Demandes dels moviments socials davant el nou govern de Barcelona

PerPAH_Bcn

Demandes dels moviments socials davant el nou govern de Barcelona

Aquests dies presenciem com els resultats de les eleccions municipals es converteix en una lluita pel poder que obvia quines mesures s’implementaran al llarg del proper mandat per garantir una vida digna de les persones i la preservació de la biodiversitat que la fa possible. Malauradament s’ha continuat amb la priorització del xoc de blocs per sobre les necessitats de les persones.

Per tot plegat, en un moment on els grans lobbies pressionen en la direcció contraria,  des dels moviment socials de la ciutat exigim que es posin al centre les polítiques socials i les necessitats de les persones i el planeta.

Davant els abusos i atacs a la democràcia dels poders econòmics, les persistents desigualtats, el greu deteriorament ambiental i l’emergència habitacional de la ciutat, es fa imprescindible abordar de forma immediata les següents demandes en l’acció de govern a Barcelona:

Desigualtats i justícia social

  • Cal mantenir el compromís amb el pla decennal d’inclusió, revisar, reforçar i ampliar els plans de barris, reforçar les polítiques públiques en sanitat, serveis socials i educació, lluitant contra la segregació escolar,  desenvolupant polítiques d’ocupació clarament orientades a fer front a la precarietat i els baixos salaris, incorporant mesures urbanístiques que facin front a la gentrificació i l’apropiació privada de l’espai públic.
  • Exigim garantir l’accés universal als subministraments bàsics, sigui quin sigui el nivell de renda de la família o el règim de tinença del seu habitatge. En aquest sentit, tota política municipal hauria d’integrar la defensa i l’aplicació en forma de sancions de la Llei 24/2015, com a norma que protegeix els drets de les persones en situació de vulnerabilitat. Per altra banda, cal consolidar l’enfocament de la pobresa energètica des d’una perspectiva de drets, ampliant d’aquesta manera els recentment creats Punts d’Assessorament Energètic per tal que siguin un servei conegut i emprat pel conjunt de la ciutadania i fomentin l’apoderament col·lectiu. Igualment, cal avançar de manera decidida cap a la sobirania energètica, fent de Barcelona Energia un espai de participació col·lectiva per un control democràtic de la producció, distribució i consum energètic.

Emergència climàtica i justícia ambiental

És necessària una visió global de la qüestió i abordar prioritàriament l’emergència climàtica on les següents mesures son fonamentals

  • Cal un canvi en el model de mobilitat,  amb una aposta decidida pel transport públic: tramvia, metro, xarxa de transport en superfície amb perspectiva metropolitana, posada en marxa d’una extensa xarxa de parkings dissuasoris, foment de l’ús de la bicicleta i planificació d’un urbanisme favorable als vianants i d’una extensa xarxa d’espais verds amb la renaturalització dels rius Llobregat i Besòs.
  • Apostar per una política de transformació del model energètic local. Amb un operador municipal verd, que no participi de la incineració de residus, amb govern públic-comunitari, que exerceixi com a verdader agent de canvi, cap a una transició energètica socialment i ambiental justa a la ciutat de Barcelona
  • Lluitar contra els grans contaminants limitant al màxim el trànsit de vehicles moguts per energies fòssils, l’arribada de creuers, la generació d’energia mitjançant incineració o centrals de cicle combinat de gas o carbó.
  • Una política de gestió de residus orientada al residu zero, implementació a tota la ciutat del sistema de recollida porta a porta amb una forta limitació de l’ús de plàstics, foment d’envasos retornables, reutilització, reciclatge i que elimini la incineració
  • Implementar la remunicipalització de l’aigua de Barcelona i l’Àrea Metropolitana, així com posar en marxa un espai de concertació entre actors socials i institucionals per tal de vetllar per la gestió de l’aigua com un bé comú, l’acompliment del Dret Humà a l’Aigua i al Sanejament i la preservació dels ecosistemes que abasteixen d’aigua Barcelona i l’Àrea Metropolitana. Tal com, demanen més de 250 entitats, algunes de 3r nivell, en el Compromís per l’Aigua Pública i Democràtica de L’AMB*.

Emergència habitacional, lloguer i turisme

  • Polítiques decidides per a una transició en forma de decreixement turístic acompanyades per alternatives econòmiques més justes. Substitució del consorci públic-privat Turisme de Barcelona per una agència pública encarregada de controlar i contenir el sector. Ampliació de la zona 1 de l’actual pla d’allotjaments turístic (PEUAT) a tota la ciutat, aturant la concessió de llicències de qualsevol tipus d’allotjament turístic a la ciutat i engegant un procés anàleg en l’àmbit metropolità.
  • Abordatge de les grans infraestructures de mobilitat com a factor fonamental de la turistització; per ser port i aeroport competències supra-municipals, cal un acord de ciutat i un procés de diàleg amb la resta d’administracions perquè sigui la ciutat qui gestioni aquestes infraestructures. Cessió per part de la Generalitat a l’Ajuntament de la gestió del 100% de la recaptació de la taxa turística per destinar-la per llei a finalitats com ara el parc públic de lloguer, a reforçar del teixit veïnal o el finançament del procès de decreixement turístic.
  • En política d’habitatge és imprescindible l’augment del parc públic de lloguer en compliment de la mesura del 30% i 15% d’habitatge públic. Cal un compliment íntegre de la Llei 24/2015, així com ampliar la Borsa de Lloguer i revisar les ajudes ofertes per l’Administració. Cal facilitar acords de lloguer social davant de problemàtiques com la de les famílies forçades a ocupar, així com publicar dades del fenomen.
  • Per fer front a l’emergència cal modificar el protocol d’accés a la Mesa d’emergències i una reducció dràstica de la llista d’espera que actualment supera els dos anys. Cal acordar el destí del reallotjament després de desnonament amb antelació a la data del desnonament i evitar l’ús de pensions, que en cap cas suposen una alternativa digna. Cal unificar les visites a Serveis Socials i Habitatge perquè existeixi una taula única i no es dupliquin les funcions.
  • Cal un seguiment individualitzat dels casos de blocs amb intermediació directa de l’Ajuntament, agilització de les denúncies per assetjament immobiliari.

I per tot això és imprescindible que el proper govern de la ciutat tingui com a prioritat aquestes qüestions, amb transparència i facilitant la participació dels moviments socials per tal de seguir amb l’aprofundiment de la democràcia, i fer front als lobbies i als poders que intenten apropiar-se de la ciutat.

Barcelona, 11 de Juny de 2019

Aigua és Vida, Aliança contra la Pobresa Energètica, Assemblea de Barris per a un  Turisme Sostenible, Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona, la PAH, Sindicat de Llogateres i la Xarxa per la Sobirania Energètica

* Compromís per l’Aigua Pública i Democràtica https://aiguabcn.org/compromis/compromis/

PerPAH_Bcn

Exigim a l’Ajuntament de l’Hospitalet solucions pel Juan i la seva família

L’Ajuntament, liderat per Núria Marín i el PSC, incompleix la Llei 24/2015 i deixa el Juan i la seva família al carrer després de patir un desnonament obert.

El passat dimarts 28 de maig, el Juan i la seva família amb dos menors i amb la seva dona embarassada, van ser desallotjats del seu habitatge després que el Jutjat de Primera Instància de l’Hospitalet de Llobregat decretés un desnonament amb data oberta, una pràctica específicament prohibida pel Reial Decret 7/2019.

L’Ajuntament, tot i conèixer a través dels seus departaments que aquest desnonament es podia produir a partir del dia 20 del mes passat, no ha fet absolutament res per trobar un reallotjament digne abans que es portés a terme i evitar d’aquesta manera l’insuportable nivell d’angoixa que suposa aquest tipus de pràctiques inhumanes.

Un cop produït el desnonament i després d’un dia sencer esperant l’actuació de Serveis Socials, s’acaba derivant a la família a una teòrica pensió al número 578 de l’Avinguda Diagonal de Barcelona. En arribar, el Juan i l’Aurora comproven horroritzats com el lloc no compleix els mínims estàndards d’higiene i dignitat: el pis fa pudor, els llençols de la seva habitació estan bruts, el sòl i les parets fa temps que no es netegen i els lavabos no tenen unes mínimes condicions de salubritat. A més, troben que alguns dels hostes escupen a terra i fins i tot fumen dins de l’estança. Davant d’aquesta situació i, recordem, amb dos menors a càrrec, la família pren la decisió d’abandonar l’espai i aconsegueixen dormir amb uns matalassos al terra del menjador d’una veïna del bloc d’on acabaven de ser desnonats i amb la qual havien mantingut una bona relació durant la seva convivència com veïnes.

L’endemà, el dimecres 29, vam sol·licitar reunions amb càrrecs de l’Administració i una campanya per denunciar la situació de l’Aurora i el Juan, sense cap èxit, per la qual cosa han de passar una segona nit dormint indignament en un menjador aliè, perquè l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat incompleix l’article 5.6 de la Llei 24/2015, que estableix que “les administracions públiques han de garantir en qualsevol cas el reallotjament adequat de les persones i unitats familiars en situació de risc d’exclusió residencial que estiguin en procés de ser desnonades del seu habitatge habitual, per poder fer efectiu el desnonament”. És per aquest motiu que des de la PAH de Barcelona vam decidir realitzar una acció de denúncia a l’Ajuntament el dijous 30, i després d’una reunió amb el regidor José Castro i els responsables d’Habitatge i Serveis Socials, es decideix realitzar una nova visita a la pensió de Diagonal per aclarir si realment es troba en condicions.

Juntament amb l’Aurora i el Juan, vam acudir al lloc aquell mateix migdia i, en arribar, vam detectar que el pis s’acaba de netejar a correcuita. Tot i trobar-nos amb les finestres obertes de bat a bat, constatem que l’olor encara és forta i que, si s’inspeccionen algunes zones més amagades, es veu clarament que el lloc està molt brut, incloent-hi la cuina i els lavabos. A més, trobem a l’interior un cendrer amb cigarrets apagats. Per tenir constància, prenem fotografies i vam gravar un vídeo on es veu clarament les males condicions de salubritat.

És quan ens disposem a sortir quan apareix el teòricament responsable de l’hostal, que, molt nerviós, ens amenaça i ens pregunta com hem entrat al lloc. El seu company, qui ens havia obert, se situa darrere gravant la discussió amb el seu mòbil. Intentem explicar-li la situació, però aquesta persona es posa cada vegada més nerviosa i traspassa la línia de l’agressivitat, arribant fins i tot a bloquejar el pas cap a la sortida, generant moments de tensió en els quals temem per la nostra integritat física. Finalment, vam aconseguir abandonar el pis, moment en el qual aquesta persona s’encara amb una veïna del pis de dalt que estava baixant les escales.

Després d’explicar-li tot el que havia passat al responsable d’Habitatge, i després que aquest fes una crida a l’encarregat de Serveis Socials, se’ns deriva als treballadors socials de referència de la família a la seu de Can Serra, on aquella tarda mantenim una reunió de més d’una hora amb el seu personal. L’única alternativa que s’ofereix llavors a la família és una pensió al barri de Sants de Barcelona, amb una habitació doble (quan la família està composta per 4 persones, inclosos dos menors i una dona embarassada) per aquella nit, amb la particularitat que aquesta pensió és del mateix propietari que ens acaba d’amenaçar unes hores abans. Després de l’angoixa viscuda, lògicament la família decideix no acceptar aquesta alternativa per por de trobar-s’hi de nou amb aquesta persona.

Les mateixes treballadores socials i la seva cap ens confirmen que l’Ajuntament no està en disposició d’oferir cap altra alternativa. Tot i tractar-se de la segona ciutat més poblada de Catalunya, sembla que només hi ha un conveni per allotjar a les famílies desnonades en tres o quatre pensions i, quan aquestes es troben plenes, no hi ha cap altra via per garantir aquest reallotjament.

Ara com ara, la família continua dormint al terra del menjador de la veïna i l’Ajuntament no li ofereix cap alternativa, incomplint de forma clara la legislació vigent en matèria d’habitatge, la Llei 24/2015.

Estem avui a l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat per exigir una solució digna per al Juan i la seva família. L’habitatge és un dret i des de la PAH ho demostrarem!

PerPAH_Bcn

Stop desnonaments Juny 2019

Comptador desnonaments mes:  17

Comptador total 2019:  149

Aturats – 4Suspesos – 11Entrega claus –Reallotjament – Executats – 1

Desnonaments per hipoteca 

Dimarts 4
Demandant: BBVA 3r llançament #UmaroSeQueda  SUSPES 
Direcció: C/ Foc Follet, 59  Barcelona ( 08030)

Demandant: BBVA #VilmaSeQueda SUSPES 
Direcció: C/ d’Alcudia, 72  Barcelona 

Dijous 27
Demandant: Inmb. SUSPES
Direcció: C/ Lepanto, 238 – 242  Barcelona (08013)

Desnonaments per lloguer

Dilluns 3
Demandant: CRITERIA CAIXA, S.A.U. 2on llançament #IsabelSeQueda SUSPES
Direcció: C/ Balmes, 319  Barcelona (08006)

Dimecres 5
Demandant: Inmb. 2on llançament  #SoluciónParaAdul Aturat en porta
Direcció: C/ Arc del Teatre, 67 bis Barcelona (08001)

Divendres 14
Demandant: ADMINISTRACION DE FINCAS TRAVÉ, S.L.  #SoluciónParaMoira Aturat en porta
Direcció: C/ Almería, 20 Barcelona (08014)

Dilluns 17
Demandant: Inmb. SUSPES
Direcció: C/ Casals, 19, 1º2ª de Barcelona (08042)

Dijous 20
Demandant: DESARROLLOS EMPRESARIALES MATARO, S.L.  #DianaSeQueda SUSPES
Direcció: Carretera de la Bordeta, 92  Barcelona (08014)

Dimarts 25
Demandant: Inmb. llançament #SoluciónParaAziz Aturat en porta
Direcció: C/ Balboa, 10  Barcelona (08003 Barceloneta)

Desnonament obert segona quinzena juny

Demandant: Inmb. #SolucionParaMakechu EJECUTAT
Direcció: C/ Sors, 12, Barcelona (08024 Gracia)

Demandant: Inmb. #SoluciónParaMónica
Direcció: C/ Consejo de Ciento 217, Barcelona

Desnonaments per ocupació

Dimarts 4
Demandant: AVIR INVESTMENTS 2016, S.L.U. 3r llançament #MiriamSeQueda SUSPES
Direcció: C/ San Manuel, 17 Barcelona (08031)

Dimecres 5
Demandant: BUDMAC INVESTMENTS II, S.L.U.   #JesicaSeQueda SUSPES
Direcció: Carrer dels Salvador, 18 Barcelona (08001)

Dimarts 11
Demandant: BBVA  llançament  SUSPES
Direcció: C/ Alcudia, 72 – 74 Barcelona (08016 Nou Barris)

Dilluns 17
Demandant: AGENCIA DE L’HABITATGE DE CATALUNYA #SoniaSeQueda  SUSPES
Direcció: C/ Pla de Fornells, 76 Barcelona (08042)

Dimarts 18
Demandant: BBVA 3rllançament  SUSPES
Direcció: Calderón de la Barca, 39  Hospitalet de Ll. (08906)

Dimecres 19
Demandant: Inmb. 2on llançament #SoluciónParaPurificación Aturat en porta
Direcció: C/ Padilla, 359 Barcelona (08025)

¡Si se puede Stop desahucios! Junio 2019
PerPAH_Bcn

Exigimos a la Alcaldesa Núria Marín solución para Juan y su familia

Ayer desahuciaron a Juan y a su familia con menores y su mujer embarazada. Tenia un desahucio abierto desdel 20 de Mayo, el Ayuntamiento de Ajuntament de L’Hospitalet sabía del caso y no contactó con la familia para reocuparse ni donde iba a ir. Ojo desde la PAH de Barcelona pusimos una denuncia por el desahucio ya que lo consideramos ilegal (ya se legisló en Marzo para que nunca más se produjeran) y además porque la propiedad que los desahucia es una immobiliaria y según la 24/2015 Juan y su familia deben estar en un alquiler social.

En vez de hacer cumplir las leyes el Ayuntamiento de la alcaldesa Nuria Marin las desobedece y prefiere proteger los intereses fiancieros en vez que a sus ciudadanas.

La PAH Afectados Por la Hipoteca estuvo con la familia durante todo este proceso, porque nosotras defendemos a las familais y lso derechos humanos, REPETIMOS que el Ayuntamiento de Hospitalet sabia del desahucio y el caso de la familia y ni se personó a ayudar a la familia. Tuvo que ser la PAH bcn quien acompañara a la familia a servicios sociales y buscar una solución digna.

Ayer anunciamos que habiamos conseguido una solución temporal: un dia en un albergue, que ayer ya denunciamos las condiciones que estaba y que la familia con menores no pudo estar allí por la higiene y el ruido, y otros dias en una pesión en le barrio de Sants. Hoy la sorpresa ha sido que los dejan en la calle, que no hay pensión y que se desetienden de la familia. Es decir, nos engañaron y no tienen ningún remordimeinto de no estar cumpliendo con sus funciones, que es ayudar a la gente y protegerlas y hacer cumplir las leyes, todo fueron promesas vacías.

La realidad a 29 de Mayo a las 16:30 de la tarde, es que Juan y su familia estan en la calle. En el 2018 hubo 549 desahucios. La responsabilidad de Nuria Marin y su Gobierno, del PSOE de Pedro Sánchez, es que ninguna familia se quede en la calle y se está incumpliendo. No es la primera vez que nos encontramos con una situación así del Ayuntamiento de Hospitalet, no vamos a dejar que se vulneren los derechos de las personas.

Frente a la inacción la PAH actua. Exigimos solución digna a las familias! POr nuestros derechos, vamos a desmotrasr que sí se puede!

#JuanSeQueda #vergüenzaPSOEHospitalet

 

PerPAH_Bcn

Caixabank no solo vulnera derechos fundamentales, también incumple las leyes

Caixabank es una de las entidades bancarias que más intenta cuidar su buena imagen con infinidad de campañas de publicidad y sobre todo a través de su Obra Social La Caixa. Pero la realidad es otra muy diferente, y las prácticas antisociales y la vulneración de derechos fundamentales como el de la vivienda, forman parte de su día a día como en cualquier otro banco.

Hoy PAH Barcelona ocupamos una oficina de Caixabank para exigir una solución para Kerly, a quien le están negando el alquiler social y la condonación de la deuda tras haber sido doblemente estafada, por la entidad y por la inmobiliaria que gestionó en su momento la compra de su hogar, un antiguo local comercial convertido en vivienda pero sin cédula de habitabilidad. Un detalle del que nadie le informó, y ahora es el motivo principal para negarle la dación en pago.

Kerly lleva desde 2013 intentando una entrega voluntaria de llaves al no poder afrontar el pago de la hipoteca, pero Caixabank le ha estado negando toda alternativa y finalmente, en octubre de 2017, la vivienda fue subastada y pasó a ser propiedad del Building Center, inmobiliaria de la propia Caixabank. Actualmente la ha vendido a Coral Homes, que tiene detrás al fondo buitre Lone Star. Un ejemplo claro del entramado que está realizando la mafia bancaria organizada, más interesada en seguir amasando beneficios, priorizando la venta a Socimis y fondos de inversión, por encima de los derechos de las familias que previamente habían sido engañadas con la estafa hipotecaria.

Las demandas de Kerly son de justicia y sentido común: alquiler social y condonación de deuda del remanente pendiente. Desde que empezó este periplo de angustia y lucha, Caixabank ya le ha arrebatado dos propiedades, la suya a la de su avalista, perdiendo Kerly 50.000€ en 5 años, pagando la hipoteca además de perder sus ahorros por seguir pagando, mostrando ser deudora de buena fe. Caixabank no solo le está dando la espalda, ya le ha hecho pasar por tres intentos de desahucio, suspendidos gracias a la PAH.

Tras la recuperación, el pasado 22 de febrero, de los artículos suspendidos por el PP de la Ley 24/2015, surgida gracias a una ILP popular impulsada por la PAH, el Observatori DESC y la Alianza contra la Pobreza Energética, Caixabank está obligada a ofrecerle a Kerly el alquiler social, pero opta por hacer caso omiso e infringir la ley. Actualmente la ejecución hipotecaria está archivada, pero a pesar de haber presentado recurso de reposición, tras la venta a Coral Homes, cada día que pasa, Kerly está en riesgo de recibir una demanda por precario.

Recordemos que Caixabank fue una de las entidades beneficiadas por el rescate bancario con 6.465 millones de euros, sin haber dado ningún tipo de contraprestación social a ese capital, que como bien sabemos, no se dignará ni a devolver. Un dinero pagado por todas, que solo servirá para que se siga patrocinando la especulación de las viviendas en manos de la banca.

Kerly no está sola, tiene a la PAH de su lado y no desfalleceremos hasta que se haga justicia tras tantos años de mentiras y sufrimiento. Denunciamos públicamente la actitud de Caixabank y exigimos el cumplimiento de la Ley 24/2015, creada no solo para obligar a la banca a ofrecer alquileres, también para obligarles a la movilización de sus viviendas, cediéndolas a la Administración y ampliar así el inexistente parque público de viviendas, que serviría para dar respuesta a los casi 200 desahucios diarios que se siguen produciendo a día de hoy.

La PAH nació hace 10 años para defender a las familias contra la usura y la estafa bancaria. Hemos logrado miles de soluciones con desobediencia civil y pacífica, y lo seguiremos haciendo hasta lograr una legislación en materia de vivienda que realmente proteja a las familias y no al sistema capitalista, que nos está echando de nuestras casas para convertirlas en una mercancía especulativa en manos de unos pocos. 

La vivienda es un derecho para todas, decimos basta ya y exigimos solución para Kerly

#SoluciónPAHKerly
#CaixabankDesahucia

PerPAH_Bcn

Els partits responen a les demandes de la PAH

¿Quina és la postura dels diferents partits davant les demandes de la PAH Barcelona?

El passat 6 de maig, a l’habitual assemblea de benvinguda vam rebre als diferents partits polítics per tal de donar a conèixer la realitat de la ciutadania en matèria d’habitatge. A la trobada vam aprofitar per traslladar 8 demandes clares de cara a les pròximes eleccions municipals per tal de fer front a l’emergència habitacional que patim a la ciutat de Barcelona, i vam demanar quina era la postura de totes i cadascuna de les candidatures davant les nostres propostes.

De les set candidatures a qui vam traslladar les propostes, només cinc han respost: JuntXCat BCN, ERC, Barcelona en Comú, CUP i PSC. El Partit Popular i Ciutadans han seguit girant l’esquena a la ciutadania negant-se a contestar i sense posicionar-se pel dret a l’habitatge.

A continuació donem a conèixer la resposta de cadascuna de les demandes:

1. Protocol d’accés a la Mesa d’emergències.

Revisió del protocol per permetre-hi l’accés de moltes famílies en situació de vulnerabilitat que actualment no ho poden fer, com són les que provenen de locals, les que han viscut un procés de separació i la demanda judicial no anava al seu nom.

  • CUP: “S’han de destinar tots els recursos que es destinen a allotjaments precaris, pensions, hotels, que són molts, a l’habitatge social digne i a la prevenció dels desnonaments”.
  • JxCAT: “S’ha normalitzat la comercialització d’aquests espais com habitatge i pensem que si s’accepta com a tal, no podem des protegir als ocupants”.
  • BComú: “La nostra prioritat en aquests moments és deixar a zero la llista d’espera de 500 famílies, cosa que podríem fer si la Generalitat assumís la responsabilitat que no ha cobert durant aquest mandat”.
  • PSC: “Estem oberts a estudiar-ho i a treballar de la mà de la PAH i altres entitats”.
  • ERC: “Si una cosa fa complicada la solució de la problemàtica de l’habitatge és que respon a una persona o persones diverses amb una situació diferent cada una, per això calen protocols que permetin donar resposta a totes les situacions”.
  • C’s: Sense resposta.
  • PP: Sense resposta.

2. Re allotjament després de desnonament.

Acordar el destí del re allotjament amb antelació a la data del desnonament, evitar l’ús de pensions, que en cap cas suposen una alternativa digna. Compliment amb la Llei 24/2015.

  • CUP: “Crear un observatori específic per evitar els desnonaments i personar-se com a defensa de les persones amenaçades de desnonament i impedir per tots els mitjans que se n’executi cap”.
  • JxCAT: “Segons cada cas no podem descartar ni excloure cap solució que proporcioni una solució temporal abans d’un re allotjament definitiu”.
  • BComú: “Hem posat la maquinària municipal al màxim per ampliar el parc públic i innovant amb Allotjaments Temporals per tal d’evitar aquestes situacions, però es cert que en 4 anys no podem reparar el dèficit històric de polítiques públiques municipals adreçades a garantir el dret a l’habitatge”.
  • PSC: “Incorporarem pisos destinats a l’allotjament dels casos aprovats per la mesa d’emergència, per evitar el destí a pensions i per reduir el termini d’espera.”
  • ERC: “Cal acordar un destí i un acompanyament per aquestes famílies, en entorns on puguin créixer i se’ls permeti sortir de la vulnerabilitat”.
  • C’s: Sense resposta.
  • PP: Sense resposta.

3. Llista d’espera de la Mesa d’emergències.

Reducció urgent del termini d’espera que actualment supera els dos anys en molts casos. Pla de xoc per posar-la a zero.

  • CUP: “La resposta a aquestes situacions d’emergència ha de ser immediata i efectiva globalment per part de l’Administració pública de forma directa (titularitat, gestió i provisió)”.
  • JxCAT: “Cal fer un pla de xoc per reduir l’espera que actualment pateix la Mesa d’Emergència. Ara bé, posar la Mesa d’Emergència a 0 amb el parc d’habitatge assequible actual, no és possible”.
  • BComú: “Continuarem ampliant els recursos habitacionals de l’Ajuntament amb el tanteig i retracte, la compra i construcció d’habitatges, així com amb els nous habitatges que ha d’incorporar durant aquest any Habitat 3 i garantint que es compleix la Llei 24/2015”.
  • PSC: “Desplegarem de manera immediata i amb una posició molt proactiva de negociació amb la SAREB i les entitats financeres per incorporar de l’ordre de 5.000 pisos de lloguer que tenen aquestes entitats, al parc de lloguer social de la ciutat”.
  • ERC: “Cal explorar seriosament i amb contundència la mobilització dels habitatges de la Sareb per respondre a les emergències habitacionals”.
  • C’s: Sense resposta.
  • PP: Sense resposta.

4. Augment del parc públic.

Promocions públiques de lloguer indefinit, implicació amb la mesura del 30%, ús intensiu del mecanisme del tanteig i retracte, compliment del 15% d’habitatge públic.

  • CUP: “L’Ajuntament ha d’expropiar, immediatament i sense indemnització, els pisos buits propietat de la SAREB i de grans tenidors. Aquests pisos han de passar a formar part, en primer lloc, del parc d’habitatge públic de lloguer social, i en segon lloc, del parc d’habitatge públic de lloguer”.
  • JxCAT: “D’acord amb la mesura, però s’haurien de saber quins canvis es volen propiciar en els criteris d’accés a l’HPO per poder concretar el nostre posicionament”.
  • BComú: “Estem totalment d’acord en que la promoció pública ha de garantir que l’habitatge mantingui la protecció de manera permanent, és per això que hem fet aquesta demanda a la Generalitat de Catalunya, ja que la competència es seva”.
  • PSC: “Tornarem a construir 4.000 habitatges públics i promourem els dispositius de gestió necessaris per tal de desenvolupar l’objectiu de disposar d’un parc de 25.000 habitatges a Barcelona”.
  • ERC: “El parc ha de promoure la rotació per tal de respondre sempre a aquells que no tenen alternativa, però no pot ser permanent per aquells que no en tenen necessitat. Implicació en el 30% i el tanteig i retracte”.
  • C’s: Sense resposta.
  • PP: Sense resposta.

5. Lloguer.

Compliment íntegre de la Llei 24/2015, ampliar la Borsa de Lloguer i revisar les ajudes ofertes per l’Administració, que actualment s’obren només durant un breu termini al llarg de l’any.

  • CUP: “Prohibició immediata de l’ús d’habitatges per a lloguer turístic; exigim implicació i compromís amb la mesura del 30% i un ús intensiu del mecanisme del tanteig; i l’import del lloguer no podrà ser superior al marcat per l’Ajuntament”.
  • JxCAT: “Estem d’acord en revisar les ajudes ofertes per l’Ajuntament que actualment només s’obren durant un breu termini al llarg de l’any i, també, estudiar la possibilitat de la seva ampliació”.
  • BComú: “Estem d’acord en què hem de treballar per a que les convocatòries no es limitin a un determinat període”.
  • PSC: “La Llei 24/2015, és evident que s’ha de complir i hem d’intentar no arribar als jutjats per fer-la complir. En relació a la borsa de lloguer, estem oberts a estudiar els terminis de les convocatòries. Pel que fa als preus de lloguer, aplicarem una subvenció del 50% de l’IBI pels pisos que els llogaters posin a disposició en règim de lloguer, segons al preu de referència o inferior, i desplegarem de manera immediata i amb una posició molt proactiva de negociació amb la SAREB”.
  • ERC: “A favor de la Regulació dels lloguers i major durada dels contractes (6 ‐ 10 anys)”.
  • C’s: Sense resposta.
  • PP: Sense resposta.

6. Ocupacions.

Facilitar la negociació de les famílies amb la propietat per arribar a acords de lloguer social, instaurar un servei municipal de mediació comunitària per resoldre conflictes amb veïnes, facilitar la regularització dels subministraments bàsics, publicar dades sobre el fenomen que ajudin a tenir una idea clara del nombre de llars que es troben en aquesta situació.

  • CUP: “Defensarem que es garanteixi l’empadronament, l’accés als subministraments i les condicions d’habitabilitat de l’habitatge, més enllà de si hi ha relació contractual entre la persona que hi viu i la propietat. Prioritzant sempre el dret a l’ús per sobre del dret a la propietat”.
  • JxCAT: “Apostem per una anàlisi que sigui individualitzada i cas per cas i veure si hi ha vulnerabilitat en les persones que ocupen per a donar solucions a aquestes famílies. En una regulació general no estem d’acord”.
  • BComú: “Hem fet canvis com deixar d’excloure aquestes unitats familiars de la Mesa d’Emergències i per l’altre, amb la creació del servei SIPHO hem mediat en tots els casos de vulnerabilitat per intentar regular la seva situació amb un lloguer social”.
  • PSC: “Amb les mesures antidesnonaments, esperem que les ocupacions es redueixin”.
  • ERC: “Cal saber discernir bé el tipus d’ocupacions i en cada cas calen mesures diverses”.
  • C’s: Sense resposta.
  • PP: Sense resposta.

7. Funcionament de Serveis Socials/Habitatge/SIPHO.

Unificar les visites a Serveis Socials i Habitatge perquè existeixi una taula única i no es dupliquin les funcions, reduir el termini d’espera per a les cites prèvies. Reforç del servei SIPHO.

  • CUP: “Cal re municipalitzar tots els serveis dedicats a l’habitatge, començant pels més sensibles per a les persones.”
  • JxCAT: “D’acord amb la mesura”.
  • BComú: “S’han reforçat les oficines d’Habitatge incorporant Punts d’Assessorament Energètic i ampliant la presència d’advocades, i s’han creat noves oficines”.
  • PSC: “Estem disposats a estudiar-ho perquè és evident que la coordinació entre Serveis Socials i Habitatge no ha funcionat amb suficient eficiència en el passat mandat, així com el reforç de la SIPHO”.
  • ERC: “Equips tranversals millor coordinats amb Salut i Afers Socials, augmentar els recursos de les oficines d’Habitatge i ampliar les oficines en els llocs de més demanda”.
  • C’s: Sense resposta.
  • PP: Sense resposta.

8. Blocs.

Seguiment individualitzat dels casos de blocs amb intermediació directa de l’Ajuntament, agilització de les denúncies per assetjament immobiliari.

  • CUP: “Es farà efectiva la Declaració de tractar tota la ciutat de Barcelona com àrea subjecta al dret a tempteig i retracte aprovada per l’Ajuntament de Barcelona (de forma directa, pública i sense intermediacions)”.
  • JxCAT: “El nostre compromís és lluitar contra l’assetjament immobiliari i hem d’acompanyar en aquests casos. Pel que fa la intermediació, apostem per fer-la de manera individualitzada i veient la situació de cada cas”.
  • BComú: “Proposem la creació d’un centre d’atenció i defensa dels i les llogateres en coordinació amb les entitats socials especialitzades que serveixi per assessorar, mediar, i denunciar casos d’assetjament”.
  • PSC: “Enfortirem els districtes com a Administració propera amb capacitat d’abordar la inspecció sistemàtica de pisos buits de grans tenidors, habitatges turístics, problemes de sorolls i detecció de situacions d’ocupació no consentida generadora de conflicte veïnal”.
  • ERC: “L’Ajuntament hauria de personar‐se en els casos d’assetjament immobiliari”.
  • C’s: Sense resposta.
  • PP: Sense resposta.

Compartim també les respostes completes de cadascun dels partits:

 

PerPAH_Bcn

[Comunicat] El nou Decret llei de lloguer, un altre error històric sense comptar amb la ciutadania

La norma no servirà per punxar la bombolla dels lloguers i s’ha fet d’esquenes als moviments socials

Des de PAH Barcelona reclamem a la Generalitat transparència i la participació dels col·lectius d’habitatge

En plena campanya d’eleccions municipals, la consellera Capella i el conseller Calvet van anunciar ahir en roda de premsa l’aprovació d’un decret llei per, teòricament, regular el preu del lloguer i contenir l’actual bombolla que pateix Barcelona i molts altres municipis catalans. La proposta, com va ser el cas del Decret llei 5/2019 de mesures per millorar l’accés a l’habitatge -ara ja derogat-, no només s’ha impulsat sense consensuar-la amb la resta dels partits polítics, sinó que s’ha fet d’esquenes als moviments socials i els col·lectius que treballem cada dia pel dret a l’habitatge al territori.

Malgrat que celebrem qualsevol iniciativa des de l’àmbit legislatiu per tal de revertir l’actual situació d’emergència habitacional i d’extrema dificultat per accedir a un habitatge, després d’una primera anàlisi del text entregat als mitjans de comunicació, donat que malgrat haver-se anunciat en roda de premsa i que no s’ha publicat encara al Diari Oficial de la Generalitat, entenem que la norma es troba lluny de ser satisfactòria i funciona més com un titular de campanya que com una mesura efectiva per posar fi a la bombolla dels lloguers.

Cal recordar que la regulació del preu dels lloguers és una reivindicació que portem reclamant des de la societat civil organitzada i les assemblees de barri des de fa anys, i és precisament la pressió que s’ha fet des del carrer la que ha aconseguit posar el tema sobre la taula. Un cop més, els col·lectius d’habitatge, com en el cas de la Llei 24/2015, portem la iniciativa respecte la classe política.

No obstant, a diferència del que es va traslladar a la roda de premsa d’ahir, considerem que el text no tindrà una eficàcia real pel que fa a revertir l’escalada de preus del lloguer. La mesura estrella del text consisteix en situar el topall màxim dels nous contractes de lloguer en un 10% més del que estableix l’Índex de referència de preus de lloguer de la Generalitat com a preu mitjà a la zona. És a dir, es pretén prendre com a punt de partida la mitjana dels lloguers d’aquell barri o municipi, assumint les pujades abusives dels últims anys, i a sobre permetre un increment del 10% a aquell preu.

En aquest sentit, és important remarcar que els preus del lloguer a la ciutat de Barcelona han tingut un increment de gairebé el 40% en els últims cinc anys. Segons les dades oficials publicades recentment per la Secretaria d’Habitatge de la Generalitat, el preu mitjà d’un nou lloguer a la ciutat l’any passat es va situar en 929,57 euros, uns 52 euros més que el 2017. I els 954,29 euros del període comprès entre els mesos d’octubre i desembre del 2018 també representen el rècord històric en un trimestre. D’aquesta manera, el 2018 els lloguers van pujar en 68 dels 73 barris de la ciutat.

Amb el text aprovat ahir, i tenint en compte que, per culpa de la reforma per part del PP de la LAU de 2013, molts contractes s’han anat renovant cada tres anys i per tant ja incorporen els efectes de la bombolla dels preus del lloguer, la Generalitat assumeix aquests increments abusius sense tenir en consideració les rendes de les famílies ni buscar-ne una imprescindible reversió, fent d’aquest Decret una mesura sense impacte efectiu en l’actual situació d’emergència que ofega la ciutadania. Advertim així que, tal i com s’explicita a l’exposició de motius, la sobrecàrrega de les llogateres de la ciutat, és a dir, el percentatge dels seus ingressos que han de destinar al pagament de les quotes del lloguer, sobrepassa el 40% a Barcelona, quan el límit recomanat per Nacions Unides és d’un terç.

A més, el text inclou una sèrie d’excepcions que permeten que el 10% que hem comentat abans encara es pugui incrementar. És el cas dels habitatges amb característiques especials (vistes, piscines, jardí) que podran patir una diferència del 15% respecte l’índex de referència. Per altra banda, en el cas de noves construccions o aquells habitatges que han estat rehabilitats de forma integral, la norma no s’aplicarà durant els primers tres anys de vigència i posteriorment el percentatge podrà arribar al 20%.

A més, el text inclou una excepció absolutament escandalosa. Totes les renovacions de lloguer o nous contractes al mateix habitatge quan finalitza l’anterior poden estar exemptes de complir el topall. En aquests casos, la propietat podrà decidir repetir la mateixa renda, encara que superi amb escreix l’índex de referència. Aquesta qüestió concreta és totalment intolerable, ja que la Generalitat legítima de facto les abusives pujades que s’han produït aquests últims anys.

Per últim, en ser una iniciativa basada en el Codi Civil català, la norma no conté un règim sancionador per penalitzar durament els seus incompliments sinó que deixa en mans dels Jutjats la resolució dels casos en què la propietat cobri unes rendes superiors a les permeses, tornant a evidenciar l’important desequilibri entre la propietat i les llogateres. D’aquesta forma, la Generalitat passa la pilota a aquestes últimes i les empeny a contractar una advocada i a iniciar un procediment civil assumint tot els costos associats fins que no hi hagi una sentència favorable, és a dir, impacte en la contenció dels preus zero. Per contrarestar aquesta anomalia, ahir a la roda de premsa es va anunciar també l’existència de mecanismes de mediació extrajudicial, que des de ja critiquem perquè mai no han ofert una resposta eficaç en el passat.

A l’espera que es publiqui el text al Diari Oficial, i després de les tensions entre Esquerra i el PDeCAT per la iniciativa, entenem que la proposta respon més, en primer lloc, a un anunci bomba en plena campanya electoral als municipis de Catalunya, i en segon lloc, a un intent de calmar les aigües entre els dos socis de govern. No concebem que aquest text, que es va anunciar en un primer moment a la seu del Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària i que s’ha fet sense consultar els moviments pel dret a l’habitatge, hagi estat la versió original, veient el resultat descafeïnat i totalment insuficient exposat ahir.

Des de la ciutadania seguirem exigint que d’una vegada per totes es punxi la bombolla de lloguers i que es faci efectiu el dret a un habitatge digne. Tenir una #ciutatperviure vol dir també poder pagar un lloguer assequible i tenir mecanismes perquè així sigui. I com no pot ser d’una altra manera, que sigui una mesura retroactiva. Portem 10 anys defensant el dret a l’habitatge a la ciutat i al territori i no podem acceptar que una iniciativa d’aquesta importància és torni a fer sense comptar amb els col·lectius d’habitatge que dia a dia seguim defensant els drets de la ciutadania i coneixem la problemàtica millor que ningú.

Per això, des de la PAH de Barcelona reclamem a la Generalitat transparència total en qualsevol iniciativa legislativa similar i que s’escolti la nostra veu en un procés participat.

PerPAH_Bcn

[Comunicat] Exigim la dimissió de la Jutgessa Degana de Barcelona i la sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per continuar permetent els desnonaments oberts

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya defensa el lobby financer i desprotegeix les famílies vulnerables

A partir d’avui 6 famílies de PAH Barcelona poden ser desnonades en qualsevol moment

Un desnonament obert és aquell que es produeix sense una data ni hora concreta, és a dir, que la policia amb la comitiva judicial pot anar a desnonar una família vulnerable sense previ avís. Fa gairebé un any la PAH de Barcelona va denunciar aquesta pràctica il·legal i inhumana.

Després d’una àmplia campanya amb més de 200 entitats adherides a un manifest i denunciant aquest modus operandi, que genera una gran dosi de patiment i angoixa a les persones que s’han vist forçades a arribar a aquesta situació per una manca absoluta de recursos, vam aconseguir que al Reial Decret-Llei 7/2019 de mesures urgents en matèria d’habitatge i lloguer es legislés expressament per posar-hi fi.

Durant aquests anys hem sigut testimonis que la justícia és en moltes ocasions una titella del lobby financer. Ho vam veure en la penosa sentència del Tribunal Suprem d’actes judicials del 2018 on van defensar altre cop al sector financer en comptes de la ciutadania en tornar un impost que havia de ser assumit pel banc, o en les diferents sentències europees sobre clàusules abusives que han donat cada vegada una clatellada a la justícia espanyola.

Ara li toca al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i el conjunt de la judicatura catalana que, en comptes de regir-se pel Reial Decret-Llei 7/2019, fa cas omís i continua permetent que es facin llançaments amb data oberta.

Des de la PAH Barcelona denunciem aquesta pràctica i exigim la dimissió de la Jutgessa Degana de Barcelona, Mercè Caso, i de la sala de Govern del TSJC -la qual té entre els seus objectius l’adequat funcionament de tots els jutjats de Catalunya- per no complir amb la norma. Recordem que aquesta pràctica vol anul·lar la solidaritat de les persones que van cada dia a aturar desnonaments a porta mentre els bancs i fons voltors especulen amb les nostres vides.

No podem permetre que la Justícia estigui en mans dels interessos financers i que a partir d’avui les famílies com la Pampa, Vega, Alba, Estefania, Rachid i la del Juan (aquesta última d’Hospitalet, a partir del 20 de maig) s’enfrontin a un desnonament inhumà, il·legal, que havíem de deixar enrere. Des de la PAH Barcelona estarem, com no pot ser d’una altra manera, al costat de les famílies, defensant el dret a l’habitatge, i estudiarem altres vies per fer front a les actituds de determinats jutges i jutgesses que sembla que es prenen la llei pel seu compte.

Volem una #CiutatPerViure dignament i sense #DesnonamentsOberts.

PerPAH_Bcn

Propostes d’habitatge i model de ciutat a debat

De cara a les pròximes eleccions municipals del 26 de maig, les entitats promotores de la mesura del 30% organitzem l’únic debat en matèria d’habitatge i model de ciutat a Barcelona amb la presència de les candidates a alcaldables.

La ciutat de Barcelona pateix, com moltes altres ciutats, el problema d’accés a l’habitatge que el pròxim equip de govern de l’Ajuntament de Barcelona haurà d’afrontar de manera contundent: Alguns dels assumptes principals a superar durant el proper mandat tenen a veure justament amb els més de 9 desnonaments diaris, les pujades constants de preus de lloguer, l’insuficient parc d’habitatge públic i social o la turistització creixent, des de fa dècades, que multiplica els impactes socials començant per l’accés a l’habitatge i continuant per tants altres que també redunden en expulsió de veïnat.

Les entitats promotores de la mesura del 30% (PAH Barcelona, Observatori DESC, Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible, Sindicat de Llogateres) juntament amb el mitjà de comunicació Crític, organitzem l’únic debat en matèria d’habitatge i model de ciutat a Barcelona amb la presència de les candidates a alcaldables. El debat, que serà presentat per Leilani Farha, relatora de Nacions Unides en matèria d’Habitatge, comptarà amb la participació de: Ada Colau (BeC), Anna Saliente (CUP), Elsa Artadi (JxCAT), Ernest Maragall (ERC), Laia Bonet (PSC), Josep Bou (PP) i Manuel Valls (C’s).

Agraïm la participació de totes les persones alcaldables a la ciutat de Barcelona entenent el seu interès en el principal problema de la ciutat: habitatge i model de ciutat. Ens hauria agradat, però, que Jaume Collboni (PSC) hagués considerat la mateixa importància que la resta d’alcaldables i participés per a debatre sobre els problemes que realment importen a la ciutadania.

Davant de les dades, que parlen per si soles, volem confrontar i abordar respostes en tres plans:
Mesures i respostes per eradicar l’emergència habitacional.
Propostes estructurals per fer front a l’accés a l’habitatge i aturar les bombolla del lloguer.
Posició sobre quant a creixement / decreixement del turisme a la ciutat i mesures per compatibilitzar tal model amb una ciutat vivible.

L’acte es durà a terme el pròxim dilluns 20 de maig de 10 a 12 h a Barcelona (Espai a confirmar)

Us hi esperem!

 

PerPAH_Bcn

La PAH Barcelona apropa la realitat de l’habitatge de la ciutat a les candidatures municipals

La PAH Barcelona apropa la realitat de l’habitatge de la ciutat a les candidatures municipals. Representants de les principals llistes electorals, amb l’excepció del PP, visiten el nostre local i viuen de primera mà un assessorament col·lectiu. La trobada també serveix per traslladar-los les propostes del col·lectiu en relació a l’accés a l’habitatge a la ciutat.

Barcelona, 7 de maig de 2019

L’assemblea que la PAH Barcelona celebra cada dilluns, d’assessorament col·lectiu a persones en risc de perdre la seva casa i/o que ja l’han perdut, va comptar ahir amb la participació de representants de les principals candidatures que competiran el proper 26 de maig a les eleccions municipals de la capital catalana. El principal objectiu de la trobada va ser mostrar a les futures governants de la ciutat la realitat de milers de famílies que a dia d’avui no tenen garantit l’accés a l’habitatge.

Entre les assistents, hi havia Lucía Martín (BComú), Albert Civit (JxC), Celestino Corbacho (BCN Canvi – Cs), Maria Buhigas (ERC), Laia Bonet (PSC), i Anna Saliente (CUP), totes elles presents a les llistes dels seus respectius partits. Algunes de les representants van venir acompanyades també dels seus assessors en matèria d’habitatge. Lamentablement, el PP no ha estat capaç d’aportar cap candidata a l’encontre, demostrant un cop més el seu nul compromís amb el dret a l’habitatge i el seu menyspreu cap als moviments socials.

Després que les candidates fossin testimonis durant una hora de l’habitual assessorament col·lectiu, va arribar el torn de traslladar-los els principals problemes que dia rere dia vivim a les nostres assemblees i que afecten milers de famílies a tota la ciutat. Aquesta part es va dividir en 8 blocs en els quals una integrant de la PAH, afectada per la problemàtica concreta, va poder explicar-los de primera mà la seva situació personal, exemples d’altres companyes, així com oferir propostes concretes sorgides de la pròpia assemblea.

La idea a partir d’ara és clara: traslladarem aquestes demandes físicament a les diferents candidates perquè en el termini d’una setmana ens confirmin si tenen previst complir-les en el cas que arribin al govern municipal, i farem incidència en la campanya electoral que s’inicia el proper dilluns perquè la ciutadania sàpiga quines candidatures es troben a favor del dret a l’habitatge i quines tenen intenció de fer política des dels seus despatxos sense escoltar la societat civil.

Entre els temes tractats, es van incloure les dificultats per accedir a la Mesa d’emergència, amb algunes exclusions arbitràries, com és el cas de les famílies que provenen de desnonaments en locals o habitatges públics; la llarga llista d’espera per accedir a un pis definitiu, que en alguns casos sobrepassa els dos anys i que comporta que moltes famílies hagin de malviure durant aquest temps en pensions sense cuina; la necessitat d’augmentar el parc públic d’habitatge, que es troba molt lluny de les principals ciutats europees; o l’increment dels preus del lloguer, fruit de l’actual bombolla, i que està expulsant a milers de famílies dels seus barris.

L’espai també va servir per plantejar els problemes que moltes persones han d’afrontar quan només els queda l’opció d’ocupar en precari un habitatge i que en molts casos l’Administració abandona a la seva sort; o el tracte que moltes famílies reben per part dels ens públics, des de Serveis Socials, passant per les oficines d’Habitatge o les noves unitats creades de mediació (SIPHO). Per últim, es va compartir un problema que cada cop és més comú a la ciutat com és l’expulsió de totes les veïnes d’un bloc després que un fons voltor l’adquireixi en la seva totalitat.

Entre les principals demandes de la PAH de Barcelona que vam traslladar a les assistents, destaquem:

  • Protocol d’accés a la Mesa d’emergències. Revisió del protocol per permetre-hi l’accés de moltes famílies en situació de vulnerabilitat que actualment no ho poden fer, com són les que provenen de locals, les que han viscut un procés de separació i la demanda judicial no anava al seu nom.
  • Reallotjament després de desnonament. Acordar el destí del reallotjament amb antelació a la data del desnonament, evitar l’ús de pensions, que en cap cas suposen una alternativa digna. Compliment amb la Llei 24/2015.
  • Llista d’espera de la Mesa d’emergències. Reducció urgent del termini d’espera que actualment supera els dos anys en molts casos. Pla de xoc per posar-la a zero.
  • Augment del parc públic. Promocions públiques de lloguer indefinit, implicació amb la mesura del 30%, ús intensiu del mecanisme del tanteig i retracte, compliment del 15% d’habitatge públic.
  • Lloguer. Compliment íntegre de la Llei 24/2015, ampliar la Borsa de Lloguer i revisar les ajudes ofertes per l’Administració, que actualment s’obren només durant un breu termini al llarg de l’any.
  • Ocupacions. Facilitar la negociació de les famílies amb la propietat per arribar a acords de lloguer social, instaurar un servei municipal de mediació comunitària per resoldre conflictes amb veïnes, facilitar la regularització dels subministraments bàsics, publicar dades sobre el fenomen que ajudin a tenir una idea clara del nombre de llars que es troben en aquesta situació.
  • Funcionament de Serveis Socials/Habitatge/SIPHO. Unificar les visites a Serveis Socials i Habitatge perquè existeixi una taula única i no es dupliquin les funcions, reduir el termini d’espera per a les cites prèvies. Reforç del servei SIPHO.
  • Blocs. Seguiment individualitzat dels casos de blocs amb intermediació directa de l’Ajuntament, agilització de les denúncies per assetjament immobiliari.

Posteriorment, les representants polítiques van disposar d’uns minuts per oferir-nos el seu punt de vista de tot el que se’ls havia traslladat i si es comprometien a dur a terme algunes de les demandes en cas que arribessin al poder. En línies generals, les assistents van agrair la invitació i el fet de poder posar cares a les estadístiques amb les que treballen des dels seus gabinets i es van comprometre a estudiar les propostes de la PAH i a oferir-nos una resposta durant els propers dies.

Previ a aquest moment, l’assemblea s’havia iniciat amb una introducció de l’origen de la PAH i tot el que hem aconseguit en els nostres 10 anys d’història, tant en l’àmbit municipal com en l’autonòmic i l’estatal. Pel que fa a Barcelona, vam repassar l’èxit aconseguit l’any passat amb la mesura del 30%, impulsada conjuntament amb l’ABTS, la FAVB, l’Observatori DESC i el Sindicat de Llogateres; les victòries assolides en forma de lloguers socials, dacions en pagament i condonacions de deute davant d’entitats financeres i grans tenidors d’habitatge; els assessoraments col·lectius, que compten amb la participació d’una mitjana de 100 famílies cada dilluns; els acompanyaments i accions que hem realitzat, peça fonamental per desencallar casos que semblaven no tenir sortida; així com els més de 100 desnonaments aturats al llarg dels primers mesos d’aquest 2019.

Des de la PAH de Barcelona valorem positivament aquest tipus de trobades, que apropen la realitat del carrer a les representants polítiques, en massa ocasions allunyades del dia a dia i de les conseqüències que les seves decisions tenen per a milers de famílies a la nostra ciutat. No obstant, com hem avançat abans, això és només un punt de partida per seguir fent incidència durant la campanya electoral i el proper mandat fins que aconseguim que l’accés a l’habitatge a la nostra ciutat no sigui una quimera, sinó un dret garantit a tots els nivells.

Ens tindran cara a cara amb la realitat de l’habitatge

Sí que es pot!

Volem una #CiutatPerViure