fer front als desnonaments. Les meses d’emergència necessiten amb urgència aquestes mesures per poder oferir habitatge a totes les persones en situació d’exclusió residencial.

El Tribunal Constitucional ja ha notificat al govern espanyol i a la Generalitat la sentència amb data del 31 de gener en què accepta el desistiment del recurs que van acordar ambdós governs i que el Consell de Ministres va ratificar el novembre passat. Restem a l’espera de la seva publicació al BOE per a la seva plena vigència que no pot demorar més de 30 dies i que hauria de ser urgent, tenint en compte la importància social de la seva aplicació immediata. El Tribunal ha esperat a fer pública l’acceptació del desistiment a tenir la sentència llesta en relació a tots els articles impugnats i sobre els quals no hi havia acord de desistiment dels dos governs.

Avui ens fem presents davant l’Ajuntament de Barcelona per instar-lo a què faci efectiva i sigui garants aquesta llei des de ja i que:

  1. Iniciïn els procediments contradictoris per a la cessió obligatòria de pisos buits als grans tenidors d’habitatges per aquells pisos del seu municipi inscrits al registre d’habitatges buits de la Generalitat de Catalunya i en tots aquells pisos buits de grans tenidors que tinguin identificats.
  2. Facin un cens exhaustiu de pisos buits de grans tenidors del municipi.
  3. Identifiquin clarament totes les necessitats d’habitatge del municipi. 
  4. La mesa d’emergències han de reduir immediatament les esperes i oferir un habitatge alternatiu abans del desnonament. 
  5. Sancionin tots aquells grans tenidors que no facin l’oferta de lloguer social a les famílies i persones afectades per impagaments, execució hipotecària o ocupació en precari.
  6. Facilitar l’empadronament al municipi de totes les persones que hi viuen, sigui quina sigui la seva situació de tinença regular o no de l’habitatge. 
  7. Sancionar els talls il·legals de subministraments bàsics.
  8. Facilitar comptadors “solidaris” dels subministraments a aquelles persones i famílies vulnerables que tenen dificultats per accedir-hi.
  9. Que les oficines locals d’habitatge siguin un espai de referència proper on les persones trobin assessorament de qualitat i suport en la tramitació de gestions de tots els aspectes relacionats amb l’habitatge (accés, prevenció de la pèrdua, gestió del parc d’habitatge, ajuts…).

Les entitats del Grup Promotor estarem pendents i mobilitzades per tal que no es doni cap desnonament, que els grans tenidors cedeixin el seu habitatge i que les administracions públiques protegeixin efectivament a les persones.

Recordem també que la Llei 24/2015 és una llei nascuda de la iniciativa popular, que es va engegar el 2014 amb gairebé 150.000 signatures per garantir l’aplicació de l’art. 47 de la CE, i que va ser aprovada per unanimitat al Parlament de Catalunya. Ha estat possible gràcies a les famílies afectades, moviments socials i a les persones que han posat el seu temps i cos desinteressadament per garantir el dret a l’habitatge, a aquelles juristes que han cregut que les lleis injustes s’han de canviar, a les que ja no hi són però ens donen força per seguir batallant, a totes les entitats socials que ens han donat suport, i a totes aquelles persones signants de la ILP.

Exigim l’aplicació immediata de la Llei 24/2015 per garantir el dret a l’habitatge a Catalunya.

Sí que es pot!

PerPAH_Bcn

Comunicat campanya Obra Social ‘VIURE NO ÉS DELICTE’

Avui hem convocat diverses rodes de premsa de forma simultània a diferents municipis per presentar la nova campanya d’Obra Social de la PAH a Catalunya contra la criminalització de l’ocupació, a la que hem anomenat “Viure no és un delicte”.

Com bé sabeu, el dret a l’habitatge està recollit en diferents normatives i tractats, com per exemple, a l’Article 25 de la Declaració Universal dels Drets Humans. O al Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals, que ha estat ratificat per 108 Estats, entre ells Espanya, en el qual, a més es reconeix a l’Estat com el garant d’aquest dret. Així mateix, l’article 47 de la Constitució Espanyola també recull el dret a un habitatge digne i adequat. Per últim, recordar que a Espanya el Relator Especial de les Nacions Unides pel dret a un habitatge digne va llançar una sèrie de recomanacions que no han estat implementades pel nostre govern.

Com bé sabeu, el dret a l’habitatge està recollit en diferents normatives i tractats, com per exemple, a l’Article 25 de la Declaració Universal dels Drets Humans. O al Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals, que ha estat ratificat per 108 Estats, entre ells Espanya, en el qual, a més es reconeix a l’Estat com el garant d’aquest dret. Així mateix, l’article 47 de la Constitució Espanyola també recull el dret a un habitatge digne i adequat. Per últim, recordar que a Espanya el Relator Especial de les Nacions Unides pel dret a un habitatge digne va llançar una sèrie de recomanacions que no han estat implementades pel nostre govern.

L’accés a l’habitatge no està garantit a Catalunya. L’Administració pública no és capaç de donar solucions habitacionals a les necessitats de la ciutadania, tenint una Mesa d’Emergència habitacional desbordada. Durant els últims cinc anys, el preu mig del lloguer a Catalunya ha crescut un 49%,cosa que obliga les persones a destinar el 51%  dels seus ingressos per poder mantenir-lo. Tot això ha contribuït a que el risc de pobresa es situï en una taxa del 20% i que en el cas dels menors de 16 anys ascendeix al 28,5%.

D’altra banda, els desnonaments, tot i que ja no són mediàtics, continuen en augment. Ens trobem amb l’esgarrifosa dada de què es produeixen 2 desnonaments cada hora a Catalunya, dels quals el 64% ve causat per impagament del lloguer.

Com a possible alternativa habitacional podríem comptar amb els anomenats habitatges socials. Malauradament, les dades ens diuen que només un 1,3% del parc d’habitatge correspon a aquesta tipologia d’habitatge públic. I es que Espanya només disposa de 3 habitatges de lloguer social per cada 1.000 habitants, sent així el país de la UE amb menys oferta. Això provoca que l’espera per accedir a un habitatge social pugui allargar-se anys. Mentrestant l’única alternativa que es dona és la de l’amuntegament de fins a tres generacions familiars a una mateixa casa, amb totes les problemàtiques socials, familiars i psicològiques que això comporta.

En contrapartida ens trobem que a Catalunya existeixen un 11,6% d’habitatges buits, el que suposa un total de 448.000 habitatges. Degut a aquest context social, econòmic i polític que ens rodeja, moltes famílies que han vist vulnerat el seu dret a l’habitatge, han trobat en l’ocupació de pisos buits l’única solució per poder viure dignament. Amb l’Obra Social de la PAH i l’organització popular i col·lectiva s’han reallotjat més de 4.000 persones que no tenien cap alternativa habitacional, a pisos buits de bancs o de grans tenidors. Amb aquestes recuperacions posem al centre la funció social de l’habitatge: que les persones hi puguin viure.

Així mateix, al contrari del que l’imaginari col·lectiu ha instaurat, quasi el 70% de les persones que ocupen un habitatge buit d’un banc o un gran tenidor diuen tenir una relació positiva o molt positiva amb la comunitat de veïnes.

Aquestes accions de justícia social molesten al sistema capitalista, ja que la propietat privada és una de les seves bases. La seva resposta no ha estat altra que la criminalització d’aquestes recuperacions utilitzant totes les armes a la seva disposició, sobretot als grans mitjans de comunicació. A través d’ells, partits polítics i grans entitats financeres pretenen criminalitzar la pobresa amb mentides i manipulacions de la realitat que alimenten mites sobre les ocupacions. Volen relacionar pobresa i delinqüència, ocupació i màfia, drogues i mala convivència, quan ells son els responsables principals d’aquest sistema que ens condemna a la misèria.

Per això som aquí, per contestar les seves mentides afirmant que el 93% de les persones que ocupen un habitatge buit viuen per sota del llindar de la pobresa. A més, el 82% dels habitatges ocupats a Catalunya són propietat de bancs i grans empreses. Acabem amb la mentida de què a qualsevol persona li poden ocupar la seva casa quan no hi sigui. L’ocupació de pisos buits s’ha convertit en l’única alternativa per a milers de famílies que només intenten tenir un sostre on viure. Per això demanem a la ciutadania que no es deixin enganyar, que no mirin cap una altra banda i s’uneixen a la nostra lluita contra la màfia financera i política, aquella que posseeix milers de pisos buits, de les que nosaltres no volem res més que recuperar la seva funció social. Prou mentides. Prou desnonaments. Prou guerra entre pobres.

Per això presentem la nostra campanya “Viure no és un delicte” a tot Catalunya, en la que intentarem arribar a tota la població amb el material que hem elaborat, parlar amb diferents organitzacions socials, associacions de veïnes, plantejant accions per combatre el discurs que criminalitza l’ocupació, i el més important: seguirem organitzades i recuperant habitatges per donar-los vida!

Sabem que la criminalització de l’ocupació serà el discurs que alguns polítics utilitzaran per guanyar 4 vots. Des de l’Obra Social catalana estarem atentes a aquesta campanya electoral i no permetrem que s’utilitzi el discurs que criminalitza la pobresa. Assenyalarem a tots els polítics que facin campanya en aquest sentit. Prou de criminalitzar les ocupacions!

Treballem per aconseguir uns lloguers socials per a totes les persones que ho necessitin i per a que els bancs i grans propietaris cedeixin els seus pisos buits al parc públic d’habitatge. Defensem el nostre dret humà a un habitatge digne. És l’hora de recuperar la funció social de l’habitatge.

Cases sense gent i gent sense cases? Ni parlar-ne! Organitza’t amb la teva PAH més propera

PerPAH_Bcn

Stop desnonaments abril 2019

Comptador desnonaments mes:  17

Comptador total 2019:  100

Aturats – 8Suspesos – 7Entrega claus –Pis adjudicat –Executats – 2

 

Desnonaments per lloguer

Dilluns 1
Demandant: Inmb. 3er llançament #SoluciónParaMaria ATURAT en porta
Direcció: C/ Freixures, 11 de Barcelona (08003 Born)

Dijous 4
Demandant: Inmb. 5è llançament #SoluciónParaRaquel EXECUTAT
Direcció: C/ La Jota, 81 Barcelona (08016)

Demandant: Inmb. SUSPES
Direcció: C/ Clara Ayats,8  Barcelona (08021)

Demandant: Inmb. SUSPES
Direcció: C/ Nou Pins, 115  Barcelona (08016)

Divendres 5
Demandant: FUNDACIÓN SAN JUAN DE DIOS #GemmalenSeQueda ATURAT en porta
Direcció: C/ Ferlandina, 18 Barcelona (08001)

Dimarts 9
Demandant: Inmb. 2on llançament #SoluciónParaMónica ATURAT en porta
Direcció: C/ Consell de Cent, 217  Barcelona (08011)

Dimecres 10
Demandant: J. BALAGUER ARQUITECTURA E INGENIERIA, S.A. 2on llançament #LarrySeQueda SUSPES
Direcció: Chapi, 11 Barcelona (08031 Horta-Guinardo)

Dijous 11
Demandant: Inmb. #SoluciónParaTeresa ATURAT en porta
Direcció: C/ Floridablanca, 8 Barcelona (08015)

Dimarts 23
Demandant: Inmb. #SoluciónParaMoldoveanu ATURAT en porta
Direcció: C/ Balmes, 86  Barcelona (08008)

Dimecres 24
Demandant: ENTO, S.L. (Inmobiliaria) 5è llançament ATURAT en porta
Direcció: Carrer d’Arnau d’Oms, 27-29 Barcelona (08016 Nou Barris)

Dimarts 30
Demandant: Inmb. #SoluciónParaMohamed SUSPES
Direcció: C/ Alegría, 45, Hospitalet de Ll. (08905)

Demandant: CAN VIDAL CERVELLO PI, S.L. #JuanSeQueda ATURAT en porta
Direcció: C/ Ingeniero Moncunill, 29  L’Hospitalet de Ll. (08905)

Desnonament obert a partir de la segona quinzena 

Demandant: Inmb.  #SoluciónParaAziz SUSPES
Direcció: C/ Balboa, 10 Barcelona (08003 Barceloneta)

 

Desnonaments per ocupació

Dijous 4
Demandant: BBVA 2on llançament #MohamedSeQueda EXECUTAT
Direcció: C/ Madrid, 12, 1º1ª de Badalona (08913)

Dimarts 9
Demandant: GESTORA INMOBILIARIA BESOS, S.A.U.  #ElviraSeQueda SUSPES
Direcció: Plaça de Joan Pelegrí, 1 Barcelona (08014)

Dijous 12
Demandant: BANCO DE SABADELL  #ErikaSeQueda ATURAT en porta
Direcció: C/ Sant Antonio Mª Claret, 458 Barcelona (08027)

Divendres 25
Demandant: INSTITUT MUNICIPAL DE L’HABITATGE I REHABILITACIÓ DE BARCELONA SUSPES
Direcció: C/ Mig de Can Clos, 8 Barcelona (08038)

¡Si se puede Stop desahucios! Abril 2019
PerPAH_Bcn

1era Festa pel Dret a l’Habitatge

Per la situació d’emergència habitacional, per posar la problemàtica al centre i aconseguir recursos per continuar la lluita organitzem juntament amb el Sindicat de Llogateres la 1era festa pel Dret a l’Habitatge amb The SEY Sisters, Maria Arnal i Marcel Bagés, Za! i Lágrimas De Sangre 😍 

  • Dimarts 23 d’abril (Sant Jordi)
  • 20 h
  • Sala Apol·lo (Barcelona)

L’encariment dels preus, tant de lloguer com de compra, a la ciutat de Barcelona es troba en una situació que exclou a la majoria de la població. Vivim una emergència habitacional que s’exemplifica dia rere dia als barris i pobles. Tan sols hem de mirar dades: 644.718 desnonaments en tot l’Estat des de 2008.

L’habitatge no és un article de luxe, és una necessitat i un dret, i com a tal necessita una regulació per tal de garantir l’accés. No ens aturarem fins a aconseguir el nostre objectiu.

L’ocupació d’habitatges buits és un recurs legítim en temps d’especulació i una eina útil per visibilitzar que la propietat dels habitatges recau en poques mans, curiosament bancs i fons voltor, els mateixos que ens van estafar ara fa deu anys i que no només no han assumit cap responsabilitat sinó que han rebut 70.000M€ públics.

El Sindicat de Llogateres i la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca, juntament amb molts altres grups d’habitatge arreu de la ciutat són els únics espais d’esperança i solidaritat. Només organitzant-nos podem ser més fortes. Només organitzant-nos deixem d’estar soles.
Per un model de ciutat i pobles per a les persones, i no pels beneficis del mercat, vine el pròxim 23 d’abril a la festa pel dret a l’habitatge! Volem ciutats habitables!

Podeu comprar les entrades aquí.

Els beneficis del concert aniran destinats a continuar la lluita per un habitatge digne i a les afectades per la violència immobiliària. Podeu fer donacions amb el concepte “festa per l’habitatge” al núm. de compte: ES59 1491 0001 2820 2195 9529

PerPAH_Bcn

[Comunicat] Valoració inicial d’urgència del Decret Llei 5/2019 de mesures urgents per millorar l’accés a l’habitatge

Els grups impulsors de la mesura del 30% d’habitatge protegit i de la ILP Habitatge -Llei 24/2015- denuncien que aquest decret ha estat aprovat amb total secretisme, alhora que desregula i permet pujades de preu d’HPO mentre deixa problemàtiques greus en temes d’habitatge sense resoldre.

Barcelona, 23 de març de 2019

El Decret 5/2019, aprovat el passat 5 de març al Consell Executiu del Govern de la Generalitat, suposa la modificació de més de mig centenar d’articles de les lleis d’habitatge i de la llei d’urbanisme. La setmana vinent el Parlament vota si l’accepta o el rebutja. I en cas de què l’accepti, posteriorment es votaria si es tramita com a projecte de llei o es queda tal com està. Des de les entitats socials considerem que cal tornar a la casella de sortida, fer-lo de nou i fer-lo bé, posant sobre la taula un nou decret participat per la ciutadania que garanteixi de forma efectiva el dret a l’habitatge a Catalunya. És per aquest motiu que els propers dies, ens reunirem amb els diferents grups parlamentaris per tal de conèixer la seva valoració i compartir-los la nostra oposició, per les línies vermelles que trepitja.

Catalunya té un teixit social importantíssim d’organitzacions i moviments que lluiten pel dret a l’habitatge, que ha estat pioner en la denúncia de l’emergència (desnonaments i talls), la bombolla dels lloguers o els efectes nefastos de la turistització sobre l’habitatge. A més, la societat civil organitzada ha estat capaç de canviar lleis (ILP Habitatge), aprovar mesures com el 30% d’habitatge protegit o provocar debats sobre el lloguer que han portat a aprovar 2 decrets estatals, amb la regulació de preus com a gran tema pendent. No tenir en compte les entitats i els moviments socials demostra una miopia i un menyspreu indignant.

Aquest Decret és una reforma important de les lleis actuals, normes que per aprovar-se han estat debatudes llargament i que han rebut aportacions de la societat civil, i modifica més de mig centenar d’articles de les lleis d’habitatge i de la llei d’urbanisme, per tant, es tracta d’un treball de mesos del Govern, que caldria haver compartit. Això anterior agreuja encara més la manca de participació en el seu disseny i redacció.

A través d’aquesta valoració d’urgència, volem destacar varis aspectes que ens alarmen i que cal fer públics:

En primer lloc, no aborda l’emergència habitacional amb valentia i retalla la protecció respecte la Llei 24/2015. Mentre que aquesta norma, nascuda d’una ILP impulsada des del carrer, assegurava el reallotjament adequat per part de les administracions de les persones en exclusió residencial que no fossin reallotjades pels propietaris de l’habitatge -obligació que es preveia per a grans tenidors-, el decret aposta per allotjaments temporals, que a dia d’avui no existeixen, obrint la porta a que les solucions temporals es cronifiquin. A més, incomprensiblement, també posa condicions i filtres inacceptables per a aconseguir lloguers socials per a les famílies que no han tingut més alternativa que ocupar per viure en un habitatge en desús de la banca o els fons voltors.

En segon lloc, obre la porta a una liberalització del preu de l’habitatge protegit, fent que un HPO pugui ser més car segons el barri, preu que es marcarà en base als costos d’edificació i urbanització, valor del sòl, benefici empresarial i factor de localització; eliminant les tres tipologies de preus existents avui dia, que es defineixen en base als ingressos dels sol·licitants. Això qüestiona greument la funció de cohesió social de l’HPO, agreujarà la segregació per barris i reforçarà la bombolla als barris gentrificats. També representarà un encariment de l’habitatge protegit. El decret desvirtua clarament la mesura del 30%, aprovada per la pressió social que hi havia al darrere i el consens polític municipal que es va aconseguir al Ple Municipal de Barcelona, que precisament possibilitava distribuïr l’habitatge protegit dins els municipis, fugint de la concentració històrica de l’habitatge assequible en determinades zones.

A més, el Decret redueix la validesa d’inscripció al registre, de tres anys a un any, i estableix que les inscripcions actuals caduquen en un any. Considerem que som davant un intent de buidar artificialment la llista de demandants d’habitatge protegit, en un dels moments on hi ha més demanda (125.426 persones) i quan sabem que moltes persones, directament ni s’hi inscriuen, perquè saben que n’hi ha poquíssims i és una “loteria”, és a dir, que en comptes de donar-hi resposta de forma decidida, es vol reduir la llista i flexibilitzar els preus.

En tercer lloc, tot i que la Generalitat s’havia mostrat públicament favorable al caràcter permanent de l’habitatge protegit, aquest decret desaprofita una oportunitat històrica per fer que tot l’habitatge protegit sigui de lloguer i indefinit. Això només es fa amb l’habitatge en sòl públic però no en els habitatges del 30%, per exemple. Legislacions com la de Balears o el Pais Basc ja han legislat per tal de garantir el carácter indefinit de l’HPO. Es pot fer i cal fer-ho, ja que la pèrdua del parc d’HPO és una de les causes principals que expliquen que avui dia pràcticament no en tinguem (es calcula per exemple que, si no s’hagués pogut vendre l’habitatge protegit, Barcelona en tindria avui dia un 40%).

Per altra banda, s’insisteix en un índex de preus dels lloguers que no és més que un reflex dels preus de mercat i de la bombolla, ja que no recull les condicions socioeconòmiques reals de la població, no té en compte elements claus com els ingressos familiars o la taxa d’atur, de manera que l’índex pogués garantir que els preus del lloguer s’adaptin a l’economia real de les famílies. Es posen algunes mesures de transparència, però seguim tenint un índex de preus no vinculant i la propietat no està obligada a aplicar-lo, de manera que queda en paper mullat, que ni tan sols pot servir per evitar que els preus continuin pujant.

Des de les entitats socials tenim clar que per garantir el dret a l’habitatge és imprescindible canviar de forma ambiciosa les lleis que defensen a la ciutadania, fer polítiques valentes i dedicar pressupost per dur-les a terme. Aquest Decret Llei, queda molt lluny d’assolir aquests tres objectius. És cert que inclou algunes millores, però les mesures que ens alarmen predominen i s’ha quedat molt curt en tot el que es podria i cal fer.

Des de la ciutadania creiem que tenim una oportunitat per fer les coses bé, treballant en un nou text que contempli mesures amb un ampli suport social com són: que l’habitatge protegit (tant públic com privat) sigui permanent, incidir en els preus dels lloguers regulant-los per evitar preus abusius, erradicar l’emergencia habitacional obligant el sector privat a fer lloguers socials i reallotjant perquè ningú es quedi al carrer o hagi d’accedir a un habitatge de forma precària (ocupant), mobilitzant i actuant sobre l’habitatge buit de forma urgent, extenent el 30% a tot Catalunya o augmentant les cessions de sòl dels privats en nous sectors residencials per augmentar el parc d’habitatge protegit, etc. Tot això, entre moltes d’altres mesures urgents i estructurals que necessitem per portar a terme canvis significatius en la conquesta del dret a l’habitatge.

Cal fer un nou Decret Llei que estigui a l’alçada de la situació que vivim i que projecti un futur amb dret a l’habitatge. Volem barris vius i amb habitatge assequible. Hem demostrat que hem pogut fer possible l’impossible i creiem fermament que així serà.

Vam recuperar la part d’habitatge de la Llei 24/2015 de les mans del PP i de la banca i vam ser capaços de tirar endavant la mesura del 30% amb el sí del Ple de Barcelona i de la Generalitat.

Exigim que, d’una vegada per totes, es posin les lleis i les polítiques, al servei de la gent i del dret a l’habitatge.

PerPAH_Bcn

Punxem la bombolla del lloguer

Per uns lloguers assequibles
Per un parc públic d’habitatge de lloguer

El 6 d’Abril ens manifestem per denunciar l’abús dels preus del lloguer. Els especuladors ens escanyen apujant i apujant els preus i cada cop tenim més problemes per a arribar a fi de mes, mentres que els sous no pugen, un drama social davant la mirada impassiva dels governs i els poders públics. L’habitatge no és una mercaderia, és un dret amb el que no s’hauria de poder especular. Hi ha milers i milers de pisos buits a les nostres ciutats, en canvi hi ha milers i milers de persones sense lloc on viure.

Sortim al carrer per denunciar el negoci que les indústries immobiliària i turística fan amb les nostres llars. Mentre el govern espanyol va regalar a la banca més de 60.000 milions d’euros de la nostra butxaca, aquests no han fet altra cosa que fer fora de casa seva a persones sense donar cap alternativa habitacional. Els propietaris físics i jurídics d’habitatges de lloguer, amb els fons voltors i SOCIMI a la capçalera, gaudeixen de mesures d’el·lusió fiscal a mida des de fa dècades per no pagar Impostos mentre els llogaters suporten pressió fiscals fins més del 30%. Cal derogar la LAU per una nova llei que legisli els lloguers socials al mercat lliure amb avantatges fiscals vigilades per l’Estat i ciutats.Com demanen Madrid i Barcelona cal que els impostos directes de l’Estat siguin gestionats proporcionalment per les ciutats amb una descentralització solidària com passa a molts països avançats.

Els desnonaments s’han disparat i actualment estan al nivell dels pitjors anys de la crisi financera: 165 desnonaments per via judicial cada dia, un cada 5 minuts. Mentre els fons voltors acumulen habitatges a una velocitat vertiginosa, sense precedents a la història, el lloguer es menja més ingressos que en cap altre estat de la OCDE. I cal afegir-hi tots aquells desnonaments invisibles, que no estan comptabilitzats, les expulsions de moltes veïnes dels seus barris i pobles per no voler renovar el contracte o fer pujades impossibles d’assumir. Hem arribat a un punt asfixiant de la bombolla del lloguer i volem punxar-la, per totes bandes i des de tots els fronts.

Volem punxar-la i estem determinades a fer-ho. Malgrat el nou decret introdueix mesures en qüestions de lloguer, aquestes són encara insuficients. És per això que el moviment per l’habitatge i les organitzacions, barris, entitats que convoquem aquesta manifestació volem deixar ben clar a tota la població els motius pels quals no deixarem de lluitar fins a desmercantilitzar una de les necessitats bàsiques de tot ésser humà, tenir un sostre digne on viure. I així reivindiquem:

  • Pumxem la bombolla: exigim mesures polítiques i fiscals per adequar els lloguers a la renda disponible de la llar.
  • Lloguers assequibles: és urgent regular els preus del lloguer tenim en compte el poder adquisitiu real de la gent, és a dir, la renda.
  • Lloguers estables: els contractes de lloguer no poden acabar-se de forma injustificada i unilateralment. Han de renovar-se automàticament a no ser que el propietari demostri que necessita l’habitatge per ús personal o d’un familiar.
  • Cap més desnonament sense alternativa habitacional: major autonomia financera dels Ajuntaments (participar dels impostos directes de l’Estat) per gestionar el parc d’habitatges de les ciutats.
  • Contracte de lloguer únic gestionat per oficines d’Habitatge i Ajuntaments: fi dels abusos dels intermediaris: el negoci de les immobiliàries és un escàndol.
  • Justícia fiscal: eliminació de totes les figures a mida d’el·lusió fiscal a l’Impost de Societats (Socimis, patrimonials, etc) i al IRPF (persones físiques i comunitats de béns).
  • Expulsió dels fons voltors: exigim eliminar les Socimis, que disfruten de grans privilegis fiscals, i que el govern deixa que especulin massivament amb les nostres llars i que siguin la punta de llança de la bombolla.
  • Parc públic d’habitatge: S’ha de convertir en parc públic d’habitatge els habitatges acumulats per la Banca i pels fons voltors per a garantir la seva funció social, evitar l’escassetat artificial d’habitatge i frenar l’especulació.Gravar fiscalment els habitatges urbans buits i crear un impost sobre les vendes d’habitatges “especulatives” que no siguin per a primera residència.
  • Augmentar la construcció d’habitatge social: per part de l’Estat, la Generalitat i el Ajuntament.
  • Prou de pisos turístics: la mala gestió del turisme té un gran impacte en la vida dels ciutadans i disminueix enormement la oferta d’habitatge de lloguer.
  • Llei 24/2015: L’aplicació integral de la llei 24/2015.

Se’ls hi ha acabat fer negoci amb les nostres llars, amb els nostres barris, amb les nostres vides. Punxem la bombolla, i punxem-la bé, que no torni a inflar-se mai més.

PerPAH_Bcn

[Comunicat] La setmana del Dia Mundial de l’Aigua, a tocar les 200 organitzacions adherides al Compromís per l’Aigua Pública i Democràtica

  • Us convidem el dijous 21 de març a les 11:30h als Jardins de la Torre de les Aigües a celebrar l’èxit de la campanya!

  • Crida Oberta a les organitzacions socials a adherir-s’hi

L’aigua a Barcelona i la seva Àrea Metropolitana (AMB) ha estat gestionada per Agbar durant molts anys de forma il·legal, tal i com va sentenciar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el 2016.

Tanmateix, Agbar -propietat de la multinacional francesa Suez- ha recorregut al Tribunal Suprem de Justícia (TS) i la sentència està al caure. Molt probablement, el TS ratificarà la sentència perquè la sentència del TSJC va ser molt contundent . Serà un moment transcendental per a poder remunicipalitzar l’aigua a Barcelona i a l’AMB.

Des d’Aigua és Vida i el Moviment per l’Aigua Pública i Democràtica (MAPiD) fa molt de temps que lluitem per una gestió de l’Aigua Pública i Democràtica. Entre moltes altres accions, vam aconseguir més de 26.000 signatures perquè a Barcelona és pogués fer una Consulta Ciutadana  sobre el model de gestió de l’aigua. ciutadana. Finament, Tot i els constants entrebancs d’Agbar, a la propera legislatura la consulta es podrà realitzar.

Com tenim a tocar les eleccions municipals catalanes i la sentència del TS, hem decidit continuar lluitant. Així, el passat 15 de Gener vam llençar el Compromís per l’Aigua Pública i Democràtica amb quatre grans objectius:

  • Considerar l’Aigua i el Sanejament com un Dret Humà
  • Gestionar el servei d’aigua i sanejament de forma pública i amb participació ciutadana
  • Crear un Observatori Ciutadà de l’Aigua Metropolità
  • Vetllar per la cura dels ecosistemes fluvials que abasteixen les ciutats de l’AMB

A hores d’ara, ja han signat el Compromís 180 organitzacions de perfils molt transversals. Per tot això, i en el marc de la setmana del #DiaMundialAigua, us convidem el dijous 21 de març a la presentació pública del Compromís. Serà a les 11:30h als Jardins de la Torre de les Aigües (C/Roger de Llúria, 56, metro Girona). Vine a celebrar que som molts i moltes les que creiem en models de gestió diferents, que posin la vida al centre!

PerPAH_Bcn

El dret a l’habitatge està amenaçat pel capitalisme encara que mai l’ha garantit

El dret a l’habitatge és sistemàticament vulnerat al nostre país. Tot i que l’article 47 de la Constitució el garanteix en realitat les lleis, la Justícia i la policia actuen només garantint el drets de la propietat i de la Banca. La banca privada, l’oligarquia dels Senyors dels diners, és la responsable última d’aquest retrocés.

Un dels fets que ho demostren són les compres de deute titulitzat dels bancs amb inversions massives del Banc Central Europeu per convertir l’habitatge en un actiu d’inversió. En convertir l’habitatge en un luxe inabastable per a les classes populars han acabat transformant les ciutats per un procés de gentrificació que expulsa al veïnat més pobre.

Els mercats de capitals i hipotecaris són el nucli d’aquesta contrarevolució contra el dret a l’habitatge. La Banca espanyola es permet interpretar al seu favor la jurisprudència europea i els drets humans sense que cap polític la contradigui. La nostra classe política assistia amb una sorprenent passivitat a més de 875.000 execucions hipotecàries d’habitatges que han acabat en mans debancs o fons voltors. Un vendaval s’ha dut el sistema de Caixes d’Estalvi que sanejades amb diner públic s’han regalat als 4 grans bancs amb tots els actius immobiliaris a preu de 1€.

Avui la bombolla del lloguer arriba a les ciutats mitjanes del nostre país causant milers de desnonaments que ni el Govern de Pedro Sánchez té voluntad d’aturar modificant la Llei d’Arrendaments Urbans perquè gairebé tots els contractes se signen en el mercat lliure amb rendes que es mengen la major part dels pressupostos familiars. Arriben els desnonaments invisibles a la finalització del contracte que suposa pujades de la renda inassumibles.

Les llars són empesos a l’ocupació o a un submón d’economia submergida de relloguer d’ habitacions o locals sense llicència. Més d’un milió de llars a l’àrea metropolitana de Barcelona en 27 municipis, 1 de cada 4 ciutadans, estan obligats a viure en condicions molt precàries. Això mostra que les estadístiques de l’Estat espanyol no entren en les zones fosques del dret a l’habitatge per evitar la vergonya dels organismes internacionals de drets humans. Totes aquestes penúries contrasten amb el suport total al sector immobiliari que és un pilar de l’economia espanyola i ve de la mà del sector financer amb un pes aclaparador a l’IBEX35.

És una unió sagrada beneïda des de l’any 1959 pel franquisme amb la cèlebre frase: “volem una Espanya de propietaris no de proletaris”. Ja en la democràcia l’esquerra espanyola va adoptar aquest model franquista sense dir ni piu. Així les polítiques públiques d’habitatge de mig segle han estat continuades millores legislatives, pressupostàries i fiscals perquè el sector immobiliari-financer espanyol parasiti millor a l’Estat.

Espanya és un dels països europeus que proporcionalment ha gastat més diners en habitatge. Parlem de 77.560 milions en tres dècades de desgravacions fiscals a la compra de primer habitatge, diners que acabaven en mans de promotors i de la Banca que feia el seu agost amb milions d’hipoteques constituïdes. El Pla franquista d’habitatge va ser la renúncia de l’Estat espanyol a usar aquests 77.560 milions, la major part en governs del PSOE, per construir un parc d’habitatge públic assequible que avui hauria estat la salvació d’aquests milions de desnonats.

Des del punt de vista dels impostos Espanya és un paradís fiscal per als propietaris d’habitatges llogats. Anualment des de fa dècades l’Estat regala també milers de milions d’euros al sector privat amb el trampós argument de la promoció del lloguer, amb els desastrosos resultats que coneixem. Entre l’Impost de Societats i l’IRPF suposaven el 2014 més de 10.000 milions d’euros d’elusió fiscal pels propietaris – 2’5 vegades el pressupost de Sanitat – que com partida pressupostària es tornarà insostenible en poc temps. Perquè ens fem una idea, el 2016 el Banc d’Espanya assegurava que un habitatge s’amortitzava en 10 anys entre lloguers, beneficis fiscals i valor de revenda. Cap negoci té avui aquest rendiment.

Les casualitats de la història econòmica recent han fet que els interessos de la burgesia espanyola cassin amb els interessos que dominen l’escena de la Unió europea i l’euro. El sector immobiliari i financer, vaixells insígnia del capitalisme espanyol, en una economia desregulada i oberta, s’han convertit en un lloc privilegiat d’inversió per als capitals especulatius internacionals que ha trobat a Espanya un paradís de les desregulacions. I es que els partits constitucionals han fet de la Llei d’Arrendaments Urbans – la Lau- l’arma perfecta perquè fons especulatius operant des de paradisos fiscals desnonin a plaer. Per això, milers de llars es veuen empesos a l’ocupació com a única possibilitat de tenir un sostre mentre els mitjans de comunicació la criminalitzen per justificar mesures legislatives cada vegada més dures contra els precaris.

En mig els municipis gairebé sense capacitat fiscal ni legislativa, i intervinguts per l’article 135, afronten milers de desnonaments amb tímides mesures que acaben finançant amb els seus pressupostos minvants lloguers desbordats exigits per la Propietat que fa xantatge al dret a l’habitatge.

Les nostres organitzacions que estem hi ha aquí presents en aquest acte de denúncia pública de la corrupció en els serveis a la nostra gent gran volem agrair en primer lloc la invitació per explicar els problemes en l’habitatge i poder unir veus perquè només la unitat de la classe treballadora i la lluita ens pot permetre donar un tomb a una situació que s’ha tornat insostenible fins que tothom costat s’aixequi i DIGUI PROU!

Manifest llegit per PAC Badalona, Associació 500×20 i PAH Barcelona en la presentació del documental Pactos de Silencio.