Fa uns anys vaig descobrir per què a vegades no estaves, per què no anaves a tots els actes de l’escola o per què no em podies recollir del col·legi.
Fa uns anys vaig descobrir que si ploraves, ho feies d’amagat perquè no et veiéssim així, però ploraves.
Fa uns anys vaig descobrir el molt que et dolia no poder regalar-me tot el que posava en la carta al Pare Noel.
Fa poc vaig començar a batallar amb un present que em té boja per tornar al passat i donar-te la mà, per dir-te que l’estàs fent de meravella, que la teva filla del futur, aquesta que t’agafa de la mà, està tan orgullosa de tu, que ha après tant dels teus actes, dels teus silencis, del teu bell somriure…
Vull dir-te que la vida no és fàcil, però tu m’has ensenyat a ser la millor versió de mi mateixa. Que no et molestis per un dia no poder fer alguna cosa o no comprar tot el que t’he demanat, el meu present m’ha fet descobrir que els diners no ho compren tot i que prefereixo el teu somriure i a tu.
Avui et veig amb algunes arrugues (ja voldria jo arribar a la teva edat i estar tan bella) i acabo de descobrir que vull ser per als meus fills la mare que tu has estat per a mi. Que prego que ells d’aquí a uns anys diguin de mi el que jo dic de tu i estiguin tan orgullosos com jo ho estic de tu.
Avui i cada dia descobreixo que t’estimo i que mai deixaré de buscar el teu somriure i la teva aroma entre la gent, perquè em dones Pau, perquè em dones Vida.
Feliç Dia de la Mare!