Despossessió: de la bombolla a la venda del pis habitat

Un informe on reconstruim com la crisi de l’habitatge va passar de les execucions hipotecàries a la venda de pisos habitats

Entre el 2007 i el primer trimestre del 2026, Espanya ha acumulat 950.045 execucions hipotecàries. Només entre el 2013 i el 2025 s’han practicat 627.901 llançaments, més de 132 cada dia durant tretze anys seguits, i el primer trimestre del 2026 en continuaven sent 45 al dia.

En aquest informe mostrem com la crisi de l’habitatge no va començar amb l’encariment dels lloguers ni va acabar quan els desnonaments hipotecaris van deixar les portades. Moltes famílies que van perdre la propietat de casa seva van aconseguir quedar-s’hi amb un lloguer social, i avui tornen a enfrontar-se a la possibilitat de perdre-la. Hi ha pisos que van ser executats, han passat per bancs i fons d’inversió i han tornat al mercat, aquesta vegada amb els seus habitants a dins. Aquest procés l’anomenem despossessió perquè no és només perdre la propietat, és perdre l’estabilitat, els recursos i la capacitat de decidir com es viu a casa pròpia, o a la que ja no ho és.

Despossessió segueix aquest fil de principi a fi, del 1997 al 2026, en sis fases: la compra, l’impagament, l’execució, el lloguer social, la no renovació del contracte i la venda a tercers d’habitatges amb lloguer social o assequible vigent. No totes les famílies les han passat totes ni en aquest ordre, però quan es posen en fila s’entén per què tantes continuen en inseguretat residencial anys després d’haver perdut la casa.

La informació l’hem recollit d’estadístiques oficials, investigacions acadèmiques i testimonis, sumats als informes que la PAH i entitats col·laboradores publiquen des del 2013, a la literatura sobre financerització de l’habitatge, a premsa contrastada, a la legislació i a la jurisprudència. La investigació es va fer durant l’any 2026, amb informació recollida fins al 10 de novembre.

S’ha intentat fer una radiografia estatal de la problemàtica, malgrat que una part gran dels estudis surt de Barcelona.

Amb aquesta base, l’informe examina què han aconseguit les lleis i on s’han quedat curtes. La Llei 24/2015 i les normes posteriors van evitar, segons les estimacions disponibles, fins al 28,2% dels desnonaments a Catalunya en el període analitzat. No van arribar mai a la majoria i han patit retallades successives. En el marge que la protecció no cobreix hi ha, de manera desproporcionada, dones, famílies monoparentals i persones d’origen migrant. L’informe assenyala també les barreres que impedeixen refer-se econòmicament i d’habitatge, i acaba amb propostes públiques concretes perquè aquestes famílies es puguin quedar a casa.

En primera persona

Desplaça cap amunt
Esta web utiliza cookies propias y de terceros para su correcto funcionamiento y para fines analíticos. Contiene enlaces a sitios web de terceros con políticas de privacidad ajenas que podrás aceptar o no cuando accedas a ellos. Al hacer clic en el botón Aceptar, acepta el uso de estas tecnologías y el procesamiento de tus datos para estos propósitos.
Privacidad