Una vegada més, hem demostrat que la pressió i la força col·lectiva funcionen enfront de l’estafa bancària
Aquest matí hem iniciat una acampada amb la intenció d’allargar-la tot el que fos necessari, per aconseguir que UCI (Unió de Crèdits Immobiliaris), entitat financera del Banc Santander, cedís a les demandes de la María, estafada per l’entitat l’any 2005, corrent el risc de perdre la seva llar per no poder fer front a la quota mensual de la seva hipoteca.
La María va comprar el seu pis per un valor de 215.000 euros amb una quota de 500 euros mensuals. Tretze anys després, explica que només ha pagat 7.000 euros del pis perquè tota la resta dels diners ha anat destinada a pagar interessos i clàusules “abusives”, i mentrestant el deute ha pujat fins a 380.000 euros, i ha assegurat que amb el seu sou no pot assumir la situació perquè la quota actualment és de 1.300 euros.
Estafada i enganyada, la María porta 18 mesos intentant negociar amb UCI l’eliminació de l’IRPH i una quita del deute que li permetés rebaixar-lo a una quota assumible i mantenir la seva vivenda. UCI li està negant qualsevol solució, perquè prefereix quedar-se amb el pis per especular.
Avui, després de 6 hores d’acampada amb el suport de les PAHs més properes que han vingut a recolzar en forma de pressió al carrer, als mitjans, a les xarxes socials, difonent volants, i després de diverses negociacions, finalment hem retirat el campament després d’arrancar un compromís ferm per part d’UCI, que el dimarts que ve cedirà a les seves demandes.
Dimarts al matí, tornarem amb tota l’artilleria carregada i disposades al que faci falta, depenent del que la María es trobi damunt de la taula.
Les demandes de la María són de justícia i sentit comú. La PAH seguirem al seu costat fins que aconsegueixi la tranquil·litat que es mereix i pugui gaudir d’aquesta llar que tants sacrificis li ha costat aconseguir.
#AcamPAHdaUCI
Álbum de fotos en Flickr
