Davant la unificació de criteris dels magistrats de les Audiències Provincials de Barcelona i Girona en contra de l’aplicació als Jutjats de la Llei 24/2015, reclamem als Jutges de Primera Instància una interpretació garantista de la norma basada en el respecte als Drets Humans
Avui hem conegut la notícia que el conjunt de jutges civils de l’Audiència de Barcelona han decidit unànimement unificar criteris en la línia de no sentir-se interpel·lats des d’un punt de vista processal en l’aplicació de la Llei 24/2015. Aquesta decisió, que se suma a la que van prendre els jutges gironins, és totalment contrària a la garantia de drets de les famílies en situació de vulnerabilitat afectades i vulnera els seus drets més fonamentals.
Per aquest motiu, apel·lem al conjunt de jutges de Primera Instància de tot el territori perquè apliquin la Llei 24/2015 de la forma més garantista possible i respectant els Drets Humans, tal com organismes internacionals han reclamat prèviament a l’Estat espanyol i com desenvoluparem més endavant. Això implica, lògicament, aturar els desnonaments d’aquells grans propietaris obligats i instar-los a fer la corresponent oferta de lloguer social a les famílies afectades.
Els posicionaments contraris es basen, en primer lloc, en una interpretació restrictiva de la literalitat de la Llei 24/2015, tot afirmant que en cap article es fa referència explícita a quins són els efectes processals que deriven de l’incompliment per part dels grans tenidors d’habitatge de realitzar aquesta oferta de lloguer. Tanmateix, cal remarcar que l’article 3 del Codi Civil estableix clarament que les normes s’han d’interpretar d’acord amb la realitat social del temps en què han de ser aplicades.
En aquest sentit, volem fer palès que ens trobem en la pitjor crisi de l’habitatge que hem viscut en dècades. Des de l’inici de la gran crisi econòmica, més d’un milió de famílies han estat desnonades de les seves llars. L’Estat no ha estat capaç d’impulsar normes capaces de garantir el dret a l’habitatge de la ciutadania i hem viscut com s’han destinat més de 65.725 milions d’euros, 42.561 dels quals per part de l’Estat, que possiblement no es recuperin mai, al rescat bancari. Per altra banda, els preus del lloguer a grans ciutats com Barcelona o Madrid s’han incrementat al voltant del 40% en només cinc anys, situant-se el dia d’avui com la principal causa de desnonaments.
Davant d’aquest escenari, s’han començat a generar lleis innovadores i valentes per tal de posar fi a la concepció de l’habitatge com un bé mercantil amb el qual especular i fer caixa. Diversos països han optat per congelar els preus dels lloguers, i a Catalunya vam aconseguir impulsar des de la ciutadania la Llei 24/2015 fa gairebé cinc anys, recuperar-la de la suspensió promoguda pel govern del PP i el lobby bancari, i actualitzar-la aquest desembre amb el Decret-llei 17/2019. Amb aquesta eina tan potent, els jutges han d’entendre que la seva aplicació és imprescindible per tal de garantir els drets més fonamentals de totes les famílies afectades per aquesta crisi de l’habitatge.
D’aquesta manera, organismes internacionals com el Comitè DESC de Nacions Unides han emès múltiples dictàmens i comunicacions en què han denunciat l’existència de desnonaments sense alternativa habitacional i han instat la seva suspensió, implicant no només a l’Administració, sinó també als jutges. Les resolucions criticaven durament l’absència d’una ponderació de drets per part dels jutges i que no tinguessin en compte la vulnerabilitat de les famílies. Hem de recordar que malgrat que el dret a la propietat està reconegut a la Constitució, aquest es pot veure limitat d’acord amb la seva funció social. A més, cal trobar l’equilibri entre aquest dret i el de la vida i integritat física i moral, connectant aquest últim amb el dret a l’habitatge establert al Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals, ratificat per Espanya el 1977.
En segon lloc, les veus contràries es basen també en el fet que la norma és de caràcter administratiu i que, per tant, no hauria de tenir efectes processals. Tanmateix, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en dues interlocutòries de novembre de 2018, va establir clarament que la Llei 24/2015 “forma part de l’ordenament civil català”, i l’article 149.1.6 de la Constitució permet en matèria processal que les Comunitats Autònomes puguin generar legislació “de les especialitats que en aquest ordre es deriven necessàriament de les particularitats del dret substantiu” d’aquestes.
Per aquest motiu, des del Grup Promotor entenem que els jutges tenen motius de sobres per aplicar sense excuses la Llei 24/2015 i les novetats introduïdes en el Decret-llei 17/2019, i apel·lem a tots els Jutges de Primera Instància de Catalunya perquè així ho facin. Paral·lelament, exigirem als ajuntaments i a la Generalitat que tramitin tots els expedients sancionadors oportuns quan detectem incompliments per part dels bancs, fons i grans propietaris. L’actual crisi de l’habitatge només l’aconseguirem superar si tots els poders de l’Estat remen cap a la mateixa direcció, i des del Grup Promotor i la societat civil organitzada farem tota la pressió possible perquè l’habitatge a casa nostra sigui realment un dret i no un subjecte d’especulació per part dels grans poders econòmics.