Queden menys de 2 mesos perquè finalitzi el termini de recollida de signatures per a aconseguir 1 milió de signatures a tot Europa i poder portar la petició a la Comissió Europea per a la seva aprovació. A Espanya necessitem recollir un mínim de 40.500 firmes i encara ens falta la teva
Europa està vivint una greu crisi d’habitatge, tractada cada vegada més com una mercaderia especulativa i no com un Dret Humà, tal com dictamina Nacions Unides. Els preus es disparen i moltes ens veiem obligades a canviar de barri o ciutat per no poder assumir-los. Uns preus que, en aproximadament 82 milions de llars, ja es mengen més del 40% dels ingressos, el que provoca que cada dia siguin més les famílies que perden casa seva per no poder afrontar el cost de l’habitatge. A Espanya patim una mitjana de gairebé 60.000 desnonaments anuals, dels quals el 67% ja són per impagament de lloguer.
En aquest context, ens cal una resposta coordinada, des de diferents països, per aconseguir eines que ens permetin avançar en el dret a l’habitatge.
En què consisteix aquesta Iniciativa Ciutadana Europea?
«Habitatge per a totes i tots» és una crida als països europeus perquè prioritzin la inversió en habitatge i facin un pas endavant en la creació d’habitatge assequible, públic i social, incorporant les següents mesures en el marc legal i financer:
- Millorar l’accés i ajudes a l’habitatge social a la Unió Europea.
- No aplicació dels criteris de Maastricht a la inversió pública en habitatge.
- Millor accés a finançament de la Unió Europea per a promoció d’habitatge públic i sense ànim de lucre.
- Adoptar una normativa europea bàsica per als lloguers de curta durada, mentre s’amplia el nombre d’habitatges assequibles.
- Elaboració d’estadístiques oficials sobre les necessitats d’habitatge a Europa.
La situació a Espanya
Espanya compta amb la desena part de l’habitatge públic que altres països del seu entorn (1,5% enfront d’una mitjana del 15%). Això no és accidental, és fruit de l’aposta per un model insostenible de propietat i habitatge protegit de venda, que passats uns anys es tornava a requalificar i passava de ser habitatge protegit –més barata– al mercat privat on poder especular amb ella.
Prop d’1.002.000 de famílies han patit un desnonament des de 2008, en molts casos sense alternativa habitacional per part de les administracions públiques a causa de l’escassetat d’habitatge social. Per això, aquesta Iniciativa europea s’acompanya amb les següents demandes a escala interna:
1. Crear un parc d’habitatge social i assequible de lloguer o cessió d’ús d’un 15% en 10 anys i un 30% en 20 anys.
- Incorporar al parc d’habitatge social els habitatges de Bankia i la SAREB.
- Recuperació dels 77.000M € del rescat bancari, via impost a les entitats financeres per destinar-lo a habitatge públic, social i assequible.
- Obligar grans propietaris a destinar el 30% de noves construccions o rehabilitacions integrals a HPO en zones amb demanda d’habitatge.
2. Assegurar un lloguer estable i assequible.
- Permetre als ajuntaments regular els preus del lloguer amb base en el poder adquisitiu de la ciutadania.
- Renovació automàtica dels contractes amb actualització de renda limitada, llevat incompliment de l’inquilí/a o per necessitat de l’habitatge de l’arrendatari/a.
3. Prioritzar l’habitatge públic de lloguer, així com col·laborar i finançar entitats socials, cooperatives d’habitatge en cessió d’ús i altres operadors sense ànim de lucre.
Aquesta iniciativa està en la línia de l’exposat per Leilani Farha, Relatora Especial de Nacions Unides, en el seu recent informe en què dona les directrius per a l’Aplicació del Dret a un Habitatge Adequat com a element integrant del dret a un nivell de vida adequat, i sobre el dret de no discriminació referent a això. L’informe se centra en els requisits fonamentals per a oferir respostes eficaces als nous reptes basades en els drets.
La Relatora reforça els nostres arguments quan remarca que els promotors i inversors privats exerceixen actualment un domini sense precedents dels sistemes d’habitatge, separant sovint a aquesta última de la seva funció social i tractant-la com una mercaderia per a l’especulació. L’actual crisi mundial de l’habitatge no té comparació amb cap altra crisi anterior d’aquest tipus. No l’ha causat una disminució dels recursos ni una desacceleració econòmica, sinó el creixement econòmic, l’expansió i la creixent desigualtat. L’habitatge s’ha convertit en un impulsor clau de la creixent desigualtat socioeconòmica. Arguments més que suficients per a assolir els objectius marcats per aquesta Iniciativa Ciutadana que només necessita les signatures necessàries per a fer-se realitat.
Des de la PAH, com a membres del grup promotor de la Iniciativa i com a defensores del Dret a l’habitatge, fem una crida social perquè l’enllaç de signatures online arribi a cada llar per a aconseguir més mesures perquè ningú es quedi sense ell o per a poder accedir a un, facilitant nous projectes de vida sota un sostre assequible, digne i durador.
Nosaltres ja hem fet tot el possible, ara depèn de tu. Signa, comparteix amb totes les teves conegudes, difon i fem-ho realitat.
Signa i dona el teu suport ✍️ aquí