Moviments d’habitatge, sindicats laborals, Marees, Pensionistes, Sanitat, ONG i desenes d’organitzacions fem front comú de pressió davant la imminent Llei d’Habitatge anunciada pel PSOE

El Govern està preparant l’anomenada Llei pel Dret a l’Habitatge; de fet, sembla que l’esborrany de la llei entrarà en el Consell de Ministres de manera imminent i es remetrà immediatament al Congrés per al seu debat i aprovació.

Després de 42 anys d’absoluta vulneració d’aquest dret humà, hem de remarcar que la nova Llei serà paper mullat si no protegeix i garanteix de manera efectiva el Dret en tot el territori. No deixarem escapar l’oportunitat que brinda l’elaboració de la primera llei estatal en la matèria per a aconseguir un avanç històric en la cobertura d’aquest dret fonamental.

La crisi habitacional és innegable: més de 32.000 persones patint sensellarisme; 12 milions de persones en risc d’exclusió social; més d’1 milió de desnonaments entre 2008 i el tercer trimestre del 2020, molts agreujats amb clàusules abusives i executats amb una legislació contrària als estàndards europeus, sense importar que hi hagués menors o persones grans dependents. Per això, les sota signants no estem disposades a permetre que siguin el sector financer, les grans immobiliàries i els fons voltor qui dictin el text d’aquesta Llei. Contra les pressions dels especuladors, cridem a la gent del carrer a sumar-se a la mobilització necessària per a assegurar la protecció d’aquest Dret humà al nostre país.

A Espanya, el 36,1% de la població destina més del 40% dels seus ingressos al pagament d’habitatge i subministraments bàsics; i altres milers de llars joves ni tan sols poden constituir-se. De fet, únicament el 18,5% de la població entre 18 i 29 anys s’ha emancipat per les enormes dificultats per accedir i mantenir un habitatge estable.

Mentre -segons l’INE (2011)- hi ha 3,4 milions d’habitatges buits (molts d’ells en mans de grans tenidors), el Parc d’Habitatge Públic i Social és entre 7 i 10 vegades menor que el d’altres països desenvolupats d’Europa.

A l’Estat espanyol els habitatges socials representen un 2,5% del parc d’habitatges principals, res a veure amb els percentatges d’alguns països europeus del nostre entorn (Països Baixos 30%, Àustria 24%, Regne Unit 17,6%, França 16,8%).

Després d’haver lliurat més de 60.000 milions de diners públics per al rescat bancari que no han estat retornat, és de justícia que la nova Llei faci front a l’emergència habitacional que patim. Garantint així un habitatge per a qui ho necessiti, mitjançant un pressupost suficient en polítiques d’habitatge públic i establint mecanismes legals que obliguin els responsables financers de la crisi immobiliària i als grans tenidors d’habitatge a assumir responsabilitat social i evitar noves bombolles especulatives.

Portem massa anys patint als que posen els seus beneficis privats per sobre de la vida i la salut de milions de persones. És el moment que les administracions públiques assumeixin la seva responsabilitat i compleixin amb el seu deure de protegir i garantir un dret humà que és bàsic per assegurar la integritat física, la dignitat, l’accés a altres drets fonamentals i el desenvolupament personal que totes ens mereixem.

Les organitzacions signants d’aquest manifest unim forces per a llançar una campanya estatal de mobilització ciutadana i aconseguir que la Llei pel Dret a l’Habitatge inclogui, com a mínim, aquestes 8 mesures d’aplicació directa en tot el territori:

1. La llei ha de garantir el dret a un habitatge digne, assequible, accessible i adequat com a dret subjectiu, garantint que aquesta protecció sigui efectiva i evitant que cap persona pateixi situació de sensellarisme.
2. Stop desnonaments de persones vulnerables sense alternativa d’habitatge digne i adequat, així com l’obligació de lloguer social estable per als grans tenidors; i en la resta de casos, reallotjament digne i adequat a càrrec dels poders públics.
3. Assegurar i ampliar el parc públic de lloguer social, com a mínim a un 20% del conjunt d’habitatges en vint anys, fent front a l’emergència habitacional de forma prioritària.
4. Regulació estatal de lloguers a preus adequats als salaris de la població en cada zona del territori. Modificació de la llei d’arrendaments urbans per a donar protecció i estabilitat als llogaters del conjunt del país.
5. Garantir els subministraments bàsics d’aigua, llum, gas i accés a les telecomunicacions, per a evitar la bretxa digital com a part d’un habitatge digne.
6. Garantir una segona oportunitat efectiva per a les llars amb deutes hipotecaris i desenvolupar mesures contra el sobreendeutament i els abusos financers i immobiliaris.
7. Ampliació pressupostària per a habitatge social i polítiques socials d’habitatge fins a arribar a la mitjana europea de parc públic, destinant, com a mínim, el 2% del pressupost estatal. Assignació d’una part suficient dels fons europeus de recuperació a aquest objectiu.
8. Participació activa de la població en tota la política d’habitatge i urbanisme.

És imprescindible que la Llei pel Dret a l’Habitatge incorpori aquestes demandes d’afectades i societat civil, que afecten la dignitat de les persones i els Drets Humans, blindi les legislacions autonòmiques més progressistes i doni compliment, d’una vegada al PIDESC i als dictàmens de Nacions Unides i dels Tribunals Europeus, sense retardar la seva aplicació a desenvolupaments normatius posteriors.

Per imperatiu constitucional i estatutari correspon a les comunitats autònomes definir i desenvolupar les polítiques d’habitatge, però l’establiment de les condicions bàsiques que garanteixin la igualtat de la ciutadania en l’exercici del dret constitucional a l’habitatge és competència irrenunciable de l’Estat, havent de ser comuns les bases d’aquest dret essencial, d’acord amb el que disposa l’article 149.1.1a de la Constitució.

Existeix una majoria social i també parlamentària que dona suport a aquestes mesures, però tenim clar que només amb la mobilització de tota la població aconseguirem que aquesta Llei sigui la garantia del Dret a l’Habitatge.

Suma’t! No et quedis SENSE casa!

Signa el manifest aquí

Només entitats i col·lectius, no signatures individuals