Avui s’han fet públiques les dades del 3r Trimestre del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Són xifres esgarrifoses: 10.177 famílies en l’Estat espanyol que entre juliol i setembre d’aquest 2019 han sigut desnonades per no poder pagar la seva quota d’hipoteca, per no poder pagar el seu lloguer o bé per extinció del contracte de lloguer. El CGPJ notifica el descens dels desnonaments però amaga una gran mentida: la realitat de milers de famílies que marxen de casa seva abans de passar per un desnonament, els desnonaments invisibles; això sense oblidar els desnonaments no comptabilitzats, com els d’ocupació en precari.
Catalunya continua sent líder en el rànquing de la vergonya. En aquest 2019 s’acumulen ja 9.229 desnonaments, dels quals el 69% són provinents de lloguer.
L’emergència habitacional s’ha cronificat en les nostres ciutats perquè les administracions no han estat a l’altura en abordar aquesta situació i durant anys han mirat cap a un altre costat fins que la PAH no va fer visible el que bancs i lobbies immobiliaris volien que quedés en silenci. Que no era una crisi, que és una estafa! 10 anys després i amb un nou govern a l’Estat exigim lleis ambicioses com la #LeyViviendaPAH, polítiques valentes com el pla de xoc de la PAH i destinar diners en els pressupostos perquè es portin a terme. A més, sabem molt bé que des de les autonomies també es pot abordar l’emergència habitacional i fer polítiques valentes. Portem vuit mesos amb una eina que posa fi a desnonaments d’hipoteca i d’impagament de lloguer i que podria ampliar el parc de les nostres ciutats, i la Generalitat no l’està aplicant. Molts ajuntaments tampoc. És inadmissible!
A més, igual que el CGPJ està obviant la petició de la PAH a fer públiques les dades dels desnonaments causats per ocupació en precari, el Govern de Catalunya no està abordant la situació de milers de famílies que s’han vist obligades a escollir entre dormir al carrer o ocupar un habitatge buit de fons voltor o de la banca, que estava incomplint la seva funció social. Creiem que és hora d’afrontar el problema i exigir que els grans tenidors que han deixat els habitatges buits formalitzin lloguers socials amb les famílies vulnerables.
Queda molt per fer, i des de la PAH de Barcelona estarem vigilants i al peu del carrer per garantir i exigir el dret a l’habitatge. Perquè sí que es pot!