Ho estem dient des del primer dia, cal rescatar les famílies i no als bancs
L’actual crisi sanitària ens té a les portes d’una nova crisi econòmica. Gairebé 1 milió i mig de persones han perdut la seva feina o tenen un ERTO des que va esclatar l’estat d’alarma i el confinament, amb la consegüent pèrdua d’ingressos per una epidèmia aliena a la seva voluntat. Des del Govern han intentat posar pegats a aquesta sobrevinguda situació sota un suposat escut social que esmorteeixi l’impacte de la recessió sobre les famílies afectades. Diem suposat, ja que, si quelcom està quedant clar de nou, és la falta de valentia per a enfrontar-se als qui realment governen aquest país, el sistema financer, impune responsable de la crisi d’habitatge anterior.
Aquesta afirmació queda reforçada veient les mesures d’emergència aprovades en el que a habitatge es refereix, i especialment en el cas de les hipoteques. Des de la seva aprovació, estem dient que la moratòria hipotecària és insuficient, que tot el que no sigui exonerar els pagaments i que els bancs també posin l’espatlla, no deixa de ser un nou rescat a la banca. Exigim a l’autoproclamat govern progressista que modifiqui els Decrets-llei 8/2020 i 11/2020, per a realment no deixar a cap família vulnerable sense cobertura. L’obligatorietat actual de complir amb els 4 requisits de vulnerabilitat deixa a la immensa majoria d’unitats de convivència sense cap classe de protecció, com ja s’està comprovant.
Ajornar els pagaments 3 mesos és insuficient, tornar a gastar diners públics en lloc de demanar responsabilitat als bancs que encara ens deuen 65.725 milions d’euros, un escàndol. Davant la crisi sanitària que patim, els efectes per arribar, i sense haver estat capaços de reparar encara els estralls de la crisi econòmica de fa 12 anys, exigim altura política perquè aquesta no la paguem la ciutadania del carrer. El Govern hauria d’exigir la devolució del rescat bancari per a afrontar la crisi sanitària minimitzant la despesa pública.
És necessari recordar l’estafa bancària que va generar la crisi de 2008? Cal recordar que tot i ser els responsables directes de desnonar més d’1 milió de famílies, van ser els bancs els que van ser rescatats amb diners públics, sense cap mena de prestació social? De debò pretén el Govern Progressista repetir la història amb ajornaments de quotes a retornar amb microcrèdits? Ja només falta que ens tornin a dir que estirem més el braç que la màniga, que si sabíem que passats els anys, una crisi rere l’altra, ens anaven a deixar sense feina i sobreendeutades per hipotecar-nos. Som classe treballadora, no clarividents. De debò els bancs i les grans immobiliàries seran les úniques que tindran garantides per l’Estat i amb els nostres impostos, un cop més, la totalitat dels seus ingressos?
Han passat poc més de 20 dies des que es va decretar la moratòria d’hipoteques i, de nou, el temps ens dona la raó. On el Govern diu no deixar ningú enrere, la realitat diu que diàriament són milers les peticions per a acollir-se a la moratòria, i gairebé 9 de cada 10 les que es queden fora, per la dificultat de complir alhora els 4 supòsits de vulnerabilitat. Els bancs, com a solució si no pots acollir-te a la moratòria, estan proposant préstecs pont, novacions…, les mateixes tàctiques de pa per avui i fam per demà, i que tampoc faran gratis. LEls coneixem massa bé i blanquejaran clàusules abusives, ficaran comissions, interessos i el que se’ls ocorri, amb l’únic propòsit de no perdre un euro i continuar fent caixa amb el patiment de les famílies, i quan la cosa vagi a pitjor per a les famílies , continuar quedant-se amb les seves llars. Recordem que, gràcies a la Llei de Crèdit Immobiliari i la sentència del Tribunal Suprem, l’espasa de Dàmocles ja penja sobre més de 6 milions d’Hipoteques.
Vam arribar al confinament superant els 200 desnonaments diaris. Que el coronavirus no sigui l’excusa perquè, en pocs mesos, aquestes xifres inacceptables en qualsevol altre país del nostre entorn, augmentin encara més.
Els detalls sobre aquesta moratòria insuficient i com acollir-s’hi els trobaràs aquí