Que hagi caigut la moratòria de desnonaments que protegia 70.000 famílies a tot l’Estat i gairebé 14.000 a Catalunya, no és un accident: és el resultat directe del càlcul polític de Junts, que han decidit que la vida de milers de famílies val menys que les seves negociacions i estratègies parlamentàries.
A partir d’avui, milers de famílies vulnerables tornen a estar exposades a desnonaments, talls de subministraments i situacions d’exclusió severa. A Catalunya, on l’emergència habitacional és estructural, s’estaven produint de mitjana 24 desnonaments al dia, tot i amb moratòria, aquesta decisió és especialment greu i irresponsable.
Encara que sigui des de l’oposició, permetre i ser responsables directes que es reprenguin milers de desnonaments sense alternativa habitacional, que es reactivin talls de llum, aigua i gas, i que quedin desemparades famílies amb menors, persones grans i persones amb malalties o dependències, no és governar: és abandonar la població més vulnerable mentre es continuen protegint els interessos de bancs, fons d’inversió, rendistes especuladors i els privilegis d’uns pocs. Això no és governar: això és abandonar la població més vulnerable mentre es continua protegint bancs, fons d’inversió i grans tenidors a cop de bonificacions fiscals.
Aquesta situació no s’entén sense assenyalar també la responsabilitat de Junts per Catalunya, que ha decidit utilitzar mesures de protecció social bàsiques com a eina de pressió política en el seu joc amb el Govern de l’Estat. L’habitatge no pot ser moneda de canvi i sobretot no es pot representar Catalunya a cop d’unicorns i fake news interessades per protegir als rics i donar l’esquena a qui menys té. Relats rotundament falsos com el de la porta oberta a les okupacions. La moratòria era clara en aquest sentit: només protegia ocupacions prèvies a 2020, en el cas que la propietat tingues més de 10 habitatges, i la família fos vulnerable, amb menors a càrrec o amb dependències severes. Quants catalans o catalanes tenen 10 habitatges o més aviat quins catalans o catalanes tenen 10 habitatges. El relat de Junts, com el de Vox o PP, no té cap base real, però serveix per alimentar la por, justificar la inacció política, protegir els interessos dels grans tenidors, desviar l’atenció del veritable problema, que és l’especulació i la manca d’habitatge assequible, i criminalitzar famílies que només volen un sostre on viure.
Les conseqüències seran immediates i greus. La fi de l’escut social arriba en un context en què el preu de l’habitatge no és per quasi ningú, el parc públic d’habitatge és clarament insuficient i les administracions estan desbordades i sense recursos per donar mínima resposta.
Sense moratòria, els jutjats tornaran a executar desnonaments de manera massiva. Sense escut social, la pobresa energètica tornarà a colpejar amb força. Les persones que sobrevivim necessitem i exigim solucions immediates, no més excuses ni pedaços. Estarem mobilitzades fins a garantir que no hi hagi cap desnonament sense alternativa habitacional, polítiques valentes contra l’especulació i els fons d’extracció i un compromís real amb l’ampliació del parc públic d’habitatge.
Davant la seva irresponsabilitat, respondrem amb organització i lluita. Si les institucions fallen, la societat civil tornarà a respondre. Continuarem aturant desnonaments, continuarem assenyalant responsables i continuarem cridant que sense habitatge no hi ha drets, i sense drets no hi ha vida.