Barcelona no està en venda
El gener de 2017, la coordinadora d’entitats veïnals, organitzacions sindicals i grups de lluita de barri “Barcelona no està en venda”, portava a terme la seva primera acció contra la gentrificació de la ciutat, la precarització dels col·lectius de veïnes més vulnerables, i la defensa dels drets polítics, socials, culturals i laborals, exigint la derogació de la llei mordassa.
Des d’aquell gener de 2017 ens hem continuat mobilitzant per denunciar la creixent precarització de les condicions materials de les nostres vides i l’emergència habitacional que suportem.
En aquests darrers anys, la gentrificació i la turistització s’han estès com taca d’oli per tota l’àrea metropolitana i per les zones del territori menys visibilitzades fins ara. El resultat ha estat una violació sistemàtica del dret a l’habitatge, a la vegada que es degradaven les condicions laborals de les treballadores.
Malauradament, la manca de mesures polítiques ha cronificat aquesta situació.
L’assetjament immobiliari i l’expulsió del veïnat per part dels fons d’inversió i grans tenidors s’ha disparat, i els desnonaments continuen sent un fet quotidià inclús en la seva versió més cruel, la dels desnonaments oberts. La violència policial contra les veïnes en els desnonaments s’ha convertit en una constant que no podem tolerar.
Gràcies a la pressió del moviment veïnal per l’habitatge s’ha aconseguit aturar desenes de desnonaments i impulsar mesures, com la del 30%, la recuperació de la Llei 24/2015 o l’aprovació d’algunes mesures, com el PEUAT, que podrien ajudar a reduir la segregació urbana i millorar l’accés a l’habitatge.
Malgrat tot, la xifra de pernoctacions i de desplaçaments turístics no ha parat de créixer, i els plans d’ampliació del port, de l’aeroport i la signatura del nou conveni amb la Fira de Barcelona, amenacen d’agreujar la massificació turística.
El passat 6 d’abril, més de 40 ciutats europees han reivindicat la urgència de mesures per garantir l’accés a un habitatge digne per a totes. Desenes d’entitats a Europa estan impulsant la ILP “Housing for All” per reclamar un marc jurídic i financer que faciliti aquestes mesures.
D’altra banda la xarxa SET està articulant la lluita de cada vegada més ciutats i territoris contra la turistització, i arreu del món ciutats, entitats i persones a títol individual estan donant suport al Manifest Ciutats per l’habitatge adequat, presentat a Nacions Unides el juliol de 2018.
En l’àmbit laboral, el capitalisme de plataforma, l’híper flexibilització de les condicions de treball, les successives (contra)reformes laborals, la cronificació de la taxa d’atur i de les falses autònomes, l’atac al sistema de pensions i la pèrdua dels drets de les treballadores indefinides han incrementat la precarització i l’explotació.
Tanmateix, darrerament s’ha produït la mobilització del sector del taxi contra les VTC (Uber i Cabify) i estan apareixent noves formes d’autoorganització laboral i/o sindical, com les de les cooperatives de riders i la dels col·lectius de les Kellys.
La crisi ecològica, el masclisme i el creixement de l’extrema dreta, estan topant amb el naixement i el creixement de moviments per a la transformació social que són l’expressió de la voluntat d’un món plural format per moviments socials, entitats, col·lectius i persones que volen seguir teixint espais i processos horitzontals i alliberadors.
Ens retrobem el pròxim 11 de maig, juntament amb altres ciutats de l’Estat i d’Europa, per reiterar les reivindicacions de fa tres anys, però també per entendre i per parlar sobre allò que està passant avui.
Exigim a totes les administracions responsables (Unió Europea, Estat espanyol, Generalitat de Catalunya i governs municipals):
- La derogació de la llei mordassa, el cessament dels desnonaments oberts i la fi de la violència policial.
- La introducció de mecanismes democratitzadors de participació política ciutadana (reforma de la llei electoral, llistes obertes, referèndums i fórmules de revocació dels càrrecs polítics).
- L’establiment de processos participatius vinculants sobre els projectes de gran abast.
- La derogació de la LAU i l’adopció de mesures polítiques i fiscals per tal d’adequar els preus dels lloguers a la renda disponible de la llar.
- L’expropiació dels habitatges buits que estan en mans de la banca rescatada i dels grans tenidors.
- La prohibició de la desqualificació de l’HPO, de la privatització del sòl públic i la destinació per lloguer de tot l’HPO que es construeixi.
- La destinació de les herències intestades a habitatge públic de lloguer.
- L’augment significatiu del parc públic de lloguer per acomplir amb el 15% que marca la Llei pel dret a l’habitatge.
- L’establiment de mesures inequívoques i executives per al decreixement turístic: allotjament, desplaçaments, fiscalitat, condicions laborals, etc.
- La restricció dels usos privats de l’espai públic i el foment dels veïnals.
- L’aplicació de mesures per lluitar contra la bretxa salarial i per la socialització dels treballs de cures.
- L’establiment del salari mínim de 1.200 €, i l’acompliment de la Llei de Renda Garantida.
- La reversió de les privatitzacions dels recursos naturals i les externalitzacions dels serveis bàsics: sanitat, pensions, educació, etc.
- L’adopció de mesures concretes per aturar el canvi climàtic i, a curt termini, d’objectius urgents com evitar la pujada de 1,5 °C el 2030.
- L’establiment d’un pla per a la transició energètica que impliqui tots els nivells de l’Administració territorial i totes les activitats productives.
- Assumpció de l’agenda política del moviment feminista, tant per part de les administracions com dels moviments socials.
- La derogació de la llei d’estrangeria, el tancament dels CIE i l’establiment del ius soli (‘Dret del sòl’ o ‘dret del lloc’).
Ni precarització ni privatització de les ciutats. Barcelona no està en venda.
Totes l’11 de maig, a les 18.00 hores, a la Plaça Universitat.