Les dades recents del Consell General del Poder Judicial mostren un increment preocupant en el nombre de desnonaments a Barcelona durant 2024. Un total de 1.331 desnonaments marquen un augment del 6% respecte al 2023
Barcelona és la segona ciutat, després de Madrid, on les veïnes sofrim més desnonaments. Encara que podríem dir que la principal causa de l’augment dels desnonaments continua sent l’impagament del lloguer, representant el 82,8% en 2024, més que causa, és l’efecte d’una ciutat on els preus dels lloguers han pujat a nivells impossibles per a la majoria de les persones, estiguin en una situació de vulnerabilitat o no. En grau més baix, els desnonaments derivats d’execucions hipotecàries també han crescut respecte al 2023 amb un increment del 20%. Pel fet que seguim davant una legislació hipotecària criminal, moltes famílies continuen arrossegant les conseqüències de la crisi de 2008 i altres s’han sumat a causa de l’augment de l’euríbor, que ha convertit les seves quotes en inassumibles. Els desnonaments classificats com “altres”, això pot incloure un altre tipus de propietats que no són habitatge habitual. Desallotjaments per ocupació il·legal, finalització de contractes de lloguer sense renovació i altres conflictes legals entre propietaris i inquilins també han augmentat significativament, de 109 en 2023 a 145 en 2024.
En resum, conseqüències d’una economia vampírica i una especulació protagonitzada i impulsada sobretot pels fons d’extracció, que en els últims anys han adquirit una gran quantitat de propietats a Barcelona, especialment habitatges destinats al lloguer. Aquests grans propietaris, coneguts com a “fons voltor”, han implementat estratègies agressives per a maximitzar els seus beneficis, com la pujada desproporcionada dels lloguers i la no renovació de contractes, a més d’utilitzar tàctiques legals per a expulsar a inquilins vulnerables i vendre les propietats amb majors beneficis. Una de les pràctiques per a eludir la regulació dels preus del lloguer és que la creixent conversió d’habitatges en allotjaments turístics ha reduït l’oferta de lloguer residencial, encarint encara més els preus. Els lloguers de temporada han contribuït a la inestabilitat residencial, fent que moltes famílies no puguin accedir a contractes de llarga durada.
A això cal sumar-li que l’Administració, liderada pel PSC de Jaume Collboni, ha centrat els seus esforços a atreure esdeveniments d’alt nivell com la Fórmula 1, Louis Vuitton, la Copa Amèrica o The District, en lloc d’abordar amb contundència la crisi residencial que tant diuen els preocupa. Aquestes iniciatives, que busquen posicionar a Barcelona com un referent del luxe i la inversió internacional, han generat un efecte col·lateral negatiu: l’augment de l’especulació immobiliària, la pujada de preus en les zones més atractives per a aquests inversors i l’expulsió de veïnes de renda mitjana i baixa. Mentre l’Ajuntament impulsa aquests esdeveniments com una font de riquesa per a la ciutat, s’ignora l’impacte real sobre la ciutadania, que sofreix un encariment progressiu de l’habitatge, sense mesures efectives que garanteixin el seu dret a una llar digna. La falta d’inversió en habitatge públic i la insuficiència de sancions contra els grans tenidors han permès que la crisi residencial continuï agreujant-se.
Així i tot, una de les poques mesures per a garantir habitatge assequible a Barcelona és la normativa que obliga a destinar el 30% de les noves construccions i reformes integrals d’edificis a habitatge protegit. No obstant això, aquesta política ha estat qüestionada pel mateix govern municipal, que ha deixat clar ja des de la campanya electoral, la seva disposició a modificar aquesta regulació sota la pressió del lobby immobiliari. Aquesta actitud contradiu el discurs oficial de protecció del dret a l’habitatge i evidència la falta de compromís real del consistori en la lluita contra l’especulació.
Mentrestant, la pèrdua de l’habitatge empeny a moltes famílies a situacions de vulnerabilitat extrema, amb el risc de caure en la pobresa i l’exclusió social, incrementant els casos d’ansietat i depressió, l’estrès d’enfrontar-se a un desnonament que a vegades poden portar al suïcidi, com va ocórrer, lamentablement, el passat estiu.
L’augment dels desnonaments a Barcelona reflecteix una crisi residencial que requereix mesures urgents i valentes, capaces de plantar cara als especuladors i de rescatar a les persones. Sense una resposta institucional efectiva, el problema podria agreujar-se en els pròxims anys, afectant greument l’estabilitat social de la ciutat. Com no podem esperar de braços plegats, La PAH i el moviment per l’habitatge en general, continuarem empenyent i sent l’únic espai d’esperança de les famílies que acudeixen a les nostres assemblees per a poder sortir de la seva desesperació gràcies al suport mutu, la solidaritat i el compromís del col·lectiu.
