El recent informe de l’Ajuntament de Barcelona sobre els desnonaments a la ciutat ens deixen unes xifres esfereïdores. Entre el 18 de gener i el 28 de febrer de 2021 s’han produït més de 450 desnonaments amb més de 1.500 persones afectades, on el 37% d’aquestes són menors d’edat, tot això tenint en compte que durant l’estat d’alarma tenim la moratòria de desnonaments tant estatal com autonòmica. Què passarà quan s’aixequi l’estat d’alarma?
Les dades són significatives: el 50% dels desnonaments han estat de casos de grans propietaris, el 68% han estat per casos de lloguer i el 32% per situacions d’ocupacions en precari. A més, el 90% d’aquests s’han pogut aturar també gràcies a la força i suport dels col·lectius en defensa de l’habitatge que estem dia rere dia al costat de les famílies que més ho necessiten.
La situació, un cop passi l’estat d’alarma, serà dramàtica. A Catalunya, amb la Llei 24/2015, hem aconseguit aturar milers de desnonaments. Però un cop més el PP, amb la complicitat de la banca i els grans especuladors, van aconseguir que el Tribunal Constitucional anul·lés les millores aconseguides amb el Decret Llei 17/2019 que corresponsabilitzava a oferir solucions a les famílies abans de desnonar-les.
Exigim al nou Govern de la Generalitat tot el seu compromís i voluntat política a restituir aquestes mesures que van ser aprovades al Parlament de Catalunya i que aturaran milers de desnonaments. És necessària l’aprovació urgent d’una nova llei que restitueixi les mesures antidesnonaments anul·lades.
En l’àmbit estatal cal també aprovar una “Ley Vivienda” que garanteixi el dret a l’habitatge, aturant els desnonaments sense alternativa i que ampliï el parc públic d’habitatge social, alhora que reguli els lloguers i garanteixi els subministraments bàsics. Des de les entitats socials ja hem traslladat aquestes mesures i no ens aturarem fins a fer-les efectives. Amb més d’un milió de desnonaments a l’Estat espanyol des de 2008 hem de dir prou d’una vegada per totes a aquest patiment a les famílies.
La crisi de la COVID-19 està generant encara més precarietat. Són moltes les famílies que s’apropen a les nostres assemblees preocupades, veient que no poden fer front a la seva hipoteca, lloguer, o que s’han vist obligades a recuperar un habitatge sense cap més alternativa. Sabem que és qüestió de voluntat política, calen lleis valentes que estiguin a l’altura de la greu situació.
Des de la PAH no ens aturarem fins a aconseguir-ho.