El protocol preveu que els Mossos decideixin si actuen amb antiavalots depenent ”el risc”
Aquests dies enrere, enmig del soroll criminalitzador “antiocupa o pro-desnonaments” i la proximitat de les eleccions de fons, la Conselleria d’Interior ha presentat el nou protocol dels Mossos per marcar la seva actuació als desnonaments. El protocol, que va ser una condició de l’acord d’investidura del nou Govern, arriba tard i malament.
Un dia després de ser presentat, ja s’ha demostrat que està molt lluny de ser una eina que limiti els abusos de força i les actuacions irracionals dels Mossos d’Esquadra davant d’una violació de drets humans com són els desnonaments, a més d’un intent de la Conselleria d’Interior de desresponsabilitzar-se de les polítiques de protecció del dret a l’habitatge digne , que també li pertoquen, com a part del Govern de la Generalitat.
Hem de valorar i situar el nou protocol en el seu context: amb Catalunya sent el territori líder en desnonaments (30% dels llançaments practicats tot l’Estat), i en el marc d’un atac obert i constant, per part de la “coalició pro- bancs-voltors i antiocupes” (formada per VOX-PP, JuntsXCat i amb el suport recent de PSC-PSOE) a les persones vulnerables que veuen el seu accés al dret a l’habitatge una utopia cada dia més llunyana i no se’ls deixa una altra alternativa que entrar a viure en pisos buits que les entitats financeres han deixat en desús després de desnonar altres famílies abans, per mal vendre’l després a fons d’inversió a grans propietaris.
En aquest context , de crisi habitacional greu i “demagogia política aporofòbica” en defensa del negoci dels grans propietaris i els beneficis de les empreses de seguretat i “alarmes”, d’entrada, aquest nou protocol no modifica allò que des de les PAH catalanes i els moviments per l’habitatge fa molt de temps que denunciem: l’actuació sense sentit i mala praxi d’aquells que haurien de vetllar per nosaltres com a ciutadanes. En lloc de protecció, ens trobem amb arbitrarietat, abusos d’autoritat, violència física i fins i tot detencions de activistes, com la setmana passada a Sabadell, en una acció stop desnonaments de desobediència civil pacífica (com ho són totes ), ja amb el nou protocol en marxa.
Sobre el paper, el gran canvi passa perquè deixa ben clar per escrit, cosa que a la pràctica ja passava. Ho ordeni explícitament un jutge o no, les forces de l’ordre poden intervenir sempre que el cap del dispositiu, o comandaments superiors del cos, valorin que existeixen “riscos greus per a la seguretat de les persones i els béns”, “accions que puguin comprometre l’ordre públic” o “accions que dificultin o impedeixin l’execució de l’ordre judicial”. En resum: sempre que hi hagi una convocatòria del moviment pel dret a l’habitatge, hi estaran Brimo i ARRO per desactivar la defensa dels drets fonamentals i facilitar que els grans especuladors ens facin fora al carrer i segueixin fent l’agost.
A més, ens produeix una gran indignació que el Conseller d’Interior afirmés a la roda de premsa de la seva presentació que “el cos dels Mossos d’Esquadra no desnona, qui desnona una persona vulnerable del seu habitatge és una societat injusta” . Que el màxim responsable de la Policía i membre del Govern català afirmi això, quan la Generalitat és una de les màximes responsable en polítiques d’habitatge i està “fallant” a cada desnonament sense un reallotjament digne que executen els Mossos , és senzillament inadmissible.
Després d’analitzar llegir el nou protocol, reivindiquem :
- Abans de realitzar un desallotjament s’hauria d’informar Serveis Socials però no quedar-se només en aquest pas, que ara es “protocol·litza” però que en la realitat no funcionarà perquè no hi ha pisos d’emergència; sinó fins i tot per garantir un reallotjament digne i adequat a la família.
- Suspensió de les actuacions en els desnonaments fins que els grans propietaris ofereixin el lloguer social obligatori . En casos de petits propietaris, és l’administració la que ha de garantir el reallotjament abans del desnonament. Encara que alguns jutges titllen la Llei 24/2015 d’administrativa, hi ha sentències que diuen el contrari. Tot i així la Generalitat com a responsable i administració pública -incloent-hi els Mossos- li hauria de complir rigorosament.
- La presència del moviment social de veïns o de persones solidàries per dret a l’habitatge no hauria de ser una causa perquè vingui la BRIMO per facilitar que la família sigui desnonada. En tot cas, el seu paper, en cas que un jutge ordeni la seva presència, ha de ser aixecar l’acta pertinent sense entrar a l’habitatge, controlar la comitiva per al seu informe i traslladar a l’Administració que tingui cura del reallotjament quan en tinguin.
- En cap cas no cal que es presenti directament la BRIMO als desallotjaments com estan fent encara, ja que el moviment d’habitatge sempre actua en situacions on hi ha risc, no per a la comitiva judicial, sinó per a persones o famílies que són vulnerables. Neix amb baixa credibilitat un suposat “protocol social” que estant ja en vigor, no es respecta.
- Activar immediatament un Pla de Xoc per posar la taula d’emergència de Catalunya i les municipals a zero a través de l’augment urgent del parc d’habitatge social. És responsabilitat de la Generalitat reallotjar, no desallotjar, les 1.600 persones amb resolució favorable de la taula a nivell català, a més de les que s’enfrontin a nous desnonaments i estiguin en exclusió residencial.
Si la tasca dels Mossos és fer complir la llei, davant d’un desnonament qui la incompleix és la propietat o l’administració , en cap cas el dret a protesta de les persones solidàries amb els qui menys tenen i han estat abandonades per l’administració. Per què la Conselleria argumenta que no es poden incomplir les lleis i els mandats judicials però executa desnonaments de grans tenidors que incompleixen de forma flagrant la llei antidesnonaments catalana? La llei catalana 24/2015 és clara i està dotada de mecanismes per evitar qualsevol desnonament. Compliu-la i feu-la complir!
Encara que ens alarma el reconeixement de la inexistència d’actuacions policials de desnonament no protocol·litzades, que explica el desgavell de les actuacions policials precedents, i aspirem a acabar definitivament amb els desnonaments; exigim que la Conselleria d’Interior faci un pas real per deixar de considerar-los com una “frívola” qüestió d’ordre públic o execució judicial, integrant de manera valenta la visió i actuació social al centre . Som conscients que hi pot haver resistències, però és una demanda de mínims que allò que la societat reclama.
Per nosaltres, les persones són el primer. Perquè no escollim deixar de pagar, no escollim viure en precari (ocupar). La situació és molt difícil per a totes les persones que per una raó o una altra vivim al llindar de la pobresa. No en som culpables, som víctimes d’un capitalisme depredador i salvatge, així com dels poders públics que no garanteixen ni els drets fonamentals.
Els darrers anys, amb una nova recessió a causa de la pandèmia i de la guerra, hem vist com l’habitatge continua pujant de preu mentre es consumeixin retrocessos en polítiques socials. Necessitem més lleis, polítiques, habitatges socials i pressupost públic per evitar que ningú no es quedi al carrer, no eines per facilitar els desnonaments.
No vam triar viure així!
Per això des de les PAH Catalanes manifestem el nostre rebuig a aquest protocol i exigim la correcció immediata amb criteris socials i de drets, en el marc d’unes polítiques urgents, reals i integrals pel dret a l’habitatge.