La norma no servirà per punxar la bombolla dels lloguers i s’ha fet d’esquena als moviments socials
Des de PAH Barcelona reclamem a la Generalitat transparència i la participació dels col·lectius d’habitatge
En plena campanya d’eleccions municipals, la consellera Capella i el conseller Calvet van anunciar ahir en roda de premsa l’aprovació d’un decret llei per, teòricament, regular el preu del lloguer i contenir l’actual bombolla que pateix Barcelona i molts altres municipis catalans. La proposta, com va ser el cas del Decret llei 5/2019 de mesures per millorar l’accés a l’habitatge ‒ara ja derogat‒, no només s’ha impulsat sense consensuar-la amb la resta dels partits polítics, sinó que s’ha fet d’esquena als moviments socials i els col·lectius que treballem cada dia pel dret a l’habitatge al territori.
Malgrat que celebrem qualsevol iniciativa des de l’àmbit legislatiu per tal de revertir l’actual situació d’emergència habitacional i d’extrema dificultat per accedir a un habitatge, després d’una primera anàlisi del text entregat als mitjans de comunicació, donat que malgrat haver-se anunciat en roda de premsa i que no s’ha publicat encara al Diari Oficial de la Generalitat, entenem que la norma es troba lluny de ser satisfactòria i funciona més com un titular de campanya que com una mesura efectiva per posar fi a la bombolla dels lloguers.
Cal recordar que la regulació del preu dels lloguers és una reivindicació que portem reclamant des de la societat civil organitzada i les assemblees de barri des de fa anys, i és precisament la pressió que s’ha fet des del carrer la que ha aconseguit posar el tema sobre la taula. Un cop més, els col·lectius d’habitatge, com en el cas de la Llei 24/2015, portem la iniciativa respecte a la classe política.
No obstant això, a diferència del que es va traslladar a la roda de premsa d’ahir, considerem que el text no tindrà una eficàcia real pel que fa a revertir l’escalada de preus del lloguer. La mesura estrella del text consisteix a situar el topall màxim dels nous contractes de lloguer en un 10% més del que estableix l’Índex de referència de preus de lloguer de la Generalitat com a preu mitjà a la zona. És a dir, es pretén prendre com a punt de partida la mitjana dels lloguers d’aquell barri o municipi, assumint les pujades abusives dels últims anys, i a sobre permetre un increment del 10% a aquell preu.
En aquest sentit, és important remarcar que els preus del lloguer a la ciutat de Barcelona han tingut un increment de gairebé el 40% en els últims cinc anys. Segons les dades oficials publicades recentment per la Secretaria d’Habitatge de la Generalitat, el preu mitjà d’un nou lloguer a la ciutat l’any passat es va situar en 929,57 euros, uns 52 euros més que el 2017. I els 954,29 euros del període comprès entre els mesos d’octubre i desembre del 2018 també representen el rècord històric en un trimestre. D’aquesta manera, el 2018 els lloguers van pujar en 68 dels 73 barris de la ciutat.
Amb el text aprovat ahir, i tenint en compte que, per culpa de la reforma per part del PP de la LAU de 2013, molts contractes s’han anat renovant cada tres anys i per tant ja incorporen els efectes de la bombolla dels preus del lloguer, la Generalitat assumeix aquests increments abusius sense tenir en consideració les rendes de les famílies ni buscar-ne una imprescindible reversió, fent d’aquest Decret una mesura sense impacte efectiu en l’actual situació d’emergència que ofega la ciutadania. Advertim així que, tal com s’explicita a l’exposició de motius, la sobrecàrrega de les llogateres de la ciutat, és a dir, el percentatge dels seus ingressos que han de destinar al pagament de les quotes del lloguer, sobrepassa el 40% a Barcelona, quan el límit recomanat per Nacions Unides és d’un terç.
A més, el text inclou una sèrie d’excepcions que permeten que el 10% que hem comentat abans encara es pugui incrementar. És el cas dels habitatges amb característiques especials (vistes, piscines, jardí) que podran patir una diferència del 15% respecte a l’índex de referència. Per altra banda, en el cas de noves construccions o aquells habitatges que han estat rehabilitats de forma integral, la norma no s’aplicarà durant els primers tres anys de vigència i posteriorment el percentatge podrà arribar al 20%.
A més, el text inclou una excepció absolutament escandalosa. Totes les renovacions de lloguer o nous contractes al mateix habitatge quan finalitza l’anterior poden estar exemptes de complir el topall. En aquests casos, la propietat podrà decidir repetir la mateixa renda, encara que superi amb escreix l’índex de referència. Aquesta qüestió concreta és totalment intolerable, ja que la Generalitat legítima de facto les abusives pujades que s’han produït aquests últims anys.
Per últim, en ser una iniciativa basada en el Codi Civil català, la norma no conté un règim sancionador per penalitzar durament els seus incompliments sinó que deixa en mans dels Jutjats la resolució dels casos en què la propietat cobri unes rendes superiors a les permeses, tornant a evidenciar l’important desequilibri entre la propietat i les llogateres. D’aquesta forma, la Generalitat passa la pilota a aquestes últimes i les empeny a contractar una advocada i a iniciar un procediment civil, assumint tots els costos associats fins que no hi hagi una sentència favorable, és a dir, impacte en la contenció dels preus zero. Per contrarestar aquesta anomalia, ahir a la roda de premsa es va anunciar també l’existència de mecanismes de mediació extrajudicial, que des de ja critiquem perquè mai no han ofert una resposta eficaç en el passat.
A l’espera que es publiqui el text al Diari Oficial, i després de les tensions entre Esquerra i el PDeCAT per la iniciativa, entenem que la proposta respon més, en primer lloc, a un anunci bomba en plena campanya electoral als municipis de Catalunya, i en segon lloc, a un intent de calmar les aigües entre els dos socis de govern. No concebem que aquest text, que es va anunciar en un primer moment a la seu del Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària i que s’ha fet sense consultar els moviments pel dret a l’habitatge, hagi estat la versió original, veient el resultat descafeïnat i totalment insuficient exposat ahir.
Des de la ciutadania seguirem exigint que d’una vegada per totes es punxi la bombolla de lloguers i que es faci efectiu el dret a un habitatge digne. Tenir una #ciutatperviure vol dir també poder pagar un lloguer assequible i tenir mecanismes perquè així sigui. I com no pot ser d’una altra manera, que sigui una mesura retroactiva. Fa 10 anys que defensem el dret a l’habitatge a la ciutat i al territori, i no podem acceptar que una iniciativa d’aquesta importància es torni a fer sense comptar amb els col·lectius d’habitatge que dia a dia seguim defensant els drets de la ciutadania i coneixem la problemàtica millor que ningú.
Per això, des de la PAH de Barcelona reclamem a la Generalitat transparència total en qualsevol iniciativa legislativa similar i que s’escolti la nostra veu en un procés participat.