Avui, la hipocresia institucional ha deixat un altre rastre de maletes i llàgrimes a les voreres de La Sagrera, prioritzant els plans urbanístics entorn de l’estació de l’AVE, als drets humans i de la infància.
Aquest matí, 14 famílies han estat desnonades del número 2 de la Baixada de la Sagrera, un edifici propietat d’Adif. Famílies amb criatures, persones grans, veïnes vulnerables que, lluny de ser protegides, han estat expulsades sense cap alternativa ni solució habitacional. Ni un traster, ni un allotjament d’emergència. Només carrer, fred institucional i repressió policial. Una mostra clara de la ciutat que està construint l’Ajuntament de Collboni, al mateix temps que l’alcalde es passeja per Europa com el gran defensor del Dret a l’habitatge.
Aquest edifici no és qualsevol bloc. Forma part de la memòria obrera i ferroviària de Barcelona. Un dels últims vestigis de la ciutat viva abans de ser devorada per l’especulació. Quan el 2011 Adif va començar a buidar-lo per convertir-lo en oficines, només va indemnitzar una part de les persones residents. D’altres van decidir resistir: van arreglar amb les seves pròpies mans els desperfectes que la mateixa Adif havia fet per fer els pisos inhabitables i van transformar aquell espai abandonat en una llar per a famílies vulnerables. Durant més d’una dècada, aquest edifici ha estat un refugi i una alternativa davant la negligència institucional.
Avui, aquest projecte de vida ha estat brutalment desallotjat. Una vintena d’antiavalots de la BRIMO i una desena de patrulles han impedit qualsevol negociació. La SIPHO (Servei d’Intervenció en Pèrdues d’Habitatge i Ocupacions) ha enganyat durant tot el dia les famílies, assegurant que arribaria una solució que mai ha arribat. A l’hora de la veritat, han marxat deixant-les soles, amb les seves pertinences al carrer i cap lloc on anar.
Mentrestant, Adif, una empresa pública embolicada en múltiples escàndols de corrupció, continua especulant amb terrenys i edificis que haurien de servir per garantir drets i no beneficis. Recordem:
- Els 33 milions cobrats fraudulentament per Corsán amb el vistiplau de càrrecs d’Adif.
- El desviament de 82 milions en les obres de La Sagrera.
- La trama de suborns en l’Operació Madeja.
- I ara, la imputació de l’expresidenta d’Adif per malversació i tràfic d’influències.
Tot això, mentre 14 famílies han estat desnonades sense miraments i el govern municipal gira la cara. Un ajuntament que presumeix de ser progressista, però que permet desnonaments massius sense garantir alternatives. Avui, la hipocresia institucional ha deixat un altre rastre de maletes i llàgrimes a les voreres de La Sagrera, que en el moment d’escriure aquest comunicat (divendres 30 de maig 18.30 h) segueixen al carrer sense sostre i amb les seves pertenences al carrer, sense saber on anar ni què fer.
Exigim:
- Reallotjament immediat i digne per a totes les famílies desnonades.
- Responsabilitats polítiques per part del consistori i d’Adif.
PAH Barcelona hem estat presents tot el dia, acompanyant a les famílies, evitant les càrregues policials per desnonar sense deixar ni recollir les coses que quedaven als habitatges. Continuarem amb les tasques de suport i pressió a l’Administració fins a garantir els reallotjaments dignes.
