Perquè no ho diu només la PAH, Nacions Unides ens dona la raó. #ViviendaPorDerecho és un pas més en el nostre recorregut per aconseguir que es facin efectives les exigències que portem anys demanant i recordar al Govern PSOE – Unidas Podemos que han de fer un pas al capdavant i posar-se del costat de les famílies, garantir-los una llar i començar a exercir en funció als compromisos adquirits en els últims anys quan estaven en l’oposició
Avui 25 de febrer, presentem #ViviendaPorDerecho, nova campanya per pressionar al Govern i aconseguir, d’una vegada per totes, acabar amb els desnonaments i combatre l’emergència habitacional. Des que va esclatar la crisi el 2008, vivim en un estat d’emergència que ja s’ha cobrat 1.002.000 desahucios. Amb això parlem de l’atac més gran contra el dret universal a un habitatge digne, un dret que no només contempla Nacions Unides, també està recollit en la nostra Constitució.
Segons les últimes dades oficials del Consell General del Poder Judicial, se segueixen produint 198 desnonaments al dia. Una situació alarmant, que requereix mesures urgents i immediates per part del Govern. Des de la PAH portem més d’una dècada denunciant la situació i posant sobre la taula propostes legislatives per a canviar les regles de joc i vetllar pels interessos de les famílies i no pels interessos del sistema financer.
Amb la Llei Habitatge PAH aprovada en el Congrés el 18 de setembre de 2018, vam estar prop d’aconseguir-ho, i només el bloqueig sistemàtic del Partit Popular i Ciutadans van impedir el seu debat i resolució. Ha arribat el moment de recordar a PSOE i Podemos, que han de fer un pas al capdavant real per a passar de les paraules als fets, governant per les famílies i el Dret a l’Habitatge.
Les conseqüències de la crisi continuen afectant milers de famílies que es veuen incapaces de cobrir les seves necessitats bàsiques, incloent-hi poder mantenir la seva llar o la de poder accedir a un habitatge. La bombolla immobiliària instada per la banca, la major part rescatada amb fons públics, i l’especulació que no cessa de Fons Voltor i les seves Socimis, han generat una autèntica emergència habitacional. Moltes famílies es troben, a les nostres ciutats i pobles, sense casa o amb dificultats per a poder accedir o mantenir un habitatge adequat i, al mateix temps, hi ha milers d’habitatges buits.
Aquesta situació, agreujada per altes taxes d’atur, precarietat, i una molt insuficient protecció de drets de la ciutadania, que es constata amb el baixíssim percentatge de l’1,5% d’habitatge públic assequible de lloguer. Recentment el relator de Nacions Unides sobre Pobresa Extrema i Drets Humans, Philip Alston, ha denunciat la inquietant situació de la pobresa i de la crisi de l’habitatge, insistint que és una opció política i els governs poden, si ho desitgen, optar per superar-la.
Divendres passat, la PAH ens vam reunir amb el Vicepresident de Govern i Ministre de Drets Socials, i quina va ser la nostra sorpresa en constatar que tot i reconèixer que estem davant d’un problema d’Estat, el Govern de PSOE – Unidas Podemos, no estava treballant ni havia contemplat tractar la situació de manera immediata. Davant aquesta situació d’extrema urgència, i tenint més clar que mai que sense la pressió social el Govern no es mou, arrenquem la campanya #ViviendaPorDerecho. Una campanya que sorgeix de la necessitat de recordar-li a l’actual Govern la seva responsabilitat cap a les famílies, que tinguin consciència del seu paper com a culpables directes dels 198 desnonaments que es produeixen diàriament. Avui es compleixen 42 dies de Govern i el nostre comptador de la vergonya ja indica 8.316 desnonaments en aquest període.
Davant aquesta realitat, en què tot està per fer, la PAH iniciem nova campanya de pressió política per a actuar i frenar el drama dels desnonaments de manera imminent, tal com dicten els dictàmens i tractats internacionals de Nacions Unides. Dictàmens que deixen molt clar que no pot haver-hi un sol desnonament sense alternativa habitacional garantida. Arran del seu incompliment, Espanya acumula tres condemnes en el Comitè DESC de Nacions Unides per vulneració del Dret a l’Habitatge, que, a més, ha donat a Espanya un termini que expira el pròxim 30 d’abril. Tenim 160 casos més en el Comitè, que poden fer d’Espanya un país col·leccionista de condemnes per violació de Drets Universals.
És evident que necessitem canviar les regles de joc i aconseguir una Llei d’habitatge que garanteixi a tothom poder mantenir i accedir a una llar. Però per això, sabem millor que ningú la dificultat de portar això a terme; primer cal combatre la situació d’extrema urgència, generada ja per la finalització de la moratòria de llançaments hipotecaris el pròxim mes de maig. Per a això, les nostres principals exigències perquè es facin efectives abans de la finalització dels 100 primers dies de Govern, són:
- La promulgació d’un Reial Decret que inclogui pròrroga de la moratòria i suspensió de tot desnonament, ja sigui per impagament d’hipoteca, de lloguer o ocupació, promogut per grans tenidors d’habitatge a famílies en situació de vulnerabilitat i sense alternativa habitacional adequada, juntament amb una renovació dels lloguers socials signats amb entitats financeres i fons d’inversió.
- Establiment urgent de mecanisme d’interlocució entre la PAH i resta d’organitzacions socials amb el Govern, que inclogui tots els departaments que tenen competències en matèria d’habitatge i Drets Humans, per a desenvolupar el dret a un habitatge digne i una futura Llei d’Habitatge.
- Que el Govern adopti les mesures necessàries per a complir fidelment el contingut dels dictàmens del Comitè DESC de Nacions Unides.
Sabem que és possible fer realitat les nostres demandes. Ho hem demostrat a Catalunya, no només guanyant una llei com la 24/2015, també aconseguint ampliar-la recentment a través del Decret 17/2019. Parlem d’una llei que ja és un referent a tot Europa i que, per sentit comú i justícia, hauria de ser aplicada en tot l’Estat. L’any 2016, tant PSOE com Podemos, es van comprometre per escrit a estendre la Llei 24/2015 a tot l’Estat, si alguna vegada arribaven a governar. El moment ha arribat, sent l’hora de passar de les paraules als fets i demostrar que estan a l’altura de ser el Govern Progressista que ens volen vendre. Perquè posar-se del costat de la ciutadania estant en l’oposició és fàcil, però el difícil és fer-ho estant en el poder.
Diem prou a què les nostres llars siguin simple mercaderia d’especulació per a bancs i inversors estrangers. Seguirem als carrers, mobilitzades, perquè ho demana la ciutadania, ho exigeix l’ONU, i perquè ja toca guanyar #ViviendaPorDerecho.