La PAH exigim un Decret per acabar amb tota classe de desnonaments fins a mínim el 31 de desembre de 2021. El Govern pot fer-ho quan vulgui, però de moment no vol
Res més configurar-se el Govern Progressista, vam arrencar la nostra nova campanya d’exigències per aconseguir garantir el Dret a l’habitatge. Un dels objectius d’aquesta campanya era aconseguir una moratòria per a tota classe de desnonaments. En uns moments en què patíem 250 desnonaments diaris, amb el nou Govern com a responsable directe de què això fos així si no posava remei a la situació.
En aquests inicis de la campanya #ViviendaPorDerecho, vam aconseguir certes millores en la moratòria per a les execucions hipotecàries, l’anunci d’una possible moratòria dels desnonaments de lloguer -que ja sumen el 70% del total-, i fer el desentès a la problemàtica cada vegada més estesa i malentesa de l’ocupació.
Pel camí, al mes de març, vam entrar en l’estat d’alarma que va provocar el tancament dels jutjats i a causa d’això, al fet que se suspenguessin els desnonaments de manera automàtica. Desnonaments que des que es va reprendre l’activitat judicial el passat 4 de juny, s’han començat a reactivar, com hem pogut veure ja en les actuacions de la PAH en Andalusia, Aragó, Catalunya, Comunitat de Madrid, Múrcia o País Valencià.
De nou ens veiem en l’obligació de remarcar al Govern com a responsable d’aquesta nova normalització de la violació de drets humans, que no deixa de ser en deixar -o pretendre deixar- a una família al carrer, sense cap mena de reallotjament ni alternativa. Una violació de drets, que no denuncia solament la PAH, també ho porta fent fa anys Nacions Unides, a través de dictàmens, recomanacions o informes. El més recent, publicat ahir i escrit per Philip Alston, Relator Especial de l’ONU sobre l’extrema pobresa i drets humans, després de la seva visita al nostre país durant el mes de febrer.
Un informe, en el qual no només se’ns torna a donar la raó, també es donen una sèrie de mesures per garantir el dret a l’habitatge, en la mateixa línia que portem presentant des de la PAH a totes les nostres exigències i propostes de canvis legislatius i estructurals. L’informe deixa clar que erradicar el problema és només una qüestió de voluntat política.
Les xifres parlen per si soles, i segons el CGPJ: en el primer trimestre de 2020 -reduït a dos mesos a causa del confinament- es van produir gairebé 10.000 desnonaments, el que ens segueix situant en una mitjana de 200 desnonaments diaris als quals el Govern continua donant l’esquena. Dades que no difereixen de les que vam estar visibilitzant en el nostre comptador de la vergonya durant els primers 50 dies de Govern Progressista.
A causa de la nova crisi econòmica provocada per la COVID-19, estem a les portes d’un panorama desolador, que necessita, més que mai, de valentia política i mesures a l’altura de les circumstàncies. No es pot afrontar aquesta situació posant tiretes, com ha anat fent el Govern a força de cops de decret, que només protegeixen a una part de les noves famílies vulnerables a causa del coronavirus, però deixa a una altra part enrere i s’oblida plenament dels milers de famílies que ja vivien en extrema vulnerabilitat prèviament a l’estat d’alarma, i ho seguiran estant en aquesta nova i vella normalitat.
Per sentit comú, per necessitat davant la nova pandèmia social que són els desnonaments, i per justícia a les 1.024.766 famílies que ja han perdut la seva llar des de 2008, la PAH portem exigint fa setmanes un nou Reial Decret per a fer efectiva una moratòria real per a tota mena de desnonaments, mínim fins al 31 desembre de 2021. Temps més que suficient per tirar endavant amb una Llei d’Habitatge integral, com la que vam presentar el 2018, que posi solució als motius que ens tenen en emergència habitacional cronificada des de fa més d’una dècada.
En les últimes setmanes hem mantingut reunions amb una gran part dels grups parlamentaris per a traslladar les nostres exigències. En aquest temps hem reunit una àmplia majoria parlamentària que dona suport a aquest Decret urgent antidesnonaments que el Govern Progressista podria fer efectiu quan volgués, però que de moment no ha volgut. Aquest divendres 10 de juliol, tenim una nova reunió amb el secretari general d’Habitatge, David Lucas, en la qual esperem rebre una resposta positiva.
El Govern Progressista té l’opció de decidir de quin costat està, si de les famílies i els Drets Humans, o del costat de la dreta i les polítiques que estan expandint a les comunitats on estan governant, com Andalusia, Castella i Lleó, Madrid, o Múrcia. Han de demostrar que són certes les seves afirmacions que “no volen deixar ningú enrere”, rectificant errors que deixen a milers de famílies sense protecció. Disposen del poder i de majoria suficient per fer-ho, així que esperem que no ens fallin una altra vegada.
Nosaltres ho tenim clar, i fartes d’engrunes, volem el pa sencer.