Suprema vergonya després de la informació del Tribunal Suprem de fer marxa enrere en la sentència dels impostos de les hipoteques
El President de la Sala Contenciosa del Tribunal Suprem, ha pres una decisió que provoca vergonya suprema, després que la Secció Segona de la Sala dictés i fes pública una sentència declarant que l’obligació del pagament dels impostos derivats de la signatura d’una hipoteca correspon als bancs i no als consumidors, el President de la Sala ha ordenat la paralització de la seva aplicació, així com de la tramitació de tots els recursos pendents sobre aquest tema, fins que el Ple de la Sala (31 jutges) ratifiqui o no la decisió dels seus companys.
No és la primera vegada que aquest Tribunal opta per aplicar mesures econòmiques enfront de les jurídiques, que són les úniques que li competeixen. Recordem quan la Sala Civil el maig del 2013 va dictar sentència sobre les clàusules sòl, limitant la devolució pels bancs a la data de la seva sentència, i va haver de ser el TJUE el desembre del 2016 el que digués que la devolució havia de ser des del moment de la signatura de la hipoteca.
També en matèria de clàusula de venciment anticipat, després de la sentència del TJUE el gener del 2017, i per no cancel·lar tots els procediments d’execució hipotecària, va plantejar una altra qüestió prejudicial davant el TJUE, o quan ha acceptat moderar clàusules abusives en lloc d’anul·lar-les, com ve reiterant el TJUE.
La Sala del Contenciós ha vingut dictant darrerament sentències progressistes, a diferència de la del Civil, com la de desembre del 2017 sobre protecció dels menors en cas de desnonament, o la de juliol d’aquest mateix any sobre l’obligació de complir els dictàmens d’organismes internacionals en matèria de Drets Humans; i els poders econòmics han hagut d’afartar-se ja i han decidit pressionar-la perquè facin Justícia, i impedir que segueixin fent la seva justícia.
Des de la PAH denunciem aquesta decisió sense precedents, i esperem que els altres 30 jutges opten per mantenir el criteri dels de la Secció Segona, encara que per a nosaltres no és nou haver de patir a una Administració de justícia servil i tova amb els poderosos i dura i inflexible amb els febles.
Ara li toca al Tribunal Suprem defensar el perquè d’aquest canvi de rumb. És alarmant veure el poder que amassen els bancs i les entitats financeres, arribant a l’extrem de ser capaços que el TS es desdigui en poques hores després d’haver pronunciat una sentència. La sentència inicial dicta que les consumidores podran recuperar, sense definir si amb caràcter retroactiu o no, les despeses de gestió de les hipoteques. Una sentència que posa de manifest una cosa que des de la PAH portem 9 anys denunciant i que per sort ja no ho diem només nosaltres, ens donen la raó els jutges, advocades, partits polítics, o la mateixa ONU.
La PAH seguirà defensant el sistema democràtic i utilitzarà tots els mecanismes jurídics i de mobilització contra els que volen trencar un sistema de convivència basat en la justícia i la dignitat. Protegir el sistema democràtic és defensar-nos dels que creuen que poden trencar amb total impunitat el nostre sistema de convivència. Seguirem defensant-lo, com sempre.
Cal dir prou davant aquest nou atac de la banca i exigir-los que paguin el robat, i seguir avançant per aconseguir aquesta reforma de la Llei Hipotecària, que inclogui la dació en pagament retroactiva, com tenim recollit en la Llei Habitatge PAH, per començar a legislar a favor de les famílies i no a favor dels enganys que ja es van destapar amb l’explosió de la bombolla immobiliària i l’estafa mal anomenada crisi.