L’especulació i el racisme institucional de l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat i els seus serveis socials està empenyent, a cop de desnonament, cap al sensellarisme una família de vuit membres, quatre dels quals són menors.
Des de la PAH de Barcelona denunciem la situació d’extrema vulnerabilitat que viuen la Laura i la seva família, veïnes de l’Hospitalet de Llobregat, i exigim la suspensió immediata del desnonament previst per al pròxim 22 de gener.
La Laura va arribar a l’Estat espanyol des del Perú l’any 2021, després de la fallida del seu negoci durant la pandèmia, amb l’esperança de reconstruir la seva vida i la de la seva família. Avui viu juntament amb la seva parella, dos fills menors, una filla adulta i dos nets menors d’edat. Ho fa en una situació d’ocupació residencial forçada, sense alternativa habitacional i marcada per la inseguretat, la por i la violència institucional, malgrat els seus esforços per tenir sempre feina, per precària que sigui.
La impossibilitat de regularitzar la seva situació administrativa ha estat utilitzada de manera sistemàtica per negar-li drets bàsics: l’accés a un lloguer digne, a una feina estable i a ajudes socials. Lluny de rebre acompanyament, la Laura ha patit tractes discriminatoris, amenaces i missatges culpabilitzadors per part dels serveis socials, arribant fins i tot a dir-li que “torni al seu país”, vulnerant greument els seus drets i els dels seus fills. Com gairebé totes les persones que viuen en precarietat, pateixen una violència institucionalitzada constant i silenciosa. No hi ha cops, però hi ha discriminació sistemàtica, amenaces, obstacles legals i administratius que limiten l’accés a drets bàsics. És una violència que la societat ha normalitzat, que no deixa marques físiques però que destrossa vides, i que reforça la injustícia i la marginalitat de manera estructural.
Des de la seva arribada a Barcelona, la Laura i la seva família han viscut situacions límit: dormir a terra, pagar preus abusius per habitacions, patir una detenció policial per viure en un pis ocupat sense saber-ho, després d’un contracte fals, convivències forçades marcades per conflictes, agressions verbals i un clima constant de por. La precarietat residencial no és una elecció, sinó l’única sortida davant l’absència total d’alternatives habitacionals.
Denunciem també que la Laura i dos dels seus fills han estat desempadronats, una pràctica irregular i profundament violenta que agreuja la seva exclusió social i els nega l’accés a drets fonamentals com l’educació, la sanitat i l’atenció social.
Actualment, la propietat pretén vendre l’habitatge per 88.000 euros, mentre la família s’enfronta a un desnonament sense que se’ls hagi ofert cap alternativa real de reallotjament, incomplint la normativa vigent i les obligacions de les administracions públiques.
La situació és encara més greu si tenim en compte que el mateix dia del desnonament, el 22 de gener, la Laura té programada una operació mèdica que fa més d’un any que espera. Executar el llançament en aquestes condicions és un acte de crueltat institucional intolerable.
Des de la PAH fa anys que denunciem el racisme institucional i la deixadesa de funcions de l’Ajuntament de l’Hospitalet, que en aquesta ocasió està empenyent deliberadament vuit persones, entre elles menors i un nadó, a una situació de sensellarisme. Negar l’accés a l’habitatge, al padró i als recursos bàsics per raó d’origen i situació administrativa no és una casualitat ni un error tècnic: és una decisió política que condemna famílies senceres a l’exclusió extrema. Cada dia veiem als mitjans notícies de persones sense llar que moren de fred, i decisions com aquestes converteixen aquestes morts en responsabilitat directa de les administracions que miren cap a una altra banda.
Amb actuacions com aquesta, el PSC de l’Hospitalet no es distingeix en absolut de les polítiques de l’alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, ni del seu discurs i pràctica de criminalització de la pobresa i de les persones immigrades. Recordem el mega desallotjament de l’Institut B9, un precedent clar d’una política que prioritza l’expulsió i el càstig per sobre dels drets humans.
No és un cas aïllat: és un model de ciutat que expulsa aquelles persones que no encaixen en el relat oficial, utilitzant el racisme, la burocràcia i la violència institucional com a eines de govern.
Exigim:
- La suspensió immediata del desnonament.
- Garantir una solució habitacional digna i estable per a tota la unitat familiar.
- L’activació del dret de tanteig i retracte per part de la Generalitat de Catalunya, perquè l’habitatge passi a formar part del parc públic.
- Aturar les pràctiques racistes, discriminatòries i amenaçadores per part dels serveis socials.
- Reempadronar immediatament a la Laura i els seus fills.
Recordem que cap família és il·legal, que l’habitatge és un dret i no un privilegi, i que les administracions públiques, davant l’especulació i la manca d’humanitat de fons voltor com Coral Homes, han de ser part de la solució i no del problema. La Laura i els seus fills mereixen una vida digna, amb llar segura i drets garantits.
