Mentre el govern de Pedro Sánchez és incapaç de complir els compromisos signats, cada dia són desnonades 43 famílies a Catalunya
Ahir dimecres 1 d’agost es va celebrar la primera reunió de la Comissió Bilateral Estat-Govern. Hagués estat prioritari que s’hi acordés la retirada immediata del recurs a la Llei 24/2015. Per tant la nostra valoració és agredolça: ahir era urgent i possible recuperar l’eina més eficaç que ha tingut Catalunya i tot l’Estat per acabar amb els desnonaments i l’emergència habitacional. Avui podríem estar parlant i celebrant que gran part dels 43 desnonaments d’hipoteca i de lloguer que es produeixen cada dia a Catalunya aviat quedarien aturats. Alhora podríem respirar alleujades perquè en pocs mesos les llistes d’espera de més d’un any de les Meses d’emergència, quedarien a zero. I mai més hauríem de patir perquè es repetissin fets tràgics com els de Cornellà o Reus, perquè és possible evitar-ho. Però en canvi, el Govern de Pedro Sánchez no ha estat a l’altura, demostrant el mateix tarannà que el govern de Mariano Rajoy. El PSOE s’havia compromès per escrit a “retirar el recurs davant el Tribunal Constitucional en cas de formar Govern i a no posar impediments per al seu total desenvolupament”. No obstant això, ahir va qüestionar la constitucionalitat d’una llei aprovada per unanimitat al Parlament de Catalunya, o el que és el mateix: va girar l’esquena a milers de famílies negant-los el seu dret a un habitatge digne, per posar-se del costat de la banca i els seus interessos.
El passat dia 29 de juliol es complien tres anys des que es va aprovar la Llei 24/2015 de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica, coneguda popularment com a “Llei contra els desnonaments i els talls”. Aquesta Llei va ser aprovada per unanimitat al Parlament de Catalunya el juliol de 2015 i va sorgir d’una Iniciativa Legislativa Popular (ILP), la “ILP Habitatge”, impulsada per la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca (PAH), l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) i l’Observatori DESC (ODESC). Durant la seva tramitació va rebre un suport social extraordinari, amb gairebé 150.000 signatures de suport individuals, així com l’adhesió de més de mig miler d’entitats socials de tota mena, com sindicats, moviment veïnal, tercer sector social i moltes d’altres entitats cíviques d’una diversitat importantíssima. Aquest enorme consens polític i social només s’entén tenint en compte l’objectiu que buscava: acabar amb l’emergència habitacional i la pobresa energètica a casa nostra.
La nostra Llei va ser la primera a tot l’Estat que va posar sobre la taula mesures d’urgència en l’àmbit de l’habitatge després de les conseqüències desastroses de la crisi del 2008. La Plataforma d’Afectades per la Hipoteca havia intentat ja canviar al Congrés, amb una altra Iniciativa Legislativa Popular, les lleis que permetien desnonar centenars de milers de famílies, quedant-se a més amb deutes impagables de per vida que les condemnaven a l’exclusió social i financera permanent. A través de cinc senzilles mesures pensades per les entitats socials, el malson del sobreendeutament, els desnonaments, la manca d’habitatge d’emergència i els talls d’aigua, llum i gas que afectessin la població en situació de vulnerabilitat residencial, passaven a ser història.
Catalunya va ser el primer lloc on les entitats socials i la societat civil organitzada va aconseguir esquerdar el mur que havia bastit el Partit Popular i la banca contra qualsevol classe de canvi legislatiu que acabés amb les lleis criminals i injustes per tenir-ne d’altres que protegissin el dret a l’habitatge digne. D’altres territoris van seguir les petjades de l’anomenada norma, fet que va fer néixer noves lleis.
Malauradament el govern del PP va decidir, un cop més, defensar els interessos de les entitats financeres i els grans tenidors d’habitatge, i el maig de 2016 va interposar recurs d’inconstitucionalitat en contra, gest que va repetir amb la resta de lleis de l’Estat. La reacció de la societat civil al carrer fou una defensa aferrissada de la nostra “Llei contra els desnonaments i els talls”: es van convocar abans i després de la impugnació nombroses protestes davant les seus del PP a Catalunya i a tot l’Estat, vam ser al Parlament i al Congrés obtenint el suport de tots els partits, excepte el PP, i també vam rebre el suport dels ajuntaments catalans. Una cimera social convocada pel President va desembocar en una nova llei, també suspesa.
Finalment, tan sols vam poder salvar la part de pobresa energètica: les mesures d’habitatge van ser afectades per la impugnació i suspensió immediata de tots els articles que afectaven les entitats financeres. La part d’habitatge de la Llei 24/2015 va demostrar durant els 9 mesos que va estar en vigor, la seva potència, aturant més de 10.000 desnonaments fins que va ser suspesa. Si no hagués estat així, des de llavors fins avui haguéssim pogut aturar uns 35.000 desnonaments. Les mesures contra la pobresa energètica, que no van ser impugnades, han aconseguit aturar més de 82.500 talls de subministrament.
La 24/2015 és una de les lleis catalanes més importants en matèria social que va impugnar el Partit Popular, per la qual cosa és imprescindible recuperar-la. Per tot això i davant la finestra d’oportunitats que es va obrir amb la sortida del PP del govern de l’Estat, ens vam dirigir als presidents Pedro Sánchez i Quim Torra a través de dues cartes públiques, demanant al primer que retiri el recurs immediatament, i al segon que posi a l’agenda de les trobades Generalitat-Estat aquesta prioritat. Ens hem reunit amb tots els grups polítics, menys amb el PP, al Parlament de Catalunya i al Congrés dels Diputats de Madrid, amb membres del govern. Hem treballat perquè tots els actors que ahir estaven a la Taula de negociacions de la Comissió Bilateral tinguessin molt clara la urgència de l’aixecament d’aquesta suspensió.
Tot i això, no perdrem l’esperança ni la força per seguir lluitant fins a recuperar aquesta llei. És positiu que s’estudiï la retirada del recurs, però no tenim temps per perdre entre reunions i comissions. Exigim públicament des d’avui mateix ser interlocutores en les negociacions entre ambdós governs quan es parli de les lleis d’habitatge que cal recuperar. Les famílies no poden esperar reunions i comissions que s’eternitzin davant un problema tan greu com els desnonaments. El PSOE ha de fer un pas ferm i retirar el recurs davant el Tribunal Constitucional, tal com es va comprometre. Recordem que l’expresident Rodríguez Zapatero, quan va arribar al govern, va retirar 21 recursos interposats, molts d’elles de lleis socials com la nostra.