Sense habitatge digne no hi ha drets laborals plens
Aquest 1 de maig, Dia de la Classe Treballadora, des de La PAH enviem una idea clara: sense casa no hi ha vida digna, i sense vida digna no hi ha drets laborals reals. La precarietat en l’habitatge és una de les formes més cruels d’explotació que avui pateix la classe treballadora. Ens volen amb sous baixos, jornades interminables i lloguers impagables. Ens volen endeutades, desnonades, cansades, callades. Però no ho estem.
Avui, com ahir, sabem que l’habitatge és un front central en la lluita de classes. Mentre milers de famílies són expulsades de casa seva per no poder pagar una hipoteca o un lloguer abusiu, els grans propietaris especulen amb un dret bàsic. L’habitatge ha deixat de ser una llar per convertir-se en un negoci i la nostra estabilitat, la nostra salut i les nostres vides se sacrifiquen en l’altar del benefici.
Aquesta realitat no és casual. Forma part d’un model econòmic basat en l’extracció: ens espremen com a treballadores i com a llogateres, i quan no podem pagar, ens fan fora. En els darrers anys, hem vist com l’augment del preu dels lloguers, la turistificació i el negoci dels fons d’inversió han generat una nova forma de despossessió massiva. La llar s’ha convertit en un camp de batalla. I cada desnonament és una agressió directa als drets que diem defensar l’1 de maig.
No hi ha lluita obrera sense lluita per l’habitatge. Perquè tenir un habitatge estable i assequible no només garanteix descans, salut i cura: permet organitzar-se, permet dir “no”, permet fer vaga, permet viure amb dignitat. Les condicions laborals estan directament lligades a les nostres condicions habitacionals. Com pots defensar els teus drets a la feina si vius amb la por constant de ser desnonada?
Des de La PAH fa més d’una dècada que lluitem contra els desnonaments, denunciem els especuladors i construïm comunitat. Ho fem amb desobediència civil pacífica, amb solidaritat, amb propostes concretes i amb exigències polítiques clares. Ho fem amb la fermesa de qui sap que el que està en joc no és només un sostre, sinó un model de societat.
Aquest 1 de maig, fem una crida a totes les treballadores i treballadors a sumar-se a la defensa del dret a l’habitatge. Perquè davant l’especulació, construïm xarxes de suport. Davant la por, generem poder popular. Davant el saqueig organitzat, responem amb organització col·lectiva.