Exigim mesures antidesnonaments d’urgència un cop finalitzat l’estat d’alarma
Dijous 8 d’abril 2021
Aquesta setmana la PAH de Barcelona hem aturat 2 desnonaments en porta de dues famílies monomarentals: la Yolanda i l’Anny ‒de SAREB i BBVA, respectivament‒. A les dues les han volgut desnonar juntament amb els seus fills. Com moltes persones vulnerabilitzades, l’Anny s’ha vist obligada a ocupar un pis, en aquest cas del BBVA, ja que no ha pogut accedir a un habitatge de lloguer amb els 600 € que ingressa de la feina. Porta al pis des de 2019 i mai s’ha negat a pagar un lloguer adequat als seus ingressos. Quina altra alternativa li queda? En el cas de la Yolanda ha estat enganyada amb un fals contracte de lloguer.
Des de la PAH de Barcelona hem aconseguit aturar els desnonaments i exigim al BBVA i a la Sareb que facin un lloguer social a les famílies. Sabem que la filial del BBVA Haya Real Estate s’excusa en què el Tribunal Constitucional, a demanda del PP i la banca, va anul·lar part del Decret llei 17/2019, que ampliava els supòsits d’accés als lloguers socials obligatoris previstos a la Llei 24/2015. La PAH de Barcelona tenim clar que el que estem exigint és de justícia social i sentit comú: obligar als bancs responsables de l’estafa hipotecària i rescatats amb diners públics a fer lloguers socials a les famílies vulnerables.
Per la nostra part continuem treballant per legislar de nou al Parlament de Catalunya una llei antidesnonaments, que recuperi els articles anul·lats pel Tribunal Constitucional, i exigint al Govern de l’Estat una llei d’habitatge que contempli les mesures que la PAH proposa. Fins que aquestes mesures no siguin efectives continuarem confrontant els bancs i fons d’inversió perquè facin lloguers socials i condonin els deutes il·legítims de les famílies.
El passat 10 de març, els Jutjats de Primera Instància de Barcelona van publicar un acord d’unificació de criteris on clarament s’especifica que els jutges, davant d’un desnonament de família vulnerabilitzada sense alternativa habitacional, tenen tres alternatives:
Suspendre’l basant-se en el decret llei català (DL 37/2020), conforme al principi d’especialitat i territorialitat del Dret Civil de Catalunya;
Suspendre’l d’acord amb el reial decret-llei estatal (RDL 37/2020), conforme al principi de prevalença prevPer tant, la nostra guia per suspendre desnonaments a Catalunya segueix sent vàlida i cal esprémer-la.ist a l’article 149.3 de la Constitució.
Plantejar una qüestió d’inconstitucionalitat en relació amb qualsevol de les dues normes.
Cal advertir que en els primers dos casos, la suspensió operaria fins a la fi de l’estat d’alarma, prevista per al 9 de maig. En el cas del decret llei català, el desnonament encara es podria suspendre durant més temps: mentre es trobi en vigor una mesura que comporti restriccions a la llibertat de circulació per raons sanitàries. En l’últim cas, el desnonament quedaria suspès fins el pronunciament del Tribunal Constitucional.
Per tant, la nostra guia per suspendre desnonaments a Catalunya segueix sent vàlida i cal esprémer-la.
Com hem advertit, el pròxim 9 de maig pot finalitzar l’estat d’alarma i amb ell cauria la mesura anti-desnonaments que la PAH va aconseguir el desembre de 2020. Exigim al Govern de coalició de PSOE i Unidas Podemos que decreti una nova mesura per ampliar la vigència del Reial Decret-llei 37/2020, ja que tenim clar que vindrà una allau sense precedents de desnonaments en plena pandèmia i no podem consentir-ho.