El gener del 2013, la PAH lliurava al Congrés dels diputats les 1.402.000 signatures recollides per a la Iniciativa Legislativa Popular per la dació en pagament retroactiva, el lloguer social i la moratòria dels desnonaments. Aquest mateix mes, el govern central anunciava la creació del Fons Social d’Habitatges, 6.000 habitatges per a tot l’Estat, una xifra completament ridícula i insultant. La PAH va denunciar que la mesura era absolutament insuficient i hipòcrita, al que se sumava que els requisits per accedir al FSV són similars al Reial decret Llei (RDL27). Els requisits del RD27 exclouen a la immensa majoria d’afectades i inclouen mesures tan perverses com negar la possibilitat de signar el lloguer social abans de ser desnonada.
Quinze mesos després, prop de 70.000 execucions hipotecàries després, segons dades del CGPJ, el número dos del Govern anunciava que solament 410 pisos del FSV havien formalitzat un contracte de lloguer social. Una dada vergonyosa que confirma el fracàs anunciat per la PAH el mateix dia de la creació del Fons Social d’Habitatges. Una dada que mostra la total falta de voluntat del govern del PP per resoldre el problema dels milers de famílies que poden perdre el seu habitatge i quedar-se al carrer.
Uns anys després, es torna a constatar que aquesta mesura de la banca i el govern era un simple rentat de cara enfront de la ILP de la PAH, que sí que plantejava les solucions per als problemes d’habitatge de centenars de milers de persones i encarava l’estafa hipotecària enfront dels interessos de la banca.
En l’informe “Emergència habitacional en l’Estat espanyol 2013” de l’Observatori DESC i la PAH es recull la denúncia del Síndic de Greuges (juliol 2013) en la qual considera “en relació amb les característiques i les finalitats del FSV, considera que no s’ajusten a les necessitats reals”.
No només és una mesura totalment insuficient, sinó que el FSV té també un efecte pervers: en moltes ocasions les entitats financeres han utilitzat el FSV com a excusa per no concedir lloguers socials. Ha estat a través de la mobilització, la pressió social i les negociacions amb les entitats que hem aconseguit milers de lloguers socials per a famílies afectades pel procediment d’execució hipotecària. La mesura de govern i entitats financeres no solament no resol el problema, sinó que obliga a la ciutadania organitzada sense recursos, criminalitzada en moltes ocasions, a duplicar els esforços per aconseguir el que són unes demandes de mínims, de garantia bàsica dels drets humans. Els lloguers que ha aconseguit la PAH han evitat el trauma del desnonament, hem aconseguit que en general siguin de 5 anys, no de 2 com estableix el FSV o el RD27, han evitat el desarrelament i han sobrepassat els requisits que imposen, tant el FSV com el RD27. Han, literalment, salvat vides humanes.
Enfront de l’emergència habitacional, la PAH es va veure obligada a iniciar fa gairebé dos anys la campanya Obra Social de la PAH, que consisteix a recuperar, amb l’ús de la desobediència civil, pisos buits propietat d’entitats financeres o de la SAREB, per reallotjar a famílies desnonades o que han signat la dació i no han aconseguit lloguer social. Els nombres parlen, amb aquesta campanya hem reallotjat a 1.180 persones enfront dels 410 pisos del FSV que han estat concedits en lloguer.
Recordem al govern i a les entitats financeres, que davant la seva paràlisi no ens queda una altra opció que seguir tutelant els nostres drets. Seguirem implementant la ILP a través de l’Obra Social de la PAH i la pressió social a les entitats financeres.